11 de maig 2011

Serfs del deute.

Moltes famílies van comprometre temeràriament el seu futur palanquejats financerament per sobre de les seves possibilitats. Ningú els va explicar els riscos. La cobdícia desenfrenada d’uns i altres, la manca d’ètica en l’assessorament professional causada per la inexistència d’estrictes regulacions sectorials sobre la mediació de transaccions i de crèdits sobre els immobles, la vinculació entre taxadores i bancs, les imprudències d’aquests últims, van ser elements excitadors i catalitzadors. Les culpes es reparteixen.

Avui patim les conseqüències, il·lusions trencades, frustacions i dolor. Sens dubte, una de les lamentables situacions que està generant més polèmica en els mitjans de comunicació són els desnonaments dels primers habitatges, és a dir, del que anomenem habitatge habitual d’una família. No hi ha compassió. La maquinària de l’Administració de justícia, a vegades a desgrat dels seus operadors i dels debats doctrinals i socials, ha de cenyir-se estrictament a la legislació sobre la matèria. En la majoria dels casos, els afectats es troben que, per manca de postors a la subhasta, el creditor s’adjudica l’habitatge per la meitat de la taxació que va donar origen al préstec i segueixen devent la resta dels imports acumulats per principal, per interessos de demora abusius i per costes i despeses. En molts casos, la manca de coneixements i l’angoixa que els produeix la situació i el procediment, psicològicament els bloqueja i els impedeix a priori trobar solucions que puguin minimitzar els resultats finals. Ho perden tot i queden sotmesos a quelcom semblant a l’històric sistema feudal de serfs de la gleva o la terra, nomes que ara són per a tota la vida serfs del deute.

Els preus dels habitatges han disminuït una mitja del 30% des de màxims que es van assolir al primer trimestre de 2007. Suposant, que és suposar molt, que tots els executats haguessin comprat a aquest màxim preu, avui haurien d’esperar poder trobar comprador per aproximadament el 70% del preu que en el seu moment van convenir (per cert, trobem a faltar en els procediments taxacions actualitzades). Si el banc va concedir hipoteques per imports superiors a la taxació que va causar el préstec o si va acceptar taxacions errònies, hauria de ser la seva responsabilitat.

Hem de buscar solucions. S’hauria de potenciar un mecanisme poc o mai utilitzat en el procés d’execució, com és l’encàrrec judicial de la venda directa si actor i executat estan d’acord. Amb això alliberaríem la càrrega dels jutjats, acompanyaríem professionalment el deutor rebaixant la seva angoixa i intentaríem obtenir el màxim preu amb major transparència. Els agents de la propietat immobiliària coordinats a través del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, és a dir, més de 2.000 professionals, ens oferim com a mediadors per ser una de les possibles solucions. A través d’aquesta mediació, els bancs, que disminuirien les seves despeses fixes, haurien de ser receptius a acceptar quitacions en funció de les circumstàncies de cada cas i facilitar el finançament del nou comprador. En cas contrari, estarien llastant en la seva contra, fins i tot, el resultat.


Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona



Presentació de la Memòria d'activitats 2010 del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.




Dir 2010 és dir creació del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya. Aquesta serà, sense cap mena de dubte, una fita que recordarem durant molts anys, potser perquè ha centralitzat gran part de l’activitat de relacions institucionals d’aquest Col·legi des que l’any 2000 es va liberalitzar el sector.

Amb l’aprovació del Decret 12/2010, de 2 de febrer, pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya s’ha fet realitat una demanda que el nostre col·lectiu venia reclamant des de deu anys ençà i que reforça la nostra posició, sempre contundent, sobre la necessitat imperiosa de regular l’exercici de l’activitat immobiliària a Catalunya.

L’objectiu del Registre, primer d’aquestes característiques de l’Estat Espanyol i de naturalesa administrativa, és protegir el consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, però respectant alhora el lliure exercici d’aquesta activitat. En aquest sentit, podem expressar també la nostra satisfacció en relació a l’aprovació del Registre, donat que sempre hem desitjat que la nostra activitat sigui reconeguda i respectada per la resta de la societat, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència. A més, estem convençuts que el Registre no només beneficiarà els consumidors, sinó també la figura de l’agent immobiliari, dignificant l’activitat, així com augmentarà el reconeixement del col•legis d’agents de la propietat immobiliària i dels seus col·legiats.

En definitiva, l’entrada en vigor del decret que regula els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i la posada en marxa del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, juntament amb l’establiment de les pràctiques obligatòries, prohibides i el potent règim sancionador que imposa la Llei del dret a l’habitatge, modifiquen de forma contundent la normativa existent fins el moment pel que fa a l’exercici de la mediació immobiliària. Aquestes noves exigències sens dubte han de servir per depurar el mercat immobiliari i la identificació dels seus operadors ha de permetre que en igualtat de condicions per exercir, la lliure competència sigui finalment la que faci guanyar prestigi i confiança al sector, rebutgi als no professionals i situï a cadascú on li correspon.

En tot aquest procés, cal destacar, la nostra institució ha assumit una posició de lideratge que ha permés, entre d’altres, ser l’únic col·lectiu amb la possibilitat de compartir la placa distintiva del registre amb la col·legial, la qual cosa diferencia els membres de la nostra institució de la resta d’agents immobiliaris inscrits al Registre a més de constatar el respecte de les administracions públiques al Col·legi i a la seva tasca.

Els canvis normatius, però, s’han produït també a altres nivells, donat que el 2010 es van aprovar els nous Estatuts del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobilària de Catalunya, que substitueixen els anteriors de l’any 1984, obsolets des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.


Tenint en compte les competències, algunes exclusives i altres compartides, de la Generalitat de Catalunya, i el fet diferencial sobre la resta de l’Estat que es tracta de l’únic territori en el qual, mitjançant la Llei del dret a l’habitatge i el Reglament del Registre d’agents immobiliaris, es troba regulada l’activitat de mediació, assessorament i gestió en transaccions d’immobles i els drets sobre els mateixos, considerem de vital importància haver-nos dotat d’aquest nou text que ens permetrà seguir gaudint del mateix nivell d’interlocució i respecte que hem assolit davant els organismes i les institucions públiques i privades.
Lamentablement, va ser del tot impossible, malgrat que es va intentar amb insistència, aconseguir la unanimitat entre els quatre col·legis professionals i el text ha estat impugnat judicialment després de la seva publicació no només pel Col·legi de Tarragona sinó també pel Consejo Rector del Consejo General de Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de España, que sembla ser vol seguir exercint plena i completa soberania sobre els col·legis catalans. Com és lògic, la defensa contra aquestes impugnacions recau en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (que va comprovar prèviament a l’aprovació dels Estatuts la seva adquació a la legalitat), en el Consell i en els col·legis de Barcelona, Girona i Lleida.
Malgrat tot, els nous Estatuts del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya estan plenament en vigor. I aquest és només un dels projectes i il·lusions que estem lliutant per aconseguir. Des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i des del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya continuarem exercint la nostra responsabilitat davant les institucions públiques i la societat, com a interlocutors pel que fa a la nostra activitat.


Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona