Joan Ollé en el Congrés dels Diputats.

El 16 de març de 2010 es va realitzar en el Congrés dels Diputats a Madrid, una Comissió d'Habitatge per a abordar l'actual situació del sector.

Joan Ollé Bertrán va intervenir en aquesta comissió com President del Consell de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, per a informar sobre les restriccions creditícies als compradors d'habitatges.

S'adjunta un link de tota la comissió, Joan Ollé participa a partir de 2:15:20.

Compareixença Congrés Diputats, per veure el video podeu fer click aquí.


Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

S’endureixen els requisits per exercir l’activitat immobiliària a Catalunya.

Les noves exigències normatives facilitaran més transparència i un major control del mercat immobiliari.


No més agències immobiliàries sense control. El proper 9 de març entra en vigor a Catalunya el decret pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre obligatori d’Agents Immobiliaris de Catalunya. El nou Registre, el primer d’aquestes característiques a l’Estat espanyol, neix amb la finalitat de donar una garantia als consumidors en la prestació dels serveis propis de l’activitat dels agents immobiliaris i, en conseqüència, d’aportar major transparència en el seu exercici.

Els requisits que preveu el nou decret es van debatre el passat 16 de febrer en una jornada informativa organitzada pel Col·legi d’API de Barcelona al CaixaForum. La jornada, conduïda pel president del Col·legi, Joan Ollé, va comptar amb la intervenció de la Secretària d’Habitatge, Carme Trilla; el Cap d’Àrea d’Atenció Ciutadana d’Adigsa, Xavier Roig; i la Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi, Montserrat Junyent.


Dos anys intensos

Davant la necessitat evident de regular el sector i, especialment, l’exercici de l’activitat immobiliària, la Generalitat de Catalunya va començar a treballar, fa dos anys i dins el marc de la Llei del dret a l’Habitatge, en la creació d’una nova normativa que incloïa l’establiment d’un registre de caràcter obligatori. Carme Trilla va destacar durant la jornada que el procés per arribar fins a l’aprovació d’aquesta normativa ha estat llarg i costós. L’objectiu era oferir una garantia al consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, però respectant alhora la lliure capacitat d’exercir professionalment aquesta activitat.

Segons la Secretària d’Habitatge, el Registre i els nous requisits per exercir l’activitat immobiliària s’han definit després de "dos anys de discussió intensa" en la qual ha participat el sector. "Això dóna una tranquil·litat enorme, perquè garanteix que el sector s’esforçarà a posar-ho en marxa i fer-ho entendre a la ciutadania", va comentar.

Per la seva banda, Joan Ollé va manifestar la seva satisfacció quant a la creació del Registre. "Sempre hem volgut que la nostra activitat sigui reconeguda per la resta de la població, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència", va assegurar durant la jornada. "Estem convençuts que el Registre anirà tant en benefici dels consumidors com en benefici nostre".

Xavier Roig va coincidir en aquesta apreciació: "El Registre no només oferirà garantia als usuaris, sinó que també beneficiarà l’agent immobiliari i augmentarà el reconeixement dels Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària a Catalunya".


Obligatorietat d’inscripció

En paraules de Montserrat Junyent, la finalitat del nou decret no és regular la professió de l’agent immobiliari sinó l’exercici de la seva activitat. En aquest sentit, els professionals i les empreses que es dediquin a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en transaccions immobiliàries en relació a operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i dels drets corresponents hauran d’inscriure’s obligatòriament en el Registre, acreditant que reuneixen els requisits i les condicions adequades per exercir l’activitat, i hauran d’exhibir en lloc visible una placa amb el distintiu d’inscripció.

Els requisits d’inscripció més destacables són: tenir un establiment obert al públic; estar en possessió d’una titulació universitària en la que s’hagin cursat diferents matèries relacionades amb el dret immobiliari i amb valoracions, o bé haver realitzat cursos sobre matèria immobiliària en centres d’estudi que reuneixin les condicions per impartir-ne els cursos; acreditar la possessió de la garantia (per respondre de les quantitats rebudes en l’exercici de l’activitat) i de l’assegurança de responsabilitat civil.

Un cop el decret es publiqui i entri en vigor, la inscripció es podrà tramitar de manera individual o col·lectivament per mitjà dels col·legis professionals, com el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, o associacions constituïdes d’acord també amb la legislació autonòmica relativa a les professions titulades i els col·legis professionals. El termini per tramitar l’alta per a aquells que actualment estan actuant és de sis mesos d’ençà de l’entrada en vigor i per a aquells que no estiguin exercint amb quatre anys d’antiguitat caldrà aportar també la titulació universitària o els certificats dels coneixements en matèria immobiliària.

Aquestes noves exigències, sens dubte, han de servir per depurar el mercat immobiliari i la identificació dels seus operadors ha de permetre que, en igualtat de condicions per exercir, la lliure competència sigui finalment la que faci guanyar prestigi i confiança al sector, rebutgi als no professionals i situï cadascú on li correspon.



Artícle publicat a www.apibcn.cat
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa

Només sobreviuen els més professionals

• El president del consell català del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, Joan Ollé, no va mostrar-se ahir gens sorprès de les dades fetes públiques per Tormo & Asociados. “Nosaltres ja fa temps que diem que el sector està experimentant una forta neteja”, va explicar Ollé en declaracions a l’AVUI.

Obrir a recer del boom

• El també president del Col•legi d’API de Barcelona va assegurar que només aquells grups fortament professionalitzats i amb una llarga tradició al darrere podran sobreviure a aquesta crisi: “Les franquícies i els establiments que van obrir a l’empara del boom immobiliari i sense conèixer a fons el sector són els que estan tancant”. En aquest sentit, Ollé no veu del tot malament aquesta neteja que s’ha produït en el sector dels agents immobiliaris perquè ajudarà a millorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen al gran públic. “El nombre d’APIs que s’han vist obligats a tancar és molt reduït”, va afirmar.

Reglament sobre agències

• Ollé va destacar també la importància del reglament sobre agències immobiliàries, que el govern central té previst aprovar abans del final de la legislatura. “Exigirà als API una formació, assegurances i, en definitiva, aportarà un codi de bones pràctiques que ajudarà a millorar la professionalitat de l’activitat”.

Les agències immobiliàries tanquen el 70% de la xarxa

La davallada en la compravenda d’habitatges redueix en un 82% el negoci de les franquícies en els últims dos anys

L’esclat de la bombolla immobiliària no només ha arrossegat un important nombre de promotores i constructores. El sector de les agències immobiliàries, centrades principalment en la compravenda d’habitatges de segona mà, ha patit una considerable davallada com a conseqüència de la caiguda en picat del nombre d’operacions.

Segons les dades facilitades ahir per la consultora de franquícies Tormo & Asociados, la xarxa comercial de les agències immobiliàries s’ha reduït en un 70 per cent en els últims dos anys. Així, si el 2007 les agències sumaven 4.264 establiments, aquesta xifra s’havia reduït fins a les 1.256 oficines a finals de l’any passat. En aquest període, a més, divuit franquícies o ensenyes que operen en aquest negoci han deixat de funcionar, cosa que situa el nombre total de grups que es dediquen a aquesta activitat en 27 en el conjunt del mercat espanyol.
L’enfonsament del mercat immobiliari explica aquesta forta contracció de l’activitat de les agències. L’any 2006, últim del boom de l’habitatge, a l’Estat es van vendre un total de 526.509 habitatges –87.391 dels quals al mercat català– de segona mà, segons les dades del Col•legi de Registradors. Aquesta xifra, però, va patir des de llavors una continuada reculada i en els tres primers trimestres de l’any passat –encara no hi ha dades de l’exercici complet– el nombre d’habitatges de segona mà que s’havien venut al mercat espanyol s’elevava a 142.369, dels quals 19.249 són a Catalunya.

Això va comportar una forta caiguda en el volum de negoci de les agències, que va passar dels 778,1 milions d’euros de facturació del 2007 als 135 milions de l’any passat, és a dir, un 82,6 per cent menys. L’ocupació de l’activitat s’ha reduït també considerablement. Així de les 15.432 persones que treballaven en el sector l’any 2007 va passar-se a les 4.303 persones l’any passat.




Artícle publicat al diari "AVUI" el 21 de Gener del 2010.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Lliure competència...?

En el sector financer i especialment en bancs i caixes, s'està produint una pràctica exercida de forma tan unànime que sembla concertada. Creiem, excepte opinió més fonamentada, que és contrària a les més elementals normes de protecció de consumidors i usuaris. Rotundament afirmem que perjudica el mercat de transaccions immobiliàries i distorsiona la lliure competència en el mateix. Hauria de qüestionar-se si vulnera les lleis del mercat i de la competència i en aquest cas ser susceptible de denúncia i sanció.

Aquesta pràctica consisteix a establir condicions diferents d'accés a un préstec hipotecari en funció de qui ven l'immoble que garantirà el crèdit. S'ha aplicat a molts compradors d'habitatges o altres immobles i ha estat suficientment comentada i advertida pels mitjans de comunicació i per diverses entitats (entre d’ altres, de consumidors).

Al sol·licitant de finançament via hipoteca no se li concedeix aquesta en funció de circumstàncies objectives de la seva solvència o capacitat, sinó que el menú de les condicions és clarament més avantatjós i el tràmit àgil i ràpid, si adquireix un producte adjudicat o tutelat pel banc o caixa. Si l'objecte de la seva il•lusió és un altre habitatge que ha trobat en el lliure mercat, desapareix l'agilitat i finalment l'operació és directament rebutjada o reduïda en la suma i/o en els terminis; en el millor dels casos, les condicions són notòriament més oneroses, arribant-se a doblegar o triplicar el diferencial sobre l’ euríbor, imposar clàusules sòl i altes comissions que en l'altre cas són mínimes o inexistents. És a dir, en funció de qui ven es concedeixen unes condicions o altres. Fins i tot coneixem casos, cada vegada més freqüents, que els propis empleats del banc o caixa, davant la petició del client li aconsellen redireccionar la seva recerca cap a immobles de la seva institució.

S'està asfixiant, seccionant el mercat, a aquells promotors que poden i volen sobreviure per si mateixos, sense haver de recórrer a procediments concursals, dacions convingudes o suportar embargaments i execucions, encara que també hagin ajustat els preus al mateix o fins i tot inferior nivell que els oferts pels immobles subjectes a la sobirania de bancs o caixes. Succeïx el mateix en el mercat d'habitatge usat, es dificulta el seu finançament impedint la rotació natural de moltes famílies que considerarien l'oportunitat de canviar d'habitatge cap a una altra de nova construcció. És que es pretén que tot el parc d'obra nova pendent de venda passi primer a ser propietat de les institucions financeres, perquè després sigui accessible el seu finançament per als compradors finals i bloquejar al mateix temps el mercat de segona mà? I mentrestant la societat, que som tots, està obligada a injectar recursos per a bancs i caixes sense exigir-los gens a canvi. Alguna cosa s'està fent malament i ha de canviar-se urgentment.

D'una banda, no s'estableixen mesures valentes que ens traurien del conflicte, com serien ajudes a l'entrada, les reduccions d'IVA i ITP, avals públics i un llarg etcètera i, per un altre, es permet la utilització de pràctiques abusives, monopolístiques i deslleials, ja que el mateix que té el producte té el poder i els mitjans i instruments per a concedir el crèdit, restringint la llibertat de mercat que ha de tenir tot consumidor de serveis bancaris, ja que se li incita, determina o condiciona en l'adquisició de determinats immobles.




Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Andreu Farrás - Barcelona

El convalescent mercat immobiliari saluda amb esperança la caiguda de l’euríbor, perquè estimula la recuperació. Però els especialistes consultats coincideixen que aquest descens dels tipus d’interès no es tradueix en una demanda gaire alta de vivendes. Si les restriccions creditícies dels bancs van causar estralls el 2008, amb una forta caiguda de les vendes, la reactivació es veu condicionada aquest any per la incertesa que s’ha apoderat dels compradors.

La retallada de l’euríbor és sens dubte positiva, afirma Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Catalunya, que precisa que no hi ha una traducció directa en les vendes, «perquè aquestes no depenen tant de la quota que s’ha de pagar per la hipoteca del pis sinó de si el comprador aconseguirà el préstec bancari».

CRITERIS SELECTIUS / En els últims mesos, la sequera creditícia no és tan dura com l’any passat. Bancs i caixes escullen amb criteris molt selectius els aspirants a hipoteca. Si abans de l’esclat de la bombolla les taxacions impulsaven a l’alça el valor del pis, ara ho fan a la baixa, afirma Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona. «I a sobre si abans –afegeix– la banca concedia el crèdit sobre el 120% del valor de l’immoble, ara només ho fa sobre el 80%». I no són gaires els que poden afrontar el pagament d’una entrada del 20% del preu d’un pis.

La banca necessita clients amb urgència. I la concessió d’hipoteques és una bona fórmula per fidelitzar. Després del préstec, vindran les subscripcions de plans de pensions, assegurances de vida, vivenda i cotxe i les targetes de crèdit. Però la banca busca clientela de forma molt diferent de com la captava durant l’expansió, explica Gonzalo Bernardos, professor d’economia i director del màster en assessoria i consultoria immobiliària de la UB. «Abans s’anava a totes i la immigració constituïa un col·lectiu amb molt potencial de creixement. Ara només s’accepten clients amb rendes segures i altes o mitjanes-altes. No es vol assumir cap tipus de riscos».

Si no es venen més pisos no és perquè l’aixeta creditícia estigui tan tancada com l’any passat, sinó perquè cada vegada hi ha menys ciutadans que confien que podran acabar de pagar-ho, explica l’economista Ricard Fernández. La desconfiança de la banca de l’any passat s’ha traslladat aquest any al consumidor. Opina de manera semblant Mikel Echavarren, conseller delegat de la consultora Irea: «La caiguda de l’euríbor està influint poc. Però hi ha més visites als pisos. Per al comprador ha arribat l’hora d’estalviar i fer comptes. Potser aviat es dinamitzarà més el sector».

Felip Massot, president del grup immobiliari Vertix, que fa 30 anys que treballa en el negoci, explica que coneix algú que, si abans pagava una quota hipotecària de 1.700 euros, ara ha d’abonar 1.150 euros i se n’estalvia 550. «La baixada hi ajuda, però el problema no és aquest. L’ajust del mercat trigarà perquè hi ha massa pisos que sobren i no estan aixecats on ho haurien d’estar, on sí que en falten». I posa l’exemple d’una localitat del Baix Llobregat, «on només hi ha 50 pisos en venda per a una població de 75.000 habitants». Joan Ollé, del col·legi d’APIS, explica que les vendes estan remuntant a les grans ciutats, «encara que, perquè el mercat es normalitzi, les operacions actuals s’haurien de multiplicar per dues vegades i mitja».





Artícle publicat al diari "El Periodico" el 2 de Setembre del 2009.
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

L' inici del final.

En les últimes setmanes estem assistint a un continu bombardeig de missatges llançats des de distintes institucions, totes elles molt respectables. Opinen sobre el preu dels habitatges, o més ben dit, sobre quin serà el seu descens durant el que resta d’any i el proper 2010. Mitjançant determinats mètodes científics, utilitzant dades que els hi proporcionen estadístiques de tota índole, arriben a conclusions que traslladen sense rubor als mitjans de comunicació, els quals publiquen gran titulars, sense citar la metodologia i les fonts utilitzades per tan eminents pronosticadors. La seva predicció: disminuiran entre un 10 i un 40 per cent.

Anem per parts. Comencem per les estadístiques. Tots hem sentit que hi ha petites mentides, grans mentides i estadístiques. Si a la meva llar som cinc persones i jo em fumo dos paquets de cigarrets al dia, l’estadística dirà que a casa meva es fumen vuit cigarrets per persona i dia, curiosa conclusió. A més, com les dades per arribar a aquesta conclusió es van extreure a través de la informació que va lliurar fa sis mesos l’estanquer del meu barri a la seva associació, informació que, d’altra banda, va traslladar més tard l’associació a un estadístic, que, a la vegada, va esdevenir la font que van utilitzar els estudiosos científics, quan les dades han estat publicades, els altres habitants de la meva llar, que coneixen i constaten de primera mà que des de fa cinc mesos estic reduint el meu consum de cigarrets i a dia d’avui només és d’un després de dinar, van quedar bocabadats. No obstant, com la notícia s’ha publicat avui, amb grans titulars, el president de la comunitat de propietaris ha convocat una reunió extraordinària per a que canviï els meus hàbits i no perjudiqui a la resta de veïns, la mútua d’assegurances m’ha incrementant la prima de l’assegurança de vida i l’estanquer del barri està pensant en quedar-se el local limítrof, avui buit, ja que sembla ser que com el meu hi ha nombrosos casos en la seva zona d’influència, segons també han dit els mitjans de comunicació. Quelcom els ha induït a prendre decisions errònies.

Perdoneu la llicència que m’he permès en el paràgraf anterior. Anem a títol d’exemple a centrar-nos en un dels molts casos de notícies demolidores publicades fa poc: a Catalunya un jove necessita una renda de 4.000 euros mensuals per adquirir un habitatge. Sabeu com es compleix aquesta contundent asseveració? Si l’habitatge val 300.000 euros, el jove només destina a la compra el 30% dels seus ingressos i el preu està finançat en la seva totalitat, s’amortitza en 17 anys (sense ajudes fiscals o d’altra índole). És a dir, sembla ser que un jove solitari, diguem menor de 25 anys, ha de ser imprescindiblement propietari d’un habitatge, com a mínim d’aquest valor, que ha de quedar pagat en 17 anys i mentrestant quedar-li una renda mensual alliberada de 2.800 euros. Si us plau, siguem seriosos. Sabeu quants habitatges hi ha en venda a Catalunya per menys de 150.000 euros? Els API podem proporcionar-los molts, encara que tinguin menys de 50m2 i no estiguin a l’Eixample de Barcelona. Sabeu que hi ha hipoteques a 40 anys, subvencions i ajudes? Un 30% per dedicar a la compra és un ràtio oportú, si no s’ha de mantenir altres persones? Creieu que no hi ha mercat de lloguer? Quin tipus de societat volem, esforç-estalvi o tinc dret a tot? Un fet és clar: si canviéssim les variables preu, termini, ràtio, etc. la renda requerida podria ser de 1.000 o de 6.000 euros, tot depèn.

Els agents de la propietat immobliària, que estem en permanent i diari contacte amb el mercat, no compartim les prediccions que magnifiquen els mitjans. Avui afirmem que els preus pels quals finalment es comercialitzen els habitatges, és a dir, els preus als quals es tanquen operacions mitjançant compromisos privats, amb arres penitencials o confirmatòries mitjançant opcions de compra, estan ja, segons zones, entre un 20 i un 40% per sota dels màxims que va assolir el mercat en el segon trimestre de 2007. Es va arribar a finals del 2008 a un nivell mínim de transaccions en quantitat, però ha canviat la tendència i avui ja es realitzen més. Aquestes realitats apareixeran als titulars mediàtics quan es tabuli la informació un cop passat el termini per negociar el finançament, pel notari, pel registrador, per l’estadístic i, finalment per l’institut d’opinió de torn i les seves sagaces asseveracions.

Els tipus dels préstecs hipotecaris han tornat a nivells mai vistos i sembla ser que va per llarg i, malgrat molts diguin el contrari, si el comprador té el perfil adequat aconsegueix finançament, sobretot si va aconsellat i acompanyat dels nostres col•legiats.

Constatem que cada cop són més els venedors de segona mà que retiren la seva oferta de venda per no acceptar les últimes pretensions de rebaixes que els traslladen els interessats a comprar. Aquest últims, sembla ser que es creuen les profecies de la baixada de preus i s’equivoquen deixant passar l’oportunitat. De fet, ja hem viscut algun cas en el que, després de rebutjar l’oferta de venda, el comprador es presenta a la nostra oficina quan l’habitatge ja ha estat retirat o venut a algú altre. Òbviament, el comprador està dolgut i a sobre es queixa, traslladant-nos la seva frustració.

Pel que fa a l’obra nova, assolides certes xifres, els promotors no poden baixar més el preu i lliuren l’immoble a la institució financera, que anirà col•locant els immobles dins les xifres de les quals hem parlat. El nostre pronòstic és que estem a l’inici del final de les baixades de preus, que el mercat es recuperarà de forma contínua, malgrat moderada, el nombre de transaccions, i que el 2010 veurem increments de preus de determinades zones i tipologies.



Joan Ollé Bertrán
President



Editorial de la revista API42.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/

Sesenta mil personas, según los organizadores, han acudido durante tres días a la primera edición del Salón de las Oportunidades Inmobiliarias Low Cost, que ayer cerró sus puertas en el recinto de Montjuïc de la Fira de Barcelona. El éxito de público contrasta con el escaso número de operaciones de compraventa de pisos que se han cerrado durante la celebración del certamen.

Sin embargo, Joan Ollé, presidente del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API), matiza que "en el salón no se saca el talonario y se firma; se hacen reservas verbales y compromisos para la semana próxima cada API saldrá de aquí con 400 contactos". Los stands de las cajas de ahorro - con Caixa Catalunya a la cabeza - han sido los más visitados en Low Cost, donde también han presentado sus ofertas grandes promotoras como Reyal urbis, Habitat o Vallehermoso.


Artícle publicat al diari "Expansión" el 15 de Juny del 2009

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

http://www.joanollebertran.cat/