El futur és vostre

Segurament, algú de vosaltres, col·legiats i col-legiades de la nostra institució, pot estar confós amb motiu dels aconteixements esdevinguts en els últims mesos. És el meu deure, per tant, traslladar-vos la meva visió de la situació.

La no nascuda Llei del dret a l’habitatge, la transmissió de la qual per conducte d’urgència es va aprovar al Parlament de Catalunya, contenia la regulació de l’activitat de mediador en transaccions immobiliàries. Era una regulació protectora dels consumidors, exigida i inspirada des del Consell català de COAPI, en la redacció de la qual, fil per randa, vam participar en equip amb l’OCUC, la Conselleria i els seus assessors. Ningú més pot pretendre haver participat en la paternitat d’aquesta part de l’articulat de la Llei.

Les eleccions anticipades han endarrerit la posada en vigor de la regulació i dic endarrerit perquè em nego a creure que en la nova legislatura no s’abordi de nou la Llei amb caràcter d’urgència. Podran ser discutibles i negociables altres capítols de la mateixa però, pel que fa referència a la nostra preocupació primordial, no veig diferències de criteri entre cap de les formacions polítiques. És una qüestió de responsabilitat i de no incórrer en negligència, complint per fi amb l’apartat b) de l’article 3 de la Llei 10/2003.

Fins i tot és molt possible, pràcticament segur, que abans tinguem alguna novetat per part del Ministeri de la Vivenda, que ha seguit molt de prop i amb molt d’interès la proposta de regulació catalana. Benvingut serà qui primer ho solucioni, perquè fins el moment el més calent és a l’aigüera.

Per tant, hem de tenir paciència i seguir ferms en les nostres conviccions. La nostra moral no baixarà ni un centímetre.

Ens hem dotat també d’un nou Estatut dels Agents de la Propietat Immobiliària, dels seus Col·legis Oficials i les seves corporacions autonòmiques.Per fi, el nostre col·lectiu ha fet també la transició democràtica.Estem esperant, amb molta expectació, que es consolidi la jurisprudència del Tribunal Suprem, tancant definitivament al nostre favor aquelles sentències del Tribunal de Defensa de la Competènciade mitjans dels anys 90. Sentències molt apreciades i difoses en el seu moment per determinades associacions i que podien haver estat les impulsores de la mal anomenada liberalització.Si així fos, pensarem si hem de plantejar-nos alguna actuació, donat que ha estat molt el dany pretès i nefast el resultat.

De nefast resultat poden donar fe molts consumidors i els preus de la vivenda. Quant al dany pretès, dono fe que no l’han aconseguit. Els nostres col·legis territorials, consells autonòmics i Consell General mai van ser tan forts i reconeguts i la col·legiació, avui voluntària, tan apreciada.Aviat estrenarem la nova seu del Col·legi de Barcelona. Preparada per al futur. Perquè podeu estar segurs, el futur és vostre.

Per veure l´artícle faci click Aquí

Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial

Mercado y seguridad jurídica

La tendencia de los principalse sectores productivos de la economía es una progresiva liberalización de sus mercados, consistente en el incremento de la competencia mediante la concurrencia de una pluralidad de operadores y en la retirada del Estado a posiciones de garantia y no de prestación de servicios. La finalidad de reducir gastos, mejorar la oferta y ampliar la demanda se erige como la principal justificación de esta política, como contrapartida, confiere al Estado una posición de garante mediante organismos reguladores i fiscalizadores, dotados de amplios poderes de intervención. La liberalización, planteada de esta manera, se configura como un juego con más libertades en la oferta y la demanda, sotmetido a unes reglas orientadas a: 1) evitar concentraciones que distorsionen la competencia; 2) dar transparencia a las decisiones empresariales; y 3) rodear al ciudano de mecanismos de protección, tanto preventiva como correctora. Sólo así se puede hablar de un mercado como espacio fiable de prestación y recepción de servicios para la satisfacción de las necesidades de los ciudadanos.

Lamentablemente, la liberalización de la actividad de intermediación inmobiliaria introducida por el Real Decreto Ley 4/2000, de 23 de junio, y ratificada por la Ley 10/2003, no ha respetado el protocolo antes descrito, a pesar de apoyarse en una doctrina politico-económica susceptible de una amplia adhesión. La concurrencia de operadores se ha fomentado simplemente a través de la supresión de qualquier requisito de garantía exigible a los intermediarios inmobiliarios. La protección del ciudadano se ha confiado exclusivamente al su instinto de supervivencia en un mercado que no acostumbra a dar una segunda oportunidad.

No es razonable que la venta de viviendas no cuente con un régimen administrativo que homologue la seguridad jurídica del mercado inmobiliario con el existente, con normas y instituciones concretas, -i aún así no siempre es suficiente para evitar fraudes, en mercados como el de la banca, los seguros, los valores, la electricidad o los transportes. No es un problema de sensibilidad social, almenos no lo es principalmente, sino de eficacia legislativa. Los mercados seguros son los más rentables y sólo son seguros aquellos mercados a los que el ciudadano se dirige confiado en que los operadores respeten unas condiciones mínimas de solvencia profesional, moral y económica. Este es el mejor discurso liberalizador.

En representación de la Corporación que presido y del Consell de Col·legis de Catalunya, he de agradecer, en primer lugar al Muy Honorable Jordi Pujol, al Conseller en Cap, Hble. Artur Mas, a los Consellers de Política Territorial i Obres Públiques, Hble. Felip Puig, de Justícia i Interior, Hble. Sra. Núria de Gispert i de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Hble. Sr. Antoni Fernández, la sensibilidad mostrada a nuestras demandas de regulación que estoy seguro prosperarán en beneficio de los ciudadanos y ciudadanos de Cataluña.

Per veure l´article en format PDF feu Click Aquí


Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial

La marca API, el millor tresor

òrgans de l’Administració, o la creació de Col·legis en els quals s’integrin els professionals afectats, subjectes al control i disciplina del seu Col·legi.
Continguts essencials de la fórmula col·legial són: la personificació pública de la institució, es tracta de corporacions de dret públic; l’obligatòria col.legiació i l’exclusivitat territorial de cada Col·legi.
Malgrat això, la forta corrent liberalitzadora ha desvirtuat i privat d’alguna d’aquestes notes essencials a la institució col·legial i, en conseqüència, ara li pertoca a l’Administració regular l’activitat.
Seguirem apostant en la consecució de determinats fins essencials del nostre apreciat Col·legi com són: ordenar l’activitat dels seus col·legiats amb potestat disciplinària, atenent a l’ètica, dignitat i respecte vers els drets dels particulars: representar els nostres titulats davant l’Administració, Institucions, Tribunals, Entitats i Particulars; defensar els nostres col·legiats enfront de la competència deslleial i altres desencerts, aportant-los, a més a més, i en la mesura de les nostres possibilitats tots els serveis i economies d’escala que estiguin al nostre abast.
Tenim un gran tresor: un títol oficial, que el nostre esforç ens ha costat, avui plenament identificat per la societat mitjançant la nostra marca institucional, ///API, i en aquest sentit vull citar literalment les paraules del Ministre de Foment, Sr. Álvarez Cascos, en el Congrés dels Diputats quan va donar explicació a l’article 3 del Decret-Llei 4/2000: “Este servicio se prestará así en un entorno más competitivo, en el que los APIs seguirán disponiendo de un valor añadido derivado de la posesión de un título profesional otorgado por el Ministerio de Fomento, que no ha de excluir a otros agentes”.
Hem protegit aquest fet diferencial, aquest valor afegit, mitjançant la modificació de les nostres normes estatutàries que ara prohibeixen l’ús de la denominació ‘Agent de la Propietat Immobiliària’ i, com és lògic, de la marca API per aquells que no siguin col·legiats en exercici.
La nostra marca és un instrument de comunicació, un vincle entre client i servei. És per tots admès que moltes marques tenen en si mateixes un valor que supera la facturació d’aquells que la posseeixen; per a moltes empreses és el seu principal actiu. Una firma modesta que no es projecti mínimament en el mercat s’enfronta a la seva desaparició. Cal, doncs, crear valor d’imatge i mantenir-la. Un nom fàcil de recordar, que s’identifiqui amb l’activitat i amb uns valors afegits. Es tracta de convèncer als clients que els nostres serveis donaran el resultat cercat perquè estan recolzats per una organització sustancial i d’èxit, identificada per una marca comuna.
Hem fet un gran esforç per a donar a conèixer la marca ///API. Avui és notòria. Ja som una referència quant a qualitat de servei. Se’ns reconeix uns valors: formació, titulació, qualitat, solvència i seguretat. La societat identifica aquests valors amb els seus propis. I finalment aconseguirem que la nostra marca ///API sigui un símbol. Però no és suficient amb transmetre tota aquesta imatge, cultura i valors a la societat, és necessari també transmetre-ho internament entre els nostres companys, col·laboradors i empleats. I en això demano l’esforç de tots i cadascú de nosaltres.
Tenim un gran Tresor. Hem d’apreciar-lo, cuidar-lo i incrementar-lo.

Per veure l´article en format PDF feu click Aquí


Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial

Responsabilitats i presa

Al llarg d´aquests dies estem sent testimonis de l´anomenat “assumpte Gescartera”, produït en el sector financer i, concretament, en el seu mercat d´intermediació. El Parlament depurarà les responsabilitats polítiques i els tribunals, les responsabilitats penals. Curiosament es tracta d´un mercat regulat, com també ho està l´activitat de les agències o corredories d´assegurances i d´altres activitats professionals o empresarials l´exercici de les quals per persones, sense formació ni control, pot perjudicar els consumidors. Malfactors i aprofitats interessats n´hi hauran sempre, però les regles han d´existir per prevenir els riscos i, en cas adient, limitar el seu impacte protegint els qui van actuar de bona fe.

Des que el 23 de juny de l´any passat el Govern va prendre la decisió de no sotmetre a regles especifiques l´activitat d´aquelles persones que es dediquen habitualment, de manera professional o empresarial, a intermediar transaccions d´immobles, totes les institucions col·legials representants dels Agents de la Propietat Immobiliària, es van adonar del dany immens dels qui ja aleshores exercien d´intermediaris sense haver acreditat davant un organisme independent i fiable ni la seva formació, ni la seva solvència ni la seva submissió a determinades regles.
Aclarir la situació de l´exercici de l´activitat d´intermediació immobiliària, afectada aleshores per la manca de jurisprudència unànime que reconegués que n´estava reservada a algun col.lectiu singular de professionals, fou el motiu adduït per, al nostre parer, una barbaritat tan gran.

Els Agents de la Propietat Immobiliària, demostrem la nostra formació mitjançant les proves d´accés per a titulats universitaris convocades pel Ministeri de Foment i assumim la solvència i la submissió a determinades regles en col·legiar-nos.

Malauradament, en el mercat també hi eren els altres, sense que el plany hagi d´intepretar-se com un menyspreu vers ells, més aviat com una crítica per no haver utilitzat les vies millor o pitjor establertes des del 1948 pel Ministeri de Foment.

Certament, la jurisprudència no va ser unànime, però algú haurà d´admetre, que els Òrgans de Govern de Col·legis Professionals, organismes institucionals, regulats i sotmesos a dret públic, havien d´atenir-se estrictament al compliment dels seus estatuts, i si en ells es contemplava la defensa envers l´intrusisme, no és admissible que es considerin sancionables les accions que es dugueren a terme en defensa d´allò del què estàvem convençuts, era la legalitat vigent, i molt menys prejutjar davant la manca d´unanimitat jurisprudencial. Doncs bé, per aclarir la situació, per cert sense abans escoltar els Col·legis i ni tan sols informar- los, es va decidir que qualsevol pot dedicar-se habitualment de manera professional o empresarial a intermediar en les transaccions immobiliàries, sense necessitat de tenir cap títol ni de pertànyer a cap Col·legi Oficial.

On va restar el mandat de l´Article 51 de la Constitució Espanyola als Poders Públics perquè vetllin, mitjançant procediments eficaços, per la defensa dels drets dels consumidors?. Avui presenciem impertèrrits com algunes persones, no totes, sense ètica ni moral, fins i tot hi ha els qui amb procediments penals en curs o tancats en contra seva, es dediquen a aquesta activitat. Cauen a les nostres mans infinitat de documents en els què l´intermediari no està perfectament identificat, o on s´especula amb l´immoble d´un tercer, sense fixar l´import dels honoraris, on no se sap si ha estat venut o comprat o s´ha donat llicència a algú a qui vam trobar simpàtic. I què dir de la seguretat de les circumstàncies jurídiques i urbanístiques que té l´immoble. El consumidor gairebé mai té la certesa de la formació i coneixements professionals del seu interlocutor, i ni de bon tros de la seva solvència i honorabilitat. Preguntem a les OCUS sobre això, que han de saber quelcom. La responsabilitat pel que fa a l´activitat d´intermediació en transaccions immobiliàries recau sobre els qui tenen la facultat de legislar, ja sigui a nivell estatal com autonòmic.

Els Agents de la Propietat Immobiliària, mitjançant els seus Col·legis Oficials ja hem fet les reflexions escaients i assumit la nostra responsabilitat. Esperem que els altres assumeixin la seva.

Responsabilitats i presa de decisions

Per veure l´artícle en feu click Aquí

Sr. Joan Ollé Bertran
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Presidència Editorial