La segunda mano cobra fuerza en el Barcelona Meeting Point

Por Construarea.com - 29/10/2008

Los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona concentran la oferta segunda mano en el Meeting Point. El espacio de API, el más grande del salón con 600 m2, ofrecerá un servicio de soluciones a medida para compradores y vendedores, así como asesoría hipotecaria a las personas interesadas en adquirir una vivienda o cualquier otro tipo de inmueble.

El Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona concentrará la oferta de viviendas de segunda mano en salón inmobiliario Barcelona Meeting Point que tendrá lugar del 4 al 9 de noviembre en Barcelona en un único espacio de 600 m2, el más grande de la muestra. Entre las novedades de esta edición, el Colegio de API de Barcelona ha puesto en marcha, entre otros, un novedoso servicio de gestión hipotecaria dirigido a todas las personas que deseen adquirir una vivienda, para encontrar soluciones a su medida, en función de sus necesidades y circunstancias.

Asesoría hipotecaria a medida

Según Joan Ollé, presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona, “el nuevo servicio de asesoría hipotecaria está pensado para todas aquellas personas que acuden a nosotros con la intención de adquirir una vivienda, pero se encuentran con las dificultades que supone la financiación. De ahí que hayamos creído necesario poner en marcha esta nueva prestación, mediante la cual, los profesionales del sector realizaremos un acompañamiento del cliente desde el inicio de la transacción hasta el cierre de las negociaciones, con especial énfasis en la negociación de la hipoteca en la entidad bancaria”.

En este sentido, el presidente de la entidad ha anunciado que el Colegio de API está iniciando negociaciones con diversas entidades bancarias dirigidas a aumentar la fluidez en la gestión de las hipotecas, mediante el establecimiento de unos criterios estandarizados que permitan la concesión de hipotecas en el caso que los requisitos adecuados se cumplan. De este modo, la iniciativa pretende encontrar alternativas realistas que permitan desencallar la situación actual del mercado, en gran medida condicionado por la falta de financiación.

Sobre este particular, Joan Ollé ha afirmado que “la idea sería establecer una línea directa de entendimiento a partir del pacto de unas condiciones razonables tanto para la entidad bancaria como para el cliente y que englobaría, entre otras, la prevaloración de los bienes o la solvencia financiera del comprador, de modo que el cumplimento de las mismas sea sinónimo de la idoneidad para la concesión de la hipoteca, evitando la incertidumbre actual”.

Inmuebles en exclusiva

Una parte importante de la oferta que el Colegio de API presentará a las personas que se acerquen al espacio habilitado en el Palacio Ferial de Montjuïc se encuentra recogida en el Portal inmobiliario http://www.apionline.cat/, un portal cualitativo que recoge toda la oferta de viviendas, en régimen de compraventa o alquiler, que el colectivo gestiona en exclusiva. Ello significa que el consumidor que busca una vivienda a través de este portal tiene la seguridad de hallarse ante una oferta 100% gestionada por profesionales, colegiados y, por tanto, los únicos regulados a día de hoy.

El valor diferencial del nuevo portal respecto a otros existentes en el mercado es la exigencia de un tratamiento en exclusiva de los inmuebles que se comercialicen en él. De este modo, todos los inmuebles incluidos en el portal deberán tener previamente un contrato firmado de exclusividad con un agente de la propiedad inmobiliaria.

Este trato persigue ofrecer al usuario final una garantía y una seguridad respecto a la valoración del precio y a las condiciones físicas y legales de los inmuebles y, con el tiempo, convertirse en un referente en la búsqueda de viviendas que destaque por su transparencia y garantía de gestión profesional ajustada al mercado.


Artícle publicat a "construarea.com" el 29 d'Octubre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Alianza inmobiliaria para forzar a la banca a que dé hipotecas.

g. ayuso. Barcelona

El banco les aseguró que les facilitaría una hipoteca por valor de 250.000 euros para poder comprar el piso que necesitaban, en el municipio barcelonés de Sant Just desvern. Se confiaron, pero “al cabo de dos semanas la entidad cambió de opinión”, explica Rosa Palau, de Fincas Palau, que vio cómo a sus clientes se les complicaba el acceso a la nueva vivienda. “La oficina de la caja nos ha dicho que hasta finales de año no van a dar ninguna hipoteca más”, añade.

Como este, existen muchos otros casos que paralizan aún más el mercado inmobiliario.Presionar a bancos y cajas para que faciliten créditos es el objetivo que se ha marcado el Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona (COAPI), como explica a Público su presidente, Joan Ollé. ¿Cómo? El Colegio, que defiende los intereses de cerca de un millar de inmobiliarias que tiene asociadas, prevé tramitarla solicitud de hipotecas de forma conjunta.

La idea es que envíen la documentación de las hipotecas a COAPI que, a través de una empresa externa, las presentará de forma conjunta directamente a las oficinas centrales de los bancos. Los clientes se evitarán el tener que lidiar con el empleado de una oficina, y el banco o la caja tendrá que dar explicaciones a COAPI de los motivos por los cuales ha denegado las solicitudes presentadas.

Ollé advierte: “Entregaremos las hipotecas que cumplen los requisitos. Si no las aceptan, nos quejaremos de la entidad públicamente.



Artícle publicat al diari "Público" el 25 d'Octubre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,

President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat

Els Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona celebren el seu dia patronal

Més de 300 nous col•legiats s’incorporen oficialment al COAPI, malgrat la crisi

• Els nous Apis són acollits oficialment en el decurs d’ una cerimònia protocol•lària, presidida per Carme Trilla, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Joan Ollé, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
• A continuació es celebra el sopar de Santa Teresa, amb l’assistència de més de 400 professionals del sector, representants parlamentaris i institucionals.
• L’entrada en vigor de la Llei al Dret a l’Habitatge i la propera del Reglament que regula l’activitat, ha estat determinant per a reorientar l’activitat de mediador cap a una major professionalització.
• Joan Ollé anuncia una forta aposta per a recuperar el mercat de la segona mà amb la posada en marxa de serveis d’assessorament hipotecari i legal durant la celebració de la propera edició del Barcelona Meeting Point.

Barcelona, 20 d’octubre de 2008. El Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ha celebrat, per primera vegada amb una cerimònia protocol•lària, la incorporació dels nous col•legiats. Més de 300 professionals han estat rebuts de manera oficial a la Institució, en el decurs d’un acte presidit per la Secretària d’Habitatge de la Generalitat, Sra. Carme Trilla, i del Sr. Joan Ollé, president del Col•legi. La crisi i l’entrada en vigor de la nova legislació que regula el sector ha tingut, com a conseqüència, la professionalització de l’activitat i una allau de sol•licituds d’adhesió durant aquest darrer any.

Segons Joan Ollé, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “estem enormement satisfets amb aquesta crescuda, de prop del 30%. Això ens dóna empenta per a seguir treballant en benefici dels nostres associats i del sector en general. És un moment complicat, però a la vegada una oportunitat per ordenar el sector i dirigir-lo cap a una nova etapa amb predomini de professionals amb formació”

En aquest sentit, la nova normativa catalana s’incorporarà plenament en el dia a dia de l’activitat, amb la publicació del seu reglament, tot just fa uns dies, obliga els professionals del sector a introduir nous requisits en àrees com la formació, l’oferta d’habitatges, la publicitat o el registre, per tal de reforçar la seguretat de les transaccions.

En paraules de Joan Ollé, president del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i del Consell de Col•legis de Catalunya, “La nova normativa ha incrementat la seguretat de les transaccions i, per tant, permetrà recuperar la confiança dels ciutadans en el sector”.

La perspectiva de l’entrada en vigor de la nova normativa catalana i el començament d’una situació de desacceleració econòmica i en el sector immobiliari, ja es van fer notar durant el 2007, amb una reorientació de l’activitat mediadora cap a una major professionalització, i el fort augment de les sol•licituds de col•legiació.

Actualment, el Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona compta amb prop de 1.300 col•legiats, després de les més de 300 noves incorporacions d’aquest any. El Col•legi de Barcelona representa gairebé el 50% d’ API de Catalunya, que compta actualment amb més de 2.200 professionals en exercici. A tota Espanya, la xifra de col•legiats exercents es situa al voltant dels 6.000 professionals.

Mesures per reactivar el sector

Durant la seva intervenció en el decurs de l’acte de benvinguda als nous col•legiats, Joan Ollé ha valorat la situació actual del mercat immobiliari i ha demanat tant als poders públics com a les entitats bancàries “un esforç per a trobar una solució global al problema de la vivenda i al mal moment pel que passa el mercat immobiliari en el seu conjunt”• Segons el president del Col•legi d’ API, “la demanda existeix i la solució és possible però entre tots tenim la obligació de posar en marxa mesures que permetin desencallar la situació”.

D’altra banda, Joan Ollé ha anunciat, que per part del Col•legi, aquestes mesures es concretaran durant la propera celebració del Barcelona Meeting Point, amb la posada en marxa d’un servei d’ assessorament hipotecari gratuït i la negociació de necessitats a mida per aquelles persones que vulguin adquirir una vivenda de segona mà.


Artícle publicat pel Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona


Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

No hi ha mercat

Més del 80% de les famílies són propietàries d’un habitatge; més del 25%, en són de dos o més. Hem convingut dos components de valor, el d’ús i el d’inversió. Quant a aquest darrer, al contrari d’inversions en altres actius, per exemple la borsa, els és molt difícil acceptar, tret de casos de necessitat, que havent arribat a determinades expectatives de valor dels mateixos que altres van realitzar, si avui es desprenen d’ells serà per preus inferiors. Per tant, la corba de l’oferta és força inflexible, i més quan, mantenint el valor d’ús, esperen que a mig o llarg termini recuperaran aquell valor d’inversió. Expectatives que, al meu entendre, van ser accelerades durant molts anys per operadors de la intermediació immobiliària no regulats; vegeu aquí la similitud amb el que ha succeït als Estats Units d’Amèrica quant als mediadors d’hipoteques no regulats davant els compradors.

D’altra banda, no existint competència de suficients alternatives en VPO ni al mercat de lloguer, l’esforç econòmic a llarg termini que ha d’assumir el comprador, quan el preu és molt inflexible a la baixa, depèn com a factor principal del tipus d’interès aplicat al finançament de la compra i d’externalitats de suport. No seria així si el preu fos flexible a la baixa i s’ajustés a les possibilitats d’aquest esforç que, com s’ha dit, tret de casos extrems, no és la situació actual. Si el potencial adquirent que té una necessitat real d’habitatge no pot assumir l’esforç econòmic que se li sol•licita, desisteix i molt al seu pesar abandona el mercat. Aquesta és la situació actual, no hi ha mercat.

El tipus d’interès que se sol•licita a l’adquirent és el resultat de tres sumands:

A.- Tipus oficial del Banc Central Europeu

B.- Diferencial (benefici més prima de risc) interbancari fins al’Euribor

C.- Diferencial per a benefici i prima de risc que aplica el creditor

Comparem quina era la situació en el període al qual va confluir la major apreciació del valor dels immobles amb el major número de transaccions, és a dir, l’any 2005, amb la situació prevista per al 2009:

Tipus 2005 & Tipus 2009

2,--% A 4,25%
+
0,50% B 1,15%
+
0,50% C 1,--%

3,--% Tipus interès final 6,40%


A títol d’exemple, 1.000 euros a tornar en trenta anys representava al 2005 4,22 euros mensuals i al 2009 seran 6,26 euros mensuals (un 48,3% més). Si a aquest ràtio li descomptem la inflació del període, incloent la prevista per al 2009, quedaria aproximadament en un 30% més en termes reals.

Considerant que els preus dels immobles no es van incrementar al 2007 i que al 2008 baixaran en els mateixos ràtios que van pujar al 2006, anulant-se per tant aquests efectes, l’increment de l’esforç econòmic per causa del tipus d’interès final per a l’adquirent entre el 2005 i el proper 2009, suposant un període d’amortització de 30 anys i sense considerar externalitats, és de l’abans calculat 30%.

Però és que, igual que altres actius afectats per l’escassesa, en funció entre altres de la seva ubicació i repassant les dades de llargs períodes (podríem retrocedir més de seixanta anys), es pot arribar a concloure que l’increment real mig de mercat, és a dir, per sobre de la inflació mitja, dels actius immobiliaris es troba històricament en aproximadament cinc punts anuals, un 5% anual. Atenent a això darrer, podríem estimar que el sobreesforç que estaran exigint els ofertants als demandants d’immobles al 2009 serà aproximadament un 10%. D’acceptar-se o no les premisses exposades en aquest paràgraf estaríem en una banda del 10% al 30%, en el ben entès que és difícil generalitzar, i per als veritables professionals queda la tasca d’analitzar cas per cas. Vet aquí la tasca dels Agents de la Propietat Immobiliària, recuperar el mercat avui gairebé inexistent ajustant les valoracions i convèncer sobre elles als venedors.

Les reflexions fins aquí exposades poden quedar afectades per la crisi econòmica en la qual va desembocar la cobdícia i la pèrdua de sensatesa que tots, i quan dic tots em refereixo, tret de respectables excepcions, tant a les persones com a les empreses, institucions i governants. La manca de previsió d’aquests darrers, sobretot dels fonamentalistes de la fisiocràcia o antiregulació, ens ha instal•lat en un període de recessió del qual només sortirem aplicant amb valentia les mesures adients, totes a la vegada, sense pegats ni demagògies i assumint possibles efectes col•laterals.

Avui el resultat és que no hi ha mercat, l’oferta és inflexible i la demanda, per més necessitat que tingui, no pot assumir l’esforç econòmic per raons financeres. S’han perdut elements essencials de l’ambient que propicia l’existència del mercat: transaccions abundants, transparents i regulades. Hi ha una oferta abundant però rígida, una demanda latent però llastrada i espantada i un entorn complicat. La missió dels Agents de la Propietat Immobiliària és aconsellar, buscar i gestionar les solucions. En això estem.

Si en el menor termini possible s’aconseguís actuar en cada un dels sumands A-B-C, disminuint el tipus oficial del BCE, i les primes de risc interbancàries i les aplicades a deutors, a fi d’aconseguir un tipus d’interès finalista per als adquirents d’entre un 4,5% i un 5%, disminuiríem el seu esforç econòmic per a adquirir immobles entre un 15% i un 20% i potser així sortiríem de l’horrorós encallament al qual som. Però això només és possible amb voluntat política, donant garanties públiques que cobreixin els riscos avui coberts amb les altres primes de risc (B i C), així com un major risc regulatori i disponibilitat de liquiditat a les institucions financeres. També ajudarà l’esforç que ja estan fent tants i tants companys Agents de la Propietat Immobiliària per aconsellar l’ajustament adient dels preus cas a cas, tot i que encara continua la concurrència de les restes en extinció d’aquells que van transformar la professió en un comerç o negoci apalancant-se només en les expectatives d’increments constants de preus, excitant-los amb mètodes i pràctiques com a mínim irregulars i sense cap tipus d’ètica o control professional.

Quant a les dues vegades citades externalitats, aparcant la crisi i recessió econòmica, només citar les possibilitats d’actuar en l’IVA, en el ITP i AJD, en subvencions, exempcions i bonificacions, en P-V Municipals. És millor recaptar menys percentatge sobre més transaccions que més percentatges sobre res si aconseguim amb això recuperar l’activitat. També s’hauria d’ajudar els promotors a deixar anar el llast d’un estoc d’habitatges de difícil venda avui, si ajusten els preus encara que sigui amb pèrdues; així quedarien alliberats per actuar al nou mercat de lloguer, de VPO o de preu concertat, no s’aturaria l’activitat i cessaria l’increment d’atur al sector. La seva actual situació bloqueja les seves decisions de futur, perjudica el futur. En aquest sentit, que aquests habitatges passessin a ser de propietat pública facilitaria les polítiques adients, i hem de tenir en compte que ja estan finançades amb les hipoteques al promotor que avui suporten. Són molts els factors i les variables en els quals s’ha d’actuar de manera concurrent, d’una vegada per totes i amb valentia. Però, repeteixo, de forma immediata i concurrent, perquè pegats periòdics puntuals perjudiquen més que beneficien, ja que creen confusió i incertesa.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Octubre de 2008
http://www.joanollebertran.cat/

Crisis inmobiliaria hasta 2012

Pilar Riaño. Barcelona

Hacer una predicción sobre la duración de la caída del sector se ha convertido en algo prohibido para consultores, empresarios y expertos. La mayoría de ellos coincide en que la recuperación tardará cuatro años en llegar.

“Quien tenga una bola de cristal, ¡que la use!”, afirman la mayoría de actores del sector inmobiliario al ser preguntados acerca de la duración de la crisis actual. El aterrizaje suave se ha convertido en forzoso y, a pesar de que el mercado está condicionado por múltiples variables, los expertos consultados por EXPANSIÓN coinciden en que la situación actual durará hasta cuatro años.

Escuelas de negocios, empresarios y consultoras inmobiliarias han rechazado arriesgarse a emitir una opinión.A la cautela hay que sumar otro factor: la dificultad a la hora de definir qué significa la recuperación de la crisis. La mayoría de expertos coinciden en señalar que se trata del momento en que la actividad se reavive, es decir, que se vuelva a producir la conexión entre oferta y demanda, pero este hecho no tiene por qué implicar que los precios vuelvan a subir. En el contexto actual, para que oferta y demanda puedan volver a casar, es necesario que la situación financiera se haya normalizado antes.

Vivienda

El sector residencial será el que requerirá un mayor tiempo de recuperación, ya que para comenzar un nuevo ciclo productivo es necesario absorber antes el stock actual de viviendas sin vender. A lo largo del segundo trimestre del año, el número de transacciones de viviendas se redujo un 44,8% en Catalunya respecto al mismo periodo del año anterior, según datos del Ministerio de vivienda.

Además, Catalunya es, junto a Madrid, la comunidad autónoma donde se está produciendo con mayor rapidez la corrección de los precios de la vivienda. En el segundo trimestre de 2008, el valor de las casas libres (usadas o nuevas) disminuyó un 5,2% y un 4,8%, respectivamente, con respecto al mismo periodo de 2007, según el Indice de Precios de Vivienda (IPV), elaborado por el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Edward Farrelly,

Director de Investigación de CB Richard EllisLa actual situación tiene su origen en factores que se retroalimentan. El agotamiento de los recursos de crecimiento económico (consumo y construcción) se ha intensificado por la falta de liquidez a nivel global. Los mercados financieros se tambalean debido a que se están viendo muy afectados por el retroceso del sector inmobiliario sobre el que tenían invertido una buena parte del activo; el resultado es la espiral a la que estamos asistiendo. El final de la actual tendencia comenzará cuando los mercados financieros encuentren una estabilidad y las entidades de crédito puedan disponer de fuentes de financiación alternativas al descuento o los depósitos remunerados. Una vez que los mercados de capitales se vuelvan a abrir, el sistema financiero podría potenciar la recuperación de la actividad productiva. Los plazos son difíciles de estimar ya que las medidas de intervención pública han sido, hasta el momento, limitadas”.

Oriol Barrachina,

Director de la oficina de Barcelona de Cushman & WakefieldLa crisis inmobiliaria y la financiera están íntimamente relacionadas. En España se produce la misma situación que en los mercados internacionales: un problema de liquidez y de confianza brutal, al que hay añadir el parón del sector inmobiliario. Hay que distinguir, de todos modos, entre la situación del mercado residencial y la del terciario. En el primer caso coinciden muchos factores, por lo que el sector tardará un poco más en recuperarse y lo hará por fases. El mercado terciario, en cambio, es mucho más estable, ya que está vinculado con la economía real. El sistema financiero es el que se recuperará primero y, cuando haya liquidez, el mercado inmobiliario volverá a la normalidad. En el segundo semestre de 2009, el mercado terciario dará síntomas de dinamismo. El residencial, en cambio, lo hará a principios de 2010 y tardará un par de años hasta que se corrija”.

Javier García-Mateo Morales,

Director de Investigación de Mercados de Aguirre NewmanSi los principales países de la Eurozona entran en recesión en el último trimestre de 2008, será muy complicado que el BCE no llegue a bajar los tipos de interés durante 2009, ya que en una coyuntura de menor actividad económica el consumo debería descender y la inflación armonizada situarse alrededor del 2%. En este caso, la economía española debería empezar a mostrar síntomas de recuperación en términos de demanda interna, inmigración y resultados empresariales hacia el segundo trimestre de 2010. No obstante el mercado residencial puede evolucionar de forma muy diferente en función de las medidas que el gobierno central articule para ayudar a las promotoras y entidades financieras a dar salida al stock de vivienda. En condiciones normales no sería descabellado pensar que hasta 2011 no se haya terminado de absorber la sobreoferta actual del mercado”.

Joan Ollé,

Presidente Colegio de Agentes de la Propiedad de BarcelonaLa crisis durará un máximo de seis meses con las medidas adecuadas y concurrentes: oferta pública de adquisición, con las quitas adecuadas, del stock pendiente de venta para dedicarlo a política social; garantías a las instituciones financieras para rebajar sus primas de riesgo, la interna del sistema financiero y la del consumidor final; rebaja del IVA y del ITP; inflexión a la baja del tipo de referencia del BCE y regulación de los agentes inmobiliarios. Si seguimos con parches puntuales e inconexos y con solapes de Administración central-autonómica, tenemos cinco años por delante”.

Josep Comajuncosa,

Profesor de Economia de EsadeMe parece bastante evidente que la economía española estará en algunos momentos de este 2008 y el próximo 2009 en recesión, con el consiguiente aumento del paro y reducción del consumo de las familias y de la inversión empresarial. Posteriormente es muy probable que técnicamente la economía española salga de la recesión pero se mantenga a niveles débiles de crecimiento, digamos que por debajo del 2% o muy poco por encima durante algunos años más. El número de años depende de un factor interno: la capacidad para desplazar actividad desde el sector de la construcción hacia otros sectores; y de factores externos: básicamente la crisis financiera y su efecto recesivo sobre la economía norteamericana y otras economías europeas y asiáticas. Parece difícil que en el mejor de los casos hasta 2011 o 2012 pueda la economía española recuperar tasas de crecimiento por encima del 3%. Finalmente, no podemos descartar del todo que el episodio recesivo sea más largo y profundo si el sistema financiero norteamericano y el de aquellos países interrelacionados con éste no consiguen antes de finales del año 2009 recuperar la confianza en los mercados interbancarios y de activos, y evitar la presente congelación de los créditos, lo cual produciría un prolongado periodo de crisis o crecimientos prácticamente nulos en todos los países desarrollados, incluido España, en los próximos 3 o 4 años”.

Gonzalo Bernardos,

Profesor de Economía de la Universitat de BarcelonaLas ventas observadas entre 2003 y 2005 no volverán a darse en la próxima década. Tampoco creo que se alcance el precio en términos reales de 2006 de la inmensa mayoría de municipios. El motivo: la mediocre evolución de la economía española y las menores facilidades crediticias. Los precios de la vivienda se están corrigiendo de forma abrupta y es posible que toquen su mínimo a finales de 2010. Dicha expectativa no implica que el precio empiece a subir a partir de 2011, sino que dejará de bajar. Sólo si la economía vuelve a crecer sobre el 3% (no antes de 2013, si no hay un cambio de política económica), el incremento del precio de la vivienda puede superar a la tasa de inflación del período”.

Jordi Toboso,
Director general de Catalunya de Jones Lang LasalleA lo largo de 2009 la crisis del sector inmobiliario continuará vigente. Desde Jones Lang Lasalle prevemos que entre finales del próximo ejercicio y principios de 2010 la situación comenzará a cambiar y el mercado iniciará, de nuevo, un ascenso. En ese momento, los valores de los precios se habrán estabilizado y oferta y demanda habrán llegado a un punto de equilibrio. La situación del mercado inmobiliario depende íntimamente de la sector financiero. En nuestra opinión, el sistema crediticio retomará a posiciones normales a lo largo de 2009. En el momento que las entidades financieras regresen a su situación habitual desaparecerá la incertidumbre”.


Artícle publicat al diari "expansión" el 6 d'Octubre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

La venda de pisos usats ha caigut un 85% en tres anys a Barcelona.

Salvador Sabrià, BARCELONA

• El col•legi d'API calcula que a finals del 2008 els preus hauran baixat un 10% anual de mitjana

• El nombre total d'intermediaris immobiliaris s'ha reduït en més del 70% en un exercici

"No hi ha mercat". Amb aquesta contundència va resumir ahir la situació del sector immobiliari el president del Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona, Joan Ollé, al presentar l'estudi d'evolució dels preus de pisos de segona mà que elabora Comprarcasa, la xarxa d'oficines de l'entitat. En el tercer trimestre del 2008 només s'han realitzat un 15% de les transaccions que es feien a Barcelona en ple boom immobiliari a mitjans del 2005. Llavors es realitzaven més de 15.000 compravendes a l'any i ara ni tan sols s'arribarà a les 3.000.

Aquesta caiguda d'operacions es va iniciar a meitat del 2007 i des d'aleshores no ha parat, fins que ha arribat a la reducció del 85% actual, segons els API. Altres fonts assenyalen igualment un descens molt fort, encara que no tan intens. L'estadística registral immobiliària que realitzen els col.legis de registradors de la propietat basada en les operacions tancades amb escriptura pública ja apuntava que en el segon trimestre d'aquest any s'havien realitzat el 41,6% menys de compravendes de pisos usats a la província de Barcelona que un any abans, davant del 30,5% de la mitjana espanyola. La mostra inclou dades més endarrerides que les dels API, però apunta la mateixa tendència.En la presentació de l'informe de preus del tercer trimestre a Barcelona, Ollé va afirmar que "pràcticament no hi ha transaccions i per això els preus pateixen poques modificacions. Hi ha una multitud d'oferents de pisos, però continuen en posicions molt rígides a l'hora de tocar els preus a la baixa perquè segueixen mantenint l'expectativa d'un valor que ja no és el que era". Els agents immobiliaris lamenten que els propietaris es resisteixin a ajustar els preus a la capacitat de la demanda, molt minvada per les dificultats d'aconseguir un finançament assumible. Els bancs i les caixes ja no donen en cap cas crèdits per al 100% del preu del pis; els tipus pràcticament s'han duplicat i el resultat final és que per comprar el mateix immoble que fa un any la quota actual està fora de l'abast de molts compradors.

RIGIDESA EN L'OFERTA

Tot i això, la rigidesa dels propietaris que venen els seus pisos usats no deu ser tan forta, perquè els preus a Barcelona han baixat un 7% entre el setembre del 2007 i el setembre del 2008. I la previsió de Comprarcasa és que en el quart trimestre es tanqui l'exercici amb una baixada anual del 10%. "Si a aquest percentatge se li suma la inflació, la baixada real s'acostarà al 15%", va destacar Ollé.

El preu mitjà per metre quadrat d'un pis de segona mà a Barcelona se situa en 4.703 euros, encara que amb fortes variacions entre districtes. El president de Comprarcasa a Barcelona, Juan José Aguilera, va explicar que Nou Barris s'ha convertit en el més econòmic de la ciutat, a 3.821 euros el metre quadrat, i la zona alta es manté com la més cara, a 6.854 euros, amb una lleu caiguda interanual del 3%.

L'aturada que ha patit el mercat ha fet desaparèixer multitud d'operadors que havien aparegut en el sector en els últims anys. Ollé va assegurar que la crisi ha fet que ara tan sols quedin "un 30% dels que hi havia fa un any". Els que resisteixin viuran millor, perquè encara que el pastís sigui més petit seran menys per repartir-se'l.

Artícle publicat al diari "El Periodico" el 19 de Setembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/

El Colegio de Apis negociará en bloque las hipotecas.

P. Riaño. Barcelona

La entidad que representa a los agentes de la propiedad de Barcelona presentará las peticiones de sus asociados en las sedes centrales de bancos y cajas.

El Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Barcelona representará a los posibles compradores de pisos ante la banca. Según explicó ayer Joan Ollé, presidente de la entidad, los apis preparan un mecanismo para negociar en bloque las hipotecas de sus clientes con las entidades financieras. Con esta medida, el Colegio de Apis pretende hacer frente a la negativa de la banca a conceder préstamos a personas que, según él, aportan todas las garantías.

La falta de liquidez y el aumento de la morosidad han hecho que el sector bancario aumente sus exigencias a la hora de conceder hipotecas. Actualmente, la tasa de morosidad de los créditos concedidos por bancos, cajas de ahorro y cooperativas de crédito a particulares y empresas es la más alta desde 1998, con un 2,15% el pasado julio. A juicio de Ollé, la restricción del crédito por parte de las entidades financieras es uno de los factores que está frenando el mercado de compraventa de viviendas.

Sin mercado

“Hoy en día no hay mercado, si lo entendemos como un escenario donde se producen transacciones de forma transparente”, afirmó el presidente de los Apis de Barcelona. Según sus datos, actualmente se realizan un 15% de las compraventas que se registraban hace un año, cinco puntos porcentuales menos que en el segundo trimestre.

Además de la contracción del crédito, Ollé cita entre las causas de la paralización del mercado el encarecimiento de las condiciones financieras y la resistencia de los vendedores a ajustar el precio de venta a la situación actual del mercado. “La flexibilidad a la hora de bajar los precios continúa siendo muy rígida –aseguró Ollé–; a los propietarios les cuesta mucho asumir que son menos ricos”.En su opinión, “descartando los vendedores que ya han bajado los precios”, las viviendas de segunda mano en la capital catalana se encuentran una media de un 10% por encima de su valor.

En Barcelona, el precio de los pisos de segunda mano registró una caída interanual del 6,8% en el tercer trimestre de 2008, según el informe que la red de intermediación Comprarcasa elabora cuatro veces al año. El precio medio del metro cuadrado en la ciudad se sitúa en 4.703 euros. Las previsiones de Comprarcasa pasan por que el retroceso alcance el 10% al cierre del ejercicio, mientras que en 2007 el crecimiento interanual fue nulo.

El presidente el Colegio de Apis de Barcelona consideró que la caída del precio del 7% se situaría entre el 11% y el 12% si se sumase el efecto de la inflación. Ollé apunta a una “posible estabilización” de los precios en 2009.

Artícle publicat al diari "expansión" el 19 de Setembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
http://www.joanollebertran.cat/