JOAN OLLÉ BERTRÁN

Serfs del deute.

2011-05-11T12:57:00.001+02:00

Moltes famílies van comprometre temeràriament el seu futur palanquejats financerament per sobre de les seves possibilitats. Ningú els va explicar els riscos. La cobdícia desenfrenada d’uns i altres, la manca d’ètica en l’assessorament professional causada per la inexistència d’estrictes regulacions sectorials sobre la mediació de transaccions i de crèdits sobre els immobles, la vinculació entre taxadores i bancs, les imprudències d’aquests últims, van ser elements excitadors i catalitzadors. Les culpes es reparteixen.

Avui patim les conseqüències, il·lusions trencades, frustacions i dolor. Sens dubte, una de les lamentables situacions que està generant més polèmica en els mitjans de comunicació són els desnonaments dels primers habitatges, és a dir, del que anomenem habitatge habitual d’una família. No hi ha compassió. La maquinària de l’Administració de justícia, a vegades a desgrat dels seus operadors i dels debats doctrinals i socials, ha de cenyir-se estrictament a la legislació sobre la matèria. En la majoria dels casos, els afectats es troben que, per manca de postors a la subhasta, el creditor s’adjudica l’habitatge per la meitat de la taxació que va donar origen al préstec i segueixen devent la resta dels imports acumulats per principal, per interessos de demora abusius i per costes i despeses. En molts casos, la manca de coneixements i l’angoixa que els produeix la situació i el procediment, psicològicament els bloqueja i els impedeix a priori trobar solucions que puguin minimitzar els resultats finals. Ho perden tot i queden sotmesos a quelcom semblant a l’històric sistema feudal de serfs de la gleva o la terra, nomes que ara són per a tota la vida serfs del deute.

Els preus dels habitatges han disminuït una mitja del 30% des de màxims que es van assolir al primer trimestre de 2007. Suposant, que és suposar molt, que tots els executats haguessin comprat a aquest màxim preu, avui haurien d’esperar poder trobar comprador per aproximadament el 70% del preu que en el seu moment van convenir (per cert, trobem a faltar en els procediments taxacions actualitzades). Si el banc va concedir hipoteques per imports superiors a la taxació que va causar el préstec o si va acceptar taxacions errònies, hauria de ser la seva responsabilitat.

Hem de buscar solucions. S’hauria de potenciar un mecanisme poc o mai utilitzat en el procés d’execució, com és l’encàrrec judicial de la venda directa si actor i executat estan d’acord. Amb això alliberaríem la càrrega dels jutjats, acompanyaríem professionalment el deutor rebaixant la seva angoixa i intentaríem obtenir el màxim preu amb major transparència. Els agents de la propietat immobiliària coordinats a través del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, és a dir, més de 2.000 professionals, ens oferim com a mediadors per ser una de les possibles solucions. A través d’aquesta mediació, els bancs, que disminuirien les seves despeses fixes, haurien de ser receptius a acceptar quitacions en funció de les circumstàncies de cada cas i facilitar el finançament del nou comprador. En cas contrari, estarien llastant en la seva contra, fins i tot, el resultat.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Presentació de la Memòria d'activitats 2010 del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.

2011-05-11T12:51:00.003+02:00

Dir 2010 és dir creació del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya. Aquesta serà, sense cap mena de dubte, una fita que recordarem durant molts anys, potser perquè ha centralitzat gran part de l’activitat de relacions institucionals d’aquest Col·legi des que l’any 2000 es va liberalitzar el sector.

Amb l’aprovació del Decret 12/2010, de 2 de febrer, pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya s’ha fet realitat una demanda que el nostre col·lectiu venia reclamant des de deu anys ençà i que reforça la nostra posició, sempre contundent, sobre la necessitat imperiosa de regular l’exercici de l’activitat immobiliària a Catalunya.

L’objectiu del Registre, primer d’aquestes característiques de l’Estat Espanyol i de naturalesa administrativa, és protegir el consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, però respectant alhora el lliure exercici d’aquesta activitat. En aquest sentit, podem expressar també la nostra satisfacció en relació a l’aprovació del Registre, donat que sempre hem desitjat que la nostra activitat sigui reconeguda i respectada per la resta de la societat, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència. A més, estem convençuts que el Registre no només beneficiarà els consumidors, sinó també la figura de l’agent immobiliari, dignificant l’activitat, així com augmentarà el reconeixement del col•legis d’agents de la propietat immobiliària i dels seus col·legiats.

En definitiva, l’entrada en vigor del decret que regula els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i la posada en marxa del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, juntament amb l’establiment de les pràctiques obligatòries, prohibides i el potent règim sancionador que imposa la Llei del dret a l’habitatge, modifiquen de forma contundent la normativa existent fins el moment pel que fa a l’exercici de la mediació immobiliària. Aquestes noves exigències sens dubte han de servir per depurar el mercat immobiliari i la identificació dels seus operadors ha de permetre que en igualtat de condicions per exercir, la lliure competència sigui finalment la que faci guanyar prestigi i confiança al sector, rebutgi als no professionals i situï a cadascú on li correspon.

En tot aquest procés, cal destacar, la nostra institució ha assumit una posició de lideratge que ha permés, entre d’altres, ser l’únic col·lectiu amb la possibilitat de compartir la placa distintiva del registre amb la col·legial, la qual cosa diferencia els membres de la nostra institució de la resta d’agents immobiliaris inscrits al Registre a més de constatar el respecte de les administracions públiques al Col·legi i a la seva tasca.

Els canvis normatius, però, s’han produït també a altres nivells, donat que el 2010 es van aprovar els nous Estatuts del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobilària de Catalunya, que substitueixen els anteriors de l’any 1984, obsolets des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Tenint en compte les competències, algunes exclusives i altres compartides, de la Generalitat de Catalunya, i el fet diferencial sobre la resta de l’Estat que es tracta de l’únic territori en el qual, mitjançant la Llei del dret a l’habitatge i el Reglament del Registre d’agents immobiliaris, es troba regulada l’activitat de mediació, assessorament i gestió en transaccions d’immobles i els drets sobre els mateixos, considerem de vital importància haver-nos dotat d’aquest nou text que ens permetrà seguir gaudint del mateix nivell d’interlocució i respecte que hem assolit davant els organismes i les institucions públiques i privades.
Lamentablement, va ser del tot impossible, malgrat que es va intentar amb insistència, aconseguir la unanimitat entre els quatre col·legis professionals i el text ha estat impugnat judicialment després de la seva publicació no només pel Col·legi de Tarragona sinó també pel Consejo Rector del Consejo General de Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de España, que sembla ser vol seguir exercint plena i completa soberania sobre els col·legis catalans. Com és lògic, la defensa contra aquestes impugnacions recau en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (que va comprovar prèviament a l’aprovació dels Estatuts la seva adquació a la legalitat), en el Consell i en els col·legis de Barcelona, Girona i Lleida.
Malgrat tot, els nous Estatuts del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya estan plenament en vigor. I aquest és només un dels projectes i il·lusions que estem lliutant per aconseguir. Des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i des del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya continuarem exercint la nostra responsabilitat davant les institucions públiques i la societat, com a interlocutors pel que fa a la nostra activitat.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Joan Ollé analitza l'augment de les vendes de pisos del 2010.

2011-02-18T11:07:00.005+01:00

En l'emissió de l’informatiu migdia de TVE van analitzar la venda d’habitatges del 2010, que va pujar a Espanya un 6,8%.
Joan Ollé va donar la seva opinió al respecte i va preveure un estancament i fins i tot una baixada de les compravendes durant aquest semestre, com a conseqüència de l’efecte psicològic provocat per l’eliminació de les deduccions fiscals.
Adjuntem link per a veure el vídeo del informatiu. La noticia és a partir del minut 5 i 25 segons aproximadament.

Per veure la notícia podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

"En los próximos meses nadie venderá ni comprará si no es estrictamente necesario"

2011-01-10T11:29:00.000+01:00

Joan Ollé Bertrán, agente inmobiliario de Barcelona y representante de los agentes de la propiedad inmobiliaria (API) catalanes, señala que 2011 será un año difícil para los agentes inmobiliarios, ya que no será un año de muchas ventas. "Nadie venderá ni comprará si no es estrictamente necesario", sentencia Ollé Bertrán.

El experto se muestra preocupado por cómo evolucionará el primer trimestre de 2011 y todo el año que queda por delante después del recorte en las deducciones fiscales por comprar casa. "Además, el pensamiento que generan estos límites psicológicos impuestos desde las alturas en los compradores es que no sabemos cuál es el precio real de las casas", critica Ollé en el diario El Mundo.

Y es que tras un 2010 positivo por la presión hacia las ventas que ha impuesto la subida del iva y los recortes en las ayudas fiscales, los agentes inmobiliarios ven con incertidumbre el 2011. En opinión del representante de los apis catalanes, "Nadie venderá ni comprará si no es estrictamente necesario"

Así, el motor de las ventas de pisos para 2011 se espera que sea simplemente la necesidad, mientras que otros años el motor del mercado eran el deseo y las expectativas de revalorización. Quienes ya tengan una primera vivienda o los que dispongan de ahorros suficientes o respaldo familiar serán quienes muevan el mercado.

Article publicat a Idealista. Per veure podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Què cal saber a l’hora de triar un agent immobiliari?

2011-01-03T11:38:00.001+01:00

En un mercat tan ampli (i complex) com és l’immobiliari, és de cabdal importància saber què és el que s’ha de tenir en compte a l’hora de contractar els serveis d’un agent immobiliari.

Si bé és cert que durant els últims anys la poca regulació de l’activitat de mediació immobiliària ha provocat el deteriorament de la imatge del sector, també ho és que recentment a Catalunya s’han establert normatives que pretenen afavorir la transparència en el sector de l’habitatge i garantir la protecció dels consumidors

En virtut d’aquesta nova normativa, des del 9 de setembre de 2010 entra en vigor el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, al qual estan obligats a inscriure’s tots els agents immobiliaris que operen a Catalunya.

Què podem exigir als agents immobiliaris?

> Que disposin d’una assegurança de caució amb un límit mínim de la garantia de 60.000 euros per agent, establiment obert al públic a Catalunya i any de cobertura. També estan obligats a informar a qui ho sol·liciti de les dades identificadores de l’assegurança de caució (com a mínim, facilitaran el nom de l’entitat asseguradora o financera i el número de referència de la garantia).

> Que disposin d’una assegurança de responsabilitat civil amb un límit mínim de 600.000 euros per agent, establiment obert al públic a Catalunya i any de cobertura.

> Que actuïn amb independència, imparcialitat, prevalença de l’ interès del client, amb prudència i amb subjecció a la legalitat vigent.

> Que informin sobre la normativa i els principis deontològics.

> Que subscriguin sempre nota d’encàrrec.

> Que compleixin el principi de veracitat en la publicitat i l’oferta

> Que tingui la capacitació professional requerida.

> Que coneguin la normativa i actualitzin els seus coneixements.

> Que actuïn amb transparència en el càlcul dels honoraris.

Quines són les característiques del Registre d’homologació d’agents immobiliaris?

> Depèn de la Secretaria d’Habitatge i està gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i les diferents Oficines de Gestió Empresarial (OGE).

> És públic.

> Té caràcter administratiu.

> És obligatori d’acord amb l’apartat 4 de l’article 55 de la Llei 18/2007.

Quins requisits han de complir els agents immobiliaris per a poder accedir al Registre?

> Disposar d’establiment obert al públic, llevat que es prestin els serveis via electrònica o telemàtica.

> Acreditar la capacitació professional per a l’exercici de l’activitat, amb l’aportació d’una titulació universitària relacionada o certificats d’assistència i aprofitament a cursos de formació en matèria immobiliària.

> Declaració responsable amb la qual s’assumeix el compromís de bones pràctiques en la prestació dels serveis immobiliaris.

> Disposar d’una assegurança de caució o garantia amb una entitat asseguradora o financera degudament autoritzada per respondre de les quantitats que es rebin en l’exercici de l’activitat, fins que aquestes quantitats siguin posades a disposició de les persones destinatàries.

> Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que garanteixi els danys i perjudicis que puguin causar durant l’exercici de la seva activitat.

RECORDEU

Els col·legiats del Col·legi d’ Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona tenen:
- Pòlissa de responsabilitat civil
- Garantia
- Inscripció automàtica al registre administratiu d’agents immobiliaris

Com sabem si un agent immobiliari està inscrit al Registre obligatori?

> La inscripció atorga el distintiu d’agent immobiliari homologat per la Generalitat de Catalunya, juntament amb un número que apareix en la placa identificativa, i acredita que la persona que figura en el Registre reuneix els requisits i condicions adequats que el o la faculten per a l’exercici de l’activitat.

RECORDEU

Sense distintiu, no es poden prestar serveis d’agent immobiliari a Catalunya.

Busqueu el distintiu d’agent immobiliari homologat per la Generalitat de Catalunya.

Font: Col·legi d'agents de la propietat immobiliària de Barcelona

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Joan Ollé a TN migdia de TV3

2010-10-15T12:44:00.007+02:00

El dia 13/10/10 al Telenotícies migdia de TV3 van a analitzar les vendes de pisos de 2ª mà i Joan Ollé va donar la seva opinió al respecte.
L'informatiu explica que la venda de pisos s’ha recuperat per dos motius:
- La caiguda de preus
- L’eliminació de la deducció fiscal per la vivenda en determinades rendes.

La notícia es pot veure a partir del minut 0:30:00 del link adjunt.

Per veure la notícia podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Los API alertan de una recaída en la venta de viviendas.

2010-06-17T13:29:00.002+02:00

El impacto psicológico del ajuste fiscal frena al comprador.

Abril fue el mes en el que se vendieron menos pisos usados en Catalunya en lo que va de año, apenas 2.491, según los datos del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria que atribuye el freno de las ventas al impacto de las "externalidades económicas" que afectan a los potenciales compradores "también a nivel psicológico" y frenan la toma de decisiones. El fenómeno se inició a finales de abril, con el anuncio de los recortes por parte del Gobierno, y se ha intensificado en mayo (mes de que los colegios aún no disponen de datos de ventas).

"Las visitas de potenciales compradores a los pisos se mantienen y se inician negociaciones pero no acaban en venta", lamenta el presidente del colegio de API de Barcelona, Joan Ollé, que asegura que "las informaciones sobre la próxima reforma laboral, los recortes de sueldo a los funcionarios y los ataques internacionales a la economía española frenan a la gente". Ollé lamentó que "las previsiones agoreras sobre el futuro de la economía se autocumplen": la cautela provoca una caída de las ventas de pisos, y su impacto negativo en el sector inmobiliario y en otros correlacionados, provocará a su vez una recaída de la economía.

Según los datos del colegio de API, en Catalunya se vendieron 2.491 pisos de segunda mano en abril, un 11% menos que en marzo (ambos meses tuvieron días festivos por la semana santa) y un 20% menos de los 3.126 que se vendieron en febrero. Los API suelen ser los primeros en detectar los cambios de tendencia del mercado inmobiliario, puesto que las estadísticas oficiales proceden de datos registrales que se comunican con meses de retraso.

La debilidad de la demanda ha tenido también un impacto en los precios, que han caído en la provincia de Barcelona un 1% en los últimos tres meses, revirtiendo la tendencia a la estabilización que empezó en otoño del 2009: desde entonces los precios se habían mantenido en la mayoría de los distritos.

Ollé mostró sin embargo su confianza en que las ventas se recuperen "cuando pasen unos meses, las medidas se concreten y los consumidores tengan claro como les impactan". A su juicio, "aunque las ventas son el 50% de lo que sería un mercado normal hemos salido de la UCI: son un 62% superiores a las que se cerraban hace un año". Igualmente, recordó que el sector ha realizado ya un gran ajuste de precios: en España, aseguró, la caída ha sido del 30% de media y en Barcelona la cifró en el 22%.

Article publicat a La Vanguardia
Per veure podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

"Antes todas las inmobiliarias estábamos en el mismo saco de desconfianza. Ahora ya no"

2010-06-11T11:39:00.002+02:00

El Registro de Agentes Inmobiliarios de Cataluña es una iniciativa que aprobó en febrero la Generalitat de Catalunya y que pretende regular la actividad de las personas que se dedican a la intermediación de viviendas, de manera que para los profesionales del sector resulta obligatorio en esta comunidad autónoma estar inscrito en dicho registro, además de acreditar una formación relacionada y someter sus prácticas a la normativa. De lo contrario, se aplicarán elevadas multas.

¿Necesita el mercado inmobiliario una depuración de sus profesionales?

Necesitaba depurarse pero ya lo ha hecho en un porcentaje muy elevado. Desde que la actividad sufrió la caída del número de ventas a principios de 2007 y hasta mediados de 2009 las personas que ejercían la actividad sin formación ni ilusión ya han sido depuradas del sector. Ahora falta que los que queden sean verdaderos profesionales para no perjudicar a los consumidores y para recuperar la dignidad de los que quedamos. Desde el punto de vista de los consumidores antes todos entrábamos en el mismo saco de desconfianza. Ahora, aquí ya no. En Cataluña el Parlamento aprobó hace dos años una ley que define la figura del agente inmobiliario, impone formación, contempla prácticas obligatorias y otras que califica de prohibidas y respalda las sanciones.

¿Los profesionales del sector se sientes infravalorados?

Hay que diferenciar entre dos territorios distintos. En Cataluña esto ya no pasa gracias al marco normativo. Pero lamentablemente el registro todavía no se ha extendido al resto del Estado español, donde los profesionales sí pueden sentirse infravalorados.

En otras comunidades, como Baleares, los agentes inmobiliarios están pidiendo un registro semejante. ¿Cree que Cataluña abrirá el camino?

Estoy seguro de que ya lo hemos abierto. No me cabe duda de que otras comunidades como Navarra y País Vasco también lo harán y a corto plazo nos seguirán más regiones. Es de sentido común que una actividad que puede ocasionar disturbios en el mercado esté regulada de manera que cualquiera pueda ejercer la profesión, pero ésta esté regida por una normativa. No queremos gremialismos, sólo un árbitro que vele por el cumplimiento de las normas.

¿De qué manera beneficia y perjudica a los profesionales el Registro de Agentes Inmobiliarios de Cataluña?

A los profesionales que entiendan que hay que cumplir los requisitos les beneficiará en su dignidad. Los que no quieran cumplirlos porque consideren que no es necesario conocer los términos jurídicos ni tener ninguna otra formación en Cataluña se encontrarán con sanciones administrativas que van desde los 3.000 hasta los 900.000 euros. El día 9 de septiembre finaliza el plazo para inscribirse en el Registro de Agentes Inmobiliarios y en Cataluña marcará un antes y un después en la profesión.

¿Y a los particulares cómo les influirá?

Los consumidores podrán seguir saliendo al mercado con tratos de particular a particular pero también tendrán la garantía de que si quieren hacer uso de los profesionales existe un marco específico de regulación de sus derechos igual que lo hay en otros sectores como agencias de viajes, mediación financiera y un largo etcétera de actividades tan importantes como ésta.

Entrevista publicada a Fotocasa
Per veure podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

"Denunciarem a tothom que tracti de vendre un pis de forma submergida"

2010-06-03T11:36:00.006+02:00

Amb motiu de la creació del registre d'agents immobiliaris a Catalunya, idealista news ha entrevistat a Joan Ollé, president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona. El professional es troba encantat amb la mesura, ja que "dignificarà la nostra activitat, permetrà que qui treballi en una immobiliària pugui anar amb el cap alt i protegirà al consumidor". A més, alerta als quals no s'apuntin que "serem nosaltres mateixos els quals identificarem i denunciarem als submergits"

La Generalitat de Catalunya ha donat de termini fins al 9 de setembre perquè tots els quals es dediquin a la intermediació immobiliària s'apuntin en el registre obligatori d'agents immobiliaris, per al que haurien de complir amb diversos requisits, com una garantia de 60.000 euros, un segur de responsabilitat civil, formació acadèmica i establiment obert al públic.

Ollé considera que ha estat necessari prendre aquesta mesura perquè "no existeix com professió acadèmica ni havia una regulació específica que protegís als consumidors". No havia tot just barreres d'entrada i qualsevol persona podia participar en la intermediació de compra i venda d'habitatges al ser un camp absolutament desregulat. Així, amb el boom immobiliari va haver milers de persones que es van obrir una immobiliària i es van dedicar a vendre pisos sense cap control, una cosa que ha fet molt mal a la imatge del sector i que ara els professionals que queden tracten de recompondre. "Era important una regulació vist el vist en els últims anys", resumeix Ollé.

En la seva opinió, la mesura no tanca les portes a ningú a ser agent immobiliari, però haurà d'acollir-se a una normativa protectora. "Haurà de figurar en algun lloc públic qui és, on està, tenir un segur de responsabilitat civil, caució contra incidents..., a més de saber del negoci o el sector"."No exigim una titulació, però sí que qui participi en la venda d'habitatges, tingui una formació", indica. "També i pel bé de consumidors i professionals, han d'existir unes normes obligatòries i altres prohibides. Entre les primeres per exemple podem col·locar que ningú vengui un pis sense tenir-lo per escrit per part del venedor i entre les segones trobaríem que no es pot cobrar una comissió a ambdues parts tret que figuri de forma nítida", sentència Ollé coneixedor dels problemes i crítiques que ha sofert el sector en els últims anys.

"Qui es dediqui a això ha de poder anar amb el cap alt ajudant i protegint al consumidor", explica Ollé qui considera necessari que tot això fora plasmat en una llei i no en cap codi. "Sense una llei seria paper mullat, perquè no hauria sancions i ara hi haurà multes d'entre 9.000 i 900.000 euros.

Els Apis s'apuntaran i faran de detectius

Dintre de totes les persones o agències que es dediquen a vendre pisos, estan els col·legiats, que s'agrupen sota col·legis oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària (API). Per tant, quan es parla d' Api, ens referim a dites col·legiats, que sempre han mantingut una petita batalla contra els que han desenvolupat l'activitat pel seu compte.

Ollé assenyala que tots els seus col·legiats de Catalunya van a inscriure's en el registre com col·lectiu. Respecte als individuals apunta que estan apuntant-se amb "comptagotes i encara no hi ha cap donat d'alta perquè s'està analitzant tota la documentació que estan presentat". "Després del registre, tots ens mirarem entre iguals sigui o no col·legiat", sentència Ollé com volent enterrar el destral de guerra no sense abans advertir que perseguiran als "submergits".

Finalment, apunta que "és probable que amb la mesura algu tanqui, encara que si ha sobreviscut a tota la crisi en la qual han caigut el 70% de les agències no haurien de ser moltes les baixes perquè ja només se li demana un últim esforç".

Crítica al govern

Els problemes dels Agents de la Propietat de Catalunya són els mateixos que té qualsevol agència de qualsevol punt d'Espanya, no obstant això, ha estat Catalunya la primera que ha donat un pas al capdavant. "Esperem que altres comunitats vagin adoptant i copiant perquè finalment sigui una mica de tot el territori nacional", explica Ollé.

El president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona lamenta que no ha estat possible crear aquesta mesura a nivell nacional. "Malgrat que el PSOE ho duu en el seu programa i que el Ministeri d'Habitatge ens ha mostrat el seu suport, el Ministeri d'Economia no ho veu amb bons ulls, una mica que ha obligat a fer-lo comunitat autònoma per comunitat autònoma". "El que plantegem des de Catalunya, està maleït a Madrid", lamenta Ollé, qui afronta amb optimisme la nova etapa que s'endevina per al seu sector a la volta de l'estiu.

Artícle publicat a Idealista
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Joan Ollé a TVE.

2010-04-12T12:59:00.004+02:00

Intervenció de Joan Ollé en el programa "Para todos La 2" del dia 8 d'Abril, en un debat sobre el preu del lloguer de la vivenda.

"Para todos La 2" és un programa magacín que s'emet en directe de dilluns a divendres entre les 13:30h i les 15:30h en La 2 de Televisió Espanyola. Reflexiona sobre temes i aspectes de la vida que més afecten, i ho fa amb la participació dels espectadors, sempre des del punt de vista social i intentant aportar idees i conceptes que ajudin a l'espectador a entendre i a analitzar la realitat que envolta al ciutadà.

Els temes a debatre són objecte de successives anàlisis i debats entre els convidats a cada programa, de manera que persones especialitzades, procedents de diferents àmbits, aporten suficient informació com perquè qualsevol espectador pugui reflexionar amb coneixement de causa.

En aquest cas, van participar en el debat:

- Sr. José García Montalvo, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

- Sr. Joan Ollé, President del Col·legi d'Agents de la Propietat immobiliària de Barcelona.

- Sr. Javier Íscar De Hoyos, advocat Associació Foment del Lloguer.

- Sr. Santiago Niño, catedràtic d'Estructura Econòmica.

A continuació adjuntem link, el debat comença a partir del minut 22 i 12 segons, per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Joan Ollé en el Congrés dels Diputats.

2010-03-18T12:53:00.003+01:00

El 16 de març de 2010 es va realitzar en el Congrés dels Diputats a Madrid, una Comissió d'Habitatge per a abordar l'actual situació del sector.

Joan Ollé Bertrán va intervenir en aquesta comissió com President del Consell de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, per a informar sobre les restriccions creditícies als compradors d'habitatges.

S'adjunta un link de tota la comissió, Joan Ollé participa a partir de 2:15:20.

Compareixença Congrés Diputats, per veure el video podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

S’endureixen els requisits per exercir l’activitat immobiliària a Catalunya.

2010-02-26T12:45:00.004+01:00

Les noves exigències normatives facilitaran més transparència i un major control del mercat immobiliari.

No més agències immobiliàries sense control. El proper 9 de març entra en vigor a Catalunya el decret pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre obligatori d’Agents Immobiliaris de Catalunya. El nou Registre, el primer d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, neix amb la finalitat de donar una garantia als consumidors en la prestació dels serveis propis de l’activitat dels agents immobiliaris i, en conseqüència, d’aportar major transparència en el seu exercici.

Els requisits que preveu el nou decret es van debatre el passat 16 de febrer en una jornada informativa organitzada pel Col·legi d’API de Barcelona al CaixaForum. La jornada, conduïda pel president del Col·legi, Joan Ollé, va comptar amb la intervenció de la Secretària d’Habitatge, Carme Trilla; el Cap d’Àrea d’Atenció Ciutadana d’Adigsa, Xavier Roig; i la Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi, Montserrat Junyent.

Dos anys intensos

Davant la necessitat evident de regular el sector i, especialment, l’exercici de l’activitat immobiliària, la Generalitat de Catalunya va començar a treballar, fa dos anys i dins el marc de la Llei del dret a l’Habitatge, en la creació d’una nova normativa que incloïa l’establiment d’un registre de caràcter obligatori. Carme Trilla va destacar durant la jornada que el procés per arribar fins a l’aprovació d’aquesta normativa ha estat llarg i costós. L’objectiu era oferir una garantia al consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, però respectant alhora la lliure capacitat d’exercir professionalment aquesta activitat.

Segons la Secretària d’Habitatge, el Registre i els nous requisits per exercir l’activitat immobiliària s’han definit després de "dos anys de discussió intensa" en la qual ha participat el sector. "Això dóna una tranquil·litat enorme, perquè garanteix que el sector s’esforçarà a posar-ho en marxa i fer-ho entendre a la ciutadania", va comentar.

Per la seva banda, Joan Ollé va manifestar la seva satisfacció quant a la creació del Registre. "Sempre hem volgut que la nostra activitat sigui reconeguda per la resta de la població, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència", va assegurar durant la jornada. "Estem convençuts que el Registre anirà tant en benefici dels consumidors com en benefici nostre".

Xavier Roig va coincidir en aquesta apreciació: "El Registre no només oferirà garantia als usuaris, sinó que també beneficiarà l’agent immobiliari i augmentarà el reconeixement dels Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària a Catalunya".

Obligatorietat d’inscripció

En paraules de Montserrat Junyent, la finalitat del nou decret no és regular la professió de l’agent immobiliari sinó l’exercici de la seva activitat. En aquest sentit, els professionals i les empreses que es dediquin a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en transaccions immobiliàries en relació a operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i dels drets corresponents hauran d’inscriure’s obligatòriament en el Registre, acreditant que reuneixen els requisits i les condicions adequades per exercir l’activitat, i hauran d’exhibir en lloc visible una placa amb el distintiu d’inscripció.

Els requisits d’inscripció més destacables són: tenir un establiment obert al públic; estar en possessió d’una titulació universitària en la que s’hagin cursat diferents matèries relacionades amb el dret immobiliari i amb valoracions, o bé haver realitzat cursos sobre matèria immobiliària en centres d’estudi que reuneixin les condicions per impartir-ne els cursos; acreditar la possessió de la garantia (per respondre de les quantitats rebudes en l’exercici de l’activitat) i de l’assegurança de responsabilitat civil.

Un cop el decret es publiqui i entri en vigor, la inscripció es podrà tramitar de manera individual o col·lectivament per mitjà dels col·legis professionals, com el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, o associacions constituïdes d’acord també amb la legislació autonòmica relativa a les professions titulades i els col·legis professionals. El termini per tramitar l’alta per a aquells que actualment estan actuant és de sis mesos d’ençà de l’entrada en vigor i per a aquells que no estiguin exercint amb quatre anys d’antiguitat caldrà aportar també la titulació universitària o els certificats dels coneixements en matèria immobiliària.

Aquestes noves exigències, sens dubte, han de servir per depurar el mercat immobiliari i la identificació dels seus operadors ha de permetre que, en igualtat de condicions per exercir, la lliure competència sigui finalment la que faci guanyar prestigi i confiança al sector, rebutgi als no professionals i situï cadascú on li correspon.

Artícle publicat a www.apibcn.cat
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa

2010-01-22T10:18:00.002+01:00

Només sobreviuen els més professionals

• El president del consell català del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, Joan Ollé, no va mostrar-se ahir gens sorprès de les dades fetes públiques per Tormo & Asociados. “Nosaltres ja fa temps que diem que el sector està experimentant una forta neteja”, va explicar Ollé en declaracions a l’AVUI.

Obrir a recer del boom

• El també president del Col•legi d’API de Barcelona va assegurar que només aquells grups fortament professionalitzats i amb una llarga tradició al darrere podran sobreviure a aquesta crisi: “Les franquícies i els establiments que van obrir a l’empara del boom immobiliari i sense conèixer a fons el sector són els que estan tancant”. En aquest sentit, Ollé no veu del tot malament aquesta neteja que s’ha produït en el sector dels agents immobiliaris perquè ajudarà a millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen al gran públic. “El nombre d’APIs que s’han vist obligats a tancar és molt reduït”, va afirmar.

Reglament sobre agències

• Ollé va destacar també la importància del reglament sobre agències immobiliàries, que el govern central té previst aprovar abans del final de la legislatura. “Exigirà als API una formació, assegurances i, en definitiva, aportarà un codi de bones pràctiques que ajudarà a millorar la professionalitat de l’activitat”.

Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa

La davallada en la compravenda d’habitatges redueix en un 82% el negoci de les franquícies en els últims dos anys

L’esclat de la bombolla immobiliària no només ha arrossegat un important nombre de promotores i constructores. El sector de les agències immobiliàries, centrades principalment en la compravenda d’habitatges de segona mà, ha patit una considerable davallada com a conseqüència de la caiguda en picat del nombre d’operacions.

Segons les dades facilitades ahir per la consultora de franquícies Tormo & Asociados, la xarxa comercial de les agències immobiliàries s’ha reduït en un 70 per cent en els últims dos anys. Així, si el 2007 les agències sumaven 4.264 establiments, aquesta xifra s’havia reduït fins a les 1.256 oficines a finals de l’any passat. En aquest període, a més, divuit franquícies o ensenyes que operen en aquest negoci han deixat de funcionar, cosa que situa el nombre total de grups que es dediquen a aquesta activitat en 27 en el conjunt del mercat espanyol.
L’enfonsament del mercat immobiliari explica aquesta forta contracció de l’activitat de les agències. L’any 2006, últim del boom de l’habitatge, a l’Estat es van vendre un total de 526.509 habitatges –87.391 dels quals al mercat català– de segona mà, segons les dades del Col•legi de Registradors. Aquesta xifra, però, va patir des de llavors una continuada reculada i en els tres primers trimestres de l’any passat –encara no hi ha dades de l’exercici complet– el nombre d’habitatges de segona mà que s’havien venut al mercat espanyol s’elevava a 142.369, dels quals 19.249 són a Catalunya.

Això va comportar una forta caiguda en el volum de negoci de les agències, que va passar dels 778,1 milions d’euros de facturació del 2007 als 135 milions de l’any passat, és a dir, un 82,6 per cent menys. L’ocupació de l’activitat s’ha reduït també considerablement. Així de les 15.432 persones que treballaven en el sector l’any 2007 va passar-se a les 4.303 persones l’any passat.

Artícle publicat al diari "AVUI" el 21 de Gener del 2010.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Lliure competència...?

2009-11-16T10:52:00.001+01:00

En el sector financer i especialment en bancs i caixes, s'està produint una pràctica exercida de forma tan unànime que sembla concertada. Creiem, excepte opinió més fonamentada, que és contrària a les més elementals normes de protecció de consumidors i usuaris. Rotundament afirmem que perjudica el mercat de transaccions immobiliàries i distorsiona la lliure competència en el mateix. Hauria de qüestionar-se si vulnera les lleis del mercat i de la competència i en aquest cas ser susceptible de denúncia i sanció.

Aquesta pràctica consisteix a establir condicions diferents d'accés a un préstec hipotecari en funció de qui ven l'immoble que garantirà el crèdit. S'ha aplicat a molts compradors d'habitatges o altres immobles i ha estat suficientment comentada i advertida pels mitjans de comunicació i per diverses entitats (entre d’ altres, de consumidors).

Al sol·licitant de finançament via hipoteca no se li concedeix aquesta en funció de circumstàncies objectives de la seva solvència o capacitat, sinó que el menú de les condicions és clarament més avantatjós i el tràmit àgil i ràpid, si adquireix un producte adjudicat o tutelat pel banc o caixa. Si l'objecte de la seva il•lusió és un altre habitatge que ha trobat en el lliure mercat, desapareix l'agilitat i finalment l'operació és directament rebutjada o reduïda en la suma i/o en els terminis; en el millor dels casos, les condicions són notòriament més oneroses, arribant-se a doblegar o triplicar el diferencial sobre l’ euríbor, imposar clàusules sòl i altes comissions que en l'altre cas són mínimes o inexistents. És a dir, en funció de qui ven es concedeixen unes condicions o altres. Fins i tot coneixem casos, cada vegada més freqüents, que els propis empleats del banc o caixa, davant la petició del client li aconsellen redireccionar la seva recerca cap a immobles de la seva institució.

S'està asfixiant, seccionant el mercat, a aquells promotors que poden i volen sobreviure per si mateixos, sense haver de recórrer a procediments concursals, dacions convingudes o suportar embargaments i execucions, encara que també hagin ajustat els preus al mateix o fins i tot inferior nivell que els oferts pels immobles subjectes a la sobirania de bancs o caixes. Succeïx el mateix en el mercat d'habitatge usat, es dificulta el seu finançament impedint la rotació natural de moltes famílies que considerarien l'oportunitat de canviar d'habitatge cap a una altra de nova construcció. És que es pretén que tot el parc d'obra nova pendent de venda passi primer a ser propietat de les institucions financeres, perquè després sigui accessible el seu finançament per als compradors finals i bloquejar al mateix temps el mercat de segona mà? I mentrestant la societat, que som tots, està obligada a injectar recursos per a bancs i caixes sense exigir-los gens a canvi. Alguna cosa s'està fent malament i ha de canviar-se urgentment.

D'una banda, no s'estableixen mesures valentes que ens traurien del conflicte, com serien ajudes a l'entrada, les reduccions d'IVA i ITP, avals públics i un llarg etcètera i, per un altre, es permet la utilització de pràctiques abusives, monopolístiques i deslleials, ja que el mateix que té el producte té el poder i els mitjans i instruments per a concedir el crèdit, restringint la llibertat de mercat que ha de tenir tot consumidor de serveis bancaris, ja que se li incita, determina o condiciona en l'adquisició de determinats immobles.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

2009-09-04T09:59:00.004+02:00

Andreu Farrás - Barcelona

El convalescent mercat immobiliari saluda amb esperança la caiguda de l’euríbor, perquè estimula la recuperació. Però els especialistes consultats coincideixen que aquest descens dels tipus d’interès no es tradueix en una demanda gaire alta de vivendes. Si les restriccions creditícies dels bancs van causar estralls el 2008, amb una forta caiguda de les vendes, la reactivació es veu condicionada aquest any per la incertesa que s’ha apoderat dels compradors.

La retallada de l’euríbor és sens dubte positiva, afirma Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Catalunya, que precisa que no hi ha una traducció directa en les vendes, «perquè aquestes no depenen tant de la quota que s’ha de pagar per la hipoteca del pis sinó de si el comprador aconseguirà el préstec bancari».

CRITERIS SELECTIUS / En els últims mesos, la sequera creditícia no és tan dura com l’any passat. Bancs i caixes escullen amb criteris molt selectius els aspirants a hipoteca. Si abans de l’esclat de la bombolla les taxacions impulsaven a l’alça el valor del pis, ara ho fan a la baixa, afirma Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona. «I a sobre si abans –afegeix– la banca concedia el crèdit sobre el 120% del valor de l’immoble, ara només ho fa sobre el 80%». I no són gaires els que poden afrontar el pagament d’una entrada del 20% del preu d’un pis.

La banca necessita clients amb urgència. I la concessió d’hipoteques és una bona fórmula per fidelitzar. Després del préstec, vindran les subscripcions de plans de pensions, assegurances de vida, vivenda i cotxe i les targetes de crèdit. Però la banca busca clientela de forma molt diferent de com la captava durant l’expansió, explica Gonzalo Bernardos, professor d’economia i director del màster en assessoria i consultoria immobiliària de la UB. «Abans s’anava a totes i la immigració constituïa un col·lectiu amb molt potencial de creixement. Ara només s’accepten clients amb rendes segures i altes o mitjanes-altes. No es vol assumir cap tipus de riscos».

Si no es venen més pisos no és perquè l’aixeta creditícia estigui tan tancada com l’any passat, sinó perquè cada vegada hi ha menys ciutadans que confien que podran acabar de pagar-ho, explica l’economista Ricard Fernández. La desconfiança de la banca de l’any passat s’ha traslladat aquest any al consumidor. Opina de manera semblant Mikel Echavarren, conseller delegat de la consultora Irea: «La caiguda de l’euríbor està influint poc. Però hi ha més visites als pisos. Per al comprador ha arribat l’hora d’estalviar i fer comptes. Potser aviat es dinamitzarà més el sector».

Felip Massot, president del grup immobiliari Vertix, que fa 30 anys que treballa en el negoci, explica que coneix algú que, si abans pagava una quota hipotecària de 1.700 euros, ara ha d’abonar 1.150 euros i se n’estalvia 550. «La baixada hi ajuda, però el problema no és aquest. L’ajust del mercat trigarà perquè hi ha massa pisos que sobren i no estan aixecats on ho haurien d’estar, on sí que en falten». I posa l’exemple d’una localitat del Baix Llobregat, «on només hi ha 50 pisos en venda per a una població de 75.000 habitants». Joan Ollé, del col·legi d’APIS, explica que les vendes estan remuntant a les grans ciutats, «encara que, perquè el mercat es normalitzi, les operacions actuals s’haurien de multiplicar per dues vegades i mitja».

Artícle publicat al diari "El Periodico" el 2 de Setembre del 2009.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

L' inici del final.

2009-07-24T09:03:00.006+02:00

En les últimes setmanes estem assistint a un continu bombardeig de missatges llançats des de distintes institucions, totes elles molt respectables. Opinen sobre el preu dels habitatges, o més ben dit, sobre quin serà el seu descens durant el que resta d’any i el proper 2010. Mitjançant determinats mètodes científics, utilitzant dades que els hi proporcionen estadístiques de tota índole, arriben a conclusions que traslladen sense rubor als mitjans de comunicació, els quals publiquen gran titulars, sense citar la metodologia i les fonts utilitzades per tan eminents pronosticadors. La seva predicció: disminuiran entre un 10 i un 40 per cent.

Anem per parts. Comencem per les estadístiques. Tots hem sentit que hi ha petites mentides, grans mentides i estadístiques. Si a la meva llar som cinc persones i jo em fumo dos paquets de cigarrets al dia, l’estadística dirà que a casa meva es fumen vuit cigarrets per persona i dia, curiosa conclusió. A més, com les dades per arribar a aquesta conclusió es van extreure a través de la informació que va lliurar fa sis mesos l’estanquer del meu barri a la seva associació, informació que, d’altra banda, va traslladar més tard l’associació a un estadístic, que, a la vegada, va esdevenir la font que van utilitzar els estudiosos científics, quan les dades han estat publicades, els altres habitants de la meva llar, que coneixen i constaten de primera mà que des de fa cinc mesos estic reduint el meu consum de cigarrets i a dia d’avui només és d’un després de dinar, van quedar bocabadats. No obstant, com la notícia s’ha publicat avui, amb grans titulars, el president de la comunitat de propietaris ha convocat una reunió extraordinària per a que canviï els meus hàbits i no perjudiqui a la resta de veïns, la mútua d’assegurances m’ha incrementant la prima de l’assegurança de vida i l’estanquer del barri està pensant en quedar-se el local limítrof, avui buit, ja que sembla ser que com el meu hi ha nombrosos casos en la seva zona d’influència, segons també han dit els mitjans de comunicació. Quelcom els ha induït a prendre decisions errònies.

Perdoneu la llicència que m’he permès en el paràgraf anterior. Anem a títol d’exemple a centrar-nos en un dels molts casos de notícies demolidores publicades fa poc: a Catalunya un jove necessita una renda de 4.000 euros mensuals per adquirir un habitatge. Sabeu com es compleix aquesta contundent asseveració? Si l’habitatge val 300.000 euros, el jove només destina a la compra el 30% dels seus ingressos i el preu està finançat en la seva totalitat, s’amortitza en 17 anys (sense ajudes fiscals o d’altra índole). És a dir, sembla ser que un jove solitari, diguem menor de 25 anys, ha de ser imprescindiblement propietari d’un habitatge, com a mínim d’aquest valor, que ha de quedar pagat en 17 anys i mentrestant quedar-li una renda mensual alliberada de 2.800 euros. Si us plau, siguem seriosos. Sabeu quants habitatges hi ha en venda a Catalunya per menys de 150.000 euros? Els API podem proporcionar-los molts, encara que tinguin menys de 50m2 i no estiguin a l’Eixample de Barcelona. Sabeu que hi ha hipoteques a 40 anys, subvencions i ajudes? Un 30% per dedicar a la compra és un ràtio oportú, si no s’ha de mantenir altres persones? Creieu que no hi ha mercat de lloguer? Quin tipus de societat volem, esforç-estalvi o tinc dret a tot? Un fet és clar: si canviéssim les variables preu, termini, ràtio, etc. la renda requerida podria ser de 1.000 o de 6.000 euros, tot depèn.

Els agents de la propietat immobliària, que estem en permanent i diari contacte amb el mercat, no compartim les prediccions que magnifiquen els mitjans. Avui afirmem que els preus pels quals finalment es comercialitzen els habitatges, és a dir, els preus als quals es tanquen operacions mitjançant compromisos privats, amb arres penitencials o confirmatòries mitjançant opcions de compra, estan ja, segons zones, entre un 20 i un 40% per sota dels màxims que va assolir el mercat en el segon trimestre de 2007. Es va arribar a finals del 2008 a un nivell mínim de transaccions en quantitat, però ha canviat la tendència i avui ja es realitzen més. Aquestes realitats apareixeran als titulars mediàtics quan es tabuli la informació un cop passat el termini per negociar el finançament, pel notari, pel registrador, per l’estadístic i, finalment per l’institut d’opinió de torn i les seves sagaces asseveracions.

Els tipus dels préstecs hipotecaris han tornat a nivells mai vistos i sembla ser que va per llarg i, malgrat molts diguin el contrari, si el comprador té el perfil adequat aconsegueix finançament, sobretot si va aconsellat i acompanyat dels nostres col•legiats.

Constatem que cada cop són més els venedors de segona mà que retiren la seva oferta de venda per no acceptar les últimes pretensions de rebaixes que els traslladen els interessats a comprar. Aquest últims, sembla ser que es creuen les profecies de la baixada de preus i s’equivoquen deixant passar l’oportunitat. De fet, ja hem viscut algun cas en el que, després de rebutjar l’oferta de venda, el comprador es presenta a la nostra oficina quan l’habitatge ja ha estat retirat o venut a algú altre. Òbviament, el comprador està dolgut i a sobre es queixa, traslladant-nos la seva frustració.

Pel que fa a l’obra nova, assolides certes xifres, els promotors no poden baixar més el preu i lliuren l’immoble a la institució financera, que anirà col•locant els immobles dins les xifres de les quals hem parlat. El nostre pronòstic és que estem a l’inici del final de les baixades de preus, que el mercat es recuperarà de forma contínua, malgrat moderada, el nombre de transaccions, i que el 2010 veurem increments de preus de determinades zones i tipologies.

Joan Ollé Bertrán
President

Editorial de la revista API42.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

2009-06-18T16:27:00.002+02:00

Sesenta mil personas, según los organizadores, han acudido durante tres días a la primera edición del Salón de las Oportunidades Inmobiliarias Low Cost, que ayer cerró sus puertas en el recinto de Montjuïc de la Fira de Barcelona. El éxito de público contrasta con el escaso número de operaciones de compraventa de pisos que se han cerrado durante la celebración del certamen.

Sin embargo, Joan Ollé, presidente del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API), matiza que "en el salón no se saca el talonario y se firma; se hacen reservas verbales y compromisos para la semana próxima cada API saldrá de aquí con 400 contactos". Los stands de las cajas de ahorro - con Caixa Catalunya a la cabeza - han sido los más visitados en Low Cost, donde también han presentado sus ofertas grandes promotoras como Reyal urbis, Habitat o Vallehermoso.

Artícle publicat al diari "Expansión" el 15 de Juny del 2009

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

El preu de la vivenda de segona mà comença a repuntar a Barcelona.

2009-06-18T15:57:00.002+02:00

ANDREU FARRÀS - BARCELONA

• El cost dels pisos creix moderadament el segon trimestre a l’Eixample i a Sants-Montjuïc

• Els agents immobiliaris asseguren que el cicle baixista dels preus està a punt d’acabar-se

Senyors, ha arribat l’hora de comprar pisos. El cicle baixista de la segona mà s’està esgotant”. Amb aquestes consignes es va presentar ahir Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, pocs minuts després que s’obrís a la Fira de Montjuïc la primera edició del saló d’oportunitats immobiliàries Low Cost.

Ollé va insistir a dir que la caiguda dels preus de la vivenda usada a Barcelona s’està desaccelerant. Continua baixant, però de manera menys abrupta i fins i tot en algunes zones el metre quadrat s’ha encarit una mica respecte del mes anterior. “Estem davant l’inici d’un canvi de tendència que segurament es materialitzarà a partir de l’últim trimestre d’aquest any”, va diagnosticar Ollé, abans de recomanar a qui pugui que compri ara, perquè després pot trobar que els preus són més cars.

Aquest mes, el preu de la vivenda usada a la capital catalana se situa en els 4.204 euros per metre quadrat de superfície construïda, segons el col·legi d’API. Aquesta xifra representa el 2% menys que el trimestre anterior i l’11% menys que ara fa un any. Abans d’esclatar amb abundant metralla, la bombolla immobiliària va arribar al seu màxim auge a Barcelona el segon trimestre del 2007. En aquell moment, el metre quadrat de segona mà costava 5.179 euros. Segons els càlculs dels agents intermediaris, la davallada des d’aleshores ha estat del 25% en preus reals (amb la inflació d’aquests anys acumulada).

CIUTAT VELLA, MÉS BARATA / L’evolució varia segons les zones de la ciutat, en què l’estudi dels API ha dividit la ciutat, una mica diferents dels districtes municipals. El cost dels pisos augmenta de manera moderada a l’Eixample i a Sants-Montjuïc, es manté en altres zones (Sarrià, Sant Gervasi, Pedralbes, Horta i Guinardó) i disminueix en els altres sis territoris. En l’últim any, els preus han baixat entre el 3% (Horta) i el 22% (Ciutat Vella).

Els preus a la denominada zona alta, la més cara de la ciutat, es mantenen estables i se situen en 6.098 euros per metre quadrat, gairebé el doble del que costen els pisos a Nou Barris (3.275 euros).

La meitat dels districtes barcelonins es cotitzen actualment per sota dels 4.000 euros, com és el cas de Sant Martí, amb 3.987 euros (el 5% menys que el trimestre anterior), Ciutat Vella, amb 3.742 euros (-3%) o Sant Andreu, amb 3.338 euros(-6%). Per la seva banda, l’Eixample, amb 4.530 euros (+1% trimestral), Gràcia amb 4.197 euros (-3%) i Sants-Montjuïc amb 4.050 euros (+2%) mostren xifres similars a la mitjana de Barcelona.

Artícle publicat al diari "El Periodico" el 13 de Juny del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

El Low Cost ofrece precios al límite y asesoramiento.

2009-05-20T16:37:00.004+02:00

SILVIA ANGULO - Barcelona

La organización del salón firma un acuerdo con el Col · legi d´API para que asesore a los compradores.

Los precios de las viviendas no van a bajar más. Esta fue una de las frases más repetidas ayer durante la firma del acuerdo de participación del Col · legi d´Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona en el salón de oportunidades Low Cost, que se celebrará del 12 al 14 de junio. Una feria "coyuntural", que sólo tendrá continuidad mientras dure la crisis y con la que se pretende dar salida al stock de pisos por vender. Un remanente que afecta sobre todo a las viviendas nuevas, y que el presidente de este colegio profesional, Joan Ollé, cifró en 70.000 unidades, de los que el sector financiero controla entre el 10% y el 15%.

El presidente del salón, Enrique Lacalle, explicó ayer que Low Cost, en el que participan 135 empresas, se convierte en una oportunidad para los compradores y para los promotores, que podrán dar salida a estas viviendas. "Nuestra intención es la de ayudar al sector, no de paralizar las ventas hasta la celebración de la feria", dijo Lacalle en referencia a las críticas que lanzó el presidente del Associació de Promotors de Barcelona (APCR), Enric Reyna, contra el salón.

Por su parte, el presidente del Col · legi d´API advirtió que "el momento de las oportunidades inmobiliarias" se está acabando y afirmó que el sector está "haciendo un importante esfuerzo de ajuste de precios". En este sentido, dijo que el salón ofrecerá máxima transparencia, ya que los agentes de la propiedad asesorarán a los visitantes, especialmente después del anuncio de la posible eliminación de las desgravaciones fiscales por la compra de una vivienda a partir del 2011. El colegio dispondrá de un expositor de 80m2que actuará como plataforma desde donde se podrá informar al público asistente al evento.

Lacalle aseguró que el éxito de participación ha superado las expectativas, ya que se han ampliado en cuatro ocasiones las dimensiones del recinto. Añadió que otras ciudades catalanas - se está estudiando hacerlo en Girona-y españolas se están planteando celebrar una feria similar. "Los compradores encontrarán en el Low Cost todo tipo de viviendas; primera o segunda residencia, alquiler. Todo a precio de oportunidad", apuntó Lacalle.

Artícle publicat al diari "La Vanguardia" el 20 de Maig del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Entrevista a Catalunya Ràdio

2009-04-16T17:07:00.002+02:00

Entrevista a Joan Ollé sobre el lloguer al programa "Hem de parlar" de Catalunya Ràdio el dia 15/04/09.

Cliqui aquí per escoltar l'entrevista (a partir del minut 14'40)

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Creix el lloguer

2009-04-15T16:53:00.003+02:00

B. Badrinas

DEMANDA El nombre de contractes d'arrendament es dispara un 28% mentre recula la compravenda d'habitatges.

RENDES Els preus es congelen i alguns propietaris mantenen quotes per conservar l'inquilí.

"Jo sempre dic que si no venem pisos els llogarem perquè la gent ha de viure en algun lloc", explicava l'estiu passat la propietària d'una agència immobiliària. La intuïció s'està complint encara que aquesta professional no deu estar molt contenta: els lloguers deixen moltes menys comissions que una compravenda.

El mercat de lloguer ha crescut en els últims mesos amb força, mentre les compravendes no deixen de recular. L'any passat van signar-se a Catalunya 80.126 contractes de lloguer, un 28% més que el 2007. Aquest increment és el més important dels registrats per la secretaria d'Habitatge en l'última dècada. La correcció en el preu de la vivenda i l'enduriment en l'accés al crèdit ha portat els ciutadans a apostar pel lloguer en detriment de la compra. A la ciutat de Barcelona, que concentra al voltant d'un terç dels lloguers de Catalunya, el nombre total de contractes va elevar-se l'exercici passat fins als 27.414, un 13,5% més que un any abans. Aquestes xifres contrasten amb l'evolució del mercat de compravenda, que va disminuir durant l'any passat un 45,3%, fins als 108.594 habitatges venuts a Catalunya, segons dades de l'INE.

Malgrat aquest boom en el nombre d'arrendaments, els preus s'estan abaratint des dels màxims del 2007. A mitjans de l'any passat, el preu mitjà d'un lloguer a Barcelona era de 1.037 euros encara que amb tendència a abaratir-se. De fet, segons l'Ajuntament de Barcelona, el lloguer va passar dels 14,8 euros del primer semestre als 14,6 euros de finals del 2008. Al conjunt de Catalunya el lloguer mitjà s'ha congelat al voltant dels 900 euros.
Fonts del sector constaten que en els últims mesos s'estan renegociant contractes, però no de forma generalitzada. "Si el propietari té un bon inquilí val la pena congelar el lloguer per mantenir-lo", diuen professionals de l'activitat.

PROMOTORES I BANCS FAN AUGMENTAR EL PARC

* El President del Col•legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, Joan Ollé, corrobora la tendència a l'alça del lloguer, encara que reclama una lectura més freda de les xifres: "Cada cop més la gent registra el lloguer per motius fiscals i per beneficiar-se de les ajudes; a més, la rotació és elevada i pocs contractes arriben als cinc anys".

* Dificultats en la venda
Ollé, peró, descarta una gran augment del parc de lloguer com a conseqüència de les dificultats del propietaris per vendre les vivendes. "Ara per ara només el 10% dels propietaris que volen vendre un habitatge aturen el procés per les dificultats de trobar comprador", assegura Ollé. Malgrat tot, el president dels API de Barcelona si que reconeix una tendència cada cop més estesa entre el promotors immobiliaris d'oferir els productes acabats en lloguer amb una opció de compra.

Una opinió semblant és la que té Mateo Carbonell, gerent de Finques Carbonell: "El lloguer està creixent però no tant com diu la premsa. Els bancs i caixes - matisa Carbonell - estan derivant cap a l'arrendament bona part dels habitatges que els arriben de les execucions hipotecaris i això si que pot tenir un impacte a mitjà termini en el mercat e lloguer".

Tots dos professionals, a més, valoren positivament l'aval de cinc mesos que el govern atorga al lloguer. "Ha tret pressió al propietari", apunta Ollé.

Artícle publicat al diari "Avui" el 11 d' Abril del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

La crisis inmobiliaria causa el cierre de 55.000 agencias en dos años.

2009-03-23T17:52:00.001+01:00

La caída de las ventas de pisos ha arrasado el otrora floreciente sector de la intermediación inmobiliaria. Así, de las 80.000 agencias que había en España en el verano del 2006, el momento más alto del boom, apenas sobreviven hoy unas 25.000: una caída de 70%, que se ha llevado por delante, según estimaciones del sector, más de 180.000 empleos.

La sangría, además, está lejos de haber terminado. Según Joan Ollé, presidente del Col · legi d´Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, los cierres continuarán en los próximos meses, y no prevé que queden más de 20.000 agencias a final de año. Para Ollé, la crisis inmobiliaria ha permitido "limpiar el sector, que se había llenado de miles de chiringuitos, que a veces eran poco más que un autónomo con un móvil, sin ninguna profesionalidad. La gran mayoría de los agentes colegiados (API) siguen abiertos". El ajuste será aún mayor en Catalunya, donde la ley de Acceso a la Vivienda que entrará en vigor después del verano exigirá a los profesionales inscribirse en un registro y suscribir seguros de caución y de responsabilidad civil: de las 3.500 agencias que siguen abiertas, Ollé prevé que no continúen más que la mitad.

Las agencias inmobiliarias no han podido aguantar una caída de ventas de más del 80% desde los máximos del 2006, un retroceso de los precios medios - en las grandes ciudades se estima de un 12%-y la morosidad de muchos promotores a los que comercializaban vivienda nueva. Tecnocasa, la primera franquicia inmobiliaria del país, que llegó a tener 1.400 establecimientos en el 2006, cerró el 2008 con 308 y una caída anual de ingresos del 57% y prevé aún más cierres.

Otras de las grandes empresas del sector no han sido tan afortunadas: la catalana Expofinques, la andaluza MC y Don Piso, del grupo Habitat, presentaron concurso de acreedores; Fincas Corral fue vendida por un euro y sus trabajadores denuncian que no cobran sus salarios y Coldwell Banker, la mayor franquicia inmobiliaria del mundo, abandonó España, donde en el 2007 había llegado a tener 60 franquiciados.

Según la consultora Mundofranquicia, el año pasado cerraron en España 24 franquicias inmobiliarias (el 37%) y estas empresas se encuentran entre las más perjudicadas por la crisis. La franquicia inmobiliaria se había convertido en una opción de autoempleo para personas con vocación empresarial: con una inversión inicial modesta, de menos de 60.000 euros, y asumiendo el alquiler del local y un canon mensual a la franquiciadora que podía ser de unos 800 euros se obtenía apoyo informático, legal y comercial para operar en un sector muy rentable. "Muchas personas entraron en el sector sin capital y sin ninguna experiencia, con un manual de ventas de la matriz, y con el desplome de las ventas no han podido hacer frente a los gastos", señala Ollé.

Las agencias inmobiliarias intentan hacer frente a la crisis diversificándose. Según la firma Alfa Inmobiliaria, las mejores opciones para mantener la actividad son potenciar el área de alquiler de viviendas, donde sigue habiendo demanda; el diseño de operaciones de intercambio de viviendas entre particulares, y llegar a acuerdos con entidades financieras para comercializar las viviendas que se adjudican por impagos. Igualmente, otras empresas como Fincadelia apuestan por ampliar la actividad a la administración de fincas, un negocio de poco margen pero que aporta ingresos estables y recurrentes.

El presidente de los API catalanes cree que la caída de las operaciones ha tocado suelo y prevé alzas en los próximos meses. El reto para el sector, sin embargo, es internet, que ha disparado las compraventas de viviendas que se efectúan directamente entre particulares, sin intermediarios.

Artícle publicat a "La Vanguardia" el 23 de Març del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

El precio de la vivienda de segunda mano en Barcelona baja un 4% durante el primer trimestre.

2009-03-19T18:26:00.003+01:00

Los precios de los pisos siguen disminuyendo pero de forma cada vez más moderada, en un mercado más flexible y con síntomas de recuperar una mayor actividad.

El precio de la vivienda de segunda mano en Barcelona vuelve a bajar este primer trimestre del año 2009. Tras un año y medio de bajadas continuadas, el precio de la vivienda de segunda mano en Barcelona se sitúa en 4.281 euros por metro cuadrado de superficie construida, un 4% menos que en el trimestre anterior. Respecto a los doce meses anteriores, los pisos de segunda mano cuestan un 11% menos a día de hoy que hace un año según el estudio trimestral de Comprarcasa, la red inmobiliaria integrada únicamente por profesionales API, presentó ayer, día 18, en Barcelona. La Zona Alta baja este trimestre un -6%, y un -4% durante el último año. Pese a ello, sigue siendo la que más se cotiza en Barcelona, situándose en 6.123 €/m², a una distancia de más de 1.200 €/m² que Les Corts, la segunda zona más cara de la ciudad. Ésta última se mantiene estable este trimestre y se sitúa en 4.889 €/m². Las diferencias entre la zona más cara y la más económica de Barcelona se mantienen. Así, a día de hoy, el mismo piso cuesta una media de 2.773 €/m² más en la Zona Alta que en Nou Barris.

La tendencia descendente del mercado inmobiliario se ha mantenido de forma generalizada en todos los distritos de la ciudad condal durante este último año, con bajadas medias entre un -4% y un -23%. En relación a este último trimestre, todos los distritos excepto Les Corts han tenido descensos más o menos moderados, desde un -1% en Sants-Montjuïc y Horta-Guinardó, un -3% en Gràcia y en Sant Andreu, un -4% en Eixample Dreta, un -5% en Sant Martí, un -6% en Zona Alta y en Eixample Esquerra, un -7% en Nou Barris y un -8% en Ciutat Vella, la zona que más ha disminuido, tanto este último trimestre como durante el último año.

A excepción de la Zona Alta, los restantes diez distritos de la ciudad conforman dos zonas claramente delimitadas por la barrera de los 4.000 €/m² de media. De este modo, Les Corts, los dos Eixamples, Gràcia y Sant Martí se sitúan por encima de este precio promedio. Por otro lado, encontramos los distritos de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sant Andreu y Nou Barris, cuyos precios se sitúan por debajo de los 4.000 €/m².

En líneas generales, los precios han seguido bajando de forma continuada desde el tercer trimestre del 2007. "Sin embargo, la bajada de este trimestre es mucho más suave que las que habíamos visto anteriormente, por lo que estamos convencidos que durante este año alcanzaremos finalmente el punto de equilibrio y la estabilización del mercado de la vivienda. Creemos que este momento pueda alcanzarse durante el segundo semestre del año", comenta Juan José Aguilera, presidente de la Asamblea local de Comprarcasa Barcelona.

Tras la evolución trimestral, los precios de los pisos de segunda mano en Barcelona se sitúan actualmente en 6123 €/m² en Zona Alta, 4.889 €/m² en Les Corts, 4.708 €/m² en Eixample Esquerra, 4.338 €/m² en Gràcia, 4.232 €/m² en el Eixample Dreta, 4.184 €/m² en Sant Martí, 3968 €/m² en Sants-Montjuïc, 3.862 €/m² en Ciutat Vella, 3.829 €/m² en Horta-Guinardó, 3.560 €/m² en Sant Andreu y 3.350 €/m² en Nou Barris.

El descenso generalizado y continuado del coste de la vivienda de segunda mano durante tantos meses, así como el poco movimiento del mercado durante este tiempo han producido que, por primera vez en mucho tiempo, se aprecien síntomas de flexibilidad a la hora de vender por parte de los propietarios de pisos. "Por todo ello, y por las últimas bajadas de los tipos de interés, es por lo que estamos empezando a ver una cierta recuperación del movimiento en el mercado inmobiliario, con un aumento de las operaciones de compraventa. Hoy por hoy, los propietarios acceden a negociar mucho más los precios de los pisos por lo que se empiezan a cerrar muchas más operaciones que hasta hace poco"”, asegura Juan José Aguilera.

Primeros síntomas de recuperación del mercado
En efecto, los últimos datos de comprarcasa avalan un principio de recuperación de la compraventa en el mercado de la segunda mano. Tras un año y medio de descenso continuado de los precios y un estancamiento del número de operaciones, todo parece apuntar al inicio de la recuperación del sector. Las favorables condiciones actuales predisponen a que la recuperación del mercado sea una realidad. Por un lado, la actitud de mayor disposición a negociar por parte de los propietarios y, por otro, la existencia de una demanda latente de personas a la espera de condiciones más favorables para poder adquirir una vivienda en propiedad, está produciendo una convergencia de los intereses de unos y otros.

"Esta situación está empezando a desencallar la situación en la que había desembocado el mercado hasta hace poco lo que, en cierto modo, es lógico", comenta Joan Ollé, presidente del colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona. "La demanda siempre ha existido pero no es hasta ahora, con la aparición de condiciones realmente favorables, que las operaciones se empiezan a concretar. No se trata sólo de que los precios de los pisos estén mucho más bajos que hace un tiempo, sino que además la flexibilidad del mercado permite que en la práctica los compradores puedan obtener importantes rebajas sobre el precio inicial de salida", explica Ollé.

Por otro lado, Joan Ollé ha insistido en la necesidad, ahora más que nunca, de dejarse asesorar por un profesional a la hora de iniciar la búsqueda de una vivienda. "No todo lo que reluce es oro", sentencia Ollé. "Los API son los únicos profesionales que, por su sometimiento a un Código Deontológico pueden garantizar la obtención de una vivienda al mejor precio y bajo las máximas garantías legales. En este sentido, aunque el sector ha expulsado de forma natural a gran parte de los operadores que actuaban en el mercado sin ningún tipo de preparación, por la inestabilidad actual del mercado y la falta de referencias todavía se producen algunas situaciones que pueden dar lugar a generar falsas expectativas tanto a compradores como a vendedores", continua el presidente de los API.

Los síntomas de recuperación del movimiento en el mercado se ha traducido, en el caso de Comprarcasa en el aumento continuado del número de agencias inmobiliarias afiliadas en la provincia de Barcelona. Prueba de ello es que durante este primer trimestre del año, se han abierto un total de 10 nuevas agencias en la provincia y un total de 24 durante el último año. Según Juan José Aguilera, "este crecimiento avala nuestra labor como profesionales, y más teniendo en cuenta el difícil momento por el que está atravesando el sector".

Artícle publicat a "Construnario.com" el 19 de Març del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

El final del túnel inmobiliario.

2009-03-11T17:10:00.009+01:00

S. SABRIÀ / X. SALVADORBARCELONA

Las compraventas de pisos de segunda mano son uno de los indicadores más fidedignos de la evolución del sector inmobiliario, el más afectado y a la vez mayor promotor de la crisis en Catalunya. La caída de ventas del 45% en el 2008 y de casi el 70% en los inicios de obras es, para muchos agentes del sector, la constatación de que el grueso de la crisis de la construcción ya se ha vivido. Joan Ollé, presidente del Consell de Col.legis d'API de Catalunya, considera, incluso, que "estamos al final del túnel, aunque esta caída tiene todavía un recorrido de tres a seis meses más. La mayor parte del ajuste ya se ha hecho, salvo excepciones, y ahora falta recuperar la confianza de la gente y vencer la inercia pesimista", añade. Ollé elogia el Pacte de l'Habitatge, pero advierte de que sus efectos tardarán entre dos y tres años en verse. En este sentido, lamenta que "llega tarde".

Artícle publicat a "El Periódico" el 8 de Març del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

La crisi de finançament també ofega el desenvolupament del PNH .

2009-02-23T15:48:00.003+01:00

Desencís. Aquesta és la paraula que millor resumeix els ànims que es van plasmar el 23 de desembre durant la darrera reunió de seguiment del Pacte nacional per l’habitatge –signat el 8 d’octubre del 2007–. La manca de finançament està ofegant tot el sector immobiliari i també complica el desenvolupament dels objectius marcats en matèria d’habitatge social.Per això, cada vegada són més els signants que demanen una reformulació del PNH o, si més no, un acord paral·lel que incideixi a solucionar els problemes de finançament.

Els agents del sector reclamen un canvi d’actitud per part de les entitats financeres que permeti desencallar la situació de col·lapse. «Ara el pacte està aturat; caldria fer un nou pacte perquè les entitats financeres assumeixin un nou compromís, perquè, del que van signar el 2007, no han fet res», diu Néstor Turró, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques. Aquesta reformulació, diu el sector, ha de ser urgent, ja que, com destaca el president dels promotors catalans, Enric Reyna, «no n’hi ha prou amb la bona voluntat de totes les parts; cal finançament perquè, si no, aquest pacte pot fracassar estrepitosament».

La crítica arriba també des del sector cooperatiu, que pateix importants restriccions a l’hora de subrogar les hipoteques amb els seus socis. El president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, Pere Esteve, destaca que, tot i que el PNH «és una bona eina», la dinàmica del mercat ha fet que «molts aspectes vagin quedant coixos». El nou panorama reclama noves aportacions i, en aquest sentit, el president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, Rafael Romero, creu que caldria «replantejar les prioritats del PNH, i també les del recentment aprovat Pla estatal de l’habitatge, i posar l’èmfasi en la renovació i el manteniment del parc ja existent, i també en el lloguer».

Per la seva banda, la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, admet que «la situació no és fàcil», però demana temps per fer efectives les mesures. La reunió de desembre va servir perquè el Govern posés sobre la taula algunes de les darreres mesures per impulsar el HPO. Una d’elles és la compra, a través de l’Incasòl, de 500 pisos de l’estoc del mercat lliure per reconvertir-los en habitatge protegit a uns preus que implicaran rebaixes d’entre el 30% i el 50% segons la zona. Per això s’ha obert un concurs perquè els promotors presentin propostes i que es mantindrà obert fins al 20 de febrer. Segons Trilla, ja tenen cinquanta sol·licituds de promotors i, si s’hi afegeixen totes les trucades demanant informació, se superarien de sobres els 500 pisos. Aquest optimisme, però, no és del tot compartit pel sector. «Molts pocs promotors voldran anar a aquests preus i per això només es parla de mig miler de pisos; aquesta mesura no serà cap solució», diu el president del Col· legi d’API, Joan Ollé i Bertran.

El Govern també ultima un acord amb les entitats financeres per recomprar pisos protegits (uns 300 l’any) quan els seus beneficiaris incorrin en una situació d’insolvència. Trilla confia a poder tancar l’acord la setmana que ve. Per a la secretària d’Habitatge, això demostra que «les coses estan avançant, no estem aturats».

El sector també tem que una de les principals línies d’acció, les ARE (àrees residencials estratègiques), que tot just ara l’executiu està negociant amb els ajuntaments, es vegin afectades. El pla preveu noranta ARE (uns 90.000 habitatges), que s’haurien d’aprovar definitivament el març. De moment, però, tres ajuntaments ja han dit que no al pla i tot fa apuntar que, un cop es tinguin signades les ARE, el procés de desenvolupament serà lent. Com destaca Reyna, «qui començarà a fer avui una urbanització si no es tenen perspectives de poder vendre després? D’on sortiran els diners per fer-ho?», es pregunta. Carme Trilla admet que el punt primordial ara és el crèdit al promotor. «És en aquesta línia en què estem treballant», hi afegeix.

Segons el pacte, el 2008 s’havien d’iniciar 12.000 habitatges protegits. El primer semestre de l’any, la darrera dada oficial, el Departament d’Habitatge en comptabilitzava uns 4.500 i Trilla confirma que no se superaran els 11.000 pisos. La secretària d’Habitatge no tanca l’opció a reformular el pacte, però destaca que les darreres mesures aprovades pel Govern «són justament una manera d’adaptar-nos als canvis en el context».

Mentre falta el finançament, els promotors critiquen el que consideren competència deslleial. I no és només que alguna entitat financera posi a la venda els seus pisos amb rebaixes del 30%. «Si jo veig a la web d’una caixa d’estalvis que ofereix una hipoteca pel 100% del pis, a quaranta anys i amb un interès de l’Euribor +0,25%, però la condiciona a la compra d’un dels seus pisos, això no és competència deslleial? Per què no ofereix el mateix als meus compradors?», es lamentava el president de l’APCE durant unes jornades organitzades pels promotors aquesta setmana.

Artícle publicat a "Dossier econòmic" el 31 de Gener del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

La vivienda de segunda mano cae un 11% en 2008

2009-02-20T18:45:00.004+01:00

El precio de los pisos usados ha caído en el cuarto trimestre del año un 5% en Barcelona, descenso que, por primera vez desde 2003, se registra en todos los distritos de la ciudad, según datos del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Inmobiliaria de Barcelona. Con éste ya son siete los trimestres consecutivos de reducción de precios que se registran en la capital catalana.

El valor medio de las viviendas de segunda mano se sitúa actualmente en 4.457 euros por metro cuadrado, un 5% menos que en el trimestre anterior y un 11% menos que el año pasado, según el estudio trimestral elaborado por la red Comprarcasa. Pese al descenso generalizado de los precios, estos se han comportado de manera diferente durante el último año según los distritos. Así, mientras en la zona alta sólo han bajado un 1%, en Ciutat Vella lo han hecho un 18%.

Según Joan Ollé, presidente del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Inmobiliaria de Barcelona, estas diferencias de precios se deben a que en la zona alta los compradores tienen más posibilidades de obtener financiación, por lo que se siguen produciendo transacciones y la reducción de los precios no es tan fuerte, mientras que en otros distritos en los que los compradores tienen más problemas para conseguir financiación, es necesario ajustar los precios.
Según datos de los Apis, la crisis financiera e inmobiliaria ha provocado que un piso pueda venderse ahora un 30% o un 40% por debajo del precio al que se ponía a la venta en Barcelona en 2005 y 2006, porque cuando las entidades asumían su financiación apenas había negociación entre las partes.

Ollé cree que la actual situación podría empezar a repuntar, ya que el mercado está empezando a moverse y comienzan a registrarse más negociaciones y visitas para comprar pisos. En su opinión, en cinco años se pueden recuperar los precios de los pisos de segunda mano en la capital catalana y volver a los máximos históricos que se consiguieron durante el ejercicio 2006.
En el Eixample izquierdo, el precio ha bajado un 2% en el cuarto trimestre del año y un 7% en todo el año; en Les Corts, un 5% en el último trimestre y un 10% en todo 2008; y en Gràcia el descenso ha sido del 7% y del 12%, respectivamente.

En Sants-Montjuïc, el precio ha caído un 5% en el cuarto trimestre y un 13% a lo largo de todo 2008, mientras en Horta-Guinardó los pisos usados han bajado su precio un 2% en el último trimestre y un 8% en 2008. En Nou Barris y Sant Andreu, el precio de los pisos usados se ha reducido un 6% y un 8%, respectivamente, en el cuarto trimestre, y un 10% y un 11% durante todo el año.

Artícle publicat a "Expansión" el 19 de Desembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

ACTE DE BENVINGUDA ALS NOUS COL•LEGIATS

2008-11-18T18:01:00.003+01:00

Paraules de Joan Ollé, President del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Sra. Trilla,
Sres i Srs,

Bona tarda a tothom,

Benvinguts a tots. Estic orgullós de veure la sala tan plena...això és un senyal excel•lent per al futur del nostre col•lectiu i de la nostra corporació...

Abans de tot, vull agrair a la Sra. Carme Trilla, Secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que ens acompanyi en aquest acte tan important per a nosaltres, tal i com ha fet en nombroses ocasions durant els darrers anys, oferint al nostre col•lectiu la seva col•laboració i suport en tots els temes que com a col•lectiu ens preocupen.

Avui, com sabeu, és un dia especial per a tots els Agents de la Propietat Immobiliària, ja que celebrem la festivitat de Santa Teresa, el nostre dia patronal.
Però és un dia encara més significatiu per alguns de vosaltres, els que ara sou aquí, els professionals que durant el darrer any heu entrat a formar part de la nostra Institució.
Aquesta vegada, ho hem volgut celebrar, per primera vegada, de manera més protocol•lària perquè pensem que l’ocasió s’ho mereix, no només pel gran nombre de nous professionals que han entrat a formar part del nostre Col•legi en l’últim any, sinó també pel fet que podem afirmar, amb orgull, que la professió d’Agent de la Propietat Immobiliària estrena una nova etapa, marcada per un retorn del sector a la professionalització gràcies a les noves normatives.

Després d’uns anys sense l’existència d’una mínima regulació ordenadora de la nostra activitat, i per tant també la total desprotecció dels consumidors davant qualsevol incidència o irregularitat, per fi sembla que a Catalunya entre tots hem recuperat el seny que no s’hauria d’haver perdut mai en un tema tan sensible com és el de la protecció dels consumidors quan requereixen serveis de mediació, assessorament i gestió en les transaccions immobiliàries.
En aquest sentit, hem de valorar l’actitud i el recolzament que hem rebut per part del Departament d’Habitatge de la Generalitat, i concretament, per part de la Sra. Trilla que avui ens acompanya.

Per tant, el futur que us espera a tots vosaltres, la nova generació d’Agents de la Propietat, és sens dubte un futur prometedor, en un entorn molt més ordenat i regulat, regit per professionals amb preparació i coneixements.
I recordeu que els professionals del sector no hem de deixar mai de reivindicar la formació que ens acredita. És el nostre valor afegit respecte a d’altres que actuen sense aquests coneixements específics.

Heu de fer saber als vostres clients que acudir a un API col•legiat és garantia d’una atenció qualificada, que un API té el suport d’un òrgan col•legial al darrera, amb un codi deontològic i un règim disciplinari i sancionador, i que per tant la seva actuació està subjecte a un control que té l’objectiu d’evitar les males pràctiques professionals.

És important que, entre tots, sapiguem transmetre aquest missatge als consumidors, i a la societat en general i, per això, us demano a tots la vostra implicació activa.
Nosaltres, com a entitat, ja fa temps que estem realitzant aquesta tasca, tan necessària per donar a conèixer i defensar la nostra professió davant la societat i les institucions.

D’altra banda, us vull comunicar amb orgull que som actualment el Col•legi amb més col•legiats d’Espanya, amb gairebé 1.300 API, després de la incorporació de prop de 300 de nous col•legiats durant els últims 12 mesos, molts dels quals sou avui aquí.
Aquest fet té una transcendència que va més enllà de la nostra capacitat per posar en marxa iniciatives en favor del nostre col•lectiu.

Ser grans també ens ajuda a tenir més força per defensar els nostres interessos, un punt molt important si tenim en compte la diversitat del mercat immobiliari arreu del país i també la situació del col•lectiu.

I com tots sabeu, el mercat està passant per uns moments molt difícils actualment, Un moment complicat en què les operacions de compravenda han quedat reduïdes a menys d’una cinquena part. Una crisi que, com totes, serà temporal, però que haurem de superar amb esforç i amb totes les eines al nostre abast.

Per tant, vosaltres que heu estat formats com a professionals per a poder desenvolupar la vostra tasca amb la màxima coherència i efectivitat, heu d’aprofitar els vostres coneixements per saber gestionar una situació difícil però no impossible.
De fet, el mal moment que viu el mercat immobiliari i l’economia en general ha provocat la desaparició de més del 60 % dels actors que operaven en el mercat fins fa poc temps. I això, tot i que la situació és i continuarà essent difícil per al nostre sector, té un rerefons positiu per a tots nosaltres.

Perquè al final, haurà estat el propi mercat el que hagi imposat les seves lleis naturals, la desaparició dels actors no professionals i no capacitats per a sobreviure en un entorn complicat.

A diferència d’ells, nosaltres tenim la força del grup, i la força dels coneixements,
amb una titulació al darrera que ens permet diversificar la nostra activitat i, per tant, no haver de dependre únicament de la compravenda, un punt fonamental per a la nostra supervivència en moments difícils i, a la vegada, una oportunitat per consolidar el prestigi que com a professionals titulats mereixem.

A tots vosaltres, els que avui celebreu la vostra incorporació al nostre Col•legi, vull transmetre-us la seguretat que, des d’aquesta Institució que m’honoro a representar, som plenament conscients de la dificultat del moment i que estem treballant al costat de les màximes autoritats del país per posar-hi remei.

I no em voldria estendre més, perquè avui, per sobre de tot, és un dia de celebració i com a president d’aquesta institució que des d’ara us acull, us vull donar la més càlida benvinguda al Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i província.

Només em queda desitjar-vos que acabeu de gaudir d’aquesta jornada, i a tots els que després assistireu al sopar de Santa Teresa que disfruteu de la nostra festa patronal.

Bona tarda a tots.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

CELEBRACIÓ PATRONAL DE SANTA TERESA

2008-11-18T17:41:00.006+01:00

Paraules de Joan Ollé, President del Col•legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província.

Srs. Parlamentaris,
Sres i Srs,

Bona nit a tothom,
És un plaer ser de nou amb tots vostès, per celebrar, un any més, la diada de Santa Teresa de Jesús, la nostra patrona.

Un dia institucional, però alhora lúdic, en què ens retrobem amb els nostres companys de professió d’una manera diferent a com ho fem la resta de l’any, i que segur que molts de vosaltres espereu amb il•lusió.

Aquesta nit, ens acompanya de nou la Sra. Carme Trilla, que després ens dirigirà unes paraules, una persona a la que només li devem reconeixement, per la seva excel•lent tasca al servei del departament de Medi Ambient i Habitatge.

Estem a l’espera de la molt propera publicació del Reglament que fa efectiva la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya, una normativa en l’elaboració de la qual nosaltres, els API, hem participat activament, aportant els nostres punts de vista,
i, he de dir que per part de l’administració, i molt especialment per part de la Sra. Trilla, les nostres propostes sempre han estat escoltades i valorades amb una actitud d’obertura cap a les qüestions que ens preocupen.

I ara, el resultat serà una normativa que ens satisfà en molts aspectes i que pretén ordenar de nou una activitat que, durant anys, ha operat sense control, aprofitant un moment econòmic favorable, però que ara és evident que necessita de totes les eines al seu abast per establir un funcionament òptim, i que ajudi a recuperar una manera de fer més professional i més coherent, en benefici de tots.

La crisi va arribar, la crisi del sector i la crisi de les entitats bancàries.
Com a Institució en defensa dels interessos dels seus associats, el Col•legi treballa, dia a dia, per intentar resoldre una situació que requereix una solució global.

Per tant, estem parlant amb les administracions, però també amb les entitats bancàries, per trobar la manera de reactivar un mercat que, amb les condicions actuals, és pràcticament inexistent, per impracticable, però això no vol dir que no es pugui recuperar si entre tots aconseguim crear un nou entorn més favorable,
I tenim la confiança que així serà, perquè l’actual situació permetrà resoldre molts dels punts dèbils del mercat immobiliari i el seu funcionament.
De moment, ja s’està produint una neteja, amb la desaparició dels actors no professionals.

Però avui és un dia de celebració, no ho perdem de vista. I els avui presents sou més nombrosos que mai, la qual cosa és una molt bona senyal per a la nostra institució. Per això, estic molt emocionat.

Per tant, no em vull allargar més del necessari.

Només em queda desitjar-vos que acabeu de gaudir d’aquesta vetllada i que ens puguem retrobar tots l’any que ve.

Moltes gràcies per la vostra atenció i bona nit.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Tienda inmobiliaria.

2008-11-07T18:47:00.002+01:00

El Barcelona Meeting Point capta el interés de los consumidores pese a la crisis.

La mayoría de los comerciales presentes en el salón Gran Público del Barcelona Meeting Point (BMP) respiraba ayer tranquilos y no sólo eso, deseaba la llegada de hoy y este fin de semana. Y es que había cierta euforia, que algunos trataban de controlar. No estaban solos, había visitantes y el miércoles, en principio un día inhóspito para las ventas contaban a centenares los nuevos contactos y conseguía cerrar ya las primeras operaciones. Muchos respiraban tranquilos, porque después de meses sin apenas actividad, se esperaban lo peor. Y por ahora, al menos, repiten cifras del 2007. "Ayer cerramos cuatro ventas y para hoy tenemos previstas otras tantas. Hicimos cerca de un centenar de contactos", explicaba el director comercial de Reyal Urbis, José Luis Cazcarra. "Hay una falta de confianza en general en todo, pero de alguna forma ya hemos tocado fondo. Y sigue habiendo quien necesita comprar una vivienda, nosotros trabajamos con diferentes entidades por lo que la financiación no suele ser un problema", añade.

El sector, presiente, al menos, un poco de viento a su favor: Hay compradores, los pisos ya no van a poder bajar más, simplemente, porque no pueden bajar más; y este año la mayor preocupación es dar una salida a la financiación. "Los promotores hemos tenido que buscar soluciones, como el alquiler con derecho a compra, facilitar el acceso a la financiación con todo tipo de iniciativas.Poniendo mucha imaginación. Este año estamos con un número de visitas similares a las del año pasado, con una diferencia, que las personas que vienen tienen más claro que quieren comprar una vivienda. Quien está aquí es porque quiere algo. No es la alegría de años atrás, pero es un cambio", añadía Ainhoa Gárate, responsable de Marketing de Promomed. En su caso, el miércoles conseguían hacer una cuarentena de contactos. "Y nos queda el fin de semana que es cuando esperamos mayor afluencia del público más joven. Ya estoy preparando los globos", añadía.

Centenares de contactos que se repetían en Espais, así como en otras inmobiliarias presentes en el salón. "Todavía no podemos hacer una valoración, pero la sensación es muy buena. Satisfechos porque hemos podido constatar la unión y la profesionalidad del colectivo, y porque estamos teniendo muchas visitas y eso que el miércoles y el jueves no son buenos días, la actividad de verdad empezará mañana" - por hoy-, aseguraba ayer Joan Ollé, presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API). En su caso, con la presencia de una veintena de inmobiliarias con viviendas desegunda mano: "La sensación general es que ya hemos tocado fondo y que, de alguna forma comenzamos ahora la curva ascendente".

El salón de Gran Público espera a partir de hoy sus días de más trabajo cuando, precisamente ayer, cerraba sus puertas el Salón Profesional del BMP en donde, según el presidente del certamen, Enrique Lacalle, se repetían cifras del 2007. "Hemos tenido unos 14.000 profesionales acreditados", explicó, a la vez que destacó la presencia de los inversores de Emiratos Árabes,interesados por varios proyectos y "la satisfacción generalizada de los panameños que han venido como país invitado". Lacalle confirmó que se está acabando de ultimar la celebración de un Meeting Point en São Paulo.

Artícle publicat a "La vanguardia" el 7 de Novembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Barcelona Meeting Point pierde fuelle por el parón inmobiliario

2008-11-05T17:00:00.002+01:00

M. Corchón - Barcelona -

El salón inmobiliario Barcelona Meeting Point abrió ayer sus puertas huérfano de grandes promotoras. La pérdida de un tercio de los expositores nacionales ha sido compensada con una avalancha de los procedentes de Latinoamérica, que acuden en busca de inversores.

La crisis inmobiliaria ha impactado de lleno en el salón Barcelona Meeting Point, que ha perdido este año un tercio de sus expositores. Los organizadores de la feria ha cubierto la ausencia de grandes promotoras nacionales con una avalancha de proyectos residenciales y turísticos en diversos países latinoamericanos, como Panamá, Brasil o República Dominicana. Panamá, que acude como país invitado, dispone de una superficie expositora de 4.000 metros cuadrados en el salón profesional del Barcelona Meeting Point, que abrió ayer sus puertas. Las empresas panameñas acuden a la feria en busca de inversores nacionales destacando su estabilidad política y por sus bajos precios inmobiliarios. Otro de las zonas de las que proviene gran parte de los expositores internacionales es la Europa del Este y Rusia.

Metrovacesa y Reyal Urbis son prácticamente las únicas grandes promotoras españolas entre las 423 compañías presentes en la feria. Este año se han descolgado del cartel Colonial, Sacyr Vallehermoso, Restaura o Habitat. La disminución del número de expositores implica que este año el salón ocupe dos espacios feriales en Montjuïc frente a los tres que ocupaba en las ediciones anteriores. La reducción de empresas participantes se registra a pesar de que la organización ha ofrecido descuentos de hasta un 30% para animar la asistencia. Los colegios profesionales y las firmas de servicios a constructoras conforman el resto de colectivos participantes. El presidente del colegio de agentes de la propiedad inmobiliaria de Barcelona, Joan Ollé, cree que acudir a la feria no es ir contra corriente. 'Al mal tiempo hay que poner buena cara', señala.

Artícle publicat a "Cinco dias" el 5 de Novembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

La segunda mano cobra fuerza en el Barcelona Meeting Point

2008-10-29T16:29:00.005+01:00

Por Construarea.com - 29/10/2008

Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona concentran la oferta segunda mano en el Meeting Point. El espacio de API, el más grande del salón con 600 m2, ofrecerá un servicio de soluciones a medida para compradores y vendedores, así como asesoría hipotecaria a las personas interesadas en adquirir una vivienda o cualquier otro tipo de inmueble.

El Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona concentrará la oferta de viviendas de segunda mano en salón inmobiliario Barcelona Meeting Point que tendrá lugar del 4 al 9 de noviembre en Barcelona en un único espacio de 600 m2, el más grande de la muestra. Entre las novedades de esta edición, el Colegio de API de Barcelona ha puesto en marcha, entre otros, un novedoso servicio de gestión hipotecaria dirigido a todas las personas que deseen adquirir una vivienda, para encontrar soluciones a su medida, en función de sus necesidades y circunstancias.

Asesoría hipotecaria a medida

Según Joan Ollé, presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona, “el nuevo servicio de asesoría hipotecaria está pensado para todas aquellas personas que acuden a nosotros con la intención de adquirir una vivienda, pero se encuentran con las dificultades que supone la financiación. De ahí que hayamos creído necesario poner en marcha esta nueva prestación, mediante la cual, los profesionales del sector realizaremos un acompañamiento del cliente desde el inicio de la transacción hasta el cierre de las negociaciones, con especial énfasis en la negociación de la hipoteca en la entidad bancaria”.

En este sentido, el presidente de la entidad ha anunciado que el Colegio de API está iniciando negociaciones con diversas entidades bancarias dirigidas a aumentar la fluidez en la gestión de las hipotecas, mediante el establecimiento de unos criterios estandarizados que permitan la concesión de hipotecas en el caso que los requisitos adecuados se cumplan. De este modo, la iniciativa pretende encontrar alternativas realistas que permitan desencallar la situación actual del mercado, en gran medida condicionado por la falta de financiación.

Sobre este particular, Joan Ollé ha afirmado que “la idea sería establecer una línea directa de entendimiento a partir del pacto de unas condiciones razonables tanto para la entidad bancaria como para el cliente y que englobaría, entre otras, la prevaloración de los bienes o la solvencia financiera del comprador, de modo que el cumplimento de las mismas sea sinónimo de la idoneidad para la concesión de la hipoteca, evitando la incertidumbre actual”.

Inmuebles en exclusiva

Una parte importante de la oferta que el Colegio de API presentará a las personas que se acerquen al espacio habilitado en el Palacio Ferial de Montjuïc se encuentra recogida en el Portal inmobiliario http://www.apionline.cat/, un portal cualitativo que recoge toda la oferta de viviendas, en régimen de compraventa o alquiler, que el colectivo gestiona en exclusiva. Ello significa que el consumidor que busca una vivienda a través de este portal tiene la seguridad de hallarse ante una oferta 100% gestionada por profesionales, colegiados y, por tanto, los únicos regulados a día de hoy.

El valor diferencial del nuevo portal respecto a otros existentes en el mercado es la exigencia de un tratamiento en exclusiva de los inmuebles que se comercialicen en él. De este modo, todos los inmuebles incluidos en el portal deberán tener previamente un contrato firmado de exclusividad con un agente de la propiedad inmobiliaria.

Este trato persigue ofrecer al usuario final una garantía y una seguridad respecto a la valoración del precio y a las condiciones físicas y legales de los inmuebles y, con el tiempo, convertirse en un referente en la búsqueda de viviendas que destaque por su transparencia y garantía de gestión profesional ajustada al mercado.

Artícle publicat a "construarea.com" el 29 d'Octubre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Alianza inmobiliaria para forzar a la banca a que dé hipotecas.

2008-10-27T18:03:00.003+01:00

g. ayuso. Barcelona

El banco les aseguró que les facilitaría una hipoteca por valor de 250.000 euros para poder comprar el piso que necesitaban, en el municipio barcelonés de Sant Just desvern. Se confiaron, pero “al cabo de dos semanas la entidad cambió de opinión”, explica Rosa Palau, de Fincas Palau, que vio cómo a sus clientes se les complicaba el acceso a la nueva vivienda. “La oficina de la caja nos ha dicho que hasta finales de año no van a dar ninguna hipoteca más”, añade.

Como este, existen muchos otros casos que paralizan aún más el mercado inmobiliario.Presionar a bancos y cajas para que faciliten créditos es el objetivo que se ha marcado el Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona (COAPI), como explica a Público su presidente, Joan Ollé. ¿Cómo? El Colegio, que defiende los intereses de cerca de un millar de inmobiliarias que tiene asociadas, prevé tramitarla solicitud de hipotecas de forma conjunta.

La idea es que envíen la documentación de las hipotecas a COAPI que, a través de una empresa externa, las presentará de forma conjunta directamente a las oficinas centrales de los bancos. Los clientes se evitarán el tener que lidiar con el empleado de una oficina, y el banco o la caja tendrá que dar explicaciones a COAPI de los motivos por los cuales ha denegado las solicitudes presentadas.

Ollé advierte: “Entregaremos las hipotecas que cumplen los requisitos. Si no las aceptan, nos quejaremos de la entidad públicamente.

Artícle publicat al diari "Público" el 25 d'Octubre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,

President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat

Els Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona celebren el seu dia patronal

2008-10-27T17:46:00.002+01:00

Més de 300 nous col•legiats s’incorporen oficialment al COAPI, malgrat la crisi

• Els nous Apis són acollits oficialment en el decurs d’ una cerimònia protocol•lària, presidida per Carme Trilla, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Joan Ollé, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
• A continuació es celebra el sopar de Santa Teresa, amb l’assistència de més de 400 professionals del sector, representants parlamentaris i institucionals.
• L’entrada en vigor de la Llei al Dret a l’Habitatge i la propera del Reglament que regula l’activitat, ha estat determinant per a reorientar l’activitat de mediador cap a una major professionalització.
• Joan Ollé anuncia una forta aposta per a recuperar el mercat de la segona mà amb la posada en marxa de serveis d’assessorament hipotecari i legal durant la celebració de la propera edició del Barcelona Meeting Point.

Barcelona, 20 d’octubre de 2008. El Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ha celebrat, per primera vegada amb una cerimònia protocol•lària, la incorporació dels nous col•legiats. Més de 300 professionals han estat rebuts de manera oficial a la Institució, en el decurs d’un acte presidit per la Secretària d’Habitatge de la Generalitat, Sra. Carme Trilla, i del Sr. Joan Ollé, president del Col•legi. La crisi i l’entrada en vigor de la nova legislació que regula el sector ha tingut, com a conseqüència, la professionalització de l’activitat i una allau de sol•licituds d’adhesió durant aquest darrer any.

Segons Joan Ollé, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “estem enormement satisfets amb aquesta crescuda, de prop del 30%. Això ens dóna empenta per a seguir treballant en benefici dels nostres associats i del sector en general. És un moment complicat, però a la vegada una oportunitat per ordenar el sector i dirigir-lo cap a una nova etapa amb predomini de professionals amb formació”

En aquest sentit, la nova normativa catalana s’incorporarà plenament en el dia a dia de l’activitat, amb la publicació del seu reglament, tot just fa uns dies, obliga els professionals del sector a introduir nous requisits en àrees com la formació, l’oferta d’habitatges, la publicitat o el registre, per tal de reforçar la seguretat de les transaccions.

En paraules de Joan Ollé, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i del Consell de Col•legis de Catalunya, “La nova normativa ha incrementat la seguretat de les transaccions i, per tant, permetrà recuperar la confiança dels ciutadans en el sector”.

La perspectiva de l’entrada en vigor de la nova normativa catalana i el començament d’una situació de desacceleració econòmica i en el sector immobiliari, ja es van fer notar durant el 2007, amb una reorientació de l’activitat mediadora cap a una major professionalització, i el fort augment de les sol•licituds de col•legiació.

Actualment, el Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona compta amb prop de 1.300 col•legiats, després de les més de 300 noves incorporacions d’aquest any. El Col•legi de Barcelona representa gairebé el 50% d’ API de Catalunya, que compta actualment amb més de 2.200 professionals en exercici. A tota Espanya, la xifra de col•legiats exercents es situa al voltant dels 6.000 professionals.

Mesures per reactivar el sector

Durant la seva intervenció en el decurs de l’acte de benvinguda als nous col•legiats, Joan Ollé ha valorat la situació actual del mercat immobiliari i ha demanat tant als poders públics com a les entitats bancàries “un esforç per a trobar una solució global al problema de la vivenda i al mal moment pel que passa el mercat immobiliari en el seu conjunt”• Segons el president del Col•legi d’ API, “la demanda existeix i la solució és possible però entre tots tenim la obligació de posar en marxa mesures que permetin desencallar la situació”.

D’altra banda, Joan Ollé ha anunciat, que per part del Col•legi, aquestes mesures es concretaran durant la propera celebració del Barcelona Meeting Point, amb la posada en marxa d’un servei d’ assessorament hipotecari gratuït i la negociació de necessitats a mida per aquelles persones que vulguin adquirir una vivenda de segona mà.

Artícle publicat pel Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

No hi ha mercat

2008-10-10T15:23:00.005+02:00

Més del 80% de les famílies són propietàries d’un habitatge; més del 25%, en són de dos o més. Hem convingut dos components de valor, el d’ús i el d’inversió. Quant a aquest darrer, al contrari d’inversions en altres actius, per exemple la borsa, els és molt difícil acceptar, tret de casos de necessitat, que havent arribat a determinades expectatives de valor dels mateixos que altres van realitzar, si avui es desprenen d’ells serà per preus inferiors. Per tant, la corba de l’oferta és força inflexible, i més quan, mantenint el valor d’ús, esperen que a mig o llarg termini recuperaran aquell valor d’inversió. Expectatives que, al meu entendre, van ser accelerades durant molts anys per operadors de la intermediació immobiliària no regulats; vegeu aquí la similitud amb el que ha succeït als Estats Units d’Amèrica quant als mediadors d’hipoteques no regulats davant els compradors.

D’altra banda, no existint competència de suficients alternatives en VPO ni al mercat de lloguer, l’esforç econòmic a llarg termini que ha d’assumir el comprador, quan el preu és molt inflexible a la baixa, depèn com a factor principal del tipus d’interès aplicat al finançament de la compra i d’externalitats de suport. No seria així si el preu fos flexible a la baixa i s’ajustés a les possibilitats d’aquest esforç que, com s’ha dit, tret de casos extrems, no és la situació actual. Si el potencial adquirent que té una necessitat real d’habitatge no pot assumir l’esforç econòmic que se li sol•licita, desisteix i molt al seu pesar abandona el mercat. Aquesta és la situació actual, no hi ha mercat.

El tipus d’interès que se sol•licita a l’adquirent és el resultat de tres sumands:

A.- Tipus oficial del Banc Central Europeu

B.- Diferencial (benefici més prima de risc) interbancari fins al’Euribor

C.- Diferencial per a benefici i prima de risc que aplica el creditor

Comparem quina era la situació en el període al qual va confluir la major apreciació del valor dels immobles amb el major número de transaccions, és a dir, l’any 2005, amb la situació prevista per al 2009:

Tipus 2005 & Tipus 2009

2,--% A 4,25%
+
0,50% B 1,15%
+
0,50% C 1,--%

3,--% Tipus interès final 6,40%

A títol d’exemple, 1.000 euros a tornar en trenta anys representava al 2005 4,22 euros mensuals i al 2009 seran 6,26 euros mensuals (un 48,3% més). Si a aquest ràtio li descomptem la inflació del període, incloent la prevista per al 2009, quedaria aproximadament en un 30% més en termes reals.

Considerant que els preus dels immobles no es van incrementar al 2007 i que al 2008 baixaran en els mateixos ràtios que van pujar al 2006, anulant-se per tant aquests efectes, l’increment de l’esforç econòmic per causa del tipus d’interès final per a l’adquirent entre el 2005 i el proper 2009, suposant un període d’amortització de 30 anys i sense considerar externalitats, és de l’abans calculat 30%.

Però és que, igual que altres actius afectats per l’escassesa, en funció entre altres de la seva ubicació i repassant les dades de llargs períodes (podríem retrocedir més de seixanta anys), es pot arribar a concloure que l’increment real mig de mercat, és a dir, per sobre de la inflació mitja, dels actius immobiliaris es troba històricament en aproximadament cinc punts anuals, un 5% anual. Atenent a això darrer, podríem estimar que el sobreesforç que estaran exigint els ofertants als demandants d’immobles al 2009 serà aproximadament un 10%. D’acceptar-se o no les premisses exposades en aquest paràgraf estaríem en una banda del 10% al 30%, en el ben entès que és difícil generalitzar, i per als veritables professionals queda la tasca d’analitzar cas per cas. Vet aquí la tasca dels Agents de la Propietat Immobiliària, recuperar el mercat avui gairebé inexistent ajustant les valoracions i convèncer sobre elles als venedors.

Les reflexions fins aquí exposades poden quedar afectades per la crisi econòmica en la qual va desembocar la cobdícia i la pèrdua de sensatesa que tots, i quan dic tots em refereixo, tret de respectables excepcions, tant a les persones com a les empreses, institucions i governants. La manca de previsió d’aquests darrers, sobretot dels fonamentalistes de la fisiocràcia o antiregulació, ens ha instal•lat en un període de recessió del qual només sortirem aplicant amb valentia les mesures adients, totes a la vegada, sense pegats ni demagògies i assumint possibles efectes col•laterals.

Avui el resultat és que no hi ha mercat, l’oferta és inflexible i la demanda, per més necessitat que tingui, no pot assumir l’esforç econòmic per raons financeres. S’han perdut elements essencials de l’ambient que propicia l’existència del mercat: transaccions abundants, transparents i regulades. Hi ha una oferta abundant però rígida, una demanda latent però llastrada i espantada i un entorn complicat. La missió dels Agents de la Propietat Immobiliària és aconsellar, buscar i gestionar les solucions. En això estem.

Si en el menor termini possible s’aconseguís actuar en cada un dels sumands A-B-C, disminuint el tipus oficial del BCE, i les primes de risc interbancàries i les aplicades a deutors, a fi d’aconseguir un tipus d’interès finalista per als adquirents d’entre un 4,5% i un 5%, disminuiríem el seu esforç econòmic per a adquirir immobles entre un 15% i un 20% i potser així sortiríem de l’horrorós encallament al qual som. Però això només és possible amb voluntat política, donant garanties públiques que cobreixin els riscos avui coberts amb les altres primes de risc (B i C), així com un major risc regulatori i disponibilitat de liquiditat a les institucions financeres. També ajudarà l’esforç que ja estan fent tants i tants companys Agents de la Propietat Immobiliària per aconsellar l’ajustament adient dels preus cas a cas, tot i que encara continua la concurrència de les restes en extinció d’aquells que van transformar la professió en un comerç o negoci apalancant-se només en les expectatives d’increments constants de preus, excitant-los amb mètodes i pràctiques com a mínim irregulars i sense cap tipus d’ètica o control professional.

Quant a les dues vegades citades externalitats, aparcant la crisi i recessió econòmica, només citar les possibilitats d’actuar en l’IVA, en el ITP i AJD, en subvencions, exempcions i bonificacions, en P-V Municipals. És millor recaptar menys percentatge sobre més transaccions que més percentatges sobre res si aconseguim amb això recuperar l’activitat. També s’hauria d’ajudar els promotors a deixar anar el llast d’un estoc d’habitatges de difícil venda avui, si ajusten els preus encara que sigui amb pèrdues; així quedarien alliberats per actuar al nou mercat de lloguer, de VPO o de preu concertat, no s’aturaria l’activitat i cessaria l’increment d’atur al sector. La seva actual situació bloqueja les seves decisions de futur, perjudica el futur. En aquest sentit, que aquests habitatges passessin a ser de propietat pública facilitaria les polítiques adients, i hem de tenir en compte que ja estan finançades amb les hipoteques al promotor que avui suporten. Són molts els factors i les variables en els quals s’ha d’actuar de manera concurrent, d’una vegada per totes i amb valentia. Però, repeteixo, de forma immediata i concurrent, perquè pegats periòdics puntuals perjudiquen més que beneficien, ja que creen confusió i incertesa.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Octubre de 2008
http://www.joanollebertran.cat/

Crisis inmobiliaria hasta 2012

2008-10-09T17:54:00.004+02:00

Pilar Riaño. Barcelona

Hacer una predicción sobre la duración de la caída del sector se ha convertido en algo prohibido para consultores, empresarios y expertos. La mayoría de ellos coincide en que la recuperación tardará cuatro años en llegar.

“Quien tenga una bola de cristal, ¡que la use!”, afirman la mayoría de actores del sector inmobiliario al ser preguntados acerca de la duración de la crisis actual. El aterrizaje suave se ha convertido en forzoso y, a pesar de que el mercado está condicionado por múltiples variables, los expertos consultados por EXPANSIÓN coinciden en que la situación actual durará hasta cuatro años.

Escuelas de negocios, empresarios y consultoras inmobiliarias han rechazado arriesgarse a emitir una opinión.A la cautela hay que sumar otro factor: la dificultad a la hora de definir qué significa la recuperación de la crisis. La mayoría de expertos coinciden en señalar que se trata del momento en que la actividad se reavive, es decir, que se vuelva a producir la conexión entre oferta y demanda, pero este hecho no tiene por qué implicar que los precios vuelvan a subir. En el contexto actual, para que oferta y demanda puedan volver a casar, es necesario que la situación financiera se haya normalizado antes.

Vivienda

El sector residencial será el que requerirá un mayor tiempo de recuperación, ya que para comenzar un nuevo ciclo productivo es necesario absorber antes el stock actual de viviendas sin vender. A lo largo del segundo trimestre del año, el número de transacciones de viviendas se redujo un 44,8% en Catalunya respecto al mismo periodo del año anterior, según datos del Ministerio de vivienda.

Además, Catalunya es, junto a Madrid, la comunidad autónoma donde se está produciendo con mayor rapidez la corrección de los precios de la vivienda. En el segundo trimestre de 2008, el valor de las casas libres (usadas o nuevas) disminuyó un 5,2% y un 4,8%, respectivamente, con respecto al mismo periodo de 2007, según el Indice de Precios de Vivienda (IPV), elaborado por el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Edward Farrelly,

Director de Investigación de CB Richard EllisLa actual situación tiene su origen en factores que se retroalimentan. El agotamiento de los recursos de crecimiento económico (consumo y construcción) se ha intensificado por la falta de liquidez a nivel global. Los mercados financieros se tambalean debido a que se están viendo muy afectados por el retroceso del sector inmobiliario sobre el que tenían invertido una buena parte del activo; el resultado es la espiral a la que estamos asistiendo. El final de la actual tendencia comenzará cuando los mercados financieros encuentren una estabilidad y las entidades de crédito puedan disponer de fuentes de financiación alternativas al descuento o los depósitos remunerados. Una vez que los mercados de capitales se vuelvan a abrir, el sistema financiero podría potenciar la recuperación de la actividad productiva. Los plazos son difíciles de estimar ya que las medidas de intervención pública han sido, hasta el momento, limitadas”.

Oriol Barrachina,

Director de la oficina de Barcelona de Cushman & WakefieldLa crisis inmobiliaria y la financiera están íntimamente relacionadas. En España se produce la misma situación que en los mercados internacionales: un problema de liquidez y de confianza brutal, al que hay añadir el parón del sector inmobiliario. Hay que distinguir, de todos modos, entre la situación del mercado residencial y la del terciario. En el primer caso coinciden muchos factores, por lo que el sector tardará un poco más en recuperarse y lo hará por fases. El mercado terciario, en cambio, es mucho más estable, ya que está vinculado con la economía real. El sistema financiero es el que se recuperará primero y, cuando haya liquidez, el mercado inmobiliario volverá a la normalidad. En el segundo semestre de 2009, el mercado terciario dará síntomas de dinamismo. El residencial, en cambio, lo hará a principios de 2010 y tardará un par de años hasta que se corrija”.

Javier García-Mateo Morales,

Director de Investigación de Mercados de Aguirre NewmanSi los principales países de la Eurozona entran en recesión en el último trimestre de 2008, será muy complicado que el BCE no llegue a bajar los tipos de interés durante 2009, ya que en una coyuntura de menor actividad económica el consumo debería descender y la inflación armonizada situarse alrededor del 2%. En este caso, la economía española debería empezar a mostrar síntomas de recuperación en términos de demanda interna, inmigración y resultados empresariales hacia el segundo trimestre de 2010. No obstante el mercado residencial puede evolucionar de forma muy diferente en función de las medidas que el gobierno central articule para ayudar a las promotoras y entidades financieras a dar salida al stock de vivienda. En condiciones normales no sería descabellado pensar que hasta 2011 no se haya terminado de absorber la sobreoferta actual del mercado”.

Joan Ollé,

Presidente Colegio de Agentes de la Propiedad de BarcelonaLa crisis durará un máximo de seis meses con las medidas adecuadas y concurrentes: oferta pública de adquisición, con las quitas adecuadas, del stock pendiente de venta para dedicarlo a política social; garantías a las instituciones financieras para rebajar sus primas de riesgo, la interna del sistema financiero y la del consumidor final; rebaja del IVA y del ITP; inflexión a la baja del tipo de referencia del BCE y regulación de los agentes inmobiliarios. Si seguimos con parches puntuales e inconexos y con solapes de Administración central-autonómica, tenemos cinco años por delante”.

Josep Comajuncosa,

Profesor de Economia de EsadeMe parece bastante evidente que la economía española estará en algunos momentos de este 2008 y el próximo 2009 en recesión, con el consiguiente aumento del paro y reducción del consumo de las familias y de la inversión empresarial. Posteriormente es muy probable que técnicamente la economía española salga de la recesión pero se mantenga a niveles débiles de crecimiento, digamos que por debajo del 2% o muy poco por encima durante algunos años más. El número de años depende de un factor interno: la capacidad para desplazar actividad desde el sector de la construcción hacia otros sectores; y de factores externos: básicamente la crisis financiera y su efecto recesivo sobre la economía norteamericana y otras economías europeas y asiáticas. Parece difícil que en el mejor de los casos hasta 2011 o 2012 pueda la economía española recuperar tasas de crecimiento por encima del 3%. Finalmente, no podemos descartar del todo que el episodio recesivo sea más largo y profundo si el sistema financiero norteamericano y el de aquellos países interrelacionados con éste no consiguen antes de finales del año 2009 recuperar la confianza en los mercados interbancarios y de activos, y evitar la presente congelación de los créditos, lo cual produciría un prolongado periodo de crisis o crecimientos prácticamente nulos en todos los países desarrollados, incluido España, en los próximos 3 o 4 años”.

Gonzalo Bernardos,

Profesor de Economía de la Universitat de BarcelonaLas ventas observadas entre 2003 y 2005 no volverán a darse en la próxima década. Tampoco creo que se alcance el precio en términos reales de 2006 de la inmensa mayoría de municipios. El motivo: la mediocre evolución de la economía española y las menores facilidades crediticias. Los precios de la vivienda se están corrigiendo de forma abrupta y es posible que toquen su mínimo a finales de 2010. Dicha expectativa no implica que el precio empiece a subir a partir de 2011, sino que dejará de bajar. Sólo si la economía vuelve a crecer sobre el 3% (no antes de 2013, si no hay un cambio de política económica), el incremento del precio de la vivienda puede superar a la tasa de inflación del período”.

Jordi Toboso,
Director general de Catalunya de Jones Lang LasalleA lo largo de 2009 la crisis del sector inmobiliario continuará vigente. Desde Jones Lang Lasalle prevemos que entre finales del próximo ejercicio y principios de 2010 la situación comenzará a cambiar y el mercado iniciará, de nuevo, un ascenso. En ese momento, los valores de los precios se habrán estabilizado y oferta y demanda habrán llegado a un punto de equilibrio. La situación del mercado inmobiliario depende íntimamente de la sector financiero. En nuestra opinión, el sistema crediticio retomará a posiciones normales a lo largo de 2009. En el momento que las entidades financieras regresen a su situación habitual desaparecerá la incertidumbre”.

Artícle publicat al diari "expansión" el 6 d'Octubre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La venda de pisos usats ha caigut un 85% en tres anys a Barcelona.

2008-10-09T17:11:00.005+02:00

Salvador Sabrià, BARCELONA

• El col•legi d'API calcula que a finals del 2008 els preus hauran baixat un 10% anual de mitjana

• El nombre total d'intermediaris immobiliaris s'ha reduït en més del 70% en un exercici

"No hi ha mercat". Amb aquesta contundència va resumir ahir la situació del sector immobiliari el president del Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, Joan Ollé, al presentar l'estudi d'evolució dels preus de pisos de segona mà que elabora Comprarcasa, la xarxa d'oficines de l'entitat. En el tercer trimestre del 2008 només s'han realitzat un 15% de les transaccions que es feien a Barcelona en ple boom immobiliari a mitjans del 2005. Llavors es realitzaven més de 15.000 compravendes a l'any i ara ni tan sols s'arribarà a les 3.000.

Aquesta caiguda d'operacions es va iniciar a meitat del 2007 i des d'aleshores no ha parat, fins que ha arribat a la reducció del 85% actual, segons els API. Altres fonts assenyalen igualment un descens molt fort, encara que no tan intens. L'estadística registral immobiliària que realitzen els col.legis de registradors de la propietat basada en les operacions tancades amb escriptura pública ja apuntava que en el segon trimestre d'aquest any s'havien realitzat el 41,6% menys de compravendes de pisos usats a la província de Barcelona que un any abans, davant del 30,5% de la mitjana espanyola. La mostra inclou dades més endarrerides que les dels API, però apunta la mateixa tendència.En la presentació de l'informe de preus del tercer trimestre a Barcelona, Ollé va afirmar que "pràcticament no hi ha transaccions i per això els preus pateixen poques modificacions. Hi ha una multitud d'oferents de pisos, però continuen en posicions molt rígides a l'hora de tocar els preus a la baixa perquè segueixen mantenint l'expectativa d'un valor que ja no és el que era". Els agents immobiliaris lamenten que els propietaris es resisteixin a ajustar els preus a la capacitat de la demanda, molt minvada per les dificultats d'aconseguir un finançament assumible. Els bancs i les caixes ja no donen en cap cas crèdits per al 100% del preu del pis; els tipus pràcticament s'han duplicat i el resultat final és que per comprar el mateix immoble que fa un any la quota actual està fora de l'abast de molts compradors.

RIGIDESA EN L'OFERTA

Tot i això, la rigidesa dels propietaris que venen els seus pisos usats no deu ser tan forta, perquè els preus a Barcelona han baixat un 7% entre el setembre del 2007 i el setembre del 2008. I la previsió de Comprarcasa és que en el quart trimestre es tanqui l'exercici amb una baixada anual del 10%. "Si a aquest percentatge se li suma la inflació, la baixada real s'acostarà al 15%", va destacar Ollé.

El preu mitjà per metre quadrat d'un pis de segona mà a Barcelona se situa en 4.703 euros, encara que amb fortes variacions entre districtes. El president de Comprarcasa a Barcelona, Juan José Aguilera, va explicar que Nou Barris s'ha convertit en el més econòmic de la ciutat, a 3.821 euros el metre quadrat, i la zona alta es manté com la més cara, a 6.854 euros, amb una lleu caiguda interanual del 3%.

L'aturada que ha patit el mercat ha fet desaparèixer multitud d'operadors que havien aparegut en el sector en els últims anys. Ollé va assegurar que la crisi ha fet que ara tan sols quedin "un 30% dels que hi havia fa un any". Els que resisteixin viuran millor, perquè encara que el pastís sigui més petit seran menys per repartir-se'l.

Artícle publicat al diari "El Periodico" el 19 de Setembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

El Colegio de Apis negociará en bloque las hipotecas.

2008-10-09T16:58:00.005+02:00

P. Riaño. Barcelona

La entidad que representa a los agentes de la propiedad de Barcelona presentará las peticiones de sus asociados en las sedes centrales de bancos y cajas.

El Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona representará a los posibles compradores de pisos ante la banca. Según explicó ayer Joan Ollé, presidente de la entidad, los apis preparan un mecanismo para negociar en bloque las hipotecas de sus clientes con las entidades financieras. Con esta medida, el Colegio de Apis pretende hacer frente a la negativa de la banca a conceder préstamos a personas que, según él, aportan todas las garantías.

La falta de liquidez y el aumento de la morosidad han hecho que el sector bancario aumente sus exigencias a la hora de conceder hipotecas. Actualmente, la tasa de morosidad de los créditos concedidos por bancos, cajas de ahorro y cooperativas de crédito a particulares y empresas es la más alta desde 1998, con un 2,15% el pasado julio. A juicio de Ollé, la restricción del crédito por parte de las entidades financieras es uno de los factores que está frenando el mercado de compraventa de viviendas.

Sin mercado

“Hoy en día no hay mercado, si lo entendemos como un escenario donde se producen transacciones de forma transparente”, afirmó el presidente de los Apis de Barcelona. Según sus datos, actualmente se realizan un 15% de las compraventas que se registraban hace un año, cinco puntos porcentuales menos que en el segundo trimestre.

Además de la contracción del crédito, Ollé cita entre las causas de la paralización del mercado el encarecimiento de las condiciones financieras y la resistencia de los vendedores a ajustar el precio de venta a la situación actual del mercado. “La flexibilidad a la hora de bajar los precios continúa siendo muy rígida –aseguró Ollé–; a los propietarios les cuesta mucho asumir que son menos ricos”.En su opinión, “descartando los vendedores que ya han bajado los precios”, las viviendas de segunda mano en la capital catalana se encuentran una media de un 10% por encima de su valor.

En Barcelona, el precio de los pisos de segunda mano registró una caída interanual del 6,8% en el tercer trimestre de 2008, según el informe que la red de intermediación Comprarcasa elabora cuatro veces al año. El precio medio del metro cuadrado en la ciudad se sitúa en 4.703 euros. Las previsiones de Comprarcasa pasan por que el retroceso alcance el 10% al cierre del ejercicio, mientras que en 2007 el crecimiento interanual fue nulo.

El presidente el Colegio de Apis de Barcelona consideró que la caída del precio del 7% se situaría entre el 11% y el 12% si se sumase el efecto de la inflación. Ollé apunta a una “posible estabilización” de los precios en 2009.

Artícle publicat al diari "expansión" el 19 de Setembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La Generalitat asume un riesgo de casi 5 millones de euros en avales al alquiler.

2008-10-07T17:04:00.005+02:00

P. Riaño/C. de Angelis. Barcelona

La falta de precedentes y el alto riesgo del programa impidió que el sector asegurador privado se interesara por pujar por un contrato de la Generalitat.

Las finanzas públicas catalanas cuentan desde hace algo menos de un mes con una nueva carga. La puesta en marcha de un programa de avales para los propietarios de pisos que en caso de impagos del alquiler supondrá un riesgo de riesgo de impagos de hasta 4,8 millones de euros. La intención de la Generalitat no era hacerse cargo de estas ayudas, pero el rechazo del sector privado a entrar en el proyecto le ha hecho asumirlo en solitario.

El pasado marzo, la Generalitat aprobó el decreto de los avales, pero su entrada en vigor estaba supeditada a la contratación de un seguro con el que dar cobertura a las compensaciones previstas a cambio de una prima a cargo de la Generalitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge quería abrir un concurso para que pujaran diferentes entidades y elegir así a la que solicitase unas primas más bajas.

Sin embargo, fuentes cercanas al proceso sostienen que la Administración catalana puso en marcha una ronda de contactos previos con empresas aseguradoras de toda España, que fracasó. El concurso habría quedado desierto, o el resultado habría supuesto un coste fijo más alto de lo que la Generalitat esperaba. En primer lugar, porque no existen antecedentes de un contrato de aseguramiento de este tipo en España y, por otra parte, porque al tratarse de un seguro universal, es decir, que cubre a cualquier tipo de inquilino, el riesgo para una compañía de seguros sería alto. El Govern no renuncia a abrir el concurso más adelante.

Contenido

Los propietarios e inquilinos que así lo acuerden pueden suscribir un documento por el que quedan protegidos por el aval del Govern. De esta manera, en caso de impago la Generalitat cubrirá hasta cinco meses de renta, siempre y cuando el propietario demuestre, con una sentencia judicial, el desahucio por impagos. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece estas ayudas desde finales de los noventa, con la diferencia de que, mientras las del Govern son universales, las del consistorio sólo cubren a los pisos alquilados a través de su bolsa de viviendas. El seguro del Ayuntamiento cubre un máximo de once meses.

En España, el mercado del alquiler alcanza sólo el 14,1% de las viviendas totales, frente al 62% de Alemania y el 35,8% de media en la Unión Europea. En Catalunya la tasa es algo mayor y alcanza el 23% del parque de viviendas. En los últimos años, las aseguradoras españolas han comenzado a ofrecer alternativas al aval bancario y al seguro de caución, con coberturas que van más allá del cobro de las rentas. Fuentes del mercado indican que los primeros productos de este tipo que se comercializan en España ofrecen también protección jurídica –los costes del juicio– y los gastos de reparación por los actos vandálicos que el inquilino moroso puede ocasionar.

El aval de la Generalitat se limita a los cinco primeros meses de renta impagados y tiene varias condiciones: que sean contratos de alquiler para la vivienda habitual de hasta 1.500 euros al mes y que no se exijan más de dos meses de fianza al inquilino ni garantías adicionales, entre otras.

Recobro

Joan Ollé, presidente del Colegio de Apis de Barcelona, explica que, tras cubrir su aval, la Generalitat podrá reclamar al inquilino moroso los pagos pendientes. Los API ya realizan ahora esta función, que puede llevar “hasta un par de años”. Si el moroso no es insolvente –situación ante la que se desiste de tratar de obtener el cobro–, es posible recuperar el principal, las costas y los intereses por la demora.

Todavía se desconoce cuántos alquileres se acogerán al programa, pero, si se supone una morosidad del 2% sobre el total de nuevos alquileres de este año y una renta promedio de 800 euros, el riesgo máximo para la Administración catalana es de 4,8 millones. Ollé calcula que, tras recuperar parte de los fondos, el gasto rondará los 4 millones en el segundo año tras la entrada en vigor del decreto.

La Generalitat ha limitado temporalmente la medida a los tres primeros ejercicios tras su entrada en vigor y lo supedita a las capacidades presupuestarias anuales del Departamento de Vivienda. “Así mismo –añade el decreto–, el rigor presupuestario de las circunstancias actuales aconseja limitar prudencialmente el alcance presupuestario de la nueva medida, reduciendo de seis meses a cinco la cobertura de riesgo por parte de la Generalitat”.

Mercado de alquiler

- En España, el mercado de viviendas en alquiler sólo alcanza el 14,1% del total, frente al 62% de Alemania y el 30,9% de media en la Unión Europea.

- Catalunya es la comunidad autónoma que cuenta con más viviendas en alquiler y la tasa se eleva al 23%.

- El número de desahucios por impago de alquiler en las viviendas susceptibles a entrar en el programa de la Generalitat ronda los 5.000 en los últimos años.

- Los avales de la Administración catalana cubrirán hasta seis meses de renta siempre y cuando se presente una sentencia judicial de desahucio.

- El alquiler medio estimado para las viviendas aseguradas será de 600 euros al mes, según el Colegio de Apis de Barcelona.

- De esta manera, el riesgo potencial máximo que asumen las cuentas públicas catalanas alcanza los 18 millones.

- El presupuesto de la Secretaría de Vivienda cubrirá los pagos.

Artícle publicat al diari "expansión" el 22 de Setembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

Los API acompañarán a sus clientes al banco para pedir un crédito

2008-07-17T15:48:00.009+02:00

Los agentes culpan a las entidades financieras del parón de ventas en Barcelona

LL. PELLICER - Barcelona

La banca mantiene el grifo bien cerrado. Lo dicen los agentes de la propiedad inmobiliaria (API) de Barcelona, cuyo presidente, Joan Ollé, aseguró ayer que recomienda a sus asociados que acompañen a los clientes a la oficina bancaria. "No vendemos por culpa de sus problemas de falta de confianza interna y de liquidez", sostuvo enojado Ollé. Y agregó que ya que ellos fueron "el elemento excitador" del mercado, ahora deben asumir "sus responsabilidades".

Ollé afirmó que algunos directores de oficina de bancos y cajas tratan de disuadir a sus clientes de que contraten una hipoteca. "Les dicen que el precio va a bajar más, o que no saquen dinero, que les harán un depósito a plazo fijo", agregó. El presidente de los API explicó que convocará una reunión del Consejo de Colegios de API de Cataluña con las entidades financieras para que vuelvan a dar préstamos para la compra de viviendas.

El precio de la vivienda de segunda mano en Barcelona acumula ya en el último año un descenso de más del 9%. En términos reales (sumando la inflación), recordó Ollé, el descenso es más abultado: alrededor del 15%. La caída se ha cebado sobre todo con Ciutat Vella, donde los pisos valen el 15% menos que hace un año, Horta-Guinardó y Sant Andreu. Ningún distrito se salva, tampoco la zona alta de la capital catalana, donde los precios han bajado el 3%.

Juan José Aguilera, el director de la Asamblea de Comprarcasa, la red inmobiliaria de los API, aseguró que el mercado todavía está parado, en especial el segmento de pisos que valen menos de 300.000 euros. "Sólo hay el 20% de las operaciones que cerrábamos en 2005", aseguró Aguilera.

Los API también apuntaron que los alquileres subieron alrededor del 10%, pero Ollé afirmó que la subida "ha tocado techo". "A partir de ahora no aumentará más del IPC, porque los ciudadanos no pueden llegar a los precios de mercado", agregó.

Artícle publicat al diari "el país el 20 de Juny del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

Els API donen la culpa a la banca d'impulsar la frenada immobiliària

2008-07-17T15:42:00.003+02:00

El preu dels pisos de segona mà ha baixat un 9% a BCN en un any.

SALVADOR SABRIÀ
BARCELONA

Els agents de la propietat immobiliària (API) van atribuir ahir a la banca i la seva política de restricció del crèdit gran part de culpa de l'actual aturada de les compravendes immobiliàries. El president del Col.legi d'API de Barcelona, Joan Ollé, va anunciar ahir que intentarà convocar la banca en nom del Consell de col.legis d'API per "parlar ben clar d'aquesta situació i intentar buscar- hi solucions".

"A les oficines de banca estan posant traves que no són raonables al comprador d'un pis per persuadir-lo que no compri. La banca va ser la primera excitadora de la situació actual del mercat i ara no pot eludir les seves responsabilitats i espantar els clients", es va queixar Ollé. Segons els API, avui es realitzen a Barcelona un 20% de les operacions que es feien fa dos anys, malgrat que continua havent-hi oferta i demanda de vivenda.

L'estancament del mercat explica, en part, la caiguda del 9% del preu mitjà dels pisos de segona mà a Barcelona en el segon trimestre del 2008 respecte del mateix trimestre de l'any passat. L'últim informe de la xarxa dels API, Comprarcasa, situa el preu mitjà per metre quadrat a la capital en 4.733 euros, davant dels 5.179 de fa just un any. Els preus baixen en tots els districtes de Barcelona. Ollé va explicar que, davant les dificultats de finançament bancari, els API buscaran unes altres solucions per al comprador i el venedor, com ara el lloguer amb opció a compra.

El Ministeri de Vivenda va informar ahir que els preus del sòl urbà van registrar a Espanya una caiguda del 7,7% interanual en el primer trimestre del 2008 i que el nombre de transaccions de sòl es va reduir un 30,6%. Els promotors atribueixen també a la banca gran part de la responsabilitat en aquesta frenada. De fet, el mateix sector financer reconeix que ha tancat l'aixeta per a operacions de compra de sòl.

Artícle publicat a a "El Periódico.cat" el Dijous 17 de Juliol del 2008.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Les immobiliàries volen vendre pisos per a baixets

2008-07-17T15:24:00.011+02:00

Milers d’habitatges cèntrics de dos metres d’altura no es podrien comprar si s’aprova el nou Decret d’habitabilitat. Serien útils per als menys alts.

El decret català que regula les normes que han de complir els pisos ja existents si es volen llogar, vendre o passar de pares a fills determina que l’altura mitjana ha de ser de 2,20 metres. De moment, és un esborrany, però els administradors de finques de Barcelona i Lleida adverteixen que «bastants milers» de pisos podrien deixar de ser habitables.
Es tracta de pisos situats en l’última altura o a sota de les golfes, construïts fa 150 o 200 anys i que són impossibles d’aixecar. «La solució seria permetre una excepció: donar la cèdula d’habitabilitat per als baixets. Quan un veu un pis, pot triar si li agrada o no i llavors comprar-lo. Es tracta de no suprimir- los del mercat», va explicar ahir el president del Col•legi d’Administradors de Finques, José María Gual. «Resulta imprescindible flexibilitzar l’exigència d’habitabilitat de l’altura, quan no resulta possible físicament el seu compliment», afirmen en les al•legacions que ha presentat al departament d’Habitatge.

Pèrdua de tot el valor
El Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) també ha presentat una vintena de fulls d’al•legacions, i el gruix va en la mateixa direcció. Segons el seu president, Joan Ollé, «no es pot demanar el compliment estricte de moltes normes perquè part dels pisos construïts el 1850 o el 1900 es quedarien amb el 10% del seu valor perquè no es podrien vendre», raona Ollé. Per això, els administradors proposen que la cèdula s’atorgui a partir d’una altura mitjana de 2m, i 1,90m com a «absoluta excepció». «Volem que es miri el conjunt», va dir Gual.

Més canvis
El col•lectiu també proposa que es doni el document quan hi hagi obres o canvis pendents a tot l’immoble, sempre i quan no hi hagi problemes greus. La llei del dret a l’habitatge va entrar en vigor el 9 d’abril i s’ha de desenvolupar amb el Decret d’habitabilitat i el Pla territorial sectorial d’habitatge, que marcarà les zones on es podrà aplicar el lloguer forçós.

El preu dels lloguers no puja
El preu de l’habitatge lliure està baixant. I el del lloguer ja s’estanca. Fins no fa gaire, els increments se situaven en el 10% anual, però aquest primer semestre la variació a Barcelona va ser nul•la, de manera que el metre quadrat es paga a 14,2 euros mensuals. El lloguer és ara més barat a Horta-Guinardó, Eixample i Sant Martí. Ciutat Vella (15,6 €/m2) és el més car, el contrari que Nou Barris (11,9 €/m2), tot i ser el districte en què els preus més s’han encarit entre el gener i el juny d’enguany. Fora de la capital, Castelldefels és més cara que l’Hospitalet, i Terrassa i Sabadell, els més econòmics.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Sis mesos del Pacte Nacional de l’Habitatge. La Nit al Dia de TV3 televisió de Catalunya.

2008-04-09T15:45:00.008+02:00

Aquesta entrada fa referència al debat mantingut al programa la Nit al Dia de TV3

El títol del debat: Sis mesos del Pacte Nacional de l’Habitatge.

Participants.
Carme Trilla,
Secretària general d'Habitatge

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Enric Reyna,
President de la Federació Catalana de Promotors

Manel Bustos,
President de la Federació Catalana de Municipis

Josep Maria Gual,
President del Consell de Col·legis d'Administradors de Finques de Catalunya.

Per veure un vídeo del debat podeu fer click aquí
o a la imatge.

Salutacions,

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Vivir en un lugar determinado de BCN tiene un precio.

2008-04-06T18:03:00.001+02:00

Artícle publicat al diari "El periódico" el 6 d´Abril del 2008.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
www.joanollebertran.cat

El colegio API de Barcelona crece con un 35% más de colegiados

2008-04-04T13:38:00.004+02:00

Article publicat a "Via Inmobiliaria" l´1 de Febrer del 2008.
Per veure l´article podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Noticia al portal 3/24 de Televisió de Catalunya.

2008-03-27T10:09:00.002+01:00

Ahir el portal 3/24.cat que com ja sabeu pertany a CCRTV Serveis Generals publica la següent noticia amb un artícle escrit i un video.
Per accedir podeu fer clic aqui

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Entrevista a Joan Ollé Bertran

2008-03-20T15:57:00.011+01:00

Entrevista a Joan Ollé Bertran publicada a la revista "La Guia Flash" nº57 el Març del 2008.
Per veure l´article faci click aquí.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
www.joanollebertran.cat

Els preus han baixat un 3% en els primers mesos del 2008.

2008-03-19T17:55:00.008+01:00

La venda de pisos de segona mà ha caigut un 75 per cent en dos anys a Barcelona.

El preu de l'habitatge de segona mà a Barcelona continua caient i ja hi ha molts propietaris que venen un 30% per sota del preu fixat inicialment. I és que cada vegada costa més vendre un immoble. De fet, es calcula que es vénen un 75% menys de pisos que al 2006, en ple boom immobiliari. Actualment, el preu mig per metre quadrat a la capital catalana és de 4.823 euros, un 3% menys que fa un any. Són dades de la xarxa immobiliària Comprarcasa.
El president de Compracasa a Barcelona, Juan José Aguilera, ha explicat que el preu dels pisos ha baixat en set dels onze districtes analitzats. Les Corts i Sant Andreu són els districtes que han registrat majors baixades, amb un 15% i un 9%, respectivament. En els altres quatre districtes, els preus van experimentar lleugeres pujades, sent Horta-Guinardó la zona que va registrar un major augment (5%), seguit de Gràcia (2%), Sant Martí (1%) i Sants-Montjuïc (1%).

El president del Col.legi d'Agents de la Propietat immobiliària, Joan Ollé, ha assegurat que el mercat està "congelat" i que des de juny de 2006 s'ha registrat una caiguda del 75% en el ritme d'operacions de compravenda. Així mateix, ha afirmat que el 60% de les peticions que rep el Col.legi són persones interessades pel lloguer. Ollé ha atribuït la situació del sector a l´esgotament" del mercat per "falta de solvència i confiança" i ha destacat que, des de 2006, s'ha passat d'un mercat "universal" on tothom obtenia finançament, a un mercat "segmentat", on el mercat de compravenda per sota dels 300.000-400.000 euros experimenta rebaixes de preus entre un 15% i un 30%.

Pel que fa aquestes importants rebaixes en els preus, Juan José Aguilera ho ha atribuït a diferents situacions, com la gent que va comprar al límit de les seves possibilitats i ara no arriba al pagament de la hipoteca, oferint els seus habitatges per sota del preu real; qui va comprar amb la intenció de vendre i arrossega hipoteques pont; o inversors que estan oferint els seus habitatges rebaixats.

Tot plegat fa que molta gent opti pel lloguer com a opció alternativa a la compra, però no hi ha prou oferta per a la demanda existent, la qual cosa fa disparar els preus. Joan Ollé ha detallat que en el darrer any el preu dels lloguers ha pujat un 10% i ha augurat que "seguirà pujant".

Artícle publicat a "lamalla.net" el 19 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La venda de pisos de menys de 350.000 euros cau un 80% en dos anys. El 60% de trucades a API són per lloguer.

2008-03-19T17:48:00.006+01:00

La venda de pisos de segona mà de menys de 350.000 euros ha caigut un 80% en el primer trimestre de l'any si es compara amb l'any 2006, segons les previsions de Comprarcasa, la xarxa immobiliària del Col.legi d'API. Per contra, va créixer l'interès pel lloguer, i un 60% de les trucades a API van ser per aquest concepte.

Segons l'informe fet sobre una mostra d'un miler d'habitatges que s'actualitza cada mes, el preu dels pisos de segona mà a la ciutat de Barcelona ha caigut un 3% en el primer trimestre de l'any 2008 en comparació amb el mateix període de l'any passat. En el període estudiat, el valor mitjà dels immobles ha disminuït en set dels onze districtes de la capital, amb caigudes màximes d'un 15% (a les Corts) i amb pujades a Gràcia (+2%), Sant Martí i Sants-Montjuïc (+1%) i Horta-Guinardó (+5%). Altres zones en què han baixat els preus són Sant Andreu (-9%), Eixample Dret (-6%), Zona Alta (-3%), Eixample Esquerre (-3%), Ciutat Vella (-2%) i Nou Barris (-3%).
El president del Col.legi d'API a Barcelona, Joan Ollé, explicava ahir, però, que en els primers tres mesos de l'any i si es compara amb el mateix període de l'any 2006, el nombre d'operacions de compravenda de pisos de menys de 350.000 euros ha caigut un 80% per les dificultats d'accedir a una hipoteca i perquè "ara, per comprar, es necessita tenir uns estalvis previs", va dir Ollé.
Arran d'aquestes dificultats, els API han constatat, a través de la xarxa Comprarcasa, que la petició d'habitatges de lloguer creix, "tot i que no hi ha mercat de lloguer", va lamentar Juan José Aguilera, president de Comprarcasa. En els últims mesos, un 60% de les trucades de petició d'informació rebudes en la xarxa immobiliària han estat per pisos de lloguer, en què s'han encarit els preus a un ritme del 10% interanual. Així, malgrat que les estadístiques reflecteixen una tendència al reajustament moderat dels preus dels habitatges, "el cert és que a peu del carrer la sensació és una altra", segons va explicar ahir Joan Ollé. "No és que no hi hagi demanda o que no es venguin i comprin pisos, sinó que el mercat de la compravenda d'habitatges ha deixat de ser un mercat universal, a l'abast de tots els ciutadans, per convertir-se en un mercat restringit al qual només poden accedir una part reduïda de ciutadans", va argumentar.
Malgrat tot, els API consideren que els inversors s'estan retirant del mercat espanyol i "o bé desapareixen o bé es traslladen a països amb més rendibilitats, com ara els països de l'est d'Europa", segons Ollé.

Artícle publicat al "Punt digital Barcelona" el 19 de Març del 2008, al "Punt digital Maresme" el 19 de Març del 2008 i al "Punt digital Penedes" el 19 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La venda de vivendes s´estanca a Barcelona despres de caure el 80% en 21 mesos.

2008-03-19T17:42:00.010+01:00

1. • Els agents de la propietat responsabilitzen els bancs de l'enfonsament de les transaccions
2. • La demanda de pisos de lloguer s'ha duplicat l'últim any, però el mercat no arriba a cobrir-la

La compravenda de pisos a Barcelona està en el moment més baix dels últims 21 mesos, quan es va iniciar un canvi de tendència que ha desembocat en la crisi actual. Les transaccions immobiliàries del mercat de segona mà a Barcelona s'han reduït en un 80% des del mes de juny del 2006. Això és el que va assegurar ahir el Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, que considera que la situació "ha tocat fons", però que encara es pot mantenir així "alguns mesos o fins i tot quatre o cinc anys, si no hi ha un canvi de cicle".
Els agents de la propietat immobiliària (API) atribueixen la paràlisi actual del mercat a l'encariment de les hipoteques (que han passat del 3% al 5,5% de mitjana) i a les exigències cada vegada més grans dels bancs a l'hora d'atorgar aquests crèdits.
"Hem passat d'una situació en què es concedien hipoteques pel 100% del preu del pis i a un tipus d'interès molt baix, a tipus més alts i amb moltes més exigències, entre les quals, menys import", denuncia Joan Ollé, president del col.legi. Aquesta situació comporta, a més, que s'hagi expulsat del mercat de compra el col.lectiu que aspirava a pisos d'un preu per sota dels 400.000 euros.
"El mercat ha fet un gir radical des del segon semestre del 2006 per la falta de confiança en la solvència dels mateixos consumidors a l'hora d'afrontar els seus compromisos financers", assegura. "Els que poden tenir un pis més car encara continuen comprant", afirma. Però el col.lectiu que ja no es veu en condicions d'adquirir una vivenda opta per aspirar a un pis de lloguer, que tampoc no troba.
"Els propietaris no volen llogar els pisos, l'entrada en vigor de l'aval- lloguer que va aprovar el Govern s'endarrereix i el parc disponible per llogar, com que no creix, augmenta de preu", diu Ollé, que apunta que en l'últim any s'ha duplicat la demanda de lloguer, cosa que n'ha disparat el preu, "que ha pujat un 10% en l'últim any".

PREUS ESTANCATS
No obstant, i malgrat l'actual estancament de les vendes, els preus baixen però no cauen. Segons l'estudi del col.legi elaborat a partir de les dades de Comprarcasa, la xarxa immobiliària dels seus associats, el preu de la vivenda de segona mà a Barcelona a penes ha caigut una mitjana del 3% en l'últim trimestre. No obstant, hi ha variacions entre districtes, que van des del descens del 15% a les Corts (un 14% menys en l'últim any) o del 9% a Sant Andreu (que acumula un 11% en 12 mesos), a l'augment de preu del 2% a Gràcia i del 5% a Horta-Guinardó.
"La majoria dels propietaris reté els pisos perquè aspiren a vendre'ls més cars. Només hi ha tres col.lectius que tenen pressa per vendre'ls i apliquen rebaixes d'entre el 15% i el 20% sobre el preu inicial, i són els que tenen una hipoteca que els ofega, els que necessiten finançar una altra vivenda o bé els inversors que necessiten liquiditat", diu Juan José Aguilera, president de l'assemblea local de Comprarcasa a Barcelona.
Les dades dels API estan molt per sobre del 29,49% de descens en les transaccions que apuntava el Col.legi de Registradors de la Propietat estatal fa uns dies. Joan Ollé ho explica argumentant que "moltes de les transaccions que es van registrar l'any passat ja estaven iniciades l'any 2006, quan es venien pisos encara en construcció o bé sobre plànol" mentre que els API intervenen en el mercat de segona mà.

Artícle publicat al diari "El Periódico" el 19 de Març del 2008.
Per veure la noticia fes click aquí.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La venta de pisos de ocasión por menos de 350.000 euros se paraliza.

2008-03-19T17:39:00.005+01:00

El precio medio de las viviendas usadas en Barcelona cae otro 3% hasta marzo.

La compraventa de pisos de segunda mano con precios por debajo de 350.000 euros (58,23 millones de pesetas) ha quedado congelada en la ciudad de Barcelona. Así de rotundos se mostraron ayer los agentes de la propiedad inmobiliaria (API) de la ciudad. "Este mercado se ha agotado por falta de confianza y por falta de solvencia", explicó el presidente del Colegio de API de Barcelona, Joan Ollé, al explicar la evolución de los precios de la vivienda de ocasión de enero a marzo.
De media, los pisos de segunda mano de Barcelona -la antigüedad media de las viviendas analizadas es de 20 años, y la superficie, de 91 metros cuadrados- han bajado el 3% en tres meses. Sin embargo, en la mencionada franja por debajo de los 300.000-400.000 euros, la oferta arroja caídas de precios muy superiores, de hasta el 30%.
Y tampoco se venden.
Se busca piso de alquiler "Quienes se habían embarcado en hipotecas al límite de sus posibilidades y con la subida del Euríbor no pueden afrontar su pago están en esta situación", explicó Juan José Aguilera, presidente de la red inmobiliaria Comprarcasa.com. Otro caso de caída libre es el de los compradores que se hicieron con un piso pensando que venderían el suyo y tienen una hipoteca-puente.
La subida del Euríbor, al que están referenciadas la mayoría de hipotecas, y el endurecimiento de las condiciones de los créditos se ceban en este segmento, con más problemas para dar una entrada del piso que requiere haber ahorrado dinero equivalente a un tercio del valor del piso. Las escasas operaciones que se acaban cerrando son con pisos de mayor valor, de 600.000 euros. Cabe precisar que una cosa es la caída media del 3% de los precios ofertados y otra, la caída de precios a los que se acaban cerrando las pocas operaciones: ronda el 15%. Este panorama ha disparado, hasta doblarse, la demanda de visitas y consultas sobre pisos de alquiler de los API. Hoy, representan ya el 60% del total.
El barrio más barato Sant Andreu se ha convertido en el barrio con una oferta de pisos de segunda mano más económica. El metro cuadrado se vende, de media, a 3.759 euros, según los API. La caída en el primer trimestre del año en este barrio ha sido del 9%. Y del 11% en los últimos 12 meses. Pero Sant Andreu no es la zona de Barcelona que acumula una mayor caída. Les Corts se lleva la palma. Con un precio medio de 4.567 euros el metro cuadrado, el desplome ha sido en este caso del 15% entre enero y marzo, y del 14% en el último año. La zona alta sigue siendo la más cara, con 6.367 euros, aunque el precio ha bajado el 4% en un año.

Artícle publicat al diari "El Pais" el 19 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La venda de pisos de menys de 350.000 euros cau un 80% en dos anys.

2008-03-19T17:25:00.007+01:00

Artícle publicat al diari "El Punt" el 19 de MArç del 2008.
Per veure l´artícle faci click aquí.

Per veure l´artícle faci click aquí.

La venta de viviendas se estanca en Barcelona tras caer el 80% en 21 meses.

2008-03-19T17:22:00.000+01:00

Artícle publicat al diari "El periódico" el 19 de Març del 2008.
Per veure l´artícle faci click aquí.

La compraventa de viviendas de segunda mano cae un 80% respecto a 2006.

2008-03-19T17:16:00.007+01:00

Las operaciones en el mercado de Barcelona, que ahora se concentran en la franja alta del mercado, han descendido tanto que la muestra no resulta representativa para las estadísticas.
"Para tener una estadística fiable debe haber una muestra, pero el mercado se ha agotado por falta de solvencia y confianza", aseguró ayer Joan Ollé, presidente del Col.legi d'Agents de la Propietat (API) de Barcelona en la presentación trimestral del sector inmobiliario de segunda mano de la capital catalana. A juicio de Ollé, el ritmo de operaciones se ha reducido hasta un ochenta por ciento en la ciudad desde el primer semestre de 2006, un momento en el que, en su opinión, el cambio de ciclo aún no había llegado.

El estudio elaborado a través de los datos de las agencias inmobiliarias afiliadas a Comprarcasa concluye, asimismo, que las operaciones se concentran actualmente en la franja alta del mercado, es decir, en viviendas con precios a partir de cuatrocientos mil euros. "Desde el primer semestre de 2006, se ha pasado de un mercado universal con financiación para todo el mundo, a un mercado segmentado como consecuencia de las restricciones del crédito", explicó Juan José Aguilera, responsable de Comprarcasa en Barcelona. "Ahora las operaciones sólo se producen a partir de cuatrocientos mil euros, ya que la franja inferior se ha desplazado al mercado de alquiler", aseguró Aguilera.

A pesar de que los responsables del informe advierten de que "las cifras no son representativas" y de que es necesario "tener en cuenta las tendencias", el estudio permite conocer cómo han evolucionado los precios en la capital catalana en lo que va de año. El metro cuadrado se sitúa actualmente en 4.823 euros en Barcelona, lo que representa un descenso del tres por ciento tanto respecto al cuarto trimestre de 2007 como al primer trimestre de 2007. El único distrito de la ciudad donde los precios superan los 6.000 euros es la zona alta, con 6.367 euros en el primer trimestre de 2008 y un descenso del tres por ciento respecto al último trimestre del año pasado.

Mientras durante los últimos años Nou Barris era el distrito más económico, en esta ocasión este puesto lo ocupa Sant Andreu, donde el metro cuadrado se sitúa en 3.759 euros, a pesar de la caída del nueve por ciento respecto a los tres últimos meses de 2007.

"En un año, el mercado ha dado un giro de 180 grados -afirmó Ollé-; hemos puesto el listón tan alto que la gente no puede comprar, aunque tenga necesidad". Ollé asegura que si los factores macroeconómicos -como los tipos de interés- se mantienen, la situación durará entre tres y cuatro años.

Artícle publicat al diari "expansión" el 19 de Març del 2008 i al "expansion.com" el 19 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La compraventa de viviendas cae un 80% en Barcelona

2008-03-19T17:11:00.001+01:00

Artícle publicat al diari "expansión" el 19 de Març del 2008.
Per veure l´artícle faci click aquí.

Cau un 3% el preu dels pisos de segona mà.

2008-03-19T15:31:00.003+01:00

El cost del metre quadrat se situa en 4.823 euros a Barcelona aquest primer trimestre Les operacions de compravenda baixen un 75% en Redacció
El preu de la vivenda de segona mà a Barcelona ha caigut un 3% en el primer trimestre del 2008 respecte del mateix període de l'exercici anterior, cosa que ha situat el preu mitjà per metre quadrat en 4.823 euros, segons un estudi de la xarxa Comprarcasa, integrada per agents de la propietat immobiliària (API).
El valor mitjà dels pisos de segona mà ha baixat en set dels onze districtes analitzats, i les Corts i Sant Andreu són els que han registrat els descensos més importants, amb un 15% i un 9%, respectivament.
En el altres quatre districtes (Gràcia, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó), els preus s'han mantingut, en canvi, amb lleugeres pujades que oscil.len entre l'1 i el 5%. L'àrea d'Horta-Guinardó va ser la que va registrar l'increment més gran.
Sant Andreu s'ha posicionat per primera vegada com la zona amb l'habitatge de segona mà més econòmic, amb un preu de 3.759 euros el metre quadrat, gairebé la meitat que el districte més car, que és la zona alta, on aquest preu arriba a 6.387 euros.
D'altra banda, les operacions de compravenda d'immobles amb un preu inferior a 350.000 euros pràcticament s'han paralitzat a causa de les dificultats per accedir a una hipoteca i a la necessitat de disposar de més estalvis per efectuar el pagament de l'entrada, segons va explicar ahir el president del Col.legi Oficial d'APIs de Barcelona, Joan Ollé.
Interès pel lloguer
Ollé va indicar que des del juny del 2006 s'ha registrat una caiguda del 75% en el ritme d'operacions de compra i venda de pisos, i va explicar que el 60% de les trucades que rep el Col.legi són de persones interessades pel lloguer.
El president del Col.legi Oficial d'APIs va comparar la situació dels últims anys, en què hi havia "finançament per a tothom", amb l'actual, en què es necessita disposar d'estalvis equivalents al 30% del valor de l'habitatge, a més dels diners de les despeses del procés, per poder contractar una hipoteca i accedir a un pis de compra.
La conjuntura actual afavoreix, a parer seu, que molta gent opti pel lloguer com a alternativa a la compra, i va assegurar que no hi ha prou oferta per a la demanda existent. Ollé va indicar que el preu dels pisos de lloguer ha augmentat un 10% en l'últim any i va vaticinar que "seguirà pujant".
En els casos en què "urgeix" vendre un pis a Barcelona, com quan s'ha signat una hipoteca-pont o per la impossibilitat d'assumir el pagament de les lletres, s'ofereixen preus rebaixats entre un 25% i un 30%. Ollé es va mostrar "convençut" que el sector ha tocat fons, tot i matisar que la recuperació dependrà de factors macroeconòmics, i que pot tardar entre un i cinc anys.

Artícle publicat a "Habitatge" el 19 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

El precio de los pisos de segunda mano en Barcelona cae un 3%.

2008-03-18T18:03:00.003+01:00

El precio de la vivienda de segunda mano en Barcelona ha descendido un 3% en el último año y se ha situado en 4.823 euros por metro cuadrado. En cambio, el precio del alquiler se ha disparado un 10%, según el estudio presentado hoy por la red inmobiliaria Comprarcasa, integrada por Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API).
En el primer trimestre del año, el valor medio de los pisos de segunda mano ha disminuido en siete de los once distritos barceloneses, con caídas que van del 3 al 15%, y se mantiene con ligeras subidas en otros cuatro: Gràcia (+2%), Sant Martí (+1%), Sants-Montjuïc (+1%) y Horta-Guinardó (+5%).
Las operaciones de compraventa de inmuebles con un precio inferior a 350.000 euros prácticamente se han paralizado debido a las dificultades para acceder a un hipoteca y a la necesidad de disponer de mayores ahorros para afrontar el pago de la entrada, según ha explicado el presidente del Colegio Oficial de API de Barcelona, Joan Ollé.

Artícle publicat a "periodistadigital.com" el 18 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

El precio de los pisos de segunda mano en Barcelona baja un 3% en el último año.

2008-03-18T17:58:00.003+01:00

El descenso sitúa la media en 4.823 euros por metro cuadrado según la red Comprarcasa, integrada por Agentes de la Propiedad Inmobiliaria 18/03/2008 Actualizada a las 13:49h
Barcelona. (EFECOM).- El precio de la vivienda de segunda mano en Barcelona ha descendido un 3% en el último año y se ha situado en 4.823 euros por metro cuadrado, según el estudio presentado hoy por la red Comprarcasa, integrada por Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API).
En el primer trimestre del año, el valor medio de los pisos de segunda mano ha disminuido en siete de los once distritos barceloneses, con caídas que van del 3 al 15%, y se mantiene con ligeras subidas en otros cuatro: Gràcia (+2%), Sant Martí (+1%), Sants-Montjuïc (+1%) y Horta-Guinardó (+5%).

Las operaciones de compraventa de inmuebles con un precio inferior a 350.000 euros prácticamente se han paralizado debido a las dificultades para acceder a un hipoteca y a la necesidad de disponer de mayores ahorros para afrontar el pago de la entrada, según ha explicado el presidente del Colegio Oficial de API de Barcelona, Joan Ollé.

Según el estudio, Les Corts es el distrito donde más acuciado ha sido el descenso en el último año (-14%), seguido de Sant Andreu (-11%), Ciutat Vella (-9%), Eixample Derecho (-4%), la zona alta (-4%) y Eixample Izquierdo (-1%).

Sant Andreu, el distrito más asequible
Por primera vez, Sant Andreu, el segundo distrito con un mayor descenso de los precios en el primer trimestre de 2008 (-9%), se ha posicionado como la zona con la vivienda de segunda mano más económica, con 3.759 euros por metro cuadrado, casi la mitad que el distrito más caro, que es la zona alta, con 6.367 euros por metro cuadrado.

Ollé ha comparado la situación de los últimos años, cuando "había financiación para todo el mundo", con la actual, en la que se necesita disponer de ahorros equivalentes al 30% del valor de la vivienda, además de los gastos, para poder contratar una hipoteca y acceder a un piso de compra.

La alternativa, el alquiler, se ha disparado, tanto en precios (un 10% en el último año) como en consultas y visitas, que ya representan el 60% del total en la red de Comprarcasa.

En los casos en los que urge vender un piso en Barcelona, como cuando se ha firmado una hipoteca-puente o por la imposibilidad de asumir el pago de las letras, se ofertan precios rebajados entre un 25 y un 30%.

Ollé se ha mostrado convencido de que el sector "ha tocado fondo", aunque ha matizado que la recuperación dependerá de los factores macroeconómicos, marcados en la actualidad por la incertidumbre que pesa sobre algunas entidades financieras, por lo que puede tardar entre doce meses y cinco años, ha dicho.

Artícle publicat a "La Vanguardia digital" el 18 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

Economia

2008-03-18T17:37:00.003+01:00

Segons l'estudi presentat avui per la xarxa Comprarcasa
El preu dels pisos de segona mà a Barcelona cau un 3% l'últim any
El preu de l'habitatge de segona mà a Barcelona ha descendit un 3% en l'últim any i s'ha situat en 4.823 € per metre quadrat, segons l'estudi presentat aquest dimarts per la xarxa Comprarcasa, integrada per Agents de la Propietat Immobiliària (API).
En el primer trimestre de l'any, el valor mitjà dels pisos de segona mà ha disminuït en set dels onze districtes barcelonins, amb caigudes que van del 3% al 15%, i es manté amb lleugeres pujades en altres quatre: Gràcia (+2%), Sant Martí (+1%), Sants-Montjuïc (+1%) i Horta-Guinardó (+5%).
Les operacions de compravenda d'immobles amb un preu inferior a 350.000 € pràcticament s'han paralitzat a causa de les dificultats per accedir a una hipoteca i a la necessitat de disposar de més estalvis per afrontar el pagament de l'entrada, segons que ha explicat el president del Col.legi Oficial d'API de Barcelona, Joan Ollé.
Segons l'estudi, les Corts és el districte on més clar ha estat el descens en l'últim any (-14%), seguit de Sant Andreu (-11%), Ciutat Vella (-9%), Eixample Dret (-4%), la zona alta (-4%) i Eixample Esquerra (-1%).
Per primera vegada, Sant Andreu, el segon districte amb un major descens dels preus en el primer trimestre de 2008 (-9%), s'ha posicionat com la zona amb l'habitatge de segona mà més econòmica, amb 3.759 € per metre quadrat, gairebé la meitat que el districte més car, que és la zona alta, amb 6.367 euros per metre quadrat.
Ollé ha comparat la situació dels últims anys, quan "havia finançament per a tothom", amb l'actual, en què es necessita disposar d'estalvis equivalents al 30% del valor de l'habitatge, a més de les despeses, per poder contractar una hipoteca i accedir a un pis de compra.
L'alternativa, el lloguer, s'ha disparat, tant en preus (un 10% en l'últim any) com en consultes i visites, que ja representen el 60% del total a la xarxa de Comprarcasa.
En els casos en els quals urgeix vendre un pis a Barcelona, com quan s'ha signat una hipoteca-pont o per la impossibilitat d'assumir el pagament de les lletres, s'ofereixen preus rebaixats entre un 25 i un 30%.
Ollé s'ha mostrat "convençut" que el sector "ha tocat fons", encara que ha matisat que la recuperació dependrà dels factors macroeconòmics, marcats en l'actualitat per la incertesa que pesa sobre algunes entitats financeres, pel que pot tardar entre dotze mesos i cinc anys, ha dit.

Artícle publicat al "comradio.com" el 18 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

Els agents immobiliaris del Maresme es reuneixen a Mataró amb el president de l'API, Joan Ollé.

2008-03-12T16:21:00.004+01:00

Les immobiliàries celebren que la nova Llei d'Habitatge freni la
proliferació de negocis fraudulents

El pròxim 9 d'abril entra en vigor la nova Llei del Dret a l'Habitatge que, entre d'altres coses, regula el sector immobiliari establint nous requisits als professionals amb l'objectiu de reforçar la seguretat en les compravendes i en els lloguers. El president del Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (API), Joan Ollé, ha celebrat que després de vuit anys de "desregulació" s'estableixin unes normes que barrin el pas a negocis immobiliaris fraudulents i a persones sense formació en el sector. Ollé assegura que aquestes restriccions que estableix la llei també tindran un efecte positiu en els consumidors, ja que s'acabarà amb la seva "indefensió total" davant d'aquest tipus de negocis "poc transparents". Ollé va fer aquestes declaracions dimarts en una jornada celebrada a Mataró amb els agents immobiliaris del Maresme.
En els darrers anys sovint ha estat notícia que alguna immobiliària estafava als seus clients demanant-los unes arres per uns pisos que, tot i existir, no eren de la immobiliària en qüestió. També hi ha hagut qui ha fet negoci venent habitatges per sobre del preu pactat amb el propietari per, d'aquesta manera, treure un major marge de benefici.

A partir del 9 d'abril, aquest tipus de freus seran més difícil de cometre perquè la nova Llei del Dret a l'Habitatge regula de ben a prop les funcions del sector immobiliari. Entre d'altres coses, caldrà que tots els professionals s'identifiquin en un registre obligatori i se subscriguin notes d'encàrrec amb els futurs compradors per establir les condicions de les operació.

El president de l'API, Joan Ollé, ho va explicar aquest dimarts als agents immobiliaris del Maresme per facilitarlos la seva adaptació a la nova normativa. Ollé entén la nova llei com una recompensa als que han "aguantat" un període de "desregulació" durant els últims anys, en el qual han estat capaços de mantenir el vestit de "disciplina" i de no canviar-lo pel de "pirata".

"Hem aconseguit que els que no jugaven amb normes ara no tinguin més remei que complir-les", va sentenciar Ollé, que, d'altra banda, es va mostrar molt crític amb el buit legal que existia. Segons el president de l'API, l'agent immobiliari ha de ser un "especialista" i, fins ara, podia ser-ho algú que no sabés "ni llegir ni escriure". Ollé ho va definir com una situació "demencial".

Artícle publicat a "totmataro.cat" el 12 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La nova llei d´habitatge frenarà la proliferació de negocis fraudulents.

2008-03-12T16:13:00.005+01:00

La nova Llei de l'Habitatge frenarà la proliferació de negocis fraudulents El president del Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona celebra que es posi fi a vuit anys de desregulació per capgros.com/ACN - 12/03/2008 13:11

El president del Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (API), Joan Ollé, celebra que l'entrada en vigor de la nova Llei del Dret a l'Habitatge permeti establir normes que barrin el pas a negocis immobiliaris fraudulents i a persones sense formació en el sector. La llei entrarà en vigor el proper 9 d'abril després de vuit anys de "desregulació", segons va destacar Ollé dimarts, dia 11 a Mataró. La nova llei regula el sector immobiliari establint nous requisits als professionals amb l'objectiu de reforçar la seguretat en les compra-vendes i en els lloguers. Ollé assegura que les restriccions que estableix la llei també tindran un efecte positiu en els consumidors, ja que s'acabarà amb la seva "indefensió total" davant d'aquest tipus de negocis "poc transparents".
La Llei del Dret a l'Habitatge vol posar fi a situacions com ara les estafes per part de les immobiliàries que demanaven arres per uns pisos que, tot i existir, no eren de la immobiliària en qüestió. També hi ha hagut qui ha fet negoci venent habitatges per sobre del preu pactat amb el propietari per, d'aquesta manera, treure un major marge de benefici. A partir del 9 d'abril, aquest tipus de freus seran més difícils de cometre perquè les funcions del sector queden regulades per la nova Llei. Entre d'altres coses, caldrà que tots els professionals s'identifiquin en un registre obligatori i se subscriguin notes d'encàrrec amb els futurs compradors per establir les condicions de les operació.

El president de l'API, Joan Ollé, entén la nova llei com una recompensa als que han "aguantat" un període de "desregulació" durant els últims anys, en el qual han estat capaços de mantenir el vestit de "disciplina" i de no canviar-lo per de "pirata". "Hem aconseguit que els que no jugaven amb normes ara no tinguin més remei que complir-les", sentencia Ollé, que, d'altra banda, s'ha mostrat molt crític amb el buit legal que existia. Segons el president de l'API, l'agent immobiliari ha de ser un "especialista" i, fins ara, podia ser-ho algú que no sabés "ni llegir ni escriure".

Artícle publicat a "capgros.com" el 12 de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

Les immobiliàries celebren que la nova Llei de l'Habitatge freni la proliferació de negocis fraudulents.

2008-03-11T16:18:00.002+01:00

El pròxim 9 d'abril entra en vigor la nova Llei del Dret a l'Habitatge que, entre d'altres coses, regula el sector immobiliari establint nous requisits als professionals amb l'objectiu de reforçar la seguretat en les compra-vendes i en els lloguers. El president del Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (API), Joan Ollé, ha celebrat que després de vuit anys de 'desregulació' s'estableixin unes normes que barrin el pas a negocis immobiliaris fraudulents i a persones sense formació en el sector. Ollé assegura que aquestes restriccions que estableix la llei també tindran un efecte positiu en els consumidors, ja que s'acabarà amb la seva 'indefensió total'
davant d'aquest tipus de negocis 'poc transparents'.]]>

Artícle publicat a "diarimataro.cat" l´11de Març del 2008.

Joan Ollé Bertrán.
President del Coapi de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

Los retrasos en la ley de la vivienda preocupan a API y promotores.

2008-03-05T17:02:00.012+01:00

Artícle publicat al diari "El País" el 5 de Març del 2008.

Per veure l´artícle feu click aquí.

Entrevista a Joan Ollé Bertran

2008-02-06T10:12:00.005+01:00

Entrevista a Joan Ollé, President del Consell de Col·legis Oficials d´Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya.

Entrevista publicada a la Revista del Sector Immobiliari de Lleida, n. 1, Gener - Febrer 2008

Per veure l´artícle faci click aquí.

En el Sector immobiliario, el descenso ha sido brusco y hemos tocado suelo.

2008-01-29T11:41:00.000+01:00

Article publicat a "Expansión" el 29 de Gener del 2008.
Per veure l´article feu click aquí.

En el sector immobiliario hemos tocado suelo.

2008-01-29T11:40:00.000+01:00

Artícle publicat a "Expansión" el 29 de Gener del 2008.
Per veure l´article feu click aquí.

"La vivienda de segunda mano desciende un 1% en Barcelona durante el último trimestre.

2008-01-18T11:34:00.000+01:00

Article publicat a "Correo de la construcción" el 18 de l´1 del 2008.
Per veure l´article en format JPG feu click aquí

El gobierno rebaja los requisitos para la ayuda al alquiler.

2008-01-10T11:45:00.000+01:00

Article publicat al diari "El Periódico" el 10 de Gener del 2008.
Per veure l'article, pots fer clic aquí.

El número de pisos de segunda mano vendidos en Barcelona cae a la mitad en el último trimestre

2007-12-18T15:19:00.001+01:00

EFEBARCELONA

El número de pisos de segunda mano vendidos en la ciudad de Barcelona ha pasado de 1.015 en el último trimestre del 2006 a solo 505 viviendas en el mismo período de este año, lo que supone una caída de más del 50%. Esta es una de las principales conclusiones que se extraen del estudio de la evolución del precio de este tipo de pisos elaborado por la red inmobiliaria Comprarcasa.

El presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API) de Barcelona, Joan Ollé, ha explicado esta mañana en la presentación del estudio que el sector vivió su punto de inflexión en los meses de junio y julio del 2006, aunque ha mostrado su confianza en que en este último trimestre "se haya tocado suelo".

El precio ha bajado un 1%El precio medio de la vivienda de segunda mano en la capital catalana ha descendido un 1% entre octubre y diciembre de este año, hasta situarse en los 4.990 euros por metro cuadrado de promedio en un descenso "leve pero significativo". Este dato supone que el coste medio de los pisos usados no haya registrado una variación interanual (0%)."Como decíamos hace un año, la fiesta se ha acabado", ha expuesto Ollé, que ha achacado el parón al impacto de la subida del euribor y de las primas de riesgo hipotecario que, a su vez, han repercutido en aumentos de las cuotas a pagar de cerca del 25%.

El máximo responsable del Colegio de API de Barcelona ha vaticinado una contención en los precios en un horizonte de entre tres y cuatro años.Descensos en 6 de los 11 distritos En el cuarto trimestre del año, los precios han experimentado descensos en 6 de los 11 distritos de la ciudad condal, entre los que destacan las caídas del 7% en la zona Alta, que incluye Sarrià, Sant Gervasi y Pedralbes y se sitúa en los 6.564 euros por metro cuadrado -el más caro de Barcelona-, y del 6% en Sant Andreu.En contraposición, cuatro distritos incrementan sus precios, liderados por Les Corts (+8%) y Gracia (+6%), mientras que Sant Martí es el único que mantiene sus valores respecto al anterior período de estudio. No obstante, el reajuste más espectacular en los últimos doce meses lo recoge Nou Barris, cuyo precio crece un 20% y supera por primera vez la barrera de los cuatro mil euros el metro cuadrado (4.010).

Más del doble de tiempo de espera Para Juan José Aguilera, presidente de la asamblea de Barcelona de Comprarcasa, "se están recomponiendo los precios (...) y se observa una tendencia a un cierto equilibrio: mientras que las zonas que habían bajado excesivamente se recuperan, otras, que están sobrevaloradas, empiezan a bajar".

Joan Ollé ha considerado que "ahora es cuando el consumidor tiene que salir, comparar y negociar", aunque ha reconocido que la oferta de los propietarios es "muy inelástica y muy reticente a bajar los precios".Asimismo, ha admitido que el periodo de espera medio para la venta de un piso de segunda mano en Barcelona es actualmente de alrededor de seis meses, más del doble que el registrado en pleno auge del sector, durante el año 2005.

Joan Ollé i BertranPresident del Col.legi d´Agents de la Propietat Immobiliaria de Barcelona

Article publicat a "El periódico"

Enllaç al web

700.000 PISOS DE INVERSORES SALDRÁN A LA VENTA EN BREVE

2007-12-14T11:04:00.002+01:00

La empresa de consultoría inmobiliaria Aguirre Newman calcula que en los próximos dos años saldrán al mercado más de 700.000 viviendas que inversores particulares adquirieron en España y de las que necesitan desprenderse en breve porque no están obteniendo la rentabilidad esperada. Este fenómeno, unido a una situación de sobreoferta motivada, principalmente, por la retracción de la demanda ante el endurecimiento de las condiciones de financiación, con un descenso de las compraventas de hasta el 50%, provocará que el precio de la vivienda en las capitales de provincia españolas caiga entre un 5% y un 10% en el 2008.
Según el director general de Negocio de Aguirre Newman, Ángel Serrano, los "factores exteriores", ayudados por la permanente creencia de que los precios bajarán, provocarán "aceleración" del "ajuste gradual" previsto en el mercado de la vivienda durante el 2008. Por el lado de la oferta, los promotores también se resentirán ante la falta de financiación por parte de los bancos.

Article publicat al diari "El Periódico" el 14 de Desembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí.

CAE UN 40% LA CONSTRUCCIÓN DE PISOS Y EL SECTOR CALCULA QUE SE DESTRUIRÁN 500.000 EMPLEOS

2007-12-13T10:55:00.005+01:00

El grupo de inmobiliarias por la excelencia que agrupa a las principales promotoras españolas ha confirmado que el ritmo de inicio de la construcción de nuevas viviendas ha caído un 40% desde el mes de agosto, cuando estalló la crisis suprime, hasta octubre, si se compara con el ritmo de viviendas iniciadas en el mismo periodo del año anterior. Según el secretario general del G14 Pedro Pérez esta caída viene propiciada por un proceso de ajuste de la oferta de la demanda en el que los promotores han dejado de comenzar obras ante la dificultad que encuentran para vender las que ya tienen en el mercado. en este contexto Pérez advirtió de que lo normal es que el sector inmobiliario destruya 250.000 puestos de trabajo al año durante los dos próximos ejercicios por el efecto del parón de las nuevas promociones.

Article publicat a l´"ABC" el 13 de Desembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí.

3 DE CADA 10 DEMANDANTES DE VIVIENDA SE DECANTA POR EL ALQUILER

2007-12-11T10:15:00.001+01:00

Tres de cada diez personas que buscan casa a través de internet están interesadas en alquilar una vivienda. Este dato ha sido extraído al analizar cómo buscan casa los usuarios de idealista: actualmente el 34% de todas las búsquedas de vivienda que registra el portal son de viviendas en alquiler, mientras que este porcentaje era del 28,1% hace sólo 12 meses, lo que supone un 21% de crecimiento. La subida de los tipos de interés y la continua escalada del precio de la vivienda parecen ser los responsables de este crecimiento que se ha notado más en zonas urbanas y sobre todo en las comunidades que cuentan con grandes ciudades y el precio de la vivienda es más elevado. Por comunidades autónomas, Madrid es donde mayor penetración tiene la búsqueda de alquiler: cuatro de cada diez búsquedas realizadas en la comunidad (42,8%) están dirigidas al mercado del alquiler; mientras que en Cataluña el porcentaje de búsquedas supone casi un cuarenta por ciento.

Article publicat a l´"idealista" l´11de Desembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.idealista.com/pagina/portada

Una normativa esperada

2007-12-01T11:43:00.000+01:00

Article publicat a "Immobiliaria" l´1 de Desembre del 2007.
Per veurel´article feu click aquí .

El nou Estatut dels Api pretén professionalitzar el sector.

2007-12-01T11:37:00.000+01:00

Article publicat a "Vincles" de l´1 de Desembre del 2007.
Per veure l´article feu click aquí.

INFORME DEL PRESIDENT. ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA MAIG 2007

2007-11-28T16:52:00.000+01:00

Fent meves les inquietuds d’alguns companys, tractaré d’exposar breument la situació actual i el futur del nostre col·lectiu i de les seves corporacions representatives.

Per tal de situar-nos, en primer lloc he de resumir els antecedents del que ara està passant.

El 1993, el Tribunal Constitucional, basant-se, entre d’altres consideracions, en la diferència entre “funcions pròpies – funcions exclusives” i entre “títols oficials – títols acadèmics” així com en la desproporció entre l’il·lícit i la pena, va declarar que l’intrusisme en la professió d’API no era delicte, la qual cosa va donar lloc a la neutralització de totes les querelles interposades pels COAPI. Querelles, per cert, que fins aquell moment havien generat unitat de doctrina als tribunals.

Les intenses gestions del Consejo General, dels Consells Autonòmics i dels COAPI davant el Govern de l’Estat i els partits polítics van donar com a fruit la inclusió d’un nou delicte d’intrusisme al Codi Penal de 1995 (article 403) que emparava els títols oficials i moderava les penes. El COAPI de Barcelona, des de novembre de 1998, va establir una sistemàtica per a procedir contra els que llavors consideràvem intrusos. Després d’un ardu treball, vam arribar a Barcelona a acumular sis-cents expedients ben documentats i a presentar deu querelles estratègicament distribuïdes per, en funció dels seus resultats, continuar amb la resta. Totes van ser acceptades a tràmit en cadascun dels distints Jutjats d’Instrucció, havent-se reobert fins i tot a instàncies de l’Audiència Provincial l’única que va ser en el seu inici desestimada.

No obstant això, ja en aquell moment les professions liberals – entre elles les d’API – estaven en el punt de mira del Tribunal de Defensa de la Competència, que incitats per associacions privades de mediadors sense títol, havia començat en la segona meitat de la dècada dels noranta a incoar expedients sancionadors contra el Consejo i els COAPI. La primera sanció data de 1998 i després d’ella van venir d’altres. Contra el Col·legi de Barcelona concretament dos, de dates 12/11/2002 i 30/05/2002, per publicitat anterior a juny del 2000, amb multes de 75.000 euros cadascuna.

El resultat polític d’aquest assetjament als API va ser el lamentable Reial Decret-Llei 2/2000, de 23 de juny, que sota l’aparença d’una mesura liberalitzadora, amb l’excusa d’aclarir la situació de jurisprudència contradictòria i contenir els preus, va desprofessionalitzar l’activitat de mediació immobiliària en fer implícitament voluntaris per a exercir-la el títol oficial i la col·legiació, malgrat continués obligatòria aquesta última per aquells que l’exercissin sota la denominació d’Agent de la Propietat Immobiliària. Com és lògic, Barcelona va desistir de les seves querelles.

Immediatament, el Consejo General, els Autonòmics i els COAPI van denunciar públicament, notòriament i contundentment el despropòsit produït i van presentar als grups parlamentaris una proposta en desenvolupament de l’esmentada RDL per a regular l’activitat, sabent que no podíem tornar enrere en la mal anomenada “liberalització”, malgrat es va intentar infructuosament. Les gestions contínues, gairebé diàries, davant els grups polítics, els governs central i autonòmics, les associacions de consumidors i els mitjans de comunicació van donar com a resultat que en la Llei 10/2003 de 20 de maig el Congrés reconegués per primera vegada, mitjançant una norma amb rang de llei, l’existència de la professió d’API, emparant la seva pròpia normativa – apartat a) de l’article 3. Al mateix temps, remetia a unes futures normes específiques de protecció del consumidor els requisits que havien de complir les persones físiques i jurídiques que no eren API – apartat b) de l’article 3.

Aquest petit gran pas legislatiu ens va permetre replantejar amb molta major força un altre objectiu essencial: l’aprovació d’un nou Estatut General dels API. L’actual és de 1969 i ha estat desbordat – i en part derogat – per la Constitució de 1978, la Llei de Col·legis Professionals de 1974, les Lleis autonòmiques de Col·legis Professionals i les jurisprudències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.

Com es pot concloure, la professió d’API i les seves institucions van viure una situació d’aclaparament continu i de precarietat legal que des del Consejo General, consells autonòmics i COAPI estem corregint, al meu judici, amb encert i bones expectatives.

Actualment, s’han corregit bona part dels problemes anteriors. El Tribunal Suprem va revocar la primera de les sancions de 1998 imposada pel Tribunal de Defensa de la Competència i mantinguda per l’Audiència Nacional. Una segona sentència ja dictada pel Tribunal Suprem ens dóna també la raó, establint un abans i un després del 23/06/2000 i creant jurisprudència. Ha estat una enorme satisfacció que ens donessin la raó front a la injustícia d’unes sancions polítiques, més que jurídiques. Per tant, estic convençut que mantindrà el mateix criteri per als nou recursos de cassació que estan encara pendents i quan es pronunciï sobre els del COAPI de Barcelona contra les sancions abans esmentades que hem suportat, podrem alliberar els avals presentats i traslladar a la nostra comptabilitat la provisió de 150.000 euros a major fons social.

Pel que fa a l’Estatut General, puc dir que, després de la llarga i laboriosa, fins i tot per alguns ingrata tasca, desenvolupada davant les distintes susceptibilitats i apetències dels quaranta-sis col·legis territorials, existeix un text definitiu que comprèn tots els nostres objectius democràtics. Text que des de primer de Gener d’aquest any és el nostre règim interior i gràcies a la magnífica sintonia amb el Ministerio de Vivienda està ultimat i presentat al Consejo de Estado, tràmit previ ineludible per a la seva posterior aprovació per al Consejo de Ministros i publicació al BOE.

Un dels objectius dels col·legis és ser una de les institucions amb major presència, força i rellevància del sector immobiliari i en especial de la mediació, la consultoria i el peritatge. És evident que com més creixi en nombre de col·legiats amb un determinat perfil qualitatiu, més enfortirem els col·legis. El nou règim d’accés a la col·legiació contemplat en el nou Estatut, està permetent una revitalització constant dels COAPI que compensa en escreix la passivitat de l’Administració Central de l’Estat al no convocar més proves d’accés al títol.

Abans que finalitzi aquest any, tindrem vigents a Catalunya les normes i requisits que obligatòriament han de tenir i complir aquelles persones físiques o jurídiques que es dediquin a l’activitat de mediació en transaccions immobiliàries. Les tindrem mitjançant un instrument potent, la Llei del Dret a l’Habitatge a Catalunya. El Consell Català de COAPI ha estat el seu inductor, el seu inspirador i el seu coredactor juntament amb la Conselleria i la OCUC. En aquest moment, s’està tramitant amb caràcter d’urgència i hem presentat unes últimes esmenes que al nostre entendre la perfeccionaran. No tingueu cap dubte que en tota la nostra participació hem tingut molt en compte i, com a prioritat, el que som i el que representem, malgrat sempre constrenyits per la realitat de la situació actual que no podem obviar.

Igualment, el Consejo General i el Ministerio de la Vivienda treballen conjuntament en la preparació d’una normativa de garanties mínimes per a la protecció dels consumidors en l’activitat de mediació immobiliària, que serà aplicable a les persones físiques i jurídiques no col·legiades, donat que els API col·legiats ja estan sotmesos, com diu l’apartat a) de l’article 3 de la Llei 10/2003, a la seva pròpia normativa. No obstant, Catalunya s’avançarà i molts ens copiaran. Per cert, en allò traslladat al Ministerio quelcom té a veure el COAPI de Barcelona.

La Memòria d’activitats presentada pel Secretari del Col·legi és suficientment exhaustiva per a que jo no hagi d’abundar ni solapar-me en qüestions que el mateix conté. Només dir-vos que tots els membres de la Junta, tots els empleats, tots els col·laboradors s’han esforçat al màxim. Han treballat molt i han treballat bé. Per ells la meva felicitació i el meu agraïment. He de fer menció especial per al nostre actual gerent, Josep Franco, que la propera setmana es jubila. Vint-i-cinc anys de dedicació plena són tota una vida. Esperem retre-li el merescut homenatge al nostre proper sopar patronal al que només situacions molt potents podran excusar la vostra assistència. S’ho mereix. No obstant, encara que no he tingut ocasió de dir-li personalment, el considerarem com a l’exèrcit, passarà a la reserva activa i formarà part del patrimoni intangible del Col·legi. Moltes, moltes gràcies, Josep.

No ha estat fàcil reconduir una situació que ens abocava a la desaparició com a col·lectiu diferenciat, perdent una corporació de més de cinquanta anys d’història, però sota el meu parer ho hem aconseguit. Aquells que ens donaven per desnonats estan avui en la situació que volien per a nosaltres; ja veurem com afronten la Llei del Dret a l’Habitatge. Ens hem dotat de les millors instal·lacions i d’un immillorable equip humà, motivat i preparat. Però ja hem passat pàgina, iniciem un nou capítol, potser un nou principi. Ara toca treballar per al futur. Més i millors serveis, transparència, informació, economies d’escala, més presència mediàtica, més participació en les institucions públiques.

A partir d’aquí, quin és el futur del nostre col·lectiu? Això ho decidireu vosaltres, amb la vostra participació, amb la vostra presència, la vostra col·laboració, la vostra motivació, el vostre optimisme, en una paraula, el vostre compromís. En l’esforç acumulat de tots i cadascun de vosaltres està el futur del nostre col·lectiu, en el vostre orgull de pertinença i en la notorietat del vostre compromís. L’organització col·legial ha fet i seguirà fent el màxim possible amb els recursos dels quals disposi. Aquells pocs que segueixin aferrats a temps passat, creient en el retorn d´exclusivitats perdudes, amb consumidors captius d’una titulació oficial, obsessionats per les causes de l’esmentada pèrdua, amb contínues i repetides crítiques destructives sobre el malament que s’han fet les coses, que sempre titllen d’incoherents els arguments i explicacions que a les seves reiterades peticions se’ls hi donen, s’equivoquen. Fins i tot m’atreveixo a dir que posen en risc la seva salut i suposen minvaments en l’escàs temps del qual disposem per a l’atenció de les prioritats estratègiques decidides en la Junta de Govern i recollides de les bases. Els hem atès i hem d’atendre’ls, però tot té un límit, més encara quan posen repetidament en qüestió la capacitat, sensatesa, coneixements, seny i bon fer dels representants i lletrats dels COAPI, tant dels històrics com dels actuals, permetent-se fins i tot manifestar impressions de presumptes relacions “feudal-vassalls” o presumptes “règims dictatorials”. Lamentablement, he de recordar-los que tenen plena llibertat per a presentar la seva candidatura i liderar-nos. També tenen plena llibertat per a donar-se de baixa en la col·legiació i si és del seu gust associar-se o no a qualsevol altre col·lectiu, però això sí, per utilitzar la denominació Agent de la Propietat Immobiliària i els seus signes distintius, en l’exercici de l’activitat, no és suficient amb tenir el títol, cal estar col·legiat en situació d’exercici perquè això ho estableix la normativa en vigor. Aquesta qüestió la defensarem amb el màxim rigor, no permetrem que ningú es beneficiï del nostre esforç col·lectiu sense participar en el mateix.

Avui manen els consumidors i nosaltres, tots units sense depressions ni defalliments, comprometent-nos notòriament com repetidament he dit, aconseguirem que coneguin la diferència i escullin. Potser més endavant, a força de perseverar i demostrar la nostra força i vàlua, podem aspirar a més alts objectius. Està bé somiar, però primer el primer, el que toca ara. Per tant, el futur de la denominació exclusiva “Agent de la Propietat Immobiliària”, dels seus signes distintius, del seu col·lectiu, de les seves institucions, és sense cap dubte magnífic. Sé perfectament que des de mitjans del passat any hem iniciat un nou cicle en el mercat immobiliari, de contenció de preus i de caiguda del ritme de vendes. He manifestat públicament que, especialment a Catalunya, en donar-se aquesta situació juntament amb l’entrada en vigor de la nostra Llei, desapareixeran la meitat dels establiments de mediació immobiliària oberts al públic, es possible que fins i tot més, però també dic i estic convençut que afectarà en grau mínim al nostre col·lectiu i a mitjà termini l’enfortirà.

Joan Ollé i Bertran
President del Col.legi d´Agents de la Propietat Immobiliaria de Barcelona

EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA SÓLO HARÁ PISOS DE ALQUILER O EN CONCESIÓN

2007-11-22T12:31:00.002+01:00

Las promociones del Ayuntamiento de Barcelona no tendrán vivienda de compra. Excepto en los casos de realojo, los pisos serán en régimen de alquiler o en concesión por un plazo de 75 años, de un modo similar al que se utiliza para las plazas de aparcamiento. De este modo, la Administración local mantiene la propiedad del suelo y sólo pone en venta los edificios, fórmula que permite rebajar el precio. En los próximos cuatro años se edificarán 800 pisos de este tipo, entre el 20% y el 30% de los que promoverá el Patronat Municipal de l´Habitatge. / Redacción

Artícle publicat al diari "LA VANGUARDIA" el 22 de novembre de 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí..

LOS IMPUESTOS ABSORBEN EL 17% DEL PRECIO DE LOS PISOS

2007-11-22T12:25:00.002+01:00

Actos jurídicos se paga hasta siete veces desde la compra del terreno

Los 230.000 euros que una familia se gasta en un piso no van sólo para el promotor que ha comprado el suelo, que ha construido la casa y que se ha ocupado de comercializarla. El Estado -entre las administraciones local, autonómica y estatal- se quedará por el camino con un pellizco de más de 39.000 euros, un 17% del precio pagado por la familia. (...)

Article publicat al diari "El Pais" el 22 de Novembre de 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí.

EL PRIMER GRAN PACTO POR LA VIVIENDA EN ESPAÑA:

2007-11-19T10:46:00.001+01:00

El mes pasado Catalunya alcanzó, con el consenso de todos los sectores implicados, el primer gran pacto por la vivienda de España que marcará las políticas de los próximos 10 años. ¿Ayudará esto a dinaminar un mercado inmobiliario que amenaza con estancarse?

Mediante el Pacto Nacional para la Vivienda de Catalunya, los actores del sector, partiendo de una diagnosis de la situación, han determinado cinco retos a afrontar y establecido el perfil de las medidas que se deben aplicar.
El periodo de diez años es adecuado y suficiente para que se puedan concretar, instaurar y finalizar a través de los instrumentos legislativos pertinentes, así como las soluciones que el mercado de la vivienda requiere. Como todo pacto, es una transacción final entre distintas voluntades, ninguna de las cuales habrá obtenido sus máximos objetivos pero en el cómputo global, no cabe la menor duda que si ayudará a medio plazo a dinamizar el mercado inmobiliario.

¿Es cierto que las ventas se han relentizado en los últimos meses? ¿En qué sector de inmuebles se ha notado más este parón?

Efectivamente, si comparamos el año 2005, que a mi entender es el de mayor potencia en cuanto a volumen mensual de ventas con lo que llevamos del 2007, no cabe duda que ha habido una ralentización del mercado. Es posible que se esté vendiendo a un ritmo del 25% del que teníamos en aquel ejercicio, teniendo en cuenta que no todas las zonas están afectadas con la misma intensidad, es más potente este descenso en las segundas residencias y mercado de inversión.

Los economistas empiezan a entrever que el euribor dejará de subir a medio plazo. ¿Cree que mejorará pronto la situación de endeudamiento de las familias?

Hasta hace poco se tenía el convencimiento de que el Banco Central Europeo seguiría con su política de subida de tipos. Las circunstancias han cambiado y en las últimas reuniones se ha mantenido el tipo al 4%. Todo hace prever que a medio plazo seguirá esta situación, incluso no me extrañaría, que al igual que ha hecho la reserva de EE.UU, nos sorprendieran con alguna rebaja. En este contexto es probable que mejore la situación económica de las familias que había llegado a unos límites insoportables.

¿Qué pasará con los precios de la vivienda? ¿Es un buen momento para comprar?

Los precios de la vivienda dejaron de subir, que ya es mucho. Se están produciendo disminuciones puntuales en determinadas zonas. Esta estabilidad continuara durante varios años. Es el momento de los compradores, de buscar, comparar y decidir sin agobios.

En la coyuntura actual, qué es lo más importante, ¿Qué se debe de tener en cuenta a la hora de adquirir una vivienda?

En primer lugar definir muy bien las necesidades básicas del comprador y sus posibilidades económico-financieras. A partir de aquí, la ubicación, el entorno, los servicios, las calidades, los acabados, la orientación y finalmente el precio.

Otras cuestiones que crea usted interesantes o fundamentales comentar en esta entrevista...

La actividad de mediador, asesor y gestor en transacciones inmobiliarias esta desprofesionalizada desde junio de 2000, sin que exista de momento ninguna regulación especifica protectora a los consumidores. Por tanto es muy importante que los ciudadanos cuando contraten o usen estos servicios sean conscientes de esta situación que ha perjudicado gravemente su seguridad.

“El Pacto Nacional para la Vivienda de Catalunya, es una transacción final entre distintas voluntades, no cabe la menor duda que si ayudará a medio plazo a dinamizar el mercado inmobiliario.”

“En cuanto a volumen mensual de ventas con lo que llevamos del 2007, no cabe duda que ha habido una ralentización del mercado.”

“Los precios de la vivienda dejaron de subir, que ya es mucho. Se están produciendo disminuciones puntuales en determinadas zonas.”

Entrevista en la revista BUSCO CASA, realizada a:

Joan Ollé i Bertran
Presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona

LA INVERSIÓN DE ESPAÑOLES EN INMUEBLES EN EL EXTRANJERO HA CRECIDO UN 70,8%

2007-11-16T12:07:00.002+01:00

La inversión realizada por inversores españoles en la compra de inmuebles en el extranjero alcanzó los 2.322 millones de euros en los ocho primeros meses del año, un 70,1% más que los 1.365 millones del mismo periodo del 2006.
Según los últimos datos publicados por el Banco de España, el dinero destinado por los extranjeros para la compra de vivienda en España también aumentó entre enero y agosto con un crecimiento interanual del 28,7%, al pasar de 2.933 a 3.775 millones de euros.(...)

Article publicat a "ABC" el 16 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí.

EL PRECIO DE LA VIVIENDA CHINA AUMENTA UN 9,5% A PESAR DE LAS MEDIDAS DEL GOBIERNO

2007-11-15T12:12:00.003+01:00

El precio de la vivienda en las 70 principales ciudades de la parte continental de china experimentó un aumento del 9,5% en octubre respecto al mismo periodo del año pasado, de acuerdo con un estudio del buró nacional de estadísticas y la comisión nacional de desarrollo y reforma. la cifra supone un nuevo récord pese a los esfuerzos del gobierno chino por frenar el crecimiento en los precios de la propiedad inmobiliaria. El último paso fue el anuncio del banco central del aumento de la tasa de reservas de los bancos comerciales de un 0,5%. Se trata del noveno reajuste en este año.

Article publicat a "Xinhua" el 15 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí.

LAS GRANDES INMOBILIARIAS PREVÉN EL AUMENTO DEL ALQUILER

2007-11-13T11:55:00.002+01:00

Según un estudio encargado por el lobby inmobiliario G-14 a AFI (Analistas Financieros Internacionales), en los próximos cinco años la demanda de pisos se situará en torno a las 440.000 unidades anuales. Gran parte de esta demanda se enfocará hacia el alquiler en lugar de de la compra ya que las menores expectativas de revalorización provocarán que las familias españolas decidan convertirse en inquilinas y no en propietarias. De la demanda anual de casas, 365.000 serán ocupadas anualmente como residencia principal y unas 73.500 corresponderán a segunda vivienda. la ralentización de la demanda de hogares responde al menor dinamismo en la economía, que reducirá la inmigración y frenará el ritmo de emancipación de los jóvenes.

Article publicat al diari "El Pais" el 13 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

EL BCE MANTIENE LOS TIPOS AL 4%

2007-11-08T11:47:00.001+01:00

El Banco Central Europeo (BCE) cumplió con el guión previsto y mantuvo los tipos de interés en el 4%, tras aplicar en junio una subida de un cuarto de punto que situó el precio del dinero en el nivel más alto desde agosto de 2001. La crisis crediticia provocada por las hipotecas basura en estados unidos ha hecho que la autoridad monetaria mantenga el precio del dinero estable a la espera de la evolución de los mercados financieros y todo ello a pesar del incremento de la inflación derivada de la subida del precio del crudo. La mayoría de los analistas y expertos consideran que el organismo presidido por Jean Claude-Trichet mantendrá estable el precio del dinero a medio plazo, hasta que se estabilice el mercado y a la espera de la evolución económica estadounidense

Article publicat a "Expansión" el 8 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.expansion.com/edicion/exp/economia_y_politica/economia/es/desarrollo/1055335.html

LA BANCA CREE QUE LA DEMANDA DE PISOS ESTÁ EMBALSADA ANTE UNA CAÍDA DE PRECIOS

2007-11-07T11:31:00.001+01:00

El director general de La Caixa, Juan María Nin, declaró que el sector inmobiliario se está desacelerando aunque "de forma ordenada" y que hay que prestar atención al "posible embalsamamiento" de la demanda, que está a la espera de una bajada de precios. El responsable de la caja catalana alertó de que este estancamiento es un "fenómeno muy perjudicial". Por su parte el consejero delegado del Santander, Alfredo Saénz, coincidió con Nin en que "vivimos una moderación de los precios en el sector" por lo que "toca un periodo de normalización". A su juicio la desaceleración del sector de la construcción "no tiene por qué dañar gravemente la economía española".

Article publicat al diari "El mundo" el 7 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.elmundo.es/papel/2007/11/07/economia/2253883.html

CELEBRACIÓ PATRONAL DE SANTA TERESA

2007-11-06T13:47:00.001+01:00

Discurs de Joan Ollé, President del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província
19 d’ octubre de 2007

(Salutacions)
Sra. Carme Trilla i Bellart, Secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya,

Sras. y Srs. Parlamentaris,

Presidenta del Coapi de Girona y president del de Lleida, president del de Navarra, President del Consell de Col·legis de AAFF de Catalunya, Vicepresidents dels Col·legis de Graduats Socials y d’Agents Comercials, Secretari General FIABCI España, Directora de la OCUC, representants del Institut Català del Sol, d’ADIGSA, de l’Agencia Catalana del Consum, representants de las Universitats Catalanes,

no em voldria deixar ningú,
Companys, amigues y amics:

Bona nit a tothom,
És un plaer trobar-me de nou amb tots vostès amb motiu de la festivitat de Santa Teresa de Jesús, patrona dels Agents de la Propietat Immobiliària.

Aquesta trobada anual és un moment de celebració, però també és el moment de fer un repàs al nostre sector i als temes que ens afecten.

Aquesta nit, tenim la satisfacció de comptar amb la presència de la Sra. Carme Trilla, una persona que coneix a fons les nostres inquietuds i que des del seu càrrec de Secretària del Departament d’Habitatge sempre ens ha escoltat i recolzat.

Vull aprofitar, per tant, per agrair-li, públicament, la seva actitud dialogant, que des de sempre ha mostrat cap al nostre col·lectiu i el seu ferm compromís en millorar la protecció dels consumidors de serveis de mediació y gestió de transaccions immobiliàries.

Com tots vostès saben, els Agents de la Propietat immobiliària hem passat uns anys que, en certa manera, podríem qualificar com “d’oblit institucional” per part dels poders públics. La famosa “desprofesionalització” de la activitat per part del govern espanyol l’any 2000, que va deixar als ciudatans totalment desprotegits.

Durant aquests darrers anys, però, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i, molt especialment la Sra. Trilla, han tingut l’encert de seguir de molt a prop aquesta problemàtica, i ens han donat la oportunitat d’expressar el nostre punt de vista, les nostres inquietuds i aportar les nostres solucions.

Aquesta actitud cap al nostre col·lectiu ha estat igualment present en tots el grups parlamentaris catalans i, per això, avui també vull aprofitar l’oportunitat per agrair públicament aquest suport als seus representants, que es troben entre nosaltres.

I és que, en un tema tan sensible com l’habitatge, que afecta un dret fonamental de les persones i que condiciona de forma tan important la qualitat de vida dels ciutadans, la regulació de la mediació y gestió de transaccions és fonamental i al contrari del que es creu, si te interès social.
El recolzament per part de les institucions catalanes ha estat clau perquè, a dia d’avui, puguem afirmar amb orgull que ja s’han posat els fonaments per tal de reconduir la situació, no només la de la nostra activitat, sinó també la de tot el sector de l’habitatge a Catalunya.
A nivell estatal, recent hem viscut l’aprovació de l’ esperat “Estatuto de la Profesión” que, de manera oficial, torna un altre vegada a recolzar la professió d’Agent de la Propietat immobiliària i que, per tant incrementarà la seguretat i la confiança en el sector de la mediació y gestió de transaccions immobiliàries.

En aquest sentit, el nou Estatut de la Professió, ames de consolidar els actuals col·legiats, exigeix per al futur, en el seu article 1, apartat b), una formació universitària i concretament estar en possessió d’un títol de diplomat, llicenciat o graduat.

Pel que fa al terme “graduat”, entenem que la Llei ha volgut avançar-se a la futura evolució dels estudis universitaris, d’acord amb el que imposa la normativa de la Unió Europea.

A banda d’aquesta formació generalista, els nostres Col·legis continuaran apostant, com fins ara, per la realització d’una formació específica sobre l’activitat i el sector immobiliari, adaptada en funció dels estudis de procedència, per tal d’assolir el nivell de coneixements adients que caracteritza als Agents de la Propietat Immobiliària col·legiats.
Per tant, aquest perfil formatiu és garantia d’un coneixement especialitzat per part de tots els professionals que exerceixen la seva professió sota el paraigües d’un Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària.

Aquest és el missatge que els que tenim l’orgull de representar-vos, hem volgut donar tots aquests anys a la societat, i que estem convençuts que hem de seguir donant, amb el vostre ajut i la vostra implicació activa per tots els mitjans al nostre abast.

Volem que els ciutadans sàpiguen que, tot i que la normativa deixa la porta oberta a que hi continuïn havent intermediaris no professionals, acudir a un Agent de la Propietat Immobiliària col·legiat és garantia d’una atenció qualificada amb el suport d’una Corporació de Dret Públic al darrera, amb un codi deontològic i un règim disciplinari i sancionador que té l’objectiu d’evitar les males pràctiques professionals.

D’altra banda, amés d’ adequar-se a la Constitució i a les Lleis de col·legis professionals, el nou Estatut introdueix, finalment un element de democratització en el sí del Consejo General al modificar el criteri de “1 Col·legi, 1 vot” i passa a establir una representativitat mes proporcional al número de col·legiats de cada Col·legi.

Essent com som, els Col·legis Catalans, amb diferencia, els de mes nombre de col·legiats d’Espanya, no hi ha dubte que aquest nou criteri significa un pas endavant de gran transcendència per a nosaltres, ja que ens permetrà defensar molt millor els nostres opinions, qüestió que fins ara resultava bastant més complexa. Ara ens pertoca defensar units el compliment d’allò que disposa l’Estatut de Catalunya i la L.C.P.Cat.

Aquests dies també hem assistit a la signatura del Pacte Nacional per a l’Habitatge, un acord que ha mobilitzat tots els actors públics i privats del sector, per tal de fer front a la greu problemàtica que viu actualment l’Habitatge de primera necessitat.

Deixant de banda alguns aspectes que encara generen cert desacord polític, els agents de la propietat immobiliària, hem estat part activa i subscriptors d’un pacte que, en general, considerem molt positiu per a l’establiment d’un marc de referència a llarg termini cap la millora de les condicions d’accés a l’habitatge i per a l’adequació del parc de vivendes existent.

Tenim la confiança que aquest pacte, juntament amb l’Estatut de la Professió i la Llei del Dret a l’Habitatge que aviat tindrem a Catalunya, representi un nou impuls por a la figura dels Agents de la Propietat immobiliària col·legiats.

Com tots vosaltres sabeu, la situació límit a la qual hem arribat ha provocat una baixada de l’activitat que nosaltres calculem en un 75%, i el tancament de moltes de les mal dites agències immobiliàries que actuaven en el sector, que a hores d’ara ja es deu acostar a un 30% del total, però que nosaltres creiem que pugui superar el 50 % ben aviat, amb tot el que això representa de compromisos incomplets o malifetes consolidades. Estem convençuts que com a professionals regulats i formats, els Agents de la Propietat immobiliària patiran en grau mínim aquesta etapa y serem capaços de superar-la gràcies a la nostre professionalitat i coneixements del mercat. La Llei del Dret a l’Habitatge i el seu desenvolupament normatiu, serà el marc que regularà la nostra activitat a Catalunya i sens dubte, un dels elements que ens ajudarà i en el que confiem plenament.

Esperem que s’aprovi definitivament ben aviat, com a molt tard abans de Nadal, però aquesta és una qüestió que de ben segur els explicarà molt millor la nostra il·lustre representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Sra. Carme Trilla que els dirigirà unes paraules seguidament.

No vull, però, acabar el meu discurs sense abans fer esment a una de les qüestions que ens afecten com a col·lectiu i que, des del Col·legi sabem que hem de resoldre, ara que ja hem obert camí a las solucions de temes mes prioritaris.

Potser heu endevinat que m’estic referint al tema dels peritatges judicials sobre el valor de mercat en venda, cessió o traspàs de béns immobles, una de les funcions pròpies de la nostra professió regulada i que té un índex d’intromissió notable. Tots saben de la creació de associacions amb denominacions com Peritos Judiciales Inmobiliarios o Tasadores Judiciales Inmobiliarios o similars, sobre les que no existeix certesa de la formació, qualificació o titulació dels seus membres que intoxiquen amb llistats els jutjats i tribunals. Resultat: desprotecció dels justiciables.

La Ley de Enjuiciamento Civil és molt clara en aquest aspecte, y las instruccions rectores de la judicatura també. Els peritatges judicials sobre el valor de mercat dels béns immobles han d’ésser realitzats per mitjà dels llistats de col·legiats d’aquells col·legis professionals quals membres estiguin legalment capacitats per a la requerida valoració i, únicament està aquesta funció con a pròpia en l’estatut del Agents de la Propietat Immobiliària.

Tot i això, els mateixos agents de la Llei, advocats, procuradors i, fins i tot jutges, incompleixen aquesta normativa, fet que considerem d’extraordinària gravetat.

Vull transmetre-us que, des d’aquesta Institució que m’honoro a representar, en som plenament conscients i que podeu tenir la seguretat que resoldre aquesta problemàtica serà una de les nostres properes prioritats. I no tingueu cap dubte que ho aconseguirem, ja que la Llei ens dóna la raó.

Ara sí, només em queda desitjar-vos que acabeu de gaudir d’aquesta esplèndida vetllada.

Espero retrobar-vos a tots l’any que ve, que de ben segur, ha de ser l’ inici d’una etapa molt més positiva per a tots nosaltres.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Bona nit a tothom.

Joan Ollé i Bertran
Presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat

Escuela de Práctica Inmobiliaria, del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona.

2007-11-06T13:43:00.001+01:00

El servicio que presta un buen el agente inmobiliario a sus clientes requiere un continuo esfuerzo por mantener y elevar su nivel de formación profesional a lo largo de toda su vida. No solo formación técnica específica en el sector, a todas luces básica e imprescindible, sino también aquella que mejora sus habilidades, actitudes y hábitos en los ámbitos comercial, empresarial, emocional y personal.

Si se quiere inspirar confianza y respeto, desenvolverse de forma eficiente y con autoridad, tener más garantías de éxito, la formación continua es el valor añadido que asegura que se tienen los conocimientos necesarios y nos hace más competitivos. Aquellos que no lo asumen ni son conscientes de sus limitaciones, no tienen argumentos para defender el valor de su trabajo y ponen en riesgo la seguridad de sus clientes.

El origen de la regulación de una profesión está en la necesidad de garantizar que las personas que la ejercen tienen los conocimientos suficientes para hacerlo. Por tanto, este debe ser el perfil de los buenos Agentes Inmobiliarios, de sus empleados y colaboradores. Es el mensaje que seguiremos tenazmente transmitiendo a la sociedad.

La Escuela de Práctica Inmobiliaria, del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona, abierta a todos los agentes inmobiliarios, se ha consolidado como referencia formativa del sector. El programa que ofrece en colaboración con prestigiosas universidades, ha sido confeccionado para facilitar la actualización de conocimientos, consolidación de los adquiridos y aprendizaje de los métodos y tecnologías más modernos. Su éxito también radica en la actitud y predisposición de los alumnos y en el intercambio de experiencias e inquietudes, dudas y sugerencias, en definitiva en su voluntad de alcanzar la excelencia. Os esperamos.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona
http://www.apibcn.com/cat/index.htm

EL 20% DE LAS HIPOTECAS ES ´SUBPRIME´

2007-11-06T11:26:00.001+01:00

El 20,1% de las hipotecas que concedieron los bancos de EE. UU. En el 2006 era subprime o de alto riesgo, frente a sólo un 8,5% el 2003, según un informe de Caixa Catalunya. La subida se debe al fuerte encarecimiento de la vivienda, que complicó la compra a familias de rentas más bajas. Ante esta situación, el 42,9% de las hipotecas subprime concedidas contaban con "escasa o ninguna" verificación de los ingresos y activos del comprador, lo que explica que la morosidad alcanzara el 14,8% en junio del 2007.

Article publicat al diari "La Vanguardia" el 6 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.lavanguardia.es/pdfree/PdfList?p_action=showlist&p_dia=20071106&p_dia_d=06&p_dia_m=11&p_dia_y=2007

EL PATRIMONIO INMOBILIARIO SE TRIPLICA EN 10 AÑOS

2007-11-06T11:10:00.001+01:00

El ´boom´ inmobiliario ha contribuido a que los ciudadanos hayan invertido en ladrillo más que en activos financieros. El valor de ese patrimonio ha pasado de 1,3 billones en 1997 a 4,7 billones de euros en 2006.

El auge inmobiliario ha aumentado la riqueza, pero ahora llega también el endeudamiento.
Si se hiciera una encuesta a pie de calle, España ganaría por goleada en Europa en cuanto a número de personas propietarias de su vivienda frente al alquiler. En el extremo opuesto están países como Alemania, Holanda o, en menor medida, Francia, donde predominan los hogares en régimen de alquiler. Las facilidades dadas por la banca en los últimos años para conseguir una hipoteca y el alza continuada de los precios explican que en España se invierta más en ladrillo que en otros activos financieros.

Article publicat a "La Vanguardia" el 6 de Novembre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.lavanguardia.es/pdfree/PdfList?p_action=showlist&p_dia=20071106&p_dia_d=06&p_dia_m=11&p_dia_y=2007

La profesionalización de los intermediarios inmobiliarios es la mejor garantía para los ciudadanos

2007-11-05T17:23:00.001+01:00

Los nuevos Estatutos por los que se rigen desde ahora los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria y la próxima entreda en vigor de la Llei del dret a l`habitatge de Catalunya, introducen de nuevo, los elementos que impulsarán la profesionalización del sector, un primer paso muy positivo para ordenar una actividad que había quedado totalmente desregulada tras la liberalización del año 2000.

Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria están de enhorabuena. El pasado 3 de octubre se publicaron en el BOE los nuevos Estatutos de la profesión, una normativa largamente esperada por los profesionales que ejercen su actividad desde un colegio profesional, sometidos a la exigencia de una formación especializada y a un código deontológico que garantiza una forma de proceder conforme a unas normas éticas.

Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria, en tanto expertos de la intermediación con conocimientos acreditados sobre el sector inmobiliario, están además facultados para el ejercicio de una serie de actividades como pueden ser la emisión de dictámenes, tasaciones y peritajes de bienes inmuebles, tal y como establece el propio artículo 1 del antiguo Estatuto de la Profesión, el único que no ha sido derogado con la nueva normativa. No en vano, los Apis colegiados son los únicos agentes inmobiliarios sometidos a estrictos requerimientos que no sólo incluyen la ya mencionada formación especializada, sino también cauciones y seguros colectivos de responsabilidad civil.

En este sentido, el nuevo Estatuto de la Profesión exige concretamente, en su artículo 1, apartado b), el estar en posesión de un título de diplomado, licenciado o graduado, dejando, en este último caso, la puerta abierta a futuras titulaciones previstas en la normativa de enseñanza de la Unión Europea.

A demás de esta formación universitaria generalista, los colegios profesionales continuarán exigiendo, como hasta la fecha, la realización de una formación específica sobre el sector inmobiliario, adaptada en función de los estudios de procedencia, con la finalidad de alcanzar el nivel de conocimientos que caracteriza la dedicación a la actividad de mediador colegiado.

Los Colegios Profesionales de Apis son, pues, los únicos colectivos profesionales del sector inmobiliario formados exclusivamente por profesionales altamente cualificados. Así pues, la aprobación de un nuevo Estatuto de la profesión que regula esta diferencia era lógica y acorde con un Estado que, ante todo, debe buscar la protección de los consumidores, y más en un ámbito que afecta al derecho fundamental de todo ciudadano de acceder a una vivienda digna.

Y, aunque sigue la puerta abierta a que continúen habiendo mediadores no profesionales, el ciudadano debe saber que acudir a un Api colegiado es garantía de una atención cualificada y del apoyo de un órgano colegial con un régimen disciplinario y sancionador que tiene el objetivo de evitar que se produzcan malas prácticas profesionales.

Cabe destacar que, desgraciadamente, hoy en día menos del 50% de agentes inmobiliarios son profesionales colegiados, una cifra que está muy por debajo de lo que sería deseable, especialmente en un sector tan sensible como el de la vivienda. La denominación de Agente de la Propiedad Inmobiliaria queda reservada únicamente para los colegiados que cumplan todos los requisitos que exige el Estatuto y su Colegio Profesional lo que nos induce a pensar que a corto plazo el porcentaje antes citado se incrementará notoriamente.

Por último, el nuevo Estatuto introduce, por fin, elemento de democratización en el seno del Consejo General al modificar el criterio de “1 Colegio, 1 representante”, criterio que regía hasta el momento actual, en perjuicio de los Colegios de grandes áreas urbanas, que no veían reflejada sus problemáticas concretas a nivel nacional. Con la aprobación de la nueva normativa, la representatividad pasa a ser más proporcional al censo de cada Colegio profesional, con lo que la mayoría de Apis verán recogidas sus aspiraciones de un tratamiento más equitativo.

Joan Ollé i Bertran
Presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona
Publicado en la revista "NEGOCIO INMOBILIARIO"
http://www.euroinmo.com/

El mercado de alquiler de viviendas en España, perspectivas de futuro.

2007-10-18T17:49:00.001+02:00

Hoy en día, ya nadie discute la imperiosa necesidad de que exista un mercado activo de viviendas en arrendamiento, a pesar de que la gran mayoría de ciudadanos se inclina preferentemente por poseer, al menos, una vivienda en propiedad. Poderes públicos, agentes sociales y toda la sociedad en general coinciden actualmente en la búsqueda de soluciones para dar salida a la difícil situación que se ha ido forjando durante los últimos años y que ha provocado que una parte muy importante de ciudadanos tengan serias dificultades para acceder a una vivienda. Factores económicos y legales han conformado el actual mercado de la primera vivienda, un mercado muy alejado de las verdaderas necesidades de la ciudadanía. La puesta en marcha de medidas para fomentar un mayor y más eficaz mercado de alquiler es actualmente una de las soluciones que barajan los gobiernos, central y autonómicos, para dar salida a las necesidades de gran parte de la población.

Análisis de la oferta de viviendas en alquiler

Según las estadísticas el porcentaje de viviendas habituales de primera residencia, en arrendamiento, es aproximadamente de un 11% en el conjunto del Estado y de cerca de un 20% en las grandes áreas metropolitanas como Barcelona o Madrid. Si comparamos estas cifras con las de los restantes territorios de la Unión Europea, constatamos que estamos muy por debajo de la mitad.

Analizando la situación de las grandes capitales españolas, donde el mercado de alquiler es más importante que en el resto de poblaciones, nos encontramos con que el cuarenta por ciento de la totalidad del parque de viviendas en arrendamiento, todavía se encuentra bajo el régimen histórico de prórroga forzosa que protege al inquilino, un 90% por imposición legal y un 10% por pacto expreso. Esto significa que su vencimiento es, en principio, indefinido y sujeto al devenir, a las circunstancias y a la casuística particular de cada arrendatario. Actualmente sólo un 4% de dichos contratos se resuelven anualmente, lo que significa que solamente 3,2 de cada mil viviendas de las áreas metropolitanas (20% x 40% x 4%) tienen posibilidades de ofrecerse al mercado cada año.

El restante sesenta por ciento son contratos con vencimiento protegido por un período de cinco años. Casi la mitad de estos contratos se renuevan a sus actuales inquilinos al finalizar el plazo protegido. Así pues, cada cinco años únicamente 60 de cada mil viviendas de las áreas metropolitanas (20% x 60% x ½ ) vuelven a formar parte del parque de viviendas en alquiler o, lo que es lo mismo, 11 de cada mil viviendas cada año.

Sumando unas y otras, nos encontramos con que en la práctica, cada año las ofertas de viviendas en arrendamiento suponen escasamente un 14,2 por cada mil viviendas existentes en la zona, es decir, un porcentaje de un 1,42%. A este porcentaje habría que descontar las viviendas que están en trámite de desaparecer cada año del sector, tanto por la fuerte presión fiscal a que se encuentra sometida la vivienda como por motivos de afecciones urbanísticas e imposibilidad normativa. Teniendo en cuenta estos parámetros, el volumen total de viviendas destinadas a su alquiler como vivienda habitual se reduciría aproximadamente al 1,3% en las grandes áreas metropolitanas y a algo más de la mitad en el conjunto del Estado, o sea un 0,7%, porcentajes que además disminuyen de año en año por las causas explicadas.

Un mercado de alquiler en permanente crisis

Pero, en el mercado de alquiler influyen y han influido decisivamente otros factores que nos han abocado a una situación de disminución progresiva del parque de viviendas en arrendamiento. Uno de estos ha sido la tendencia creciente, iniciada unos 20 años atrás, de la venta de la llamada “propiedad vertical” o venta de pisos a los inquilinos por parte de los hasta entonces propietarios de edificios dedicados íntegramente al arrendamiento.
Barcelona es un claro ejemplo de la este fenómeno y de la desaparición constante del parque de viviendas arrendadas. En la década de los sesenta, más del 80% del total de viviendas estaban en régimen de alquiler, mientras que hoy éstas sólo representan el ya citado 20%. Por otra parte, en este gran diferencial, el efecto del incremento del número total de viviendas durante estos años es insignificante. De hecho, la desaparición de inmuebles en alquiler fue, durante los primeros años, poco intensa, pero con una clara tendencia a crecer de forma notable con el tiempo.

En este sentido, la venta de apartamentos individuales resultantes de dividir jurídicamente un inmueble completo, con o sin la realización previa de reformas, desempeñó un importante papel, debido a su alta rentabilidad para inversores. A día de hoy, esta práctica no sólo se ha extendido por toda España sino que, con el agotamiento del mercado español, estos inversores se están empezando a posicionar en el extranjero. A todo esto, hay que sumar al conjunto de propietarios de inmuebles o viviendas individuales que, cada vez más, optan por vender las propiedades que en su día arrendaron cuando éstas quedan libres. Otras situaciones que también han contribuido a disminuir el número de viviendas en alquiler disponibles han sido el destinarlas al uso del propietario o sus familiares o, más recientemente, su uso como apartamentos turísticos, fenómeno no exento de polémica por los consiguientes conflictos que genera con las comunidades de vecinos y por la competencia desregulada que supone hacia el sector hotelero.

Cabría preguntarse cuáles han sido los motivos reales que motivaron que aquellos propietarios, que en su día apostaron por invertir sus ahorros en inmuebles para destinarlos al alquiler, hayan optado por desinvertir ese activo. Sin pretender entrar a fondo en la cuestión, no hay duda que abría que achacar gran parte de la responsabilidad a la nefasta regulación legal anterior a Mayo de 1.985 que, en resumen, trasladaba a los propietarios la carga social que el Estado hubiera tenido que asumir en relación a los problemas de la vivienda. Esta normativa tuvo como consecuencia inmediata la dejadez de las viviendas de alquiler por falta de mantenimiento y rehabilitación, así como una mayoría de propietarios resentidos y desconfiados.

La regulación actual no impulsa el mercado de alquiler

Aunque no hay duda de que los tiempos y las leyes han cambiado mucho desde entonces, los propietarios de viviendas en alquiler se enfrentan hoy a otro tipo de cuestiones que resultan igualmente gravosas y que no facilitan, por tanto, que quieran permanecer en el mercado del alquiler.

Las desfavorables condiciones fiscales que soportan actualmente los propietarios de inmuebles ─IRPF, Impuesto sobre el Patrimonio, IBI, Impuesto de Sucesiones y Donaciones, Plusvalía Municipal─ son la causa de que la mayoría de ellos acabe renunciando a este mercado, dada la baja rentabilidad neta que ofrece en comparación con otras opciones de inversión, además de la obligatoria inversión periódica en su mantenimiento. La excepción la protagonizan aquellos que pueden dotarse de una estructura burocrático-administrativa, cada vez más controlada y restrictiva, que les permite calificarse como “empresa familiar”, eximida del Impuesto sobre el Patrimonio, hecho que reviste especial importancia en aquellas Comunidades Autónomas en que el gravamen es más alto. Por otro lado, la “empresa familiar” también disfruta de una bonificación del 95% en el Impuesto de Sucesiones y Donaciones.

En definitiva, cuestiones como la baja expectativa de rentabilidad neta del alquiler inferior al 2%, la falta de medidas que garanticen los derechos de los propietarios ─en contraposición a la legislación protectora de los derechos de los inquilinos─, así como la fuerte presión fiscal a que está sometida la vivienda por los nefastos efectos del Impuesto sobre el Patrimonio y del Impuesto de Sucesiones, definen una situación normativa poco atractiva para los propietarios de viviendas a la hora de optar por poner sus viviendas en alquiler, hecho que impide modificar la actual tendencia a la baja del parque de viviendas en arrendamiento.

Todos estos factores han configurado un menguante mercado de viviendas en alquiler que se reduce a la mitad del total de las que serían convenientes para satisfacer las necesidades reales de los ciudadanos, en contraposición con lo que establece el artículo 47 de la Constitución Española que proclama que todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada.

Los costes de mantener una vivienda en el mercado de alquiler son un importante escollo

A día de hoy, nos encontramos, pues, con un mercado de alquiler que apenas cubre las más mínimas necesidades de una parte importante de la población, pero que afecta especialmente a determinados colectivos como el de los jóvenes o el de los inmigrantes. Se hace pues imprescindible la existencia de una oferta de vivienda de alquiler amplia y fluida, que pueda dar salida a las expectativas legítimas de muchos ciudadanos.

Por otro lado, el esfuerzo económico que deben afrontar, hoy por hoy, los ciudadanos para acceder a la compra de una primera vivienda habitual, como bien de uso y disfrute, no se puede explicar por sí solo sin tomar en cuenta otras consideraciones. En este sentido, la idea de comprar una vivienda como inversión de futuro, o como fórmula de ahorro alternativa al plan de pensiones, así como la idea de disponer en un futuro de una propiedad plena y sin cargas, son factores de peso que impulsan a la compraventa, en detrimento de la opción de alquilar la vivienda habitual. Y, aunque esta sigue siendo la tendencia mayoritaria de los ciudadanos de este país, no hay duda la opción de alquiler habitual gana adeptos por lo que supone de mejora de la calidad de vida diaria, especialmente en las rentas bajas, aunque en ocasiones también entre aquellos con rentas más altas pero que, sin embargo, prefieren apostar por otras alternativas más rentables para invertir sus ahorros.

Entre algunas presunciones comúnmente aceptadas, pero totalmente falsas, está la de creer que por el precio de un alquiler es posible optar a la compra de una vivienda. Una comparativa detallada del total coste financiado para acceder a la propiedad de una vivienda, que incluye la cuota mensual de la hipoteca, los costes de adquisición y los periódicos fijos (IBI, Comunidad de Propietarios e Impuesto sobre el Patrimonio), respecto al coste del alquiler de la misma vivienda, causaría una enorme sorpresa en la mayoría de los casos, siendo la proporción media de 3 a 1, en el que 3 sería el coste de comprar y 1 el de alquilar.

La imprescindible actuación de los poderes públicos ante un derecho fundamental de las personas

Las subidas generalizadas del precio de la vivienda, junto con el aumento continuado de los tipos de interés, han situado, a día de hoy, el alquiler de vivienda habitual como una seria alternativa a la compraventa. Así pues, no sólo el parque de viviendas en alquiler es escaso de por sí y disminuye, sino que además choca con una demanda continuamente al alza. Y todo el mundo sabe qué sucede en un mercado cuando la oferta es decreciente y la demanda va en alza. Así pues, nos encontramos con una situación en que los precios del alquiler han empezado a subir y seguirán haciéndolo.

Sin embargo, según mandato constitucional contenido en el citado artículo 47 de la carta magna, los poderes públicos están obligados a promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho de los españoles a disponer de una vivienda digna, lo cual no implica necesariamente el concepto de propiedad sino una noción mucho más amplia en la que estaría incluida la figura del arrendamiento.

Así pues, es evidente que la solución a los actuales problemas de vivienda pasa necesariamente por disponer de un parque mayor y más fluido de viviendas de alquiler, situación que, a su vez, permitirá aflojar la fuerte presión actual sobre el mercado de la propiedad, solución que no podemos esperar que se produzca por sí misma y que requiere urgentemente de la intervención de los poderes públicos. La solución es una tarea compleja resultado de una ecuación polinómica con muchas variables sobre las que actuar de forma conjunta. La sociedad se merece una solución global al problema de la vivienda, no intervenciones puntuales o esporádicas que mejoran algunos aspectos a la vez que perjudican a otros.

La profesionalización del sector, una de las claves para normalizar la situación

Desde la experiencia que nos otorga una larga trayectoria en el sector, los agentes de la propiedad inmobiliaria creemos firmemente en la necesidad de frenar el ritmo actual de reducción del parque de viviendas de alquiler. Para ello, es imprescindible actuar en diferentes frentes, entre ellos deshacer el agravio fiscal existente entre aquellos propietarios que deben soportar una fiscalidad confiscatoria en comparación con el tratamiento fiscal que reciben los que actúan bajo la denominación de “empresa familiar”, tratándose en definitiva de una misma actividad aún cuando los primeros tengan externalizada la gestión de su patrimonio. Por otra parte, las medidas de exención fiscal del 50% o del 100% deberían ser para todos; empresas familiares o no, personas físicas o jurídicas, incluso en el caso de que el objeto social de estas últimas sea más amplio que el simple arrendamiento de viviendas.

También es necesario habilitar ayudas francas, notorias, transparentes y ágiles para la rehabilitación, que gocen de un tratamiento fiscal favorable, todo lo contrario de lo que ocurre actualmente puesto que estas ayudas cotizan por IRPF y se acumulan en el Impuesto sobre el Patrimonio. Es necesario, además, reducir el IVA y simplificar los impedimentos posteriores y trámites farragosos que exigen otras administraciones públicas y que, a la hora de la verdad, acaban impidiendo acometer esas obras.

Otra importante área de actuación pasa por habilitar medidas que garanticen la renta de los propietarios en el caso de conflicto por impago, frente a la lentitud de la justicia, los costes de requerirla y la incertidumbre del estado de la vivienda cuando se recupere su posesión. Por otra parte, se hace imprescindible una mayor equidad en el trato a inquilinos, no solamente poniendo a su alcance mayores ayudas frente a situaciones económicas y personales que puedan afectarles en algún momento de su vida, sino extendiendo estas ayudas a todos ellos, con independencia de su edad y perfil económico.

El respeto de las competencias de las Comunidades Autónomas, dotándolas de recursos para la aplicación de las medidas, es otro de los puntos a abordar. En este sentido es indispensable que la normativa estatal tenga en cuenta las necesidades específicas de cada territorio, sin caer en el error de querer estandarizar los procedimientos y funcionarializar el desarrollo de las medidas que se establezcan.

Cada uno a lo suyo; mientras que al sector público debe marcar el campo de aplicación y las reglas de juego, arbitrando, disciplinando y sancionando, el sector privado debe preocuparse por dar salida, de forma profesional, a las necesidades del mercado. Para ello, es también esencial contar con un conjunto de profesionales sometidos a una regulación que asegure su profesionalidad y ofrezca garantías sobre su actuación. Es el caso de los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API) y Administradores de Fincas. La reciente aprobación del Estatuto de los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria, en línea con esta filosofía, reconduce una situación que, desde el año 2000 se encontraba fuera de control. La perspectiva, además, de la entrada en vigor de nuevas normativas protectoras del consumidor son el inicio de una situación que permitirá recuperar la confianza y el control de las operaciones que se realicen en el mercado inmobiliario a partir de ahora. Es hora de ponernos a trabajar.

EL EURÍBOR CAE POR PRIMERA VEZ EN DOS AÑOS RESPECTO DEL MES ANTERIOR

2007-10-16T15:26:00.001+02:00

• El indicador hipotecario se sitúa provisionalmente en el 4,693% frente al 4,725% de septiembre
• Un crédito medio en noviembre será tres euros más barato que si se hubiera firmado en octubre
El euríbor a un año, el tipo de interés más utilizado para calcular las hipotecas en España, ha llegado al ecuador del mes de octubre con una media del 4,693% y se sitúa por debajo del nivel de septiembre, una tendencia que, de mantenerse hasta el cierre del mes, supondrá la primera caída en dos años. (...)

Article publicat al diari “EL PERIODICO DE CATALUNYA” el 16 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=450423&idseccio_PK=1009

LA LÍNEA DE PLAYA ESTÁ URBANIZADA EN UN 50%

2007-10-15T15:22:00.001+02:00

El boom urbanístico se ha cebado con el litoral español. Uno de cada dos metros de playa ya está urbanizado y el fenómeno parece que no se acabará a corto plazo. Medio Ambiente estima que harán falta 5.000 millones de euros para recuperar parte del territorio y biodiversidad perdidos.
El ladrillo le está comiendo terreno a la costa a pasos agigantados. Uno de cada dos metros de playa ya ha sido colonizado por casas e inmuebles, aunque la situación es especialmente dramática en el arco mediterráneo, donde el 73% del suelo de los municipios costeros es urbano o tiene condición de urbanizable. El coste para reparar la presión urbanística rondará los 5.000 millones de euros, según los cálculos de Medio Ambiente.

Article publicat a “CINCO DÍAS” el 15 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.cincodias.com/archivo/buscador.html

LA CAÍDA DE NUEVO CRÉDITO HIPOTECARIO SE AGUDIZÓ EN VERANO

2007-10-15T15:18:00.001+02:00

Los nuevos créditos a los hogares españoles para compra de vivienda alcanzaron los 8.478 millones de euros en agosto, lo que supone una caída del 14,1% respecto al mismo mes del año anterior. En agosto de 2006, se concedieron préstamos por valor de 9.872 millones de euros, según los datos del Banco de España recogidos por Europa Press.

Article publicat a “CINCO DÍAS” el 15 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.cincodias.com/archivo/buscador.html

LAS GRANDES INMOBILIARIAS SE LANZAN A VENDER SUELO PARA REDUCIR DEUDAS

2007-10-15T15:13:00.001+02:00

Muchas de estas operaciones se efectúan hoy por debajo del precio de tasación
La posición de la banca y el parón en la venta de pisos lleva a buscar liquidez con la enajenación de suelo.

Article publicat al diari “LA VANGUARDIA” el 15 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.lavanguardia.es/pdfree/PdfList?p_action=showlist&p_dia=20071015&p_dia_d=15&p_dia_m=10&p_dia_y=2007

HACIENDA SUBIRÁ EL CATASTRO A 3,2 MILLONES DE FINCAS URBANAS

2007-10-15T13:52:00.001+02:00

El Ministerio de Hacienda revisará al alza el próximo año el valor catastral de 3,25 millones de fincas urbanas repartidas por todo el territorio nacional, lo que supone el 23% del total de inmuebles registrados por la Administración.

La Dirección General del Catastro, adscrita a Hacienda ya ha puesto negro sobre blanco los objetivos previstos para 2008, que pasan por una potenciación de las revisiones inmobiliarias.(…)

Article publicat a “CINCO DÍAS” el 15 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.cincodias.com/archivo/buscando.html

ESPAÑA RESISTIRÁ LA CRISIS MEJOR QUE EE.UU., JAPÓN Y LA EUROZONA

2007-10-08T13:37:00.001+02:00

La gran banca mundial apuesta por la economía española, que resistirá los embates de la crisis hipotecaria y financiera mejor que Estados Unidos, Japón y la Eurozona, por lo que su PIB será uno de los que menos se resienta entre los países desarrollados.
Esta es la estimación que realiza el semanario británico «The Economist» en su cuadro macroeconómico de octubre sobre las 13 potencias económicas mundiales. «The Economist» ha consultado a casi una quincena de grandes bancos internacionales (algunos de ellos afectados por la crisis hipotecaria), como Morgan Stanley, JP Morgan, UBS, Deutsche Bank, Citigroup, BNP Paribas y HSBC para elaborar sus previsiones, informa Servimedia.
En relación a principios del mes de septiembre, y con la perspectiva que da la evolución de la crisis hipotecaria y financiera en las últimas semanas, los analistas de estos bancos mantienen inalterada la previsión del crecimiento económico español para 2007 en un 3,7%, y sólo rebajan una décima la de 2008, hasta el 2,7%. (…)

Article publicat a l´"ABC" el 8 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-08-10-2007/abc/Economia/españa-resistira-la-crisis-mejor-que-eeuu-japon-y-la-eurozona_1641088780742.html

LOS PROMOTORES BAJAN LOS PRECIOS POR LA CAÍDA DE LA DEMANDA

2007-10-08T13:23:00.001+02:00

El cartel de 'precio negociable' es el que se coloca ahora en los nuevos desarrollos para frenar la caída de ventas de viviendas.
Nadie duda ya del cambio de ciclo habido en el mercado inmobiliario desde mediados de 2005. De hecho, los promotores recuerdan que ellos ya lo anunciaron. Pero parece que lo que no estaba tan claro era la magnitud del ajuste.
A la pregunta de si ¿era éste el aterrizaje suave deseado? Las principales promotoras reconocen que la caída de ventas en algunas zonas como la costa es más que preocupante y que el sector se prepara para sobrellevar el ajuste de la manera menos traumática. 'Ni viajes, ni coches, ni plazas de garaje, ni siquiera el pago de algunas cuotas de la hipoteca, el mejor gancho sigue siendo bajar el precio de la vivienda', admite un promotor.(...)

Article publicat a "Cinco Días" el 8 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.cincodias.com/archivo/buscando.html

CIU NO FIRMA EL PACTE PER L'HABITATGE PERQUÈ OBLIGA A LLOGAR PISOS BUITS

2007-10-08T13:15:00.001+02:00

El grup parlamentari de Convergència i Unió (CiU) va anunciar ahir que no pensa signar avui el Pacte Nacional per l’Habitatge. El nou secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, va declarar que s’hi oposen perquè inclou el lloguer forçós de pisos buits. Puig va recordar que amb la negativa, «demà [avui per al lector] no hi haurà Pacte Nacional per l'Habitatge, hi haurà un pacte entre el govern i alguns agents socials, perquè mentre CiU no estigui en el pacte, no serà un pacte nacional». El portaveu convergent també va lamentar que «un cop més el país en surt perjudicat per haver buscat l'estabilitat del govern» i va dir que «la radicalitat d'Iniciativa fa que s’aprovi una llei en què tots els pisos buits es poden expropiar».

Article publicat al diari "El Punt" el 8 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt

SUBE LA MOROSIDAD DE LAS HIPOTECAS AUNQUE NO ES ALARMANTE

2007-10-05T13:02:00.001+02:00

La morosidad de los créditos hipotecarios concedidos en España por el conjunto de las entidades para adquirir una vivienda se elevó hasta el 0,506% al término del segundo trimestre de 2007, frente al 0,381% que registraba al cierre del primer trimestre de 2007. Según los datos publicados por la asociación hipotecaria española (AHE), la tasa de morosidad se sitúa en el 0,510% del total del crédito para adquisición de una vivienda, con o sin garantía hipotecaria; también por encima del 0,385% que marcó este indicador a finales de junio de 2006.

Article publicat a l´"ABC" el 5 d´Octubre del 20007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.abc.es/Hemeroteca/dia-05-10-2007

Joan Ollé, Presidente del COAPI de Barcelona analiza la actual situación de la intermediación inmobiliaria a través de un curioso símil.

2007-10-04T18:20:00.001+02:00

Era un maravilloso valle, rodeado de altas montañas. Encima de uno de los acantilados, desde el que se gozaba de la mejor panorámica de todo el valle, vivían las Águilas de Plumaje Imperial. Su plumaje era precioso, les protegía contra las inclemencias del tiempo y sus ojos habían adquirido una inmejorable precisión para captar, tanto una visión de conjunto global de todo el valle, como de todos y cada uno de los detalles del mismo. Muchos años fueron precisos para adquirir esas cualidades. Se alimentaban única y exclusivamente de lombrices que se reproducían en el subsuelo del valle.

Por cierto, las lombrices debían ser exquisitas, pues también eran la comida preferida de varias colonias de ranas que habitaban las zonas pantanosas del valle y pese a su dificultad, continuamente inventaban tretas para conseguirlas. En el valle también vivían numerosos ratoncitos. Eran pequeños, laboriosos y familiares. Continuamente se establecían nuevas familias de ratoncitos. Otras trasladaban sus nidos en función de sus apetencias y necesidades. Pero su visión del valle era limitada. Sus pequeños ojitos, acostumbrados a la oscuridad de sus madrigueras apenas alcanzaban ver más allá de su entorno inmediato, incluso muchas veces confundían los objetos, pero eran hábiles cazadores de lombrices.

Los ratoncitos y las Águilas de Plumaje Imperial habían llegado a un acuerdo beneficioso para ambas partes. Cuando necesitaban establecer un nuevo nido, iban a la cima del acantilado y se subían en la espalda de un Águila de Plumaje Imperial a quien previamente entregaban una ración de exquisitas lombrices. Esta, protegiendo con sus plumas a los ratoncitos, se lanzaba en picado, extendía sus imponentes alas e iniciaba el planeo por el valle. Con aleteos justos y potentes, más la precisión de su cola, cambiaba los recorridos, evitaba los obstáculos e iba mostrando a los ratoncitos nuevos posibles nidos en función de las preferencias de estos. Finalmente los dejaba suavemente y sin peligro en el nuevo nido escogido por la familia de ratoncitos.

Un día, la más osada de las ranas llegó a la cima del acantilado, colocándose justo al lado del nido de las Águilas de Plumaje Imperial. Pudo gozar de la magnificencia de aquel valle y sus detalles, pues su vista estaba igual de desarrollada. Pudo comprobar también que no corría ningún peligro por la cercanía de esos vecinos, pues su alimento no eran las ranas y estuvo observando todo el proceso que se desarrollaba entre las Águilas de Plumaje Imperial, los ratoncitos y las lombrices.
Cual sería su sorpresa, cuando una familia de ratoncitos se le acercó confiada, le entregó una ración de lombrices y se subió a su espalda. La reacción fue inmediata, de algo tenían que servir tantos años de inventar tretas para conseguir lombrices. Se lanzó en picado por el acantilado, extendió sus patitas delanteras, pero ¡oh Dios! continuó el picado a más velocidad, extendió también las traseras e intentó infructuosamente aletear y aletear de manera compulsiva. De nada sirvió, la rana y sus acompañantes se estrellaron contra las rocas del precipicio. La fuerte piel de la rana, curtida en mil charcas y conflictos, le protegió de más daño que el correspondiente susto y observando los despojos de los pequeños ratoncitos se levantó, comió su ración de lombrices y se encaminó de nuevo hacia el nido de las Águilas de Plumaje Imperial.
Con el paso del tiempo, cada vez más y más ranas siguieron el ejemplo de su predecesora. Las más inteligentes cobraban lombrices a las otras para explicarles el sistema que hábilmente fueron perfeccionando con tretas y artimañas para atraer a los ratoncillos. Algunas incluso siguiendo la Ley de la Evolución de las especies de Darwin, fueron desarrollando pequeñas alitas con plumajes desaliñados que les permitían pequeños recorridos y reducir el número de los accidentes mortales de los ratoncitos, quienes últimamente ya soportaban las lesiones producidas, llegando a proporcionar nuevos nidos a éstos.

En cada cambio de nido, los ratoncitos corrían serios riesgos, lo que produjo una cada vez más notoria desconfianza hacia las Águilas de Plumaje Imperial, puesto que sus ojitos no sabían discriminar. Algunas de estas, a su vez fueron prestando peores servicios a los ratoncitos, puesto que observaron que a aquellos les daba lo mismo subirse en su espalda o en la de aquellos otros seres que con el tiempo estaban mutando.Hoy, las Águilas de Plumaje Imperial están ayudando a las ranas más evolucionadas para que su metamorfosis sea más rápida y se han dotado de potentes rituales para que los ratoncitos sean conscientes de la diferencia y escojan libremente.Cuando en la actividad de intermediario en transacciones inmobiliarias hablamos de profesionalidad, conocimientos, experiencia, código de conducta y responsabilidad, hablamos de las potentes alas, del plumaje y de la cola de las Águilas de Plumaje Imperial, no solamente de su aguda visión, marketing y tecnología que otros también tienen.La expansión explosiva del mercado inmobiliario a dado lugar a la existencia de muchos operadores que intentaran seguir mutando para convertirse en verdaderos profesionales, pero en ese camino generan muchos riesgos a los consumidores que a su vez se transforma en desconfianza. Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria –API- son Águilas de Plumaje Imperial, no desfallecen porque con la unión y perseverancia de todos ellos harán que los consumidores mejoren notoriamente su capacidad de percepción de la diferencia y que las instituciones públicas que deben proteger a estos últimos salgan de su pasividad.

Joan Ollé BertránPresidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona

Entrevista al Diari Avui.

2007-10-02T13:36:00.000+02:00

Des d'aquest link, pots accedir a la entrevista del diari Avui.
http://paper.avui.cat/article//economia/50984/la/bombolla/immobiliaria/ha/deixat/dinflarse.html

APROBADO EL ESTATUTO QUE REGULA LA ACTIVIDAD PROFESIONAL DE LOS APIS

2007-10-02T12:51:00.001+02:00

El Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API) de Barcelona celebra la reciente aprobación, por real decreto, del estatuto que regulará la actividad de este colectivo profesional ya que permitirá que el sistema de acceso a la colegiación sea "mucho más fluido". Así, la denominación de Agente de la Propiedad Inmobiliaria quedará reservada a los colegiados y su sistema de acceso será directo a partir de un mínimo de formación universitaria. El resultado de estas modificaciones será, según los API, un incremento de la "seguridad y confianza" en la intermediación inmobiliaria.

Article publicat a "El economista" el 2 d´Octubre del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://eleconomista.es/noticias/fuente/el-economista/2007/octubre/1quin