28 de novembre 2007

INFORME DEL PRESIDENT. ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA MAIG 2007

Fent meves les inquietuds d’alguns companys, tractaré d’exposar breument la situació actual i el futur del nostre col·lectiu i de les seves corporacions representatives.

Per tal de situar-nos, en primer lloc he de resumir els antecedents del que ara està passant.

El 1993, el Tribunal Constitucional, basant-se, entre d’altres consideracions, en la diferència entre “funcions pròpies – funcions exclusives” i entre “títols oficials – títols acadèmics” així com en la desproporció entre l’il·lícit i la pena, va declarar que l’intrusisme en la professió d’API no era delicte, la qual cosa va donar lloc a la neutralització de totes les querelles interposades pels COAPI. Querelles, per cert, que fins aquell moment havien generat unitat de doctrina als tribunals.

Les intenses gestions del Consejo General, dels Consells Autonòmics i dels COAPI davant el Govern de l’Estat i els partits polítics van donar com a fruit la inclusió d’un nou delicte d’intrusisme al Codi Penal de 1995 (article 403) que emparava els títols oficials i moderava les penes. El COAPI de Barcelona, des de novembre de 1998, va establir una sistemàtica per a procedir contra els que llavors consideràvem intrusos. Després d’un ardu treball, vam arribar a Barcelona a acumular sis-cents expedients ben documentats i a presentar deu querelles estratègicament distribuïdes per, en funció dels seus resultats, continuar amb la resta. Totes van ser acceptades a tràmit en cadascun dels distints Jutjats d’Instrucció, havent-se reobert fins i tot a instàncies de l’Audiència Provincial l’única que va ser en el seu inici desestimada.

No obstant això, ja en aquell moment les professions liberals – entre elles les d’API – estaven en el punt de mira del Tribunal de Defensa de la Competència, que incitats per associacions privades de mediadors sense títol, havia començat en la segona meitat de la dècada dels noranta a incoar expedients sancionadors contra el Consejo i els COAPI. La primera sanció data de 1998 i després d’ella van venir d’altres. Contra el Col·legi de Barcelona concretament dos, de dates 12/11/2002 i 30/05/2002, per publicitat anterior a juny del 2000, amb multes de 75.000 euros cadascuna.

El resultat polític d’aquest assetjament als API va ser el lamentable Reial Decret-Llei 2/2000, de 23 de juny, que sota l’aparença d’una mesura liberalitzadora, amb l’excusa d’aclarir la situació de jurisprudència contradictòria i contenir els preus, va desprofessionalitzar l’activitat de mediació immobiliària en fer implícitament voluntaris per a exercir-la el títol oficial i la col·legiació, malgrat continués obligatòria aquesta última per aquells que l’exercissin sota la denominació d’Agent de la Propietat Immobiliària. Com és lògic, Barcelona va desistir de les seves querelles.

Immediatament, el Consejo General, els Autonòmics i els COAPI van denunciar públicament, notòriament i contundentment el despropòsit produït i van presentar als grups parlamentaris una proposta en desenvolupament de l’esmentada RDL per a regular l’activitat, sabent que no podíem tornar enrere en la mal anomenada “liberalització”, malgrat es va intentar infructuosament. Les gestions contínues, gairebé diàries, davant els grups polítics, els governs central i autonòmics, les associacions de consumidors i els mitjans de comunicació van donar com a resultat que en la Llei 10/2003 de 20 de maig el Congrés reconegués per primera vegada, mitjançant una norma amb rang de llei, l’existència de la professió d’API, emparant la seva pròpia normativa – apartat a) de l’article 3. Al mateix temps, remetia a unes futures normes específiques de protecció del consumidor els requisits que havien de complir les persones físiques i jurídiques que no eren API – apartat b) de l’article 3.

Aquest petit gran pas legislatiu ens va permetre replantejar amb molta major força un altre objectiu essencial: l’aprovació d’un nou Estatut General dels API. L’actual és de 1969 i ha estat desbordat – i en part derogat – per la Constitució de 1978, la Llei de Col·legis Professionals de 1974, les Lleis autonòmiques de Col·legis Professionals i les jurisprudències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.

Com es pot concloure, la professió d’API i les seves institucions van viure una situació d’aclaparament continu i de precarietat legal que des del Consejo General, consells autonòmics i COAPI estem corregint, al meu judici, amb encert i bones expectatives.

Actualment, s’han corregit bona part dels problemes anteriors. El Tribunal Suprem va revocar la primera de les sancions de 1998 imposada pel Tribunal de Defensa de la Competència i mantinguda per l’Audiència Nacional. Una segona sentència ja dictada pel Tribunal Suprem ens dóna també la raó, establint un abans i un després del 23/06/2000 i creant jurisprudència. Ha estat una enorme satisfacció que ens donessin la raó front a la injustícia d’unes sancions polítiques, més que jurídiques. Per tant, estic convençut que mantindrà el mateix criteri per als nou recursos de cassació que estan encara pendents i quan es pronunciï sobre els del COAPI de Barcelona contra les sancions abans esmentades que hem suportat, podrem alliberar els avals presentats i traslladar a la nostra comptabilitat la provisió de 150.000 euros a major fons social.

Pel que fa a l’Estatut General, puc dir que, després de la llarga i laboriosa, fins i tot per alguns ingrata tasca, desenvolupada davant les distintes susceptibilitats i apetències dels quaranta-sis col·legis territorials, existeix un text definitiu que comprèn tots els nostres objectius democràtics. Text que des de primer de Gener d’aquest any és el nostre règim interior i gràcies a la magnífica sintonia amb el Ministerio de Vivienda està ultimat i presentat al Consejo de Estado, tràmit previ ineludible per a la seva posterior aprovació per al Consejo de Ministros i publicació al BOE.

Un dels objectius dels col·legis és ser una de les institucions amb major presència, força i rellevància del sector immobiliari i en especial de la mediació, la consultoria i el peritatge. És evident que com més creixi en nombre de col·legiats amb un determinat perfil qualitatiu, més enfortirem els col·legis. El nou règim d’accés a la col·legiació contemplat en el nou Estatut, està permetent una revitalització constant dels COAPI que compensa en escreix la passivitat de l’Administració Central de l’Estat al no convocar més proves d’accés al títol.

Abans que finalitzi aquest any, tindrem vigents a Catalunya les normes i requisits que obligatòriament han de tenir i complir aquelles persones físiques o jurídiques que es dediquin a l’activitat de mediació en transaccions immobiliàries. Les tindrem mitjançant un instrument potent, la Llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya. El Consell Català de COAPI ha estat el seu inductor, el seu inspirador i el seu coredactor juntament amb la Conselleria i la OCUC. En aquest moment, s’està tramitant amb caràcter d’urgència i hem presentat unes últimes esmenes que al nostre entendre la perfeccionaran. No tingueu cap dubte que en tota la nostra participació hem tingut molt en compte i, com a prioritat, el que som i el que representem, malgrat sempre constrenyits per la realitat de la situació actual que no podem obviar.

Igualment, el Consejo General i el Ministerio de la Vivienda treballen conjuntament en la preparació d’una normativa de garanties mínimes per a la protecció dels consumidors en l’activitat de mediació immobiliària, que serà aplicable a les persones físiques i jurídiques no col·legiades, donat que els API col·legiats ja estan sotmesos, com diu l’apartat a) de l’article 3 de la Llei 10/2003, a la seva pròpia normativa. No obstant, Catalunya s’avançarà i molts ens copiaran. Per cert, en allò traslladat al Ministerio quelcom té a veure el COAPI de Barcelona.

La Memòria d’activitats presentada pel Secretari del Col·legi és suficientment exhaustiva per a que jo no hagi d’abundar ni solapar-me en qüestions que el mateix conté. Només dir-vos que tots els membres de la Junta, tots els empleats, tots els col·laboradors s’han esforçat al màxim. Han treballat molt i han treballat bé. Per ells la meva felicitació i el meu agraïment. He de fer menció especial per al nostre actual gerent, Josep Franco, que la propera setmana es jubila. Vint-i-cinc anys de dedicació plena són tota una vida. Esperem retre-li el merescut homenatge al nostre proper sopar patronal al que només situacions molt potents podran excusar la vostra assistència. S’ho mereix. No obstant, encara que no he tingut ocasió de dir-li personalment, el considerarem com a l’exèrcit, passarà a la reserva activa i formarà part del patrimoni intangible del Col·legi. Moltes, moltes gràcies, Josep.

No ha estat fàcil reconduir una situació que ens abocava a la desaparició com a col·lectiu diferenciat, perdent una corporació de més de cinquanta anys d’història, però sota el meu parer ho hem aconseguit. Aquells que ens donaven per desnonats estan avui en la situació que volien per a nosaltres; ja veurem com afronten la Llei del Dret a l’Habitatge. Ens hem dotat de les millors instal·lacions i d’un immillorable equip humà, motivat i preparat. Però ja hem passat pàgina, iniciem un nou capítol, potser un nou principi. Ara toca treballar per al futur. Més i millors serveis, transparència, informació, economies d’escala, més presència mediàtica, més participació en les institucions públiques.

A partir d’aquí, quin és el futur del nostre col·lectiu? Això ho decidireu vosaltres, amb la vostra participació, amb la vostra presència, la vostra col·laboració, la vostra motivació, el vostre optimisme, en una paraula, el vostre compromís. En l’esforç acumulat de tots i cadascun de vosaltres està el futur del nostre col·lectiu, en el vostre orgull de pertinença i en la notorietat del vostre compromís. L’organització col·legial ha fet i seguirà fent el màxim possible amb els recursos dels quals disposi. Aquells pocs que segueixin aferrats a temps passat, creient en el retorn d´exclusivitats perdudes, amb consumidors captius d’una titulació oficial, obsessionats per les causes de l’esmentada pèrdua, amb contínues i repetides crítiques destructives sobre el malament que s’han fet les coses, que sempre titllen d’incoherents els arguments i explicacions que a les seves reiterades peticions se’ls hi donen, s’equivoquen. Fins i tot m’atreveixo a dir que posen en risc la seva salut i suposen minvaments en l’escàs temps del qual disposem per a l’atenció de les prioritats estratègiques decidides en la Junta de Govern i recollides de les bases. Els hem atès i hem d’atendre’ls, però tot té un límit, més encara quan posen repetidament en qüestió la capacitat, sensatesa, coneixements, seny i bon fer dels representants i lletrats dels COAPI, tant dels històrics com dels actuals, permetent-se fins i tot manifestar impressions de presumptes relacions “feudal-vassalls” o presumptes “règims dictatorials”. Lamentablement, he de recordar-los que tenen plena llibertat per a presentar la seva candidatura i liderar-nos. També tenen plena llibertat per a donar-se de baixa en la col·legiació i si és del seu gust associar-se o no a qualsevol altre col·lectiu, però això sí, per utilitzar la denominació Agent de la Propietat Immobiliària i els seus signes distintius, en l’exercici de l’activitat, no és suficient amb tenir el títol, cal estar col·legiat en situació d’exercici perquè això ho estableix la normativa en vigor. Aquesta qüestió la defensarem amb el màxim rigor, no permetrem que ningú es beneficiï del nostre esforç col·lectiu sense participar en el mateix.

Avui manen els consumidors i nosaltres, tots units sense depressions ni defalliments, comprometent-nos notòriament com repetidament he dit, aconseguirem que coneguin la diferència i escullin. Potser més endavant, a força de perseverar i demostrar la nostra força i vàlua, podem aspirar a més alts objectius. Està bé somiar, però primer el primer, el que toca ara. Per tant, el futur de la denominació exclusiva “Agent de la Propietat Immobiliària”, dels seus signes distintius, del seu col·lectiu, de les seves institucions, és sense cap dubte magnífic. Sé perfectament que des de mitjans del passat any hem iniciat un nou cicle en el mercat immobiliari, de contenció de preus i de caiguda del ritme de vendes. He manifestat públicament que, especialment a Catalunya, en donar-se aquesta situació juntament amb l’entrada en vigor de la nostra Llei, desapareixeran la meitat dels establiments de mediació immobiliària oberts al públic, es possible que fins i tot més, però també dic i estic convençut que afectarà en grau mínim al nostre col·lectiu i a mitjà termini l’enfortirà.




Joan Ollé i Bertran
President del Col.legi d´Agents de la Propietat Immobiliaria de Barcelona

22 de novembre 2007

EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA SÓLO HARÁ PISOS DE ALQUILER O EN CONCESIÓN

Las promociones del Ayuntamiento de Barcelona no tendrán vivienda de compra. Excepto en los casos de realojo, los pisos serán en régimen de alquiler o en concesión por un plazo de 75 años, de un modo similar al que se utiliza para las plazas de aparcamiento. De este modo, la Administración local mantiene la propiedad del suelo y sólo pone en venta los edificios, fórmula que permite rebajar el precio. En los próximos cuatro años se edificarán 800 pisos de este tipo, entre el 20% y el 30% de los que promoverá el Patronat Municipal de l´Habitatge. / Redacción

Artícle publicat al diari "LA VANGUARDIA" el 22 de novembre de 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


Per veure l´artícle faci click aquí..

LOS IMPUESTOS ABSORBEN EL 17% DEL PRECIO DE LOS PISOS

Actos jurídicos se paga hasta siete veces desde la compra del terreno

Los 230.000 euros que una familia se gasta en un piso no van sólo para el promotor que ha comprado el suelo, que ha construido la casa y que se ha ocupado de comercializarla. El Estado -entre las administraciones local, autonómica y estatal- se quedará por el camino con un pellizco de más de 39.000 euros, un 17% del precio pagado por la familia. (...)

Article publicat al diari "El Pais" el 22 de Novembre de 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


Per veure l´artícle faci click aquí.

19 de novembre 2007

EL PRIMER GRAN PACTO POR LA VIVIENDA EN ESPAÑA:

El mes pasado Catalunya alcanzó, con el consenso de todos los sectores implicados, el primer gran pacto por la vivienda de España que marcará las políticas de los próximos 10 años. ¿Ayudará esto a dinaminar un mercado inmobiliario que amenaza con estancarse?

Mediante el Pacto Nacional para la Vivienda de Catalunya, los actores del sector, partiendo de una diagnosis de la situación, han determinado cinco retos a afrontar y establecido el perfil de las medidas que se deben aplicar.
El periodo de diez años es adecuado y suficiente para que se puedan concretar, instaurar y finalizar a través de los instrumentos legislativos pertinentes, así como las soluciones que el mercado de la vivienda requiere. Como todo pacto, es una transacción final entre distintas voluntades, ninguna de las cuales habrá obtenido sus máximos objetivos pero en el cómputo global, no cabe la menor duda que si ayudará a medio plazo a dinamizar el mercado inmobiliario.

¿Es cierto que las ventas se han relentizado en los últimos meses? ¿En qué sector de inmuebles se ha notado más este parón?

Efectivamente, si comparamos el año 2005, que a mi entender es el de mayor potencia en cuanto a volumen mensual de ventas con lo que llevamos del 2007, no cabe duda que ha habido una ralentización del mercado. Es posible que se esté vendiendo a un ritmo del 25% del que teníamos en aquel ejercicio, teniendo en cuenta que no todas las zonas están afectadas con la misma intensidad, es más potente este descenso en las segundas residencias y mercado de inversión.

Los economistas empiezan a entrever que el euribor dejará de subir a medio plazo. ¿Cree que mejorará pronto la situación de endeudamiento de las familias?

Hasta hace poco se tenía el convencimiento de que el Banco Central Europeo seguiría con su política de subida de tipos. Las circunstancias han cambiado y en las últimas reuniones se ha mantenido el tipo al 4%. Todo hace prever que a medio plazo seguirá esta situación, incluso no me extrañaría, que al igual que ha hecho la reserva de EE.UU, nos sorprendieran con alguna rebaja. En este contexto es probable que mejore la situación económica de las familias que había llegado a unos límites insoportables.

¿Qué pasará con los precios de la vivienda? ¿Es un buen momento para comprar?

Los precios de la vivienda dejaron de subir, que ya es mucho. Se están produciendo disminuciones puntuales en determinadas zonas. Esta estabilidad continuara durante varios años. Es el momento de los compradores, de buscar, comparar y decidir sin agobios.

En la coyuntura actual, qué es lo más importante, ¿Qué se debe de tener en cuenta a la hora de adquirir una vivienda?

En primer lugar definir muy bien las necesidades básicas del comprador y sus posibilidades económico-financieras. A partir de aquí, la ubicación, el entorno, los servicios, las calidades, los acabados, la orientación y finalmente el precio.

Otras cuestiones que crea usted interesantes o fundamentales comentar en esta entrevista...

La actividad de mediador, asesor y gestor en transacciones inmobiliarias esta desprofesionalizada desde junio de 2000, sin que exista de momento ninguna regulación especifica protectora a los consumidores. Por tanto es muy importante que los ciudadanos cuando contraten o usen estos servicios sean conscientes de esta situación que ha perjudicado gravemente su seguridad.


“El Pacto Nacional para la Vivienda de Catalunya, es una transacción final entre distintas voluntades, no cabe la menor duda que si ayudará a medio plazo a dinamizar el mercado inmobiliario.”

“En cuanto a volumen mensual de ventas con lo que llevamos del 2007, no cabe duda que ha habido una ralentización del mercado.”

“Los precios de la vivienda dejaron de subir, que ya es mucho. Se están produciendo disminuciones puntuales en determinadas zonas.”

Entrevista en la revista BUSCO CASA, realizada a:

Joan Ollé i Bertran
Presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona

16 de novembre 2007

LA INVERSIÓN DE ESPAÑOLES EN INMUEBLES EN EL EXTRANJERO HA CRECIDO UN 70,8%

La inversión realizada por inversores españoles en la compra de inmuebles en el extranjero alcanzó los 2.322 millones de euros en los ocho primeros meses del año, un 70,1% más que los 1.365 millones del mismo periodo del 2006.
Según los últimos datos publicados por el Banco de España, el dinero destinado por los extranjeros para la compra de vivienda en España también aumentó entre enero y agosto con un crecimiento interanual del 28,7%, al pasar de 2.933 a 3.775 millones de euros.(...)

Article publicat a "ABC" el 16 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


Per veure l´artícle faci click aquí.

15 de novembre 2007

EL PRECIO DE LA VIVIENDA CHINA AUMENTA UN 9,5% A PESAR DE LAS MEDIDAS DEL GOBIERNO

El precio de la vivienda en las 70 principales ciudades de la parte continental de china experimentó un aumento del 9,5% en octubre respecto al mismo periodo del año pasado, de acuerdo con un estudio del buró nacional de estadísticas y la comisión nacional de desarrollo y reforma. la cifra supone un nuevo récord pese a los esfuerzos del gobierno chino por frenar el crecimiento en los precios de la propiedad inmobiliaria. El último paso fue el anuncio del banco central del aumento de la tasa de reservas de los bancos comerciales de un 0,5%. Se trata del noveno reajuste en este año.

Article publicat a "Xinhua" el 15 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


Per veure l´artícle faci click aquí.

13 de novembre 2007

LAS GRANDES INMOBILIARIAS PREVÉN EL AUMENTO DEL ALQUILER

Según un estudio encargado por el lobby inmobiliario G-14 a AFI (Analistas Financieros Internacionales), en los próximos cinco años la demanda de pisos se situará en torno a las 440.000 unidades anuales. Gran parte de esta demanda se enfocará hacia el alquiler en lugar de de la compra ya que las menores expectativas de revalorización provocarán que las familias españolas decidan convertirse en inquilinas y no en propietarias. De la demanda anual de casas, 365.000 serán ocupadas anualmente como residencia principal y unas 73.500 corresponderán a segunda vivienda. la ralentización de la demanda de hogares responde al menor dinamismo en la economía, que reducirá la inmigración y frenará el ritmo de emancipación de los jóvenes.

Article publicat al diari "El Pais" el 13 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

08 de novembre 2007

EL BCE MANTIENE LOS TIPOS AL 4%

El Banco Central Europeo (BCE) cumplió con el guión previsto y mantuvo los tipos de interés en el 4%, tras aplicar en junio una subida de un cuarto de punto que situó el precio del dinero en el nivel más alto desde agosto de 2001. La crisis crediticia provocada por las hipotecas basura en estados unidos ha hecho que la autoridad monetaria mantenga el precio del dinero estable a la espera de la evolución de los mercados financieros y todo ello a pesar del incremento de la inflación derivada de la subida del precio del crudo. La mayoría de los analistas y expertos consideran que el organismo presidido por Jean Claude-Trichet mantendrá estable el precio del dinero a medio plazo, hasta que se estabilice el mercado y a la espera de la evolución económica estadounidense

Article publicat a "Expansión" el 8 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


http://www.expansion.com/edicion/exp/economia_y_politica/economia/es/desarrollo/1055335.html

07 de novembre 2007

LA BANCA CREE QUE LA DEMANDA DE PISOS ESTÁ EMBALSADA ANTE UNA CAÍDA DE PRECIOS

El director general de La Caixa, Juan María Nin, declaró que el sector inmobiliario se está desacelerando aunque "de forma ordenada" y que hay que prestar atención al "posible embalsamamiento" de la demanda, que está a la espera de una bajada de precios. El responsable de la caja catalana alertó de que este estancamiento es un "fenómeno muy perjudicial". Por su parte el consejero delegado del Santander, Alfredo Saénz, coincidió con Nin en que "vivimos una moderación de los precios en el sector" por lo que "toca un periodo de normalización". A su juicio la desaceleración del sector de la construcción "no tiene por qué dañar gravemente la economía española".

Article publicat al diari "El mundo" el 7 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


http://www.elmundo.es/papel/2007/11/07/economia/2253883.html

06 de novembre 2007

CELEBRACIÓ PATRONAL DE SANTA TERESA


Discurs de Joan Ollé, President del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província
19 d’ octubre de 2007
(Salutacions)
Sra. Carme Trilla i Bellart, Secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya,

Sras. y Srs. Parlamentaris,

Presidenta del Coapi de Girona y president del de Lleida, president del de Navarra, President del Consell de Col·legis de AAFF de Catalunya, Vicepresidents dels Col·legis de Graduats Socials y d’Agents Comercials, Secretari General FIABCI España, Directora de la OCUC, representants del Institut Català del Sol, d’ADIGSA, de l’Agencia Catalana del Consum, representants de las Universitats Catalanes,

no em voldria deixar ningú,
Companys, amigues y amics:

Bona nit a tothom,
És un plaer trobar-me de nou amb tots vostès amb motiu de la festivitat de Santa Teresa de Jesús, patrona dels Agents de la Propietat Immobiliària.

Aquesta trobada anual és un moment de celebració, però també és el moment de fer un repàs al nostre sector i als temes que ens afecten.




Aquesta nit, tenim la satisfacció de comptar amb la presència de la Sra. Carme Trilla, una persona que coneix a fons les nostres inquietuds i que des del seu càrrec de Secretària del Departament d’Habitatge sempre ens ha escoltat i recolzat.

Vull aprofitar, per tant, per agrair-li, públicament, la seva actitud dialogant, que des de sempre ha mostrat cap al nostre col·lectiu i el seu ferm compromís en millorar la protecció dels consumidors de serveis de mediació y gestió de transaccions immobiliàries.

Com tots vostès saben, els Agents de la Propietat immobiliària hem passat uns anys que, en certa manera, podríem qualificar com “d’oblit institucional” per part dels poders públics. La famosa “desprofesionalització” de la activitat per part del govern espanyol l’any 2000, que va deixar als ciudatans totalment desprotegits.

Durant aquests darrers anys, però, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i, molt especialment la Sra. Trilla, han tingut l’encert de seguir de molt a prop aquesta problemàtica, i ens han donat la oportunitat d’expressar el nostre punt de vista, les nostres inquietuds i aportar les nostres solucions.

Aquesta actitud cap al nostre col·lectiu ha estat igualment present en tots el grups parlamentaris catalans i, per això, avui també vull aprofitar l’oportunitat per agrair públicament aquest suport als seus representants, que es troben entre nosaltres.

I és que, en un tema tan sensible com l’habitatge, que afecta un dret fonamental de les persones i que condiciona de forma tan important la qualitat de vida dels ciutadans, la regulació de la mediació y gestió de transaccions és fonamental i al contrari del que es creu, si te interès social.
El recolzament per part de les institucions catalanes ha estat clau perquè, a dia d’avui, puguem afirmar amb orgull que ja s’han posat els fonaments per tal de reconduir la situació, no només la de la nostra activitat, sinó també la de tot el sector de l’habitatge a Catalunya.
A nivell estatal, recent hem viscut l’aprovació de l’ esperat “Estatuto de la Profesión” que, de manera oficial, torna un altre vegada a recolzar la professió d’Agent de la Propietat immobiliària i que, per tant incrementarà la seguretat i la confiança en el sector de la mediació y gestió de transaccions immobiliàries.
En aquest sentit, el nou Estatut de la Professió, ames de consolidar els actuals col·legiats, exigeix per al futur, en el seu article 1, apartat b), una formació universitària i concretament estar en possessió d’un títol de diplomat, llicenciat o graduat.

Pel que fa al terme “graduat”, entenem que la Llei ha volgut avançar-se a la futura evolució dels estudis universitaris, d’acord amb el que imposa la normativa de la Unió Europea.

A banda d’aquesta formació generalista, els nostres Col·legis continuaran apostant, com fins ara, per la realització d’una formació específica sobre l’activitat i el sector immobiliari, adaptada en funció dels estudis de procedència, per tal d’assolir el nivell de coneixements adients que caracteritza als Agents de la Propietat Immobiliària col·legiats.
Per tant, aquest perfil formatiu és garantia d’un coneixement especialitzat per part de tots els professionals que exerceixen la seva professió sota el paraigües d’un Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària.
Aquest és el missatge que els que tenim l’orgull de representar-vos, hem volgut donar tots aquests anys a la societat, i que estem convençuts que hem de seguir donant, amb el vostre ajut i la vostra implicació activa per tots els mitjans al nostre abast.

Volem que els ciutadans sàpiguen que, tot i que la normativa deixa la porta oberta a que hi continuïn havent intermediaris no professionals, acudir a un Agent de la Propietat Immobiliària col·legiat és garantia d’una atenció qualificada amb el suport d’una Corporació de Dret Públic al darrera, amb un codi deontològic i un règim disciplinari i sancionador que té l’objectiu d’evitar les males pràctiques professionals.
D’altra banda, amés d’ adequar-se a la Constitució i a les Lleis de col·legis professionals, el nou Estatut introdueix, finalment un element de democratització en el sí del Consejo General al modificar el criteri de “1 Col·legi, 1 vot” i passa a establir una representativitat mes proporcional al número de col·legiats de cada Col·legi.
Essent com som, els Col·legis Catalans, amb diferencia, els de mes nombre de col·legiats d’Espanya, no hi ha dubte que aquest nou criteri significa un pas endavant de gran transcendència per a nosaltres, ja que ens permetrà defensar molt millor els nostres opinions, qüestió que fins ara resultava bastant més complexa. Ara ens pertoca defensar units el compliment d’allò que disposa l’Estatut de Catalunya i la L.C.P.Cat.

Aquests dies també hem assistit a la signatura del Pacte Nacional per a l’Habitatge, un acord que ha mobilitzat tots els actors públics i privats del sector, per tal de fer front a la greu problemàtica que viu actualment l’Habitatge de primera necessitat.

Deixant de banda alguns aspectes que encara generen cert desacord polític, els agents de la propietat immobiliària, hem estat part activa i subscriptors d’un pacte que, en general, considerem molt positiu per a l’establiment d’un marc de referència a llarg termini cap la millora de les condicions d’accés a l’habitatge i per a l’adequació del parc de vivendes existent.

Tenim la confiança que aquest pacte, juntament amb l’Estatut de la Professió i la Llei del Dret a l’Habitatge que aviat tindrem a Catalunya, representi un nou impuls por a la figura dels Agents de la Propietat immobiliària col·legiats.

Com tots vosaltres sabeu, la situació límit a la qual hem arribat ha provocat una baixada de l’activitat que nosaltres calculem en un 75%, i el tancament de moltes de les mal dites agències immobiliàries que actuaven en el sector, que a hores d’ara ja es deu acostar a un 30% del total, però que nosaltres creiem que pugui superar el 50 % ben aviat, amb tot el que això representa de compromisos incomplets o malifetes consolidades. Estem convençuts que com a professionals regulats i formats, els Agents de la Propietat immobiliària patiran en grau mínim aquesta etapa y serem capaços de superar-la gràcies a la nostre professionalitat i coneixements del mercat. La Llei del Dret a l’Habitatge i el seu desenvolupament normatiu, serà el marc que regularà la nostra activitat a Catalunya i sens dubte, un dels elements que ens ajudarà i en el que confiem plenament.

Esperem que s’aprovi definitivament ben aviat, com a molt tard abans de Nadal, però aquesta és una qüestió que de ben segur els explicarà molt millor la nostra il·lustre representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Sra. Carme Trilla que els dirigirà unes paraules seguidament.

No vull, però, acabar el meu discurs sense abans fer esment a una de les qüestions que ens afecten com a col·lectiu i que, des del Col·legi sabem que hem de resoldre, ara que ja hem obert camí a las solucions de temes mes prioritaris.

Potser heu endevinat que m’estic referint al tema dels peritatges judicials sobre el valor de mercat en venda, cessió o traspàs de béns immobles, una de les funcions pròpies de la nostra professió regulada i que té un índex d’intromissió notable. Tots saben de la creació de associacions amb denominacions com Peritos Judiciales Inmobiliarios o Tasadores Judiciales Inmobiliarios o similars, sobre les que no existeix certesa de la formació, qualificació o titulació dels seus membres que intoxiquen amb llistats els jutjats i tribunals. Resultat: desprotecció dels justiciables.

La Ley de Enjuiciamento Civil és molt clara en aquest aspecte, y las instruccions rectores de la judicatura també. Els peritatges judicials sobre el valor de mercat dels béns immobles han d’ésser realitzats per mitjà dels llistats de col·legiats d’aquells col·legis professionals quals membres estiguin legalment capacitats per a la requerida valoració i, únicament està aquesta funció con a pròpia en l’estatut del Agents de la Propietat Immobiliària.

Tot i això, els mateixos agents de la Llei, advocats, procuradors i, fins i tot jutges, incompleixen aquesta normativa, fet que considerem d’extraordinària gravetat.

Vull transmetre-us que, des d’aquesta Institució que m’honoro a representar, en som plenament conscients i que podeu tenir la seguretat que resoldre aquesta problemàtica serà una de les nostres properes prioritats. I no tingueu cap dubte que ho aconseguirem, ja que la Llei ens dóna la raó.

Ara sí, només em queda desitjar-vos que acabeu de gaudir d’aquesta esplèndida vetllada.

Espero retrobar-vos a tots l’any que ve, que de ben segur, ha de ser l’ inici d’una etapa molt més positiva per a tots nosaltres.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Bona nit a tothom.

Joan Ollé i Bertran
Presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat


Escuela de Práctica Inmobiliaria, del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona.

El servicio que presta un buen el agente inmobiliario a sus clientes requiere un continuo esfuerzo por mantener y elevar su nivel de formación profesional a lo largo de toda su vida. No solo formación técnica específica en el sector, a todas luces básica e imprescindible, sino también aquella que mejora sus habilidades, actitudes y hábitos en los ámbitos comercial, empresarial, emocional y personal.

Si se quiere inspirar confianza y respeto, desenvolverse de forma eficiente y con autoridad, tener más garantías de éxito, la formación continua es el valor añadido que asegura que se tienen los conocimientos necesarios y nos hace más competitivos. Aquellos que no lo asumen ni son conscientes de sus limitaciones, no tienen argumentos para defender el valor de su trabajo y ponen en riesgo la seguridad de sus clientes.

El origen de la regulación de una profesión está en la necesidad de garantizar que las personas que la ejercen tienen los conocimientos suficientes para hacerlo. Por tanto, este debe ser el perfil de los buenos Agentes Inmobiliarios, de sus empleados y colaboradores. Es el mensaje que seguiremos tenazmente transmitiendo a la sociedad.

La Escuela de Práctica Inmobiliaria, del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona, abierta a todos los agentes inmobiliarios, se ha consolidado como referencia formativa del sector. El programa que ofrece en colaboración con prestigiosas universidades, ha sido confeccionado para facilitar la actualización de conocimientos, consolidación de los adquiridos y aprendizaje de los métodos y tecnologías más modernos. Su éxito también radica en la actitud y predisposición de los alumnos y en el intercambio de experiencias e inquietudes, dudas y sugerencias, en definitiva en su voluntad de alcanzar la excelencia. Os esperamos.


Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.apibcn.com/cat/index.htm

EL 20% DE LAS HIPOTECAS ES ´SUBPRIME´

El 20,1% de las hipotecas que concedieron los bancos de EE. UU. En el 2006 era subprime o de alto riesgo, frente a sólo un 8,5% el 2003, según un informe de Caixa Catalunya. La subida se debe al fuerte encarecimiento de la vivienda, que complicó la compra a familias de rentas más bajas. Ante esta situación, el 42,9% de las hipotecas subprime concedidas contaban con "escasa o ninguna" verificación de los ingresos y activos del comprador, lo que explica que la morosidad alcanzara el 14,8% en junio del 2007.

Article publicat al diari "La Vanguardia" el 6 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


http://www.lavanguardia.es/pdfree/PdfList?p_action=showlist&p_dia=20071106&p_dia_d=06&p_dia_m=11&p_dia_y=2007

EL PATRIMONIO INMOBILIARIO SE TRIPLICA EN 10 AÑOS

El ´boom´ inmobiliario ha contribuido a que los ciudadanos hayan invertido en ladrillo más que en activos financieros. El valor de ese patrimonio ha pasado de 1,3 billones en 1997 a 4,7 billones de euros en 2006.

El auge inmobiliario ha aumentado la riqueza, pero ahora llega también el endeudamiento.
Si se hiciera una encuesta a pie de calle, España ganaría por goleada en Europa en cuanto a número de personas propietarias de su vivienda frente al alquiler. En el extremo opuesto están países como Alemania, Holanda o, en menor medida, Francia, donde predominan los hogares en régimen de alquiler. Las facilidades dadas por la banca en los últimos años para conseguir una hipoteca y el alza continuada de los precios explican que en España se invierta más en ladrillo que en otros activos financieros.

Article publicat a "La Vanguardia" el 6 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona


http://www.lavanguardia.es/pdfree/PdfList?p_action=showlist&p_dia=20071106&p_dia_d=06&p_dia_m=11&p_dia_y=2007

05 de novembre 2007

La profesionalización de los intermediarios inmobiliarios es la mejor garantía para los ciudadanos

Los nuevos Estatutos por los que se rigen desde ahora los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria y la próxima entreda en vigor de la Llei del dret a l`habitatge de Catalunya, introducen de nuevo, los elementos que impulsarán la profesionalización del sector, un primer paso muy positivo para ordenar una actividad que había quedado totalmente desregulada tras la liberalización del año 2000.

Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria están de enhorabuena. El pasado 3 de octubre se publicaron en el BOE los nuevos Estatutos de la profesión, una normativa largamente esperada por los profesionales que ejercen su actividad desde un colegio profesional, sometidos a la exigencia de una formación especializada y a un código deontológico que garantiza una forma de proceder conforme a unas normas éticas.

Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria, en tanto expertos de la intermediación con conocimientos acreditados sobre el sector inmobiliario, están además facultados para el ejercicio de una serie de actividades como pueden ser la emisión de dictámenes, tasaciones y peritajes de bienes inmuebles, tal y como establece el propio artículo 1 del antiguo Estatuto de la Profesión, el único que no ha sido derogado con la nueva normativa. No en vano, los Apis colegiados son los únicos agentes inmobiliarios sometidos a estrictos requerimientos que no sólo incluyen la ya mencionada formación especializada, sino también cauciones y seguros colectivos de responsabilidad civil.

En este sentido, el nuevo Estatuto de la Profesión exige concretamente, en su artículo 1, apartado b), el estar en posesión de un título de diplomado, licenciado o graduado, dejando, en este último caso, la puerta abierta a futuras titulaciones previstas en la normativa de enseñanza de la Unión Europea.

A demás de esta formación universitaria generalista, los colegios profesionales continuarán exigiendo, como hasta la fecha, la realización de una formación específica sobre el sector inmobiliario, adaptada en función de los estudios de procedencia, con la finalidad de alcanzar el nivel de conocimientos que caracteriza la dedicación a la actividad de mediador colegiado.

Los Colegios Profesionales de Apis son, pues, los únicos colectivos profesionales del sector inmobiliario formados exclusivamente por profesionales altamente cualificados. Así pues, la aprobación de un nuevo Estatuto de la profesión que regula esta diferencia era lógica y acorde con un Estado que, ante todo, debe buscar la protección de los consumidores, y más en un ámbito que afecta al derecho fundamental de todo ciudadano de acceder a una vivienda digna.

Y, aunque sigue la puerta abierta a que continúen habiendo mediadores no profesionales, el ciudadano debe saber que acudir a un Api colegiado es garantía de una atención cualificada y del apoyo de un órgano colegial con un régimen disciplinario y sancionador que tiene el objetivo de evitar que se produzcan malas prácticas profesionales.

Cabe destacar que, desgraciadamente, hoy en día menos del 50% de agentes inmobiliarios son profesionales colegiados, una cifra que está muy por debajo de lo que sería deseable, especialmente en un sector tan sensible como el de la vivienda. La denominación de Agente de la Propiedad Inmobiliaria queda reservada únicamente para los colegiados que cumplan todos los requisitos que exige el Estatuto y su Colegio Profesional lo que nos induce a pensar que a corto plazo el porcentaje antes citado se incrementará notoriamente.

Por último, el nuevo Estatuto introduce, por fin, elemento de democratización en el seno del Consejo General al modificar el criterio de “1 Colegio, 1 representante”, criterio que regía hasta el momento actual, en perjuicio de los Colegios de grandes áreas urbanas, que no veían reflejada sus problemáticas concretas a nivel nacional. Con la aprobación de la nueva normativa, la representatividad pasa a ser más proporcional al censo de cada Colegio profesional, con lo que la mayoría de Apis verán recogidas sus aspiraciones de un tratamiento más equitativo.

Joan Ollé i Bertran
Presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona
Publicado en la revista "NEGOCIO INMOBILIARIO"
http://www.euroinmo.com/