El Registro de Agentes Inmobiliarios de Cataluña es una iniciativa que aprobó en febrero la Generalitat de Catalunya y que pretende regular la actividad de las personas que se dedican a la intermediación de viviendas, de manera que para los profesionales del sector resulta obligatorio en esta comunidad autónoma estar inscrito en dicho registro, además de acreditar una formación relacionada y someter sus prácticas a la normativa. De lo contrario, se aplicarán elevadas multas.
¿Necesita el mercado inmobiliario una depuración de sus profesionales?
Necesitaba depurarse pero ya lo ha hecho en un porcentaje muy elevado. Desde que la actividad sufrió la caída del número de ventas a principios de 2007 y hasta mediados de 2009 las personas que ejercían la actividad sin formación ni ilusión ya han sido depuradas del sector. Ahora falta que los que queden sean verdaderos profesionales para no perjudicar a los consumidores y para recuperar la dignidad de los que quedamos. Desde el punto de vista de los consumidores antes todos entrábamos en el mismo saco de desconfianza. Ahora, aquí ya no. En Cataluña el Parlamento aprobó hace dos años una ley que define la figura del agente inmobiliario, impone formación, contempla prácticas obligatorias y otras que califica de prohibidas y respalda las sanciones.
¿Los profesionales del sector se sientes infravalorados?
Hay que diferenciar entre dos territorios distintos. En Cataluña esto ya no pasa gracias al marco normativo. Pero lamentablemente el registro todavía no se ha extendido al resto del Estado español, donde los profesionales sí pueden sentirse infravalorados.
En otras comunidades, como Baleares, los agentes inmobiliarios están pidiendo un registro semejante. ¿Cree que Cataluña abrirá el camino?
Estoy seguro de que ya lo hemos abierto. No me cabe duda de que otras comunidades como Navarra y País Vasco también lo harán y a corto plazo nos seguirán más regiones. Es de sentido común que una actividad que puede ocasionar disturbios en el mercado esté regulada de manera que cualquiera pueda ejercer la profesión, pero ésta esté regida por una normativa. No queremos gremialismos, sólo un árbitro que vele por el cumplimiento de las normas.
¿De qué manera beneficia y perjudica a los profesionales el Registro de Agentes Inmobiliarios de Cataluña?
A los profesionales que entiendan que hay que cumplir los requisitos les beneficiará en su dignidad. Los que no quieran cumplirlos porque consideren que no es necesario conocer los términos jurídicos ni tener ninguna otra formación en Cataluña se encontrarán con sanciones administrativas que van desde los 3.000 hasta los 900.000 euros. El día 9 de septiembre finaliza el plazo para inscribirse en el Registro de Agentes Inmobiliarios y en Cataluña marcará un antes y un después en la profesión.
¿Y a los particulares cómo les influirá?
Los consumidores podrán seguir saliendo al mercado con tratos de particular a particular pero también tendrán la garantía de que si quieren hacer uso de los profesionales existe un marco específico de regulación de sus derechos igual que lo hay en otros sectores como agencias de viajes, mediación financiera y un largo etcétera de actividades tan importantes como ésta.
Entrevista publicada a Fotocasa
Per veure podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
11 de juny 2010
03 de juny 2010
"Denunciarem a tothom que tracti de vendre un pis de forma submergida"
Amb motiu de la creació del registre d'agents immobiliaris a Catalunya, idealista news ha entrevistat a Joan Ollé, president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona. El professional es troba encantat amb la mesura, ja que "dignificarà la nostra activitat, permetrà que qui treballi en una immobiliària pugui anar amb el cap alt i protegirà al consumidor". A més, alerta als quals no s'apuntin que "serem nosaltres mateixos els quals identificarem i denunciarem als submergits"
La Generalitat de Catalunya ha donat de termini fins al 9 de setembre perquè tots els quals es dediquin a la intermediació immobiliària s'apuntin en el registre obligatori d'agents immobiliaris, per al que haurien de complir amb diversos requisits, com una garantia de 60.000 euros, un segur de responsabilitat civil, formació acadèmica i establiment obert al públic.
Ollé considera que ha estat necessari prendre aquesta mesura perquè "no existeix com professió acadèmica ni havia una regulació específica que protegís als consumidors". No havia tot just barreres d'entrada i qualsevol persona podia participar en la intermediació de compra i venda d'habitatges al ser un camp absolutament desregulat. Així, amb el boom immobiliari va haver milers de persones que es van obrir una immobiliària i es van dedicar a vendre pisos sense cap control, una cosa que ha fet molt mal a la imatge del sector i que ara els professionals que queden tracten de recompondre. "Era important una regulació vist el vist en els últims anys", resumeix Ollé.
En la seva opinió, la mesura no tanca les portes a ningú a ser agent immobiliari, però haurà d'acollir-se a una normativa protectora. "Haurà de figurar en algun lloc públic qui és, on està, tenir un segur de responsabilitat civil, caució contra incidents..., a més de saber del negoci o el sector"."No exigim una titulació, però sí que qui participi en la venda d'habitatges, tingui una formació", indica. "També i pel bé de consumidors i professionals, han d'existir unes normes obligatòries i altres prohibides. Entre les primeres per exemple podem col·locar que ningú vengui un pis sense tenir-lo per escrit per part del venedor i entre les segones trobaríem que no es pot cobrar una comissió a ambdues parts tret que figuri de forma nítida", sentència Ollé coneixedor dels problemes i crítiques que ha sofert el sector en els últims anys.
"Qui es dediqui a això ha de poder anar amb el cap alt ajudant i protegint al consumidor", explica Ollé qui considera necessari que tot això fora plasmat en una llei i no en cap codi. "Sense una llei seria paper mullat, perquè no hauria sancions i ara hi haurà multes d'entre 9.000 i 900.000 euros.
Els Apis s'apuntaran i faran de detectius
Dintre de totes les persones o agències que es dediquen a vendre pisos, estan els col·legiats, que s'agrupen sota col·legis oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària (API). Per tant, quan es parla d' Api, ens referim a dites col·legiats, que sempre han mantingut una petita batalla contra els que han desenvolupat l'activitat pel seu compte.
Ollé assenyala que tots els seus col·legiats de Catalunya van a inscriure's en el registre com col·lectiu. Respecte als individuals apunta que estan apuntant-se amb "comptagotes i encara no hi ha cap donat d'alta perquè s'està analitzant tota la documentació que estan presentat". "Després del registre, tots ens mirarem entre iguals sigui o no col·legiat", sentència Ollé com volent enterrar el destral de guerra no sense abans advertir que perseguiran als "submergits".
Finalment, apunta que "és probable que amb la mesura algu tanqui, encara que si ha sobreviscut a tota la crisi en la qual han caigut el 70% de les agències no haurien de ser moltes les baixes perquè ja només se li demana un últim esforç".
Crítica al govern
Els problemes dels Agents de la Propietat de Catalunya són els mateixos que té qualsevol agència de qualsevol punt d'Espanya, no obstant això, ha estat Catalunya la primera que ha donat un pas al capdavant. "Esperem que altres comunitats vagin adoptant i copiant perquè finalment sigui una mica de tot el territori nacional", explica Ollé.
El president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona lamenta que no ha estat possible crear aquesta mesura a nivell nacional. "Malgrat que el PSOE ho duu en el seu programa i que el Ministeri d'Habitatge ens ha mostrat el seu suport, el Ministeri d'Economia no ho veu amb bons ulls, una mica que ha obligat a fer-lo comunitat autònoma per comunitat autònoma". "El que plantegem des de Catalunya, està maleït a Madrid", lamenta Ollé, qui afronta amb optimisme la nova etapa que s'endevina per al seu sector a la volta de l'estiu.
Artícle publicat a Idealista
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
La Generalitat de Catalunya ha donat de termini fins al 9 de setembre perquè tots els quals es dediquin a la intermediació immobiliària s'apuntin en el registre obligatori d'agents immobiliaris, per al que haurien de complir amb diversos requisits, com una garantia de 60.000 euros, un segur de responsabilitat civil, formació acadèmica i establiment obert al públic.
Ollé considera que ha estat necessari prendre aquesta mesura perquè "no existeix com professió acadèmica ni havia una regulació específica que protegís als consumidors". No havia tot just barreres d'entrada i qualsevol persona podia participar en la intermediació de compra i venda d'habitatges al ser un camp absolutament desregulat. Així, amb el boom immobiliari va haver milers de persones que es van obrir una immobiliària i es van dedicar a vendre pisos sense cap control, una cosa que ha fet molt mal a la imatge del sector i que ara els professionals que queden tracten de recompondre. "Era important una regulació vist el vist en els últims anys", resumeix Ollé.
En la seva opinió, la mesura no tanca les portes a ningú a ser agent immobiliari, però haurà d'acollir-se a una normativa protectora. "Haurà de figurar en algun lloc públic qui és, on està, tenir un segur de responsabilitat civil, caució contra incidents..., a més de saber del negoci o el sector"."No exigim una titulació, però sí que qui participi en la venda d'habitatges, tingui una formació", indica. "També i pel bé de consumidors i professionals, han d'existir unes normes obligatòries i altres prohibides. Entre les primeres per exemple podem col·locar que ningú vengui un pis sense tenir-lo per escrit per part del venedor i entre les segones trobaríem que no es pot cobrar una comissió a ambdues parts tret que figuri de forma nítida", sentència Ollé coneixedor dels problemes i crítiques que ha sofert el sector en els últims anys.
"Qui es dediqui a això ha de poder anar amb el cap alt ajudant i protegint al consumidor", explica Ollé qui considera necessari que tot això fora plasmat en una llei i no en cap codi. "Sense una llei seria paper mullat, perquè no hauria sancions i ara hi haurà multes d'entre 9.000 i 900.000 euros.
Els Apis s'apuntaran i faran de detectius
Dintre de totes les persones o agències que es dediquen a vendre pisos, estan els col·legiats, que s'agrupen sota col·legis oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària (API). Per tant, quan es parla d' Api, ens referim a dites col·legiats, que sempre han mantingut una petita batalla contra els que han desenvolupat l'activitat pel seu compte.
Ollé assenyala que tots els seus col·legiats de Catalunya van a inscriure's en el registre com col·lectiu. Respecte als individuals apunta que estan apuntant-se amb "comptagotes i encara no hi ha cap donat d'alta perquè s'està analitzant tota la documentació que estan presentat". "Després del registre, tots ens mirarem entre iguals sigui o no col·legiat", sentència Ollé com volent enterrar el destral de guerra no sense abans advertir que perseguiran als "submergits".
Finalment, apunta que "és probable que amb la mesura algu tanqui, encara que si ha sobreviscut a tota la crisi en la qual han caigut el 70% de les agències no haurien de ser moltes les baixes perquè ja només se li demana un últim esforç".
Crítica al govern
Els problemes dels Agents de la Propietat de Catalunya són els mateixos que té qualsevol agència de qualsevol punt d'Espanya, no obstant això, ha estat Catalunya la primera que ha donat un pas al capdavant. "Esperem que altres comunitats vagin adoptant i copiant perquè finalment sigui una mica de tot el territori nacional", explica Ollé.
El president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Barcelona lamenta que no ha estat possible crear aquesta mesura a nivell nacional. "Malgrat que el PSOE ho duu en el seu programa i que el Ministeri d'Habitatge ens ha mostrat el seu suport, el Ministeri d'Economia no ho veu amb bons ulls, una mica que ha obligat a fer-lo comunitat autònoma per comunitat autònoma". "El que plantegem des de Catalunya, està maleït a Madrid", lamenta Ollé, qui afronta amb optimisme la nova etapa que s'endevina per al seu sector a la volta de l'estiu.
Artícle publicat a Idealista
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
12 d’abril 2010
Joan Ollé a TVE.
Intervenció de Joan Ollé en el programa "Para todos La 2" del dia 8 d'Abril, en un debat sobre el preu del lloguer de la vivenda.
"Para todos La 2" és un programa magacín que s'emet en directe de dilluns a divendres entre les 13:30h i les 15:30h en La 2 de Televisió Espanyola. Reflexiona sobre temes i aspectes de la vida que més afecten, i ho fa amb la participació dels espectadors, sempre des del punt de vista social i intentant aportar idees i conceptes que ajudin a l'espectador a entendre i a analitzar la realitat que envolta al ciutadà.
Els temes a debatre són objecte de successives anàlisis i debats entre els convidats a cada programa, de manera que persones especialitzades, procedents de diferents àmbits, aporten suficient informació com perquè qualsevol espectador pugui reflexionar amb coneixement de causa.
En aquest cas, van participar en el debat:
- Sr. José García Montalvo, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
- Sr. Joan Ollé, President del Col·legi d'Agents de la Propietat immobiliària de Barcelona.
- Sr. Javier Íscar De Hoyos, advocat Associació Foment del Lloguer.
- Sr. Santiago Niño, catedràtic d'Estructura Econòmica.
A continuació adjuntem link, el debat comença a partir del minut 22 i 12 segons, per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
"Para todos La 2" és un programa magacín que s'emet en directe de dilluns a divendres entre les 13:30h i les 15:30h en La 2 de Televisió Espanyola. Reflexiona sobre temes i aspectes de la vida que més afecten, i ho fa amb la participació dels espectadors, sempre des del punt de vista social i intentant aportar idees i conceptes que ajudin a l'espectador a entendre i a analitzar la realitat que envolta al ciutadà.
Els temes a debatre són objecte de successives anàlisis i debats entre els convidats a cada programa, de manera que persones especialitzades, procedents de diferents àmbits, aporten suficient informació com perquè qualsevol espectador pugui reflexionar amb coneixement de causa.
En aquest cas, van participar en el debat:
- Sr. José García Montalvo, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
- Sr. Joan Ollé, President del Col·legi d'Agents de la Propietat immobiliària de Barcelona.
- Sr. Javier Íscar De Hoyos, advocat Associació Foment del Lloguer.
- Sr. Santiago Niño, catedràtic d'Estructura Econòmica.
A continuació adjuntem link, el debat comença a partir del minut 22 i 12 segons, per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
18 de març 2010
Joan Ollé en el Congrés dels Diputats.
El 16 de març de 2010 es va realitzar en el Congrés dels Diputats a Madrid, una Comissió d'Habitatge per a abordar l'actual situació del sector.
Joan Ollé Bertrán va intervenir en aquesta comissió com President del Consell de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, per a informar sobre les restriccions creditícies als compradors d'habitatges.
S'adjunta un link de tota la comissió, Joan Ollé participa a partir de 2:15:20.
Compareixença Congrés Diputats, per veure el video podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
26 de febrer 2010
S’endureixen els requisits per exercir l’activitat immobiliària a Catalunya.
Les noves exigències normatives facilitaran més transparència i un major control del mercat immobiliari.
No més agències immobiliàries sense control. El proper 9 de març entra en vigor a Catalunya el decret pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre obligatori d’Agents Immobiliaris de Catalunya. El nou Registre, el primer d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, neix amb la finalitat de donar una garantia als consumidors en la prestació dels serveis propis de l’activitat dels agents immobiliaris i, en conseqüència, d’aportar major transparència en el seu exercici.
Els requisits que preveu el nou decret es van debatre el passat 16 de febrer en una jornada informativa organitzada pel Col·legi d’API de Barcelona al CaixaForum. La jornada, conduïda pel president del Col·legi, Joan Ollé, va comptar amb la intervenció de la Secretària d’Habitatge, Carme Trilla; el Cap d’Àrea d’Atenció Ciutadana d’Adigsa, Xavier Roig; i la Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi, Montserrat Junyent.
Dos anys intensos
Davant la necessitat evident de regular el sector i, especialment, l’exercici de l’activitat immobiliària, la Generalitat de Catalunya va començar a treballar, fa dos anys i dins el marc de la Llei del dret a l’Habitatge, en la creació d’una nova normativa que incloïa l’establiment d’un registre de caràcter obligatori. Carme Trilla va destacar durant la jornada que el procés per arribar fins a l’aprovació d’aquesta normativa ha estat llarg i costós. L’objectiu era oferir una garantia al consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, però respectant alhora la lliure capacitat d’exercir professionalment aquesta activitat.
Segons la Secretària d’Habitatge, el Registre i els nous requisits per exercir l’activitat immobiliària s’han definit després de "dos anys de discussió intensa" en la qual ha participat el sector. "Això dóna una tranquil·litat enorme, perquè garanteix que el sector s’esforçarà a posar-ho en marxa i fer-ho entendre a la ciutadania", va comentar.
Per la seva banda, Joan Ollé va manifestar la seva satisfacció quant a la creació del Registre. "Sempre hem volgut que la nostra activitat sigui reconeguda per la resta de la població, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència", va assegurar durant la jornada. "Estem convençuts que el Registre anirà tant en benefici dels consumidors com en benefici nostre".
Xavier Roig va coincidir en aquesta apreciació: "El Registre no només oferirà garantia als usuaris, sinó que també beneficiarà l’agent immobiliari i augmentarà el reconeixement dels Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària a Catalunya".
Obligatorietat d’inscripció
En paraules de Montserrat Junyent, la finalitat del nou decret no és regular la professió de l’agent immobiliari sinó l’exercici de la seva activitat. En aquest sentit, els professionals i les empreses que es dediquin a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en transaccions immobiliàries en relació a operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i dels drets corresponents hauran d’inscriure’s obligatòriament en el Registre, acreditant que reuneixen els requisits i les condicions adequades per exercir l’activitat, i hauran d’exhibir en lloc visible una placa amb el distintiu d’inscripció.
Els requisits d’inscripció més destacables són: tenir un establiment obert al públic; estar en possessió d’una titulació universitària en la que s’hagin cursat diferents matèries relacionades amb el dret immobiliari i amb valoracions, o bé haver realitzat cursos sobre matèria immobiliària en centres d’estudi que reuneixin les condicions per impartir-ne els cursos; acreditar la possessió de la garantia (per respondre de les quantitats rebudes en l’exercici de l’activitat) i de l’assegurança de responsabilitat civil.
Un cop el decret es publiqui i entri en vigor, la inscripció es podrà tramitar de manera individual o col·lectivament per mitjà dels col·legis professionals, com el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, o associacions constituïdes d’acord també amb la legislació autonòmica relativa a les professions titulades i els col·legis professionals. El termini per tramitar l’alta per a aquells que actualment estan actuant és de sis mesos d’ençà de l’entrada en vigor i per a aquells que no estiguin exercint amb quatre anys d’antiguitat caldrà aportar també la titulació universitària o els certificats dels coneixements en matèria immobiliària.
Aquestes noves exigències, sens dubte, han de servir per depurar el mercat immobiliari i la identificació dels seus operadors ha de permetre que, en igualtat de condicions per exercir, la lliure competència sigui finalment la que faci guanyar prestigi i confiança al sector, rebutgi als no professionals i situï cadascú on li correspon.
Artícle publicat a www.apibcn.cat
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
22 de gener 2010
Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa
Només sobreviuen els més professionals
• El president del consell català del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, Joan Ollé, no va mostrar-se ahir gens sorprès de les dades fetes públiques per Tormo & Asociados. “Nosaltres ja fa temps que diem que el sector està experimentant una forta neteja”, va explicar Ollé en declaracions a l’AVUI.
Obrir a recer del boom
• El també president del Col•legi d’API de Barcelona va assegurar que només aquells grups fortament professionalitzats i amb una llarga tradició al darrere podran sobreviure a aquesta crisi: “Les franquícies i els establiments que van obrir a l’empara del boom immobiliari i sense conèixer a fons el sector són els que estan tancant”. En aquest sentit, Ollé no veu del tot malament aquesta neteja que s’ha produït en el sector dels agents immobiliaris perquè ajudarà a millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen al gran públic. “El nombre d’APIs que s’han vist obligats a tancar és molt reduït”, va afirmar.
Reglament sobre agències
• Ollé va destacar també la importància del reglament sobre agències immobiliàries, que el govern central té previst aprovar abans del final de la legislatura. “Exigirà als API una formació, assegurances i, en definitiva, aportarà un codi de bones pràctiques que ajudarà a millorar la professionalitat de l’activitat”.
Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa
La davallada en la compravenda d’habitatges redueix en un 82% el negoci de les franquícies en els últims dos anys
L’esclat de la bombolla immobiliària no només ha arrossegat un important nombre de promotores i constructores. El sector de les agències immobiliàries, centrades principalment en la compravenda d’habitatges de segona mà, ha patit una considerable davallada com a conseqüència de la caiguda en picat del nombre d’operacions.
Segons les dades facilitades ahir per la consultora de franquícies Tormo & Asociados, la xarxa comercial de les agències immobiliàries s’ha reduït en un 70 per cent en els últims dos anys. Així, si el 2007 les agències sumaven 4.264 establiments, aquesta xifra s’havia reduït fins a les 1.256 oficines a finals de l’any passat. En aquest període, a més, divuit franquícies o ensenyes que operen en aquest negoci han deixat de funcionar, cosa que situa el nombre total de grups que es dediquen a aquesta activitat en 27 en el conjunt del mercat espanyol.
L’enfonsament del mercat immobiliari explica aquesta forta contracció de l’activitat de les agències. L’any 2006, últim del boom de l’habitatge, a l’Estat es van vendre un total de 526.509 habitatges –87.391 dels quals al mercat català– de segona mà, segons les dades del Col•legi de Registradors. Aquesta xifra, però, va patir des de llavors una continuada reculada i en els tres primers trimestres de l’any passat –encara no hi ha dades de l’exercici complet– el nombre d’habitatges de segona mà que s’havien venut al mercat espanyol s’elevava a 142.369, dels quals 19.249 són a Catalunya.
Això va comportar una forta caiguda en el volum de negoci de les agències, que va passar dels 778,1 milions d’euros de facturació del 2007 als 135 milions de l’any passat, és a dir, un 82,6 per cent menys. L’ocupació de l’activitat s’ha reduït també considerablement. Així de les 15.432 persones que treballaven en el sector l’any 2007 va passar-se a les 4.303 persones l’any passat.
Artícle publicat al diari "AVUI" el 21 de Gener del 2010.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
16 de novembre 2009
Lliure competència...?
En el sector financer i especialment en bancs i caixes, s'està produint una pràctica exercida de forma tan unànime que sembla concertada. Creiem, excepte opinió més fonamentada, que és contrària a les més elementals normes de protecció de consumidors i usuaris. Rotundament afirmem que perjudica el mercat de transaccions immobiliàries i distorsiona la lliure competència en el mateix. Hauria de qüestionar-se si vulnera les lleis del mercat i de la competència i en aquest cas ser susceptible de denúncia i sanció.
Aquesta pràctica consisteix a establir condicions diferents d'accés a un préstec hipotecari en funció de qui ven l'immoble que garantirà el crèdit. S'ha aplicat a molts compradors d'habitatges o altres immobles i ha estat suficientment comentada i advertida pels mitjans de comunicació i per diverses entitats (entre d’ altres, de consumidors).
Al sol·licitant de finançament via hipoteca no se li concedeix aquesta en funció de circumstàncies objectives de la seva solvència o capacitat, sinó que el menú de les condicions és clarament més avantatjós i el tràmit àgil i ràpid, si adquireix un producte adjudicat o tutelat pel banc o caixa. Si l'objecte de la seva il•lusió és un altre habitatge que ha trobat en el lliure mercat, desapareix l'agilitat i finalment l'operació és directament rebutjada o reduïda en la suma i/o en els terminis; en el millor dels casos, les condicions són notòriament més oneroses, arribant-se a doblegar o triplicar el diferencial sobre l’ euríbor, imposar clàusules sòl i altes comissions que en l'altre cas són mínimes o inexistents. És a dir, en funció de qui ven es concedeixen unes condicions o altres. Fins i tot coneixem casos, cada vegada més freqüents, que els propis empleats del banc o caixa, davant la petició del client li aconsellen redireccionar la seva recerca cap a immobles de la seva institució.
S'està asfixiant, seccionant el mercat, a aquells promotors que poden i volen sobreviure per si mateixos, sense haver de recórrer a procediments concursals, dacions convingudes o suportar embargaments i execucions, encara que també hagin ajustat els preus al mateix o fins i tot inferior nivell que els oferts pels immobles subjectes a la sobirania de bancs o caixes. Succeïx el mateix en el mercat d'habitatge usat, es dificulta el seu finançament impedint la rotació natural de moltes famílies que considerarien l'oportunitat de canviar d'habitatge cap a una altra de nova construcció. És que es pretén que tot el parc d'obra nova pendent de venda passi primer a ser propietat de les institucions financeres, perquè després sigui accessible el seu finançament per als compradors finals i bloquejar al mateix temps el mercat de segona mà? I mentrestant la societat, que som tots, està obligada a injectar recursos per a bancs i caixes sense exigir-los gens a canvi. Alguna cosa s'està fent malament i ha de canviar-se urgentment.
D'una banda, no s'estableixen mesures valentes que ens traurien del conflicte, com serien ajudes a l'entrada, les reduccions d'IVA i ITP, avals públics i un llarg etcètera i, per un altre, es permet la utilització de pràctiques abusives, monopolístiques i deslleials, ja que el mateix que té el producte té el poder i els mitjans i instruments per a concedir el crèdit, restringint la llibertat de mercat que ha de tenir tot consumidor de serveis bancaris, ja que se li incita, determina o condiciona en l'adquisició de determinats immobles.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
Aquesta pràctica consisteix a establir condicions diferents d'accés a un préstec hipotecari en funció de qui ven l'immoble que garantirà el crèdit. S'ha aplicat a molts compradors d'habitatges o altres immobles i ha estat suficientment comentada i advertida pels mitjans de comunicació i per diverses entitats (entre d’ altres, de consumidors).
Al sol·licitant de finançament via hipoteca no se li concedeix aquesta en funció de circumstàncies objectives de la seva solvència o capacitat, sinó que el menú de les condicions és clarament més avantatjós i el tràmit àgil i ràpid, si adquireix un producte adjudicat o tutelat pel banc o caixa. Si l'objecte de la seva il•lusió és un altre habitatge que ha trobat en el lliure mercat, desapareix l'agilitat i finalment l'operació és directament rebutjada o reduïda en la suma i/o en els terminis; en el millor dels casos, les condicions són notòriament més oneroses, arribant-se a doblegar o triplicar el diferencial sobre l’ euríbor, imposar clàusules sòl i altes comissions que en l'altre cas són mínimes o inexistents. És a dir, en funció de qui ven es concedeixen unes condicions o altres. Fins i tot coneixem casos, cada vegada més freqüents, que els propis empleats del banc o caixa, davant la petició del client li aconsellen redireccionar la seva recerca cap a immobles de la seva institució.
S'està asfixiant, seccionant el mercat, a aquells promotors que poden i volen sobreviure per si mateixos, sense haver de recórrer a procediments concursals, dacions convingudes o suportar embargaments i execucions, encara que també hagin ajustat els preus al mateix o fins i tot inferior nivell que els oferts pels immobles subjectes a la sobirania de bancs o caixes. Succeïx el mateix en el mercat d'habitatge usat, es dificulta el seu finançament impedint la rotació natural de moltes famílies que considerarien l'oportunitat de canviar d'habitatge cap a una altra de nova construcció. És que es pretén que tot el parc d'obra nova pendent de venda passi primer a ser propietat de les institucions financeres, perquè després sigui accessible el seu finançament per als compradors finals i bloquejar al mateix temps el mercat de segona mà? I mentrestant la societat, que som tots, està obligada a injectar recursos per a bancs i caixes sense exigir-los gens a canvi. Alguna cosa s'està fent malament i ha de canviar-se urgentment.
D'una banda, no s'estableixen mesures valentes que ens traurien del conflicte, com serien ajudes a l'entrada, les reduccions d'IVA i ITP, avals públics i un llarg etcètera i, per un altre, es permet la utilització de pràctiques abusives, monopolístiques i deslleials, ja que el mateix que té el producte té el poder i els mitjans i instruments per a concedir el crèdit, restringint la llibertat de mercat que ha de tenir tot consumidor de serveis bancaris, ja que se li incita, determina o condiciona en l'adquisició de determinats immobles.
Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)