EXPERTOS ANTITERRORISTAS GALOS NO ENTIENDEN A QUIENES COMPRAN CASAS EN MARRAKECH

Marruecos tiene todas las papeletas para tomar el relevo inmobiliario de España. Dada la madurez de nuestro mercado, los inversores buscan destinos alternativos y, por su proximidad, Marruecos es uno de ellos. Sol, buenas playas, exotismo, facilidades fiscales, precios y mano de obra barata se unen a una inversión pujante procedente de los petrodólares del golfo pérsico. La mala noticia es que la desigualdad y la islamización galopante del país amenaza con frustrar todas las expectativas, tal y como pone de manifiesto el libro francés 'quand maroc sera islamiste' (cuando Marruecos sea islamista), escrito por Nicolás Beau y Catherine Graciet. "no entiendo a todos esos franceses que se compran un riad (casa ajardinada) en Marrakech. Yo no lo haría. Ellos dicen: pero si los marroquíes son simpáticos. Es verdad, pero la situación es peligrosa. De hecho, Marruecos es, de lejos, la región mas inquietante de la zona". Esta cita tomada del libro, la pronunciaba un experto en antiterrorismo francés hace apenas tres meses. En 2005 fueron invertidos en el país 5.400 millones de euros en el sector inmobiliario, pero "las grandes promotoras no invierten prácticamente nada en la seguridad de las instalaciones hoteleras", añade en el libro un ex espía reubicado en el sector privado.

Article publicat a “elconfidencial” el 9 de Gener del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.elconfidencial.com/buscador/registro.asp

LAS FAMILIAS COMIENZAN A DEJAR DE PAGAR HIPOTECAS Y CRÉDITOS AL CONSUMO

La acumulación de deudas, junto con la subida de tipos de interés, empieza a pasar factura a las familias que no pueden afrontar el pago de sus créditos y están empezando a dejar de pagar, incluso la hipoteca. Según los últimos datos del Banco de España, el saldo de hipotecas impagadas de las entidades financieras ha crecido un 26% en el último año hasta alcanzar 1.949 millones de euros y se ha doblado respecto al primer trimestre del 2005, cuando el euribor alcanzó el nivel mínimo del 2,10%. Las perspectivas, además, son de un empeoramiento: según la Confederación Española de Cajas de Ahorros, un 70% de las cajas prevé que aumente la morosidad en sus créditos en los próximos meses y ninguna entidad prevé que disminuyan. La morosidad de las familias afecta especialmente al crédito al consumo, donde el volumen de impagados ha crecido un 5,5% en los últimos doce meses y un 40% desde el primer trimestre de 2005. Pere Brachjfield, consultor de la firma morosólogos asociados, señala que "las familias siguen un ciclo de endeudamiento clásico: financian sus apuros con las tarjetas de crédito y son precisamente las tarjetas las que sufren los primeros impagos. Luego dejan de pagar el recibo de la tele o el crédito con el que pagaron las vacaciones, después el coche y luego, en el último extremo, la hipoteca"

Article publicat al diari “LA VANGUARDIA” el 7 de gener del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.lavanguardia.es/pdfree/PdfList?p_action=showlist&p_dia=20070107&p_dia_d=07&p_dia_m=01&p_dia_y=2007

COYUNTURA EMPRESARIAL

El año que empieza se presenta, en lo económico, con previsiones en general optimistas aunque con un crecimiento ligeramente menor que el habido en 2006, un año en el que el PIB ha avanzado posiblemente un 3,9 por ciento. También se prevé un consumo privado algo menos potente: unas tres décimas menos que el 3,6 por ciento estimado para 2006; una menor inversión en bienes de equipo, especialmente en la construcción, lo que significa una menor actividad en este sector con la consiguiente desaceleración de los precios; una inflación contenida al menos durante la primera mitad del año tras cerrar 2006 en el 2,7 por ciento según el IPC adelantado por el INE; una continuación en la fuente de capacidad para crear empleo que podría hacer retroceder la tasa de paro hasta el 8 por ciento; nuevas subidas de los tipos de interés desde el 3,25 por ciento fijado a primeros de diciembre por el BCE, organismo que podría realizar dos o incluso tres incrementos de un cuarto de punto cada uno a lo largo del año, y un mercado de valores que sigue presentando una tendencia alcista. El panorama económico nacional incluye una reforma fiscal que, al suponer una rebaja media del IRPF del 6 por ciento y de otros cinco puntos en el Impuesto de Sociedades, va a ahorrar recursos a la iniciativa privada y dará más impulso al ciclo expansivo.

Article publicat a “ESPECIAL DIRECTIVOS” el 3 de Gener del 2007.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

http://www.especialdirectivos.es/

HACIENDA CALCULARÁ EL PRECIO REAL DE CADA PISO EN BUSCA DE FRAUDES

La Dirección General del Catastro, adscrita al Ministerio de Hacienda, ha puesto en marcha un programa para elaborar estimaciones del valor de cada vivienda a precios de mercado, con el fin de perseguir el fraude inmobiliario.

El programa que ya ha iniciado el Catastro y que se desarrollará hasta 2008, tiene la intención de que la administración cuente con valores lo más próximos posibles al precio que se está pagando en el mercado libre. Con ello se podrá comprobar más fácilmente el fraude que puedan cometer empresas y contribuyentes individuales.(…)

Article publicat al diari “CINCO DIAS” el 29 de Desembre del 2006.

Joan Ollé Bertrán
Presidente del Coapi de Barcelona

Per veure l´artícle faci click aquí.

El futur és vostre

Segurament, algú de vosaltres, col·legiats i col-legiades de la nostra institució, pot estar confós amb motiu dels aconteixements esdevinguts en els últims mesos. És el meu deure, per tant, traslladar-vos la meva visió de la situació.

La no nascuda Llei del dret a l’habitatge, la transmissió de la qual per conducte d’urgència es va aprovar al Parlament de Catalunya, contenia la regulació de l’activitat de mediador en transaccions immobiliàries. Era una regulació protectora dels consumidors, exigida i inspirada des del Consell català de COAPI, en la redacció de la qual, fil per randa, vam participar en equip amb l’OCUC, la Conselleria i els seus assessors. Ningú més pot pretendre haver participat en la paternitat d’aquesta part de l’articulat de la Llei.

Les eleccions anticipades han endarrerit la posada en vigor de la regulació i dic endarrerit perquè em nego a creure que en la nova legislatura no s’abordi de nou la Llei amb caràcter d’urgència. Podran ser discutibles i negociables altres capítols de la mateixa però, pel que fa referència a la nostra preocupació primordial, no veig diferències de criteri entre cap de les formacions polítiques. És una qüestió de responsabilitat i de no incórrer en negligència, complint per fi amb l’apartat b) de l’article 3 de la Llei 10/2003.

Fins i tot és molt possible, pràcticament segur, que abans tinguem alguna novetat per part del Ministeri de la Vivenda, que ha seguit molt de prop i amb molt d’interès la proposta de regulació catalana. Benvingut serà qui primer ho solucioni, perquè fins el moment el més calent és a l’aigüera.

Per tant, hem de tenir paciència i seguir ferms en les nostres conviccions. La nostra moral no baixarà ni un centímetre.

Ens hem dotat també d’un nou Estatut dels Agents de la Propietat Immobiliària, dels seus Col·legis Oficials i les seves corporacions autonòmiques.Per fi, el nostre col·lectiu ha fet també la transició democràtica.Estem esperant, amb molta expectació, que es consolidi la jurisprudència del Tribunal Suprem, tancant definitivament al nostre favor aquelles sentències del Tribunal de Defensa de la Competènciade mitjans dels anys 90. Sentències molt apreciades i difoses en el seu moment per determinades associacions i que podien haver estat les impulsores de la mal anomenada liberalització.Si així fos, pensarem si hem de plantejar-nos alguna actuació, donat que ha estat molt el dany pretès i nefast el resultat.

De nefast resultat poden donar fe molts consumidors i els preus de la vivenda. Quant al dany pretès, dono fe que no l’han aconseguit. Els nostres col·legis territorials, consells autonòmics i Consell General mai van ser tan forts i reconeguts i la col·legiació, avui voluntària, tan apreciada.Aviat estrenarem la nova seu del Col·legi de Barcelona. Preparada per al futur. Perquè podeu estar segurs, el futur és vostre.

Per veure l´artícle faci click Aquí

Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial

Mercado y seguridad jurídica

La tendencia de los principalse sectores productivos de la economía es una progresiva liberalización de sus mercados, consistente en el incremento de la competencia mediante la concurrencia de una pluralidad de operadores y en la retirada del Estado a posiciones de garantia y no de prestación de servicios. La finalidad de reducir gastos, mejorar la oferta y ampliar la demanda se erige como la principal justificación de esta política, como contrapartida, confiere al Estado una posición de garante mediante organismos reguladores i fiscalizadores, dotados de amplios poderes de intervención. La liberalización, planteada de esta manera, se configura como un juego con más libertades en la oferta y la demanda, sotmetido a unes reglas orientadas a: 1) evitar concentraciones que distorsionen la competencia; 2) dar transparencia a las decisiones empresariales; y 3) rodear al ciudano de mecanismos de protección, tanto preventiva como correctora. Sólo así se puede hablar de un mercado como espacio fiable de prestación y recepción de servicios para la satisfacción de las necesidades de los ciudadanos.

Lamentablemente, la liberalización de la actividad de intermediación inmobiliaria introducida por el Real Decreto Ley 4/2000, de 23 de junio, y ratificada por la Ley 10/2003, no ha respetado el protocolo antes descrito, a pesar de apoyarse en una doctrina politico-económica susceptible de una amplia adhesión. La concurrencia de operadores se ha fomentado simplemente a través de la supresión de qualquier requisito de garantía exigible a los intermediarios inmobiliarios. La protección del ciudadano se ha confiado exclusivamente al su instinto de supervivencia en un mercado que no acostumbra a dar una segunda oportunidad.

No es razonable que la venta de viviendas no cuente con un régimen administrativo que homologue la seguridad jurídica del mercado inmobiliario con el existente, con normas y instituciones concretas, -i aún así no siempre es suficiente para evitar fraudes, en mercados como el de la banca, los seguros, los valores, la electricidad o los transportes. No es un problema de sensibilidad social, almenos no lo es principalmente, sino de eficacia legislativa. Los mercados seguros son los más rentables y sólo son seguros aquellos mercados a los que el ciudadano se dirige confiado en que los operadores respeten unas condiciones mínimas de solvencia profesional, moral y económica. Este es el mejor discurso liberalizador.

En representación de la Corporación que presido y del Consell de Col·legis de Catalunya, he de agradecer, en primer lugar al Muy Honorable Jordi Pujol, al Conseller en Cap, Hble. Artur Mas, a los Consellers de Política Territorial i Obres Públiques, Hble. Felip Puig, de Justícia i Interior, Hble. Sra. Núria de Gispert i de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Hble. Sr. Antoni Fernández, la sensibilidad mostrada a nuestras demandas de regulación que estoy seguro prosperarán en beneficio de los ciudadanos y ciudadanos de Cataluña.

Per veure l´article en format PDF feu Click Aquí


Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial

La marca API, el millor tresor

òrgans de l’Administració, o la creació de Col·legis en els quals s’integrin els professionals afectats, subjectes al control i disciplina del seu Col·legi.
Continguts essencials de la fórmula col·legial són: la personificació pública de la institució, es tracta de corporacions de dret públic; l’obligatòria col.legiació i l’exclusivitat territorial de cada Col·legi.
Malgrat això, la forta corrent liberalitzadora ha desvirtuat i privat d’alguna d’aquestes notes essencials a la institució col·legial i, en conseqüència, ara li pertoca a l’Administració regular l’activitat.
Seguirem apostant en la consecució de determinats fins essencials del nostre apreciat Col·legi com són: ordenar l’activitat dels seus col·legiats amb potestat disciplinària, atenent a l’ètica, dignitat i respecte vers els drets dels particulars: representar els nostres titulats davant l’Administració, Institucions, Tribunals, Entitats i Particulars; defensar els nostres col·legiats enfront de la competència deslleial i altres desencerts, aportant-los, a més a més, i en la mesura de les nostres possibilitats tots els serveis i economies d’escala que estiguin al nostre abast.
Tenim un gran tresor: un títol oficial, que el nostre esforç ens ha costat, avui plenament identificat per la societat mitjançant la nostra marca institucional, ///API, i en aquest sentit vull citar literalment les paraules del Ministre de Foment, Sr. Álvarez Cascos, en el Congrés dels Diputats quan va donar explicació a l’article 3 del Decret-Llei 4/2000: “Este servicio se prestará así en un entorno más competitivo, en el que los APIs seguirán disponiendo de un valor añadido derivado de la posesión de un título profesional otorgado por el Ministerio de Fomento, que no ha de excluir a otros agentes”.
Hem protegit aquest fet diferencial, aquest valor afegit, mitjançant la modificació de les nostres normes estatutàries que ara prohibeixen l’ús de la denominació ‘Agent de la Propietat Immobiliària’ i, com és lògic, de la marca API per aquells que no siguin col·legiats en exercici.
La nostra marca és un instrument de comunicació, un vincle entre client i servei. És per tots admès que moltes marques tenen en si mateixes un valor que supera la facturació d’aquells que la posseeixen; per a moltes empreses és el seu principal actiu. Una firma modesta que no es projecti mínimament en el mercat s’enfronta a la seva desaparició. Cal, doncs, crear valor d’imatge i mantenir-la. Un nom fàcil de recordar, que s’identifiqui amb l’activitat i amb uns valors afegits. Es tracta de convèncer als clients que els nostres serveis donaran el resultat cercat perquè estan recolzats per una organització sustancial i d’èxit, identificada per una marca comuna.
Hem fet un gran esforç per a donar a conèixer la marca ///API. Avui és notòria. Ja som una referència quant a qualitat de servei. Se’ns reconeix uns valors: formació, titulació, qualitat, solvència i seguretat. La societat identifica aquests valors amb els seus propis. I finalment aconseguirem que la nostra marca ///API sigui un símbol. Però no és suficient amb transmetre tota aquesta imatge, cultura i valors a la societat, és necessari també transmetre-ho internament entre els nostres companys, col·laboradors i empleats. I en això demano l’esforç de tots i cadascú de nosaltres.
Tenim un gran Tresor. Hem d’apreciar-lo, cuidar-lo i incrementar-lo.

Per veure l´article en format PDF feu click Aquí


Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial