Andreu Farrás - Barcelona
El convalescent mercat immobiliari saluda amb esperança la caiguda de l’euríbor, perquè estimula la recuperació. Però els especialistes consultats coincideixen que aquest descens dels tipus d’interès no es tradueix en una demanda gaire alta de vivendes. Si les restriccions creditícies dels bancs van causar estralls el 2008, amb una forta caiguda de les vendes, la reactivació es veu condicionada aquest any per la incertesa que s’ha apoderat dels compradors.
La retallada de l’euríbor és sens dubte positiva, afirma Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Catalunya, que precisa que no hi ha una traducció directa en les vendes, «perquè aquestes no depenen tant de la quota que s’ha de pagar per la hipoteca del pis sinó de si el comprador aconseguirà el préstec bancari».
CRITERIS SELECTIUS / En els últims mesos, la sequera creditícia no és tan dura com l’any passat. Bancs i caixes escullen amb criteris molt selectius els aspirants a hipoteca. Si abans de l’esclat de la bombolla les taxacions impulsaven a l’alça el valor del pis, ara ho fan a la baixa, afirma Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona. «I a sobre si abans –afegeix– la banca concedia el crèdit sobre el 120% del valor de l’immoble, ara només ho fa sobre el 80%». I no són gaires els que poden afrontar el pagament d’una entrada del 20% del preu d’un pis.
La banca necessita clients amb urgència. I la concessió d’hipoteques és una bona fórmula per fidelitzar. Després del préstec, vindran les subscripcions de plans de pensions, assegurances de vida, vivenda i cotxe i les targetes de crèdit. Però la banca busca clientela de forma molt diferent de com la captava durant l’expansió, explica Gonzalo Bernardos, professor d’economia i director del màster en assessoria i consultoria immobiliària de la UB. «Abans s’anava a totes i la immigració constituïa un col·lectiu amb molt potencial de creixement. Ara només s’accepten clients amb rendes segures i altes o mitjanes-altes. No es vol assumir cap tipus de riscos».
Si no es venen més pisos no és perquè l’aixeta creditícia estigui tan tancada com l’any passat, sinó perquè cada vegada hi ha menys ciutadans que confien que podran acabar de pagar-ho, explica l’economista Ricard Fernández. La desconfiança de la banca de l’any passat s’ha traslladat aquest any al consumidor. Opina de manera semblant Mikel Echavarren, conseller delegat de la consultora Irea: «La caiguda de l’euríbor està influint poc. Però hi ha més visites als pisos. Per al comprador ha arribat l’hora d’estalviar i fer comptes. Potser aviat es dinamitzarà més el sector».
Felip Massot, president del grup immobiliari Vertix, que fa 30 anys que treballa en el negoci, explica que coneix algú que, si abans pagava una quota hipotecària de 1.700 euros, ara ha d’abonar 1.150 euros i se n’estalvia 550. «La baixada hi ajuda, però el problema no és aquest. L’ajust del mercat trigarà perquè hi ha massa pisos que sobren i no estan aixecats on ho haurien d’estar, on sí que en falten». I posa l’exemple d’una localitat del Baix Llobregat, «on només hi ha 50 pisos en venda per a una població de 75.000 habitants». Joan Ollé, del col·legi d’APIS, explica que les vendes estan remuntant a les grans ciutats, «encara que, perquè el mercat es normalitzi, les operacions actuals s’haurien de multiplicar per dues vegades i mitja».
Artícle publicat al diari "El Periodico" el 2 de Setembre del 2009.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
