22 gener 2010
Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa
Només sobreviuen els més professionals
• El president del consell català del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, Joan Ollé, no va mostrar-se ahir gens sorprès de les dades fetes públiques per Tormo & Asociados. “Nosaltres ja fa temps que diem que el sector està experimentant una forta neteja”, va explicar Ollé en declaracions a l’AVUI.
Obrir a recer del boom
• El també president del Col•legi d’API de Barcelona va assegurar que només aquells grups fortament professionalitzats i amb una llarga tradició al darrere podran sobreviure a aquesta crisi: “Les franquícies i els establiments que van obrir a l’empara del boom immobiliari i sense conèixer a fons el sector són els que estan tancant”. En aquest sentit, Ollé no veu del tot malament aquesta neteja que s’ha produït en el sector dels agents immobiliaris perquè ajudarà a millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen al gran públic. “El nombre d’APIs que s’han vist obligats a tancar és molt reduït”, va afirmar.
Reglament sobre agències
• Ollé va destacar també la importància del reglament sobre agències immobiliàries, que el govern central té previst aprovar abans del final de la legislatura. “Exigirà als API una formació, assegurances i, en definitiva, aportarà un codi de bones pràctiques que ajudarà a millorar la professionalitat de l’activitat”.
Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa
La davallada en la compravenda d’habitatges redueix en un 82% el negoci de les franquícies en els últims dos anys
L’esclat de la bombolla immobiliària no només ha arrossegat un important nombre de promotores i constructores. El sector de les agències immobiliàries, centrades principalment en la compravenda d’habitatges de segona mà, ha patit una considerable davallada com a conseqüència de la caiguda en picat del nombre d’operacions.
Segons les dades facilitades ahir per la consultora de franquícies Tormo & Asociados, la xarxa comercial de les agències immobiliàries s’ha reduït en un 70 per cent en els últims dos anys. Així, si el 2007 les agències sumaven 4.264 establiments, aquesta xifra s’havia reduït fins a les 1.256 oficines a finals de l’any passat. En aquest període, a més, divuit franquícies o ensenyes que operen en aquest negoci han deixat de funcionar, cosa que situa el nombre total de grups que es dediquen a aquesta activitat en 27 en el conjunt del mercat espanyol.
L’enfonsament del mercat immobiliari explica aquesta forta contracció de l’activitat de les agències. L’any 2006, últim del boom de l’habitatge, a l’Estat es van vendre un total de 526.509 habitatges –87.391 dels quals al mercat català– de segona mà, segons les dades del Col•legi de Registradors. Aquesta xifra, però, va patir des de llavors una continuada reculada i en els tres primers trimestres de l’any passat –encara no hi ha dades de l’exercici complet– el nombre d’habitatges de segona mà que s’havien venut al mercat espanyol s’elevava a 142.369, dels quals 19.249 són a Catalunya.
Això va comportar una forta caiguda en el volum de negoci de les agències, que va passar dels 778,1 milions d’euros de facturació del 2007 als 135 milions de l’any passat, és a dir, un 82,6 per cent menys. L’ocupació de l’activitat s’ha reduït també considerablement. Així de les 15.432 persones que treballaven en el sector l’any 2007 va passar-se a les 4.303 persones l’any passat.
Artícle publicat al diari "AVUI" el 21 de Gener del 2010.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
16 novembre 2009
Lliure competència...?
En el sector financer i especialment en bancs i caixes, s'està produint una pràctica exercida de forma tan unànime que sembla concertada. Creiem, excepte opinió més fonamentada, que és contrària a les més elementals normes de protecció de consumidors i usuaris. Rotundament afirmem que perjudica el mercat de transaccions immobiliàries i distorsiona la lliure competència en el mateix. Hauria de qüestionar-se si vulnera les lleis del mercat i de la competència i en aquest cas ser susceptible de denúncia i sanció.
Aquesta pràctica consisteix a establir condicions diferents d'accés a un préstec hipotecari en funció de qui ven l'immoble que garantirà el crèdit. S'ha aplicat a molts compradors d'habitatges o altres immobles i ha estat suficientment comentada i advertida pels mitjans de comunicació i per diverses entitats (entre d’ altres, de consumidors).
Al sol·licitant de finançament via hipoteca no se li concedeix aquesta en funció de circumstàncies objectives de la seva solvència o capacitat, sinó que el menú de les condicions és clarament més avantatjós i el tràmit àgil i ràpid, si adquireix un producte adjudicat o tutelat pel banc o caixa. Si l'objecte de la seva il•lusió és un altre habitatge que ha trobat en el lliure mercat, desapareix l'agilitat i finalment l'operació és directament rebutjada o reduïda en la suma i/o en els terminis; en el millor dels casos, les condicions són notòriament més oneroses, arribant-se a doblegar o triplicar el diferencial sobre l’ euríbor, imposar clàusules sòl i altes comissions que en l'altre cas són mínimes o inexistents. És a dir, en funció de qui ven es concedeixen unes condicions o altres. Fins i tot coneixem casos, cada vegada més freqüents, que els propis empleats del banc o caixa, davant la petició del client li aconsellen redireccionar la seva recerca cap a immobles de la seva institució.
S'està asfixiant, seccionant el mercat, a aquells promotors que poden i volen sobreviure per si mateixos, sense haver de recórrer a procediments concursals, dacions convingudes o suportar embargaments i execucions, encara que també hagin ajustat els preus al mateix o fins i tot inferior nivell que els oferts pels immobles subjectes a la sobirania de bancs o caixes. Succeïx el mateix en el mercat d'habitatge usat, es dificulta el seu finançament impedint la rotació natural de moltes famílies que considerarien l'oportunitat de canviar d'habitatge cap a una altra de nova construcció. És que es pretén que tot el parc d'obra nova pendent de venda passi primer a ser propietat de les institucions financeres, perquè després sigui accessible el seu finançament per als compradors finals i bloquejar al mateix temps el mercat de segona mà? I mentrestant la societat, que som tots, està obligada a injectar recursos per a bancs i caixes sense exigir-los gens a canvi. Alguna cosa s'està fent malament i ha de canviar-se urgentment.
D'una banda, no s'estableixen mesures valentes que ens traurien del conflicte, com serien ajudes a l'entrada, les reduccions d'IVA i ITP, avals públics i un llarg etcètera i, per un altre, es permet la utilització de pràctiques abusives, monopolístiques i deslleials, ja que el mateix que té el producte té el poder i els mitjans i instruments per a concedir el crèdit, restringint la llibertat de mercat que ha de tenir tot consumidor de serveis bancaris, ja que se li incita, determina o condiciona en l'adquisició de determinats immobles.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
Aquesta pràctica consisteix a establir condicions diferents d'accés a un préstec hipotecari en funció de qui ven l'immoble que garantirà el crèdit. S'ha aplicat a molts compradors d'habitatges o altres immobles i ha estat suficientment comentada i advertida pels mitjans de comunicació i per diverses entitats (entre d’ altres, de consumidors).
Al sol·licitant de finançament via hipoteca no se li concedeix aquesta en funció de circumstàncies objectives de la seva solvència o capacitat, sinó que el menú de les condicions és clarament més avantatjós i el tràmit àgil i ràpid, si adquireix un producte adjudicat o tutelat pel banc o caixa. Si l'objecte de la seva il•lusió és un altre habitatge que ha trobat en el lliure mercat, desapareix l'agilitat i finalment l'operació és directament rebutjada o reduïda en la suma i/o en els terminis; en el millor dels casos, les condicions són notòriament més oneroses, arribant-se a doblegar o triplicar el diferencial sobre l’ euríbor, imposar clàusules sòl i altes comissions que en l'altre cas són mínimes o inexistents. És a dir, en funció de qui ven es concedeixen unes condicions o altres. Fins i tot coneixem casos, cada vegada més freqüents, que els propis empleats del banc o caixa, davant la petició del client li aconsellen redireccionar la seva recerca cap a immobles de la seva institució.
S'està asfixiant, seccionant el mercat, a aquells promotors que poden i volen sobreviure per si mateixos, sense haver de recórrer a procediments concursals, dacions convingudes o suportar embargaments i execucions, encara que també hagin ajustat els preus al mateix o fins i tot inferior nivell que els oferts pels immobles subjectes a la sobirania de bancs o caixes. Succeïx el mateix en el mercat d'habitatge usat, es dificulta el seu finançament impedint la rotació natural de moltes famílies que considerarien l'oportunitat de canviar d'habitatge cap a una altra de nova construcció. És que es pretén que tot el parc d'obra nova pendent de venda passi primer a ser propietat de les institucions financeres, perquè després sigui accessible el seu finançament per als compradors finals i bloquejar al mateix temps el mercat de segona mà? I mentrestant la societat, que som tots, està obligada a injectar recursos per a bancs i caixes sense exigir-los gens a canvi. Alguna cosa s'està fent malament i ha de canviar-se urgentment.
D'una banda, no s'estableixen mesures valentes que ens traurien del conflicte, com serien ajudes a l'entrada, les reduccions d'IVA i ITP, avals públics i un llarg etcètera i, per un altre, es permet la utilització de pràctiques abusives, monopolístiques i deslleials, ja que el mateix que té el producte té el poder i els mitjans i instruments per a concedir el crèdit, restringint la llibertat de mercat que ha de tenir tot consumidor de serveis bancaris, ja que se li incita, determina o condiciona en l'adquisició de determinats immobles.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
04 setembre 2009
Andreu Farrás - Barcelona
El convalescent mercat immobiliari saluda amb esperança la caiguda de l’euríbor, perquè estimula la recuperació. Però els especialistes consultats coincideixen que aquest descens dels tipus d’interès no es tradueix en una demanda gaire alta de vivendes. Si les restriccions creditícies dels bancs van causar estralls el 2008, amb una forta caiguda de les vendes, la reactivació es veu condicionada aquest any per la incertesa que s’ha apoderat dels compradors.
La retallada de l’euríbor és sens dubte positiva, afirma Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Catalunya, que precisa que no hi ha una traducció directa en les vendes, «perquè aquestes no depenen tant de la quota que s’ha de pagar per la hipoteca del pis sinó de si el comprador aconseguirà el préstec bancari».
CRITERIS SELECTIUS / En els últims mesos, la sequera creditícia no és tan dura com l’any passat. Bancs i caixes escullen amb criteris molt selectius els aspirants a hipoteca. Si abans de l’esclat de la bombolla les taxacions impulsaven a l’alça el valor del pis, ara ho fan a la baixa, afirma Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona. «I a sobre si abans –afegeix– la banca concedia el crèdit sobre el 120% del valor de l’immoble, ara només ho fa sobre el 80%». I no són gaires els que poden afrontar el pagament d’una entrada del 20% del preu d’un pis.
La banca necessita clients amb urgència. I la concessió d’hipoteques és una bona fórmula per fidelitzar. Després del préstec, vindran les subscripcions de plans de pensions, assegurances de vida, vivenda i cotxe i les targetes de crèdit. Però la banca busca clientela de forma molt diferent de com la captava durant l’expansió, explica Gonzalo Bernardos, professor d’economia i director del màster en assessoria i consultoria immobiliària de la UB. «Abans s’anava a totes i la immigració constituïa un col·lectiu amb molt potencial de creixement. Ara només s’accepten clients amb rendes segures i altes o mitjanes-altes. No es vol assumir cap tipus de riscos».
Si no es venen més pisos no és perquè l’aixeta creditícia estigui tan tancada com l’any passat, sinó perquè cada vegada hi ha menys ciutadans que confien que podran acabar de pagar-ho, explica l’economista Ricard Fernández. La desconfiança de la banca de l’any passat s’ha traslladat aquest any al consumidor. Opina de manera semblant Mikel Echavarren, conseller delegat de la consultora Irea: «La caiguda de l’euríbor està influint poc. Però hi ha més visites als pisos. Per al comprador ha arribat l’hora d’estalviar i fer comptes. Potser aviat es dinamitzarà més el sector».
Felip Massot, president del grup immobiliari Vertix, que fa 30 anys que treballa en el negoci, explica que coneix algú que, si abans pagava una quota hipotecària de 1.700 euros, ara ha d’abonar 1.150 euros i se n’estalvia 550. «La baixada hi ajuda, però el problema no és aquest. L’ajust del mercat trigarà perquè hi ha massa pisos que sobren i no estan aixecats on ho haurien d’estar, on sí que en falten». I posa l’exemple d’una localitat del Baix Llobregat, «on només hi ha 50 pisos en venda per a una població de 75.000 habitants». Joan Ollé, del col·legi d’APIS, explica que les vendes estan remuntant a les grans ciutats, «encara que, perquè el mercat es normalitzi, les operacions actuals s’haurien de multiplicar per dues vegades i mitja».
Artícle publicat al diari "El Periodico" el 2 de Setembre del 2009.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
24 juliol 2009
L' inici del final.
En les últimes setmanes estem assistint a un continu bombardeig de missatges llançats des de distintes institucions, totes elles molt respectables. Opinen sobre el preu dels habitatges, o més ben dit, sobre quin serà el seu descens durant el que resta d’any i el proper 2010. Mitjançant determinats mètodes científics, utilitzant dades que els hi proporcionen estadístiques de tota índole, arriben a conclusions que traslladen sense rubor als mitjans de comunicació, els quals publiquen gran titulars, sense citar la metodologia i les fonts utilitzades per tan eminents pronosticadors. La seva predicció: disminuiran entre un 10 i un 40 per cent.
Anem per parts. Comencem per les estadístiques. Tots hem sentit que hi ha petites mentides, grans mentides i estadístiques. Si a la meva llar som cinc persones i jo em fumo dos paquets de cigarrets al dia, l’estadística dirà que a casa meva es fumen vuit cigarrets per persona i dia, curiosa conclusió. A més, com les dades per arribar a aquesta conclusió es van extreure a través de la informació que va lliurar fa sis mesos l’estanquer del meu barri a la seva associació, informació que, d’altra banda, va traslladar més tard l’associació a un estadístic, que, a la vegada, va esdevenir la font que van utilitzar els estudiosos científics, quan les dades han estat publicades, els altres habitants de la meva llar, que coneixen i constaten de primera mà que des de fa cinc mesos estic reduint el meu consum de cigarrets i a dia d’avui només és d’un després de dinar, van quedar bocabadats. No obstant, com la notícia s’ha publicat avui, amb grans titulars, el president de la comunitat de propietaris ha convocat una reunió extraordinària per a que canviï els meus hàbits i no perjudiqui a la resta de veïns, la mútua d’assegurances m’ha incrementant la prima de l’assegurança de vida i l’estanquer del barri està pensant en quedar-se el local limítrof, avui buit, ja que sembla ser que com el meu hi ha nombrosos casos en la seva zona d’influència, segons també han dit els mitjans de comunicació. Quelcom els ha induït a prendre decisions errònies.
Perdoneu la llicència que m’he permès en el paràgraf anterior. Anem a títol d’exemple a centrar-nos en un dels molts casos de notícies demolidores publicades fa poc: a Catalunya un jove necessita una renda de 4.000 euros mensuals per adquirir un habitatge. Sabeu com es compleix aquesta contundent asseveració? Si l’habitatge val 300.000 euros, el jove només destina a la compra el 30% dels seus ingressos i el preu està finançat en la seva totalitat, s’amortitza en 17 anys (sense ajudes fiscals o d’altra índole). És a dir, sembla ser que un jove solitari, diguem menor de 25 anys, ha de ser imprescindiblement propietari d’un habitatge, com a mínim d’aquest valor, que ha de quedar pagat en 17 anys i mentrestant quedar-li una renda mensual alliberada de 2.800 euros. Si us plau, siguem seriosos. Sabeu quants habitatges hi ha en venda a Catalunya per menys de 150.000 euros? Els API podem proporcionar-los molts, encara que tinguin menys de 50m2 i no estiguin a l’Eixample de Barcelona. Sabeu que hi ha hipoteques a 40 anys, subvencions i ajudes? Un 30% per dedicar a la compra és un ràtio oportú, si no s’ha de mantenir altres persones? Creieu que no hi ha mercat de lloguer? Quin tipus de societat volem, esforç-estalvi o tinc dret a tot? Un fet és clar: si canviéssim les variables preu, termini, ràtio, etc. la renda requerida podria ser de 1.000 o de 6.000 euros, tot depèn.
Els agents de la propietat immobliària, que estem en permanent i diari contacte amb el mercat, no compartim les prediccions que magnifiquen els mitjans. Avui afirmem que els preus pels quals finalment es comercialitzen els habitatges, és a dir, els preus als quals es tanquen operacions mitjançant compromisos privats, amb arres penitencials o confirmatòries mitjançant opcions de compra, estan ja, segons zones, entre un 20 i un 40% per sota dels màxims que va assolir el mercat en el segon trimestre de 2007. Es va arribar a finals del 2008 a un nivell mínim de transaccions en quantitat, però ha canviat la tendència i avui ja es realitzen més. Aquestes realitats apareixeran als titulars mediàtics quan es tabuli la informació un cop passat el termini per negociar el finançament, pel notari, pel registrador, per l’estadístic i, finalment per l’institut d’opinió de torn i les seves sagaces asseveracions.
Els tipus dels préstecs hipotecaris han tornat a nivells mai vistos i sembla ser que va per llarg i, malgrat molts diguin el contrari, si el comprador té el perfil adequat aconsegueix finançament, sobretot si va aconsellat i acompanyat dels nostres col•legiats.
Constatem que cada cop són més els venedors de segona mà que retiren la seva oferta de venda per no acceptar les últimes pretensions de rebaixes que els traslladen els interessats a comprar. Aquest últims, sembla ser que es creuen les profecies de la baixada de preus i s’equivoquen deixant passar l’oportunitat. De fet, ja hem viscut algun cas en el que, després de rebutjar l’oferta de venda, el comprador es presenta a la nostra oficina quan l’habitatge ja ha estat retirat o venut a algú altre. Òbviament, el comprador està dolgut i a sobre es queixa, traslladant-nos la seva frustració.
Pel que fa a l’obra nova, assolides certes xifres, els promotors no poden baixar més el preu i lliuren l’immoble a la institució financera, que anirà col•locant els immobles dins les xifres de les quals hem parlat. El nostre pronòstic és que estem a l’inici del final de les baixades de preus, que el mercat es recuperarà de forma contínua, malgrat moderada, el nombre de transaccions, i que el 2010 veurem increments de preus de determinades zones i tipologies.
Joan Ollé Bertrán
President
Editorial de la revista API42.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
18 juny 2009
Sesenta mil personas, según los organizadores, han acudido durante tres días a la primera edición del Salón de las Oportunidades Inmobiliarias Low Cost, que ayer cerró sus puertas en el recinto de Montjuïc de la Fira de Barcelona. El éxito de público contrasta con el escaso número de operaciones de compraventa de pisos que se han cerrado durante la celebración del certamen.
Sin embargo, Joan Ollé, presidente del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API), matiza que "en el salón no se saca el talonario y se firma; se hacen reservas verbales y compromisos para la semana próxima cada API saldrá de aquí con 400 contactos". Los stands de las cajas de ahorro - con Caixa Catalunya a la cabeza - han sido los más visitados en Low Cost, donde también han presentado sus ofertas grandes promotoras como Reyal urbis, Habitat o Vallehermoso.
Artícle publicat al diari "Expansión" el 15 de Juny del 2009
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
El preu de la vivenda de segona mà comença a repuntar a Barcelona.
ANDREU FARRÀS - BARCELONA
• El cost dels pisos creix moderadament el segon trimestre a l’Eixample i a Sants-Montjuïc
• Els agents immobiliaris asseguren que el cicle baixista dels preus està a punt d’acabar-se
Senyors, ha arribat l’hora de comprar pisos. El cicle baixista de la segona mà s’està esgotant”. Amb aquestes consignes es va presentar ahir Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, pocs minuts després que s’obrís a la Fira de Montjuïc la primera edició del saló d’oportunitats immobiliàries Low Cost.
Ollé va insistir a dir que la caiguda dels preus de la vivenda usada a Barcelona s’està desaccelerant. Continua baixant, però de manera menys abrupta i fins i tot en algunes zones el metre quadrat s’ha encarit una mica respecte del mes anterior. “Estem davant l’inici d’un canvi de tendència que segurament es materialitzarà a partir de l’últim trimestre d’aquest any”, va diagnosticar Ollé, abans de recomanar a qui pugui que compri ara, perquè després pot trobar que els preus són més cars.
Aquest mes, el preu de la vivenda usada a la capital catalana se situa en els 4.204 euros per metre quadrat de superfície construïda, segons el col·legi d’API. Aquesta xifra representa el 2% menys que el trimestre anterior i l’11% menys que ara fa un any. Abans d’esclatar amb abundant metralla, la bombolla immobiliària va arribar al seu màxim auge a Barcelona el segon trimestre del 2007. En aquell moment, el metre quadrat de segona mà costava 5.179 euros. Segons els càlculs dels agents intermediaris, la davallada des d’aleshores ha estat del 25% en preus reals (amb la inflació d’aquests anys acumulada).
CIUTAT VELLA, MÉS BARATA / L’evolució varia segons les zones de la ciutat, en què l’estudi dels API ha dividit la ciutat, una mica diferents dels districtes municipals. El cost dels pisos augmenta de manera moderada a l’Eixample i a Sants-Montjuïc, es manté en altres zones (Sarrià, Sant Gervasi, Pedralbes, Horta i Guinardó) i disminueix en els altres sis territoris. En l’últim any, els preus han baixat entre el 3% (Horta) i el 22% (Ciutat Vella).
Els preus a la denominada zona alta, la més cara de la ciutat, es mantenen estables i se situen en 6.098 euros per metre quadrat, gairebé el doble del que costen els pisos a Nou Barris (3.275 euros).
La meitat dels districtes barcelonins es cotitzen actualment per sota dels 4.000 euros, com és el cas de Sant Martí, amb 3.987 euros (el 5% menys que el trimestre anterior), Ciutat Vella, amb 3.742 euros (-3%) o Sant Andreu, amb 3.338 euros(-6%). Per la seva banda, l’Eixample, amb 4.530 euros (+1% trimestral), Gràcia amb 4.197 euros (-3%) i Sants-Montjuïc amb 4.050 euros (+2%) mostren xifres similars a la mitjana de Barcelona.
Artícle publicat al diari "El Periodico" el 13 de Juny del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
• El cost dels pisos creix moderadament el segon trimestre a l’Eixample i a Sants-Montjuïc
• Els agents immobiliaris asseguren que el cicle baixista dels preus està a punt d’acabar-se
Senyors, ha arribat l’hora de comprar pisos. El cicle baixista de la segona mà s’està esgotant”. Amb aquestes consignes es va presentar ahir Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, pocs minuts després que s’obrís a la Fira de Montjuïc la primera edició del saló d’oportunitats immobiliàries Low Cost.
Ollé va insistir a dir que la caiguda dels preus de la vivenda usada a Barcelona s’està desaccelerant. Continua baixant, però de manera menys abrupta i fins i tot en algunes zones el metre quadrat s’ha encarit una mica respecte del mes anterior. “Estem davant l’inici d’un canvi de tendència que segurament es materialitzarà a partir de l’últim trimestre d’aquest any”, va diagnosticar Ollé, abans de recomanar a qui pugui que compri ara, perquè després pot trobar que els preus són més cars.
Aquest mes, el preu de la vivenda usada a la capital catalana se situa en els 4.204 euros per metre quadrat de superfície construïda, segons el col·legi d’API. Aquesta xifra representa el 2% menys que el trimestre anterior i l’11% menys que ara fa un any. Abans d’esclatar amb abundant metralla, la bombolla immobiliària va arribar al seu màxim auge a Barcelona el segon trimestre del 2007. En aquell moment, el metre quadrat de segona mà costava 5.179 euros. Segons els càlculs dels agents intermediaris, la davallada des d’aleshores ha estat del 25% en preus reals (amb la inflació d’aquests anys acumulada).
CIUTAT VELLA, MÉS BARATA / L’evolució varia segons les zones de la ciutat, en què l’estudi dels API ha dividit la ciutat, una mica diferents dels districtes municipals. El cost dels pisos augmenta de manera moderada a l’Eixample i a Sants-Montjuïc, es manté en altres zones (Sarrià, Sant Gervasi, Pedralbes, Horta i Guinardó) i disminueix en els altres sis territoris. En l’últim any, els preus han baixat entre el 3% (Horta) i el 22% (Ciutat Vella).
Els preus a la denominada zona alta, la més cara de la ciutat, es mantenen estables i se situen en 6.098 euros per metre quadrat, gairebé el doble del que costen els pisos a Nou Barris (3.275 euros).
La meitat dels districtes barcelonins es cotitzen actualment per sota dels 4.000 euros, com és el cas de Sant Martí, amb 3.987 euros (el 5% menys que el trimestre anterior), Ciutat Vella, amb 3.742 euros (-3%) o Sant Andreu, amb 3.338 euros(-6%). Per la seva banda, l’Eixample, amb 4.530 euros (+1% trimestral), Gràcia amb 4.197 euros (-3%) i Sants-Montjuïc amb 4.050 euros (+2%) mostren xifres similars a la mitjana de Barcelona.
Artícle publicat al diari "El Periodico" el 13 de Juny del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
20 maig 2009
El Low Cost ofrece precios al límite y asesoramiento.
SILVIA ANGULO - Barcelona
La organización del salón firma un acuerdo con el Col · legi d´API para que asesore a los compradores.
Los precios de las viviendas no van a bajar más. Esta fue una de las frases más repetidas ayer durante la firma del acuerdo de participación del Col · legi d´Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona en el salón de oportunidades Low Cost, que se celebrará del 12 al 14 de junio. Una feria "coyuntural", que sólo tendrá continuidad mientras dure la crisis y con la que se pretende dar salida al stock de pisos por vender. Un remanente que afecta sobre todo a las viviendas nuevas, y que el presidente de este colegio profesional, Joan Ollé, cifró en 70.000 unidades, de los que el sector financiero controla entre el 10% y el 15%.
El presidente del salón, Enrique Lacalle, explicó ayer que Low Cost, en el que participan 135 empresas, se convierte en una oportunidad para los compradores y para los promotores, que podrán dar salida a estas viviendas. "Nuestra intención es la de ayudar al sector, no de paralizar las ventas hasta la celebración de la feria", dijo Lacalle en referencia a las críticas que lanzó el presidente del Associació de Promotors de Barcelona (APCR), Enric Reyna, contra el salón.
Por su parte, el presidente del Col · legi d´API advirtió que "el momento de las oportunidades inmobiliarias" se está acabando y afirmó que el sector está "haciendo un importante esfuerzo de ajuste de precios". En este sentido, dijo que el salón ofrecerá máxima transparencia, ya que los agentes de la propiedad asesorarán a los visitantes, especialmente después del anuncio de la posible eliminación de las desgravaciones fiscales por la compra de una vivienda a partir del 2011. El colegio dispondrá de un expositor de 80m2que actuará como plataforma desde donde se podrá informar al público asistente al evento.
Lacalle aseguró que el éxito de participación ha superado las expectativas, ya que se han ampliado en cuatro ocasiones las dimensiones del recinto. Añadió que otras ciudades catalanas - se está estudiando hacerlo en Girona-y españolas se están planteando celebrar una feria similar. "Los compradores encontrarán en el Low Cost todo tipo de viviendas; primera o segunda residencia, alquiler. Todo a precio de oportunidad", apuntó Lacalle.
Artícle publicat al diari "La Vanguardia" el 20 de Maig del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
La organización del salón firma un acuerdo con el Col · legi d´API para que asesore a los compradores.
Los precios de las viviendas no van a bajar más. Esta fue una de las frases más repetidas ayer durante la firma del acuerdo de participación del Col · legi d´Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona en el salón de oportunidades Low Cost, que se celebrará del 12 al 14 de junio. Una feria "coyuntural", que sólo tendrá continuidad mientras dure la crisis y con la que se pretende dar salida al stock de pisos por vender. Un remanente que afecta sobre todo a las viviendas nuevas, y que el presidente de este colegio profesional, Joan Ollé, cifró en 70.000 unidades, de los que el sector financiero controla entre el 10% y el 15%.
El presidente del salón, Enrique Lacalle, explicó ayer que Low Cost, en el que participan 135 empresas, se convierte en una oportunidad para los compradores y para los promotores, que podrán dar salida a estas viviendas. "Nuestra intención es la de ayudar al sector, no de paralizar las ventas hasta la celebración de la feria", dijo Lacalle en referencia a las críticas que lanzó el presidente del Associació de Promotors de Barcelona (APCR), Enric Reyna, contra el salón.
Por su parte, el presidente del Col · legi d´API advirtió que "el momento de las oportunidades inmobiliarias" se está acabando y afirmó que el sector está "haciendo un importante esfuerzo de ajuste de precios". En este sentido, dijo que el salón ofrecerá máxima transparencia, ya que los agentes de la propiedad asesorarán a los visitantes, especialmente después del anuncio de la posible eliminación de las desgravaciones fiscales por la compra de una vivienda a partir del 2011. El colegio dispondrá de un expositor de 80m2que actuará como plataforma desde donde se podrá informar al público asistente al evento.
Lacalle aseguró que el éxito de participación ha superado las expectativas, ya que se han ampliado en cuatro ocasiones las dimensiones del recinto. Añadió que otras ciudades catalanas - se está estudiando hacerlo en Girona-y españolas se están planteando celebrar una feria similar. "Los compradores encontrarán en el Low Cost todo tipo de viviendas; primera o segunda residencia, alquiler. Todo a precio de oportunidad", apuntó Lacalle.
Artícle publicat al diari "La Vanguardia" el 20 de Maig del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
