01 de gener 2001

Responsabilitats i presa

Al llarg d´aquests dies estem sent testimonis de l´anomenat “assumpte Gescartera”, produït en el sector financer i, concretament, en el seu mercat d´intermediació. El Parlament depurarà les responsabilitats polítiques i els tribunals, les responsabilitats penals. Curiosament es tracta d´un mercat regulat, com també ho està l´activitat de les agències o corredories d´assegurances i d´altres activitats professionals o empresarials l´exercici de les quals per persones, sense formació ni control, pot perjudicar els consumidors. Malfactors i aprofitats interessats n´hi hauran sempre, però les regles han d´existir per prevenir els riscos i, en cas adient, limitar el seu impacte protegint els qui van actuar de bona fe.

Des que el 23 de juny de l´any passat el Govern va prendre la decisió de no sotmetre a regles especifiques l´activitat d´aquelles persones que es dediquen habitualment, de manera professional o empresarial, a intermediar transaccions d´immobles, totes les institucions col·legials representants dels Agents de la Propietat Immobiliària, es van adonar del dany immens dels qui ja aleshores exercien d´intermediaris sense haver acreditat davant un organisme independent i fiable ni la seva formació, ni la seva solvència ni la seva submissió a determinades regles.
Aclarir la situació de l´exercici de l´activitat d´intermediació immobiliària, afectada aleshores per la manca de jurisprudència unànime que reconegués que n´estava reservada a algun col.lectiu singular de professionals, fou el motiu adduït per, al nostre parer, una barbaritat tan gran.

Els Agents de la Propietat Immobiliària, demostrem la nostra formació mitjançant les proves d´accés per a titulats universitaris convocades pel Ministeri de Foment i assumim la solvència i la submissió a determinades regles en col·legiar-nos.

Malauradament, en el mercat també hi eren els altres, sense que el plany hagi d´intepretar-se com un menyspreu vers ells, més aviat com una crítica per no haver utilitzat les vies millor o pitjor establertes des del 1948 pel Ministeri de Foment.

Certament, la jurisprudència no va ser unànime, però algú haurà d´admetre, que els Òrgans de Govern de Col·legis Professionals, organismes institucionals, regulats i sotmesos a dret públic, havien d´atenir-se estrictament al compliment dels seus estatuts, i si en ells es contemplava la defensa envers l´intrusisme, no és admissible que es considerin sancionables les accions que es dugueren a terme en defensa d´allò del què estàvem convençuts, era la legalitat vigent, i molt menys prejutjar davant la manca d´unanimitat jurisprudencial. Doncs bé, per aclarir la situació, per cert sense abans escoltar els Col·legis i ni tan sols informar- los, es va decidir que qualsevol pot dedicar-se habitualment de manera professional o empresarial a intermediar en les transaccions immobiliàries, sense necessitat de tenir cap títol ni de pertànyer a cap Col·legi Oficial.

On va restar el mandat de l´Article 51 de la Constitució Espanyola als Poders Públics perquè vetllin, mitjançant procediments eficaços, per la defensa dels drets dels consumidors?. Avui presenciem impertèrrits com algunes persones, no totes, sense ètica ni moral, fins i tot hi ha els qui amb procediments penals en curs o tancats en contra seva, es dediquen a aquesta activitat. Cauen a les nostres mans infinitat de documents en els què l´intermediari no està perfectament identificat, o on s´especula amb l´immoble d´un tercer, sense fixar l´import dels honoraris, on no se sap si ha estat venut o comprat o s´ha donat llicència a algú a qui vam trobar simpàtic. I què dir de la seguretat de les circumstàncies jurídiques i urbanístiques que té l´immoble. El consumidor gairebé mai té la certesa de la formació i coneixements professionals del seu interlocutor, i ni de bon tros de la seva solvència i honorabilitat. Preguntem a les OCUS sobre això, que han de saber quelcom. La responsabilitat pel que fa a l´activitat d´intermediació en transaccions immobiliàries recau sobre els qui tenen la facultat de legislar, ja sigui a nivell estatal com autonòmic.

Els Agents de la Propietat Immobiliària, mitjançant els seus Col·legis Oficials ja hem fet les reflexions escaients i assumit la nostra responsabilitat. Esperem que els altres assumeixin la seva.

Responsabilitats i presa de decisions

Per veure l´artícle en feu click Aquí

Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial